Sobre l'ús social del català

Voldria reproduir un article que vaig escriure ja fa uns anys, el 2001. Aleshores ja era una de les representants de la FMC al Consell d'administració del CPNL. Algunes consideracions són encara vigents, tot i l'increment de pressupostos.


L'objectiu de l'ús social del català demana un canvi d'estratègia

El Consorci per a la Normalització Lingüística debat un replantejament d'objectius i mètodes.

Recentment s'han pogut sentir veus de gent de sectors molt diversos que proposen analitzar la política lingüística del nostre país. I sembla que tots coincidim en dues qüestions. D'una banda, que és un bon moment per valorar l'eficàcia de la intervenció de l'administració en l'àmbit lingüístic. I, d'altra banda, que l'ús del català no ha augmentat tant com podíem esperar i que cal incrementar els recursos perquè sigui cada dia més estès. Però, anem a pams. Fa dotze anys, concretament el 1989, es va crear el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), que és un ens públic amb personalitat jurídica pròpia en què intervenen la Generalitat, 81 ajuntaments i 37 consells comarcals. Durant tots aquests anys els centres de normalització lingüística locals han fet la seva tasca. Per exemple, la de la majoria dels centres ha estat enfocada, gairebé en més d'un 50 per cent, a fer cursos de català, i la resta s'ha dedicat a assessorar i dinamitzar la ciutadania, les entitats i les empreses de qualsevol tipus, com per exemple sensibilitzar el sector immobiliari, que pot arribar més fàcilment a un tipus de públic i, per tant, vendre més pisos si s'anuncia també en català. Ara potser és el moment de posar sobre la taula els resultats aconseguits després de dotze anys de Consorci i d'avaluar si els recursos emprats han estat prou efectius. I tenim instruments per fer-ho: les enquestes sobre el coneixement i l'ús de l'idioma. Les diferències bàsiques respecte del 1989 es podrien resumir en tres constatacions. • Sembla clar que avui quan una persona acaba la Secundària (ESO) teòricament té un nivell de coneixement del català equivalent al certificat B de la Junta Permanent de Català (JPC) i, al final del batxillerat, se suposa que el grau de coneixement és comparable al del certificat C. I això és gràcies al fet que tot el sistema educatiu (de P3 fins a segon de batxillerat, els cicles formatius i la universitat) té com a llengua vehicular el català. • Totes les persones que no van estudiar en català, i de fet tothom qui ha volgut, han tingut l'oportunitat durant uns quants anys de reciclar-se i millorar el coneixement d'aquesta llengua. Entitats públiques i privades han impartit cursos a preus mòdics. • Sembla que en els darrers anys ha baixat la demanda de matrícula en els cursos i també el nombre d'inscripcions als exàmens de la Junta Permanent, cosa que podria indicar que cada vegada hi ha més gent formada o, si més no, amb un títol que els capacita per accedir a un lloc de treball, sobretot a l'administració. Per tant, podem concloure que avui hi ha més ciutadans de Catalunya que coneixen el català que no pas fa deu anys. Però aquest augment del coneixement de la llengua no sembla pas que hagi anat acompanyat d'un augment de l'ús que se'n fa diàriament. És a dir, es coneix millor l'idioma, la gent està més preparada per entendre'l i expressar-s'hi, però en canvi no el fa servir tant com es podria pensar. És per aquest motiu que tot apunta que cal fer un cop de timó i dedicar més esforços i recursos a dinamitzar l'ús social del català i a buscar noves fórmules per aconseguir que aquesta llengua es parli més, s'escrigui més i se senti més; en definitiva, que se n'incrementi l'ús en tots els àmbits. En primer lloc a l'administració, però també a l'empresa, als sindicats, als gabinets d'advocats, a les grans superfícies, pel carrer, al cinema, a la plaça, a la discoteca... I per aconseguir-ho, convindria que el Consorci per a la Normalització Lingüística, com a ens que aglutina diverses administracions governades per partits de colors polítics diferents, incrementés les activitats per fer augmentar l'ús de la llengua. Com? Doncs aprofundint en la línia ja encetada de convenis i incentius, però per damunt de tot amb mecanismes propis del màrqueting, perquè cal demostrar que el català és útil als sindicats, a les empreses, a les associacions, als joves... Cal, per tant, que entre tots busquem noves fórmules per a aquest nou impuls, aquesta nova etapa, i és possible que hàgim de canviar d'estratègia i de manera de treballar. Potser alguns professionals que ara es dediquen a la docència hauran de canviar el guix i la pissarra per la cartera on portaran la publicitat per vendre l'ús del català a clients com els API o el gremi de rellotgers, posem per cas. En segon lloc, fóra bo que les classes de llengua es poguessin orientar cap a sectors concrets, com ara els immigrants. Hem de ser conscients que el nivell d'immigració ha crescut considerablement i que el perfil de qui necessita més formació avui no és tant el de la persona que viu i treballa a Catalunya des de fa temps, sinó el de la gent que ha vingut de fora de l'Estat. Hauríem de considerar prioritari que aquest col·lectiu pogués accedir amb facilitat als cursos del Consorci. D'altra banda, hem d'aprofitar les noves tecnologies per oferir, com ja s'ha començat a fer, més formació no presencial i a distància, amb aules d'autoaprenentatge i cursos per Internet, amb la qual cosa els recursos humans es podran orientar cap a tasques més necessàries actualment. En definitiva, com que els paràmetres que ens condicionaven l'any 1989 avui ja no són del tot vigents, hem de redefinir els objectius de la política lingüística. Per això, dins el Consell d'Administració del CPNL, els representants de la Federació de Municipis hem insistit reiteradament en el replantejament d'aquests objectius fins al punt que a la darrera sessió es va començar a tractar aquest tema com a únic punt de l'ordre del dia. Creiem que és el moment d'assumir una nova realitat, posar de manifest quines són les noves necessitats i tenir sobre la taula noves propostes de canvi que ens han de permetre afrontar un nou plantejament de la política lingüística del CPNL. • Montserrat Capdevila