El Parc de Salut i la caserna: dues cares de la mateixa moneda

Avui a Sabadell, tots els grups de l'oposició, llevat del PP, han fet roda de premsa per dir que han formulat la denúncia del contenciós que van presentar el febrer del 2007 contra el conveni entre l'Ajuntament de Sabadell i el Ministeri de l'Interior per a la desafecció efectiva i real de la parcel·la de la Caserna de la guàrdia civil que havia de permetre l'inici de la construcció del Parc de Salut.
Sense entrar en els detalls del procés, per complex i difícil, tothom hauria de saber com i per què es va arribar a aquest conveni: s'hi va arribar perquè en anar a començar l'enderroc dels edificis la Guàrdia civil, l'Estat va fer saber que aquella finca no era municipal, i per tant, no es podia utilitzar. Davant d'això es podien seguir dues vies: el conflicte i el contenciós amb l'Estat per esclarir la titularitat de la finca, que era un camí llarg que dilatava en anys la disponibilitat dels terrenys i per tant, l'oportunitat de tirar endavant el projecte Parc de Salut a curt termini. O per l'altra, la via de la negociació, en aquell moment tots els grups municipals, govern i oposició, van donar suport a aquesta segona via, evitant així el contenciós i el conflicte, per poder disposar de forma immediata del terreny per poder començar.

Va ser a les portes de les eleccions municipals que els nous candidats de CiU, ICV i ERC van fer front comú amb l'Entesa per presentar contenciós contra el conveni i anar contra l'Alcalde i el govern en l'acord aconseguit (de fet, el seu interès era focalitzar només en l'Alcalde, que no oblidem que era el nostre candidat, i des del seu punt de vista, el rival a batre, i tothom coneix la campanya bruta que van fer CiU i ICV per intentar embrutar la figura de l'Alcalde amb temes personals, no pas amb arguments polítics consistents). El front comú va ser tan interessat que fins i tot CiU i ICV van fer fora dels seus partits els aleshores regidors de l'Ajuntament que van confirmar l'acord amb el govern sobre el procés que s'havia seguit.

De tot el procés, l'Ajuntament no en té més coneixement, i el govern tampoc, més que la documentació que el jutjat va anar demanant en diferents moments. És a dir, cap sensibilitat ni interès per part d'Entesa, ICV, CiU ni ERC de trobar una solució a un problema. L'única via que han plantejat ha estat la del contenciós.

De tot plegat, trobo estrany que diguin a la premsa que presenten contenciós però no ensenyin la documentació ni tampoc expliquin quina és la base de la seva formulació.

També sorprèn que en tot moment hagin fet el procés de cara als mitjans de comunicació i el jutjat, sense buscar vies de solució per cap altre camí en els espais de diàleg que tenen al seu abast. L'única via que han plantejat és la confrontació i el conflicte.

Per altra banda, trobo impresentable el fet que acusin l'Ajuntament d'obstruccionista, quan en realitat ha estat el titular de la demanda, l'Entesa per Sabadell, qui ha anat buscant formes d'anar dilatant el tema (demanant informació que ja era a disposició del jutjat o bé informació que no formava part de l'expedient).

Veig que en tot això l'Entesa demana a l'Ajuntament que no "tergiversi" la realitat. Jo demano a l'Entesa que sigui ella que no tergiversi la realitat i no vulgui fer creure coses que no són.

(roda de premsa del govern municipal)