Contrast de propostes

Ja ha començat. Després que gairebé tots els partits han aprovat les seves candidatures i els seus programes electorals, ara comença la confrontació de propostes.

Ens podíem imaginar que la qüestió podia continuar amb els debats estèrils en el terreny de les identitats, però hem quedat gratament sorpresos de veure que en aquesta ocasió els principals partits apunten amb propostes sobre els problemes reals dels ciutadans. Els problemes de molts joves (pels volts d'un 40%) que es troben a l'atur o que abandonen massa aviat els estudis. Aquest ha estat el debat de la setmana.

Hem sentit Artur Mas amb la proposta de CiU de recuperar la figura de l'aprenent -segurament atenent les peticions de lobbies empresarials-, que no és el mateix que fomentar l'aprenentatge en el lloc de treball! La seva intenció és recuperar el model gremial de segles enrere on els joves treballaven i aprenien l'ofici dels oficials i mestres de l'empresa sense cobrar? No oblidem que som al segle XXI. La solució és fer que els joves treballin de franc i així deixin de comptabilitzar a les llistes de l'atur? La solució del fracàs escolar és que els joves aprenguin a partir del que s'està fent tenint en compte que majoritàriament estem d'acord que s'ha d'innovar?

Per altra banda hem sentit la proposta del 'Contracte pel futur' del President Montilla, que s'ofereix com un pacte perquè els joves que es vulguin esforçar per aconseguir una feina trobin el suport i les ajudes necessàries. Una proposta orientada a oferir una sortida a la situació de les gairebé 123.000 persones menors de 30 anys que avui volen i no poden treballar, de les quals 50.000 són menors de 25 anys i a més a més d'estar a l'atur, tenen una formació baixa o molt baixa.

Veiem clarament la diferència entre les dues propostes: una proposta personalitzada i innovadora contra una proposta "arcaica": Cal afegir que el contracte pel futur se suma a la tradicional oferta de formació, per tal que els joves millorin la seva capacitat d'ocupar-se, un crèdit salarial, mentre es formen, que han de retornar. Aquesta és precisament la novetat, és dóna peix, mentre s'aprèn a pescar, però s'ha de retornar a la societat el salari quan l'esforç formatiu doni fruit i s'aconsegueixi una feina.

Avui la formació professional dels joves, i gosaria dir de tothom, ha de consistir a assolir coneixements pràctics d'un ofici, però també noves habilitats per continuar evolucionant i aportant idees i innovació en el lloc de treball al mateix ritme que es van produint els canvis tecnològics. Aprendre a aprendre constantment. Això no s'aconsegueix amb els mètodes d'aprenentatge artesanal, perquè fent el que ja s'havia fet s'obtenen els mateixos resultats, i justament és el que no volem, tornar a estar al mateix lloc.

En aquest mercat de propostes que ens envaeix, o som capaços d'entendre que la formació és una inversió per al futur individual i col·lectiu, i canviem el xip deixant-ho de veure com una despesa o una pèrdua de temps (joves, empresaris, administració i societat en general) o no ens en sortirem. Aquí tenim el repte!