Atès el “soroll” que hem sentit durant aquests anys, es podria pensar que el President és un il·lús o que nega les evidències. Però si ens atenem als fets, a les dades objectives, al compliment del Pla de govern 2007-2010, constatem que ha estat un govern que ha fet molta feina, tot i que segurament no s'ha fet prou per explicar-la. Tanmateix, d’altres ja s’han ocupat de cridar ben fort per tapar-la.
Aquesta no ha estat una legislatura fàcil, principalment pels efectes de la crisi econòmica global. Però s’han abordat temes de gran transcendència, que deixen pòsit, que marquen camins de futur, i que en molts sentits són irreversibles: des del mateix Estatut, fins a la Llei d’Educació, els pactes i els acords estratègics pel canvi de model productiu. I són temes sobre els que ens hauríem de preguntar per què no s’havien abordat mai abans.
Si miréssim de fer el balanç de la tasca desenvolupada pel principal partit de l’oposició i pel seu cap, Artur Mas, durant aquests quatre anys, caldria dir que els hem sentit fer molt de soroll i ben poca feina. Han mostrat una manca de responsabilitat insòlita en un partit que ha estat governant Catalunya durant 23 anys, perquè en moments de crisi tan profunda no han volgut donar el més mínim suport al govern. No han donat suport ni tant sols al finançament, ni a l’estratègia per salvar l’Estatut, ni a cap mesura realista per abordar la crisi. CiU no ha près cap compromís pel país.
Ara comença el temps de parlar clar, de mullar-se, de comprometre’s pel país, amb propostes clares i concretes. De moment, ja hi ha qui demana privatitzar infrastructures i serveis públics bàsics. Com també afirmen que hi ha massa hospitals. I ho diuen els qui des de l'any 1991 prometien ampliar l'Hospital Taulí.
Al final, ho han fet els governs liderats per presidents socialistes.
Al PSC tenim clares les nostres propostes. El president Montilla ha demostrat amb fets que les propostes esdevenen reals. El canvi real s'ha produit en aquests darrers anys, quan per fi les promeses s'han convertit en realitat. En set anys de govern hem dissenyat els fulls de ruta per governar el país els propers anys a partir de l’acord i el pacte: infraestructures, habitatge, immigració, recerca i innovació, acord estratègic per al canvi de model productiu, o el desplegament de l’Estatut al màxim, tot articulant fórmules per salvar els articles tombats pel TC.
Per contra, Artur Mas, continua movent-se en una ambigüitat fosca: no se sap si vol la independència o no la vol; tampoc explica com pensa assolir el concert econòmic que, per cert, Jordi Pujol va rebutjar el 1979. Artur Mas no ens explica com vol aprimar l’administració: a qui despatxarà? Tampoc sabem quina fórmula màgica pensa usar per reduir l’atur a la meitat. Perquè no quadra que abaixant els impostos es puguin crear llocs de treball. El que sí que hem pogut veure és que ja es va justificant per si de cas no pot fer gaire coses, amb excuses de mal pagador, donant la culpa als altres, seguint el fil argumental històric dels governs de CiU: victimisme i poca feina feta.
Per molt que un s'envolti de senyeres, per molt que un canviï de discurs segons parli davant d'empresaris madrilenys, de banquers o de militants propis, cal claredat, coherència i joc net. Sobren els insults i les desqualificacions barroeres, els anuncis apocalítics i les promeses impossibles de cumplir.
El PSC ja ha aprovat el programa, amb la participació de moltíssima gent, i amb el compromís socialista de mantenir el convenciment de guanyar. Confiar en el PSC és confiar en una Catalunya que continuï sent progressista, perquè Catalunya pugui continuar canviant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada