Clam multitudinari contra les retallades a Barcelona el 14N |
Diumenge triarem un nou govern. I per molt que ens cantin des de l'independentisme, el proper govern haurà de gestionar Catalunya, la sanitat pública, l'educació, l'atenció social, la lluita contra l'atur, la reactivació econòmica, la lluita contra la pobresa, les infraestructures de país, etc. Diumenge podrem optar entre els qui ens venen un futur de país, d'estat independent, sense que les persones hi comptin per a res, i uns altres que juguen contínuament amb Catalunya, utilitzant-la com a recurs partidista per a Espanya, sense que tampoc hi comptin per a res les persones. Queda l'opció socialista, del PSC, l'alternativa sensata al desgavell d'interessos partidistes disfressats d'interessos nacionals.
Votar al PSC és votar pel futur de les persones. Perquè no podem oblidar que un país no és res sense les persones que hi viuen. El futur d'un país és només el futur de les persones, que puguin aprendre en condicions i en pla d'igualtat, que tinguin una bona salut i una sanitat pública que els allargui la vida i no que la retalli, amb una atenció social que no deixi a ningú exclòs de la societat. El futur d'un país és fer tot el possible perquè l'atur no sigui un drama estès arreu de Catalunya. Artur Mas i CiU, que ara parlen d'un futur de color de rosa per a Catalunya amb la independència, no han pres ni una sola mesura en dos anys per lluitar contra l'atur. Bé, van prometre reduir a la meitat l'atur i el que han assolit és que cada dia a Catalunya hi hagi 250 persones més aturades.
El PSC proposa per als propers quatre anys un govern de les persones i per a les persones, perquè ningú a Catalunya es quedi sense futur. I ho farem retirant injustícies com el copagament de l'euro per recepta o l'increment de llistes d'espera, i comprometent-nos a recuperar la despesa en sanitat i en educació existent abans de l'arribada del govern de CiU. Farem que cap infant es quedi sense la possibilitat de tenir accés als menjadors escolars, i evitarem que cap infant vagi a l'escola sense llibres ni material escolar, per manca de recursos familiars.
Modificarem l'estructura fiscal perquè no pot ser que els qui més tenen i més guanyen no paguin el que els hi pertoca. Recuperarem l'Impost de Successions per a les herències més grans, però també implantarem impostos innovadors com, per exemple, als beneficis de les entitats financeres, per l'abocament de CO2, pels materials més contaminants o, fins i tot, per als aliments que generen obesitat i malalties cardiovasculars. En la mateixa línia, no deixarem a cap persona de Catalunya sense un ingrés mínim garantit. És inadmissible que la pobresa creixi a Catalunya, retornant-nos a situacions com les de 50 anys enrere, sense que els governs de dretes del PP a Espanya i de CiU a Catalunya facin res.
Farem tot el possible per reactivar l'economia i per crear llocs de treball, amb mesures com la bonificació del 50% de les quotes empresarials de la seguretat social per a les noves contractacions, i amb un pla de xoc contra l'atur juvenil. El futur d'un país no passa per tenir més de la meitat dels joves a l'atur. I ajudarem a les empreses a invertir en el seu futur, recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I), perquè Catalunya no té futur sense unes empreses sòlides, internacionalitzades i productives.
Diumenge Catalunya es juga el seu futur, entre el partidisme que juga amb els somnis de la gent, i el PSC, que volem i proposem futur per a les empreses, entitats i persones de Catalunya.
Montserrat Capdevila Tatché
Candidata del PSC, n.9 per Barcelona, a les eleccions al Parlament de Catalunya
Aquest article ha estat publicat el 21 de novembre de 2012 al Diari de Sabadell
1 comentari:
Dels clàssics sempre en podem treure ensenyances. Avui recordo l’Odissea d’Homer i la trobada d’Ulisses amb les Sirenes.
El cant de les sirenes de CiU representa el poder del miratge i l'encanteri per apartar l'home de la seva ruta. Els catalans, en escoltar el seu seductor cant, caiem en un estat aclaparador que ens pot fer estavellar la nau contra els esculls i naufragar...
Publica un comentari a l'entrada