 |
| Imatge creada amb IA |
Aquesta decisió confirma de manera clara el que he sostingut durant tots aquests anys: que no he comès cap irregularitat i que la meva actuació ha estat sempre ajustada a la legalitat i als principis d’honestedat i responsabilitat.
Han estat més de catorze anys en què s’ha posat en dubte la meva honorabilitat, en què he estat objecte de judicis públics injustos i, en alguns casos, de desqualificacions personals que avui es demostren sense fonament.
Vull agrair sincerament el suport de totes les persones que han confiat en mi i que m’han acompanyat durant aquest temps.
Alhora, considero que aquesta resolució hauria de comportar una rectificació per part d’aquells que han contribuït a generar dubtes o a danyar la meva reputació. Per dignitat institucional i personal, és exigible aquest exercici de responsabilitat.
Igualment, caldrà avançar en la restitució del reconeixement professional i personal que s’ha vist afectat al llarg d’aquests anys.
Continuaré treballant amb el mateix compromís amb el servei públic i amb la convicció que la veritat i la integritat sempre acaben prevalent.
Després d’anys molt difícils, considero important explicar amb serenitat quins són els elements essencials de la decisió judicial.
La sentència conclou que no existeix prova suficient per acreditar que jo actués amb la voluntat d’influir indegudament en cap expedient administratiu ni que tingués coneixement de cap actuació irregular o il·legal relacionada amb la documentació presentada posteriorment.
El tribunal considera especialment rellevant que no s’ha acreditat que jo conegués la falsedat relativa a la documentació aportada ni la data real de les obres objecte de la controvèrsia. Precisament per això, la sentència conclou que manca l’element essencial d’intencionalitat necessari perquè pugui existir un delicte de tràfic d’influències.
També queda recollit que no hi va haver cap ordre directa ni cap instrucció meva per afavorir ningú. El tribunal considera que no existeix prova suficient per afirmar que la meva actuació anés més enllà d’una consulta o derivació administrativa dins d’un context institucional.
La sentència recorda igualment que jo no tenia competències directes en matèria inspectora o tributària i que, per tant, no podia adoptar cap decisió sobre l’expedient.
Un altre element important és l’aplicació del principi in dubio pro reo. El tribunal entén que hi havia dubtes rellevants que la prova practicada durant el judici no ha pogut dissipar i que, en conseqüència, no es podia sostenir una condemna penal.
La resolució també assenyala que el tracte dispensat a Melquíades Garrido podia situar-se en un marc de deferència institucional o cordialitat personal, però deixa clar que això no constitueix un delicte sense l’existència d’una pressió efectiva ni d’una voluntat deliberada d’obtenir un benefici il·lícit.
Durant tots aquests anys he defensat la meva innocència amb respecte cap a la Justícia i amb la confiança que els fets acabarien essent valorats amb rigor i objectivitat.
La sentència d’avui confirma que no existia base penal per condemnar-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada