Feia dies que no escrivia una nota en aquest bloc. Segurament m'he acostumant a dir el que faig, penso o sento a través d'una altra eina, el twitter, que de forma sintètica amb 140 caràcters em permet fer-ho amb més rapidesa. Però avui he trobat la necessitat d'escriure amb una mica més d'espai, per explicar què? El que sento en un moment on sembla que el caos ens envaeix, on sembla que tots els generadors d'opinió estan en una mena de tsunami impossible de salvar!És una sensació condicionada. Condicionada per qui? pel que llegeixo als diaris, sento a les ràdios, veig a les televisions, i consegüentment... la gent reprodueix pels cafès, els espais de tertúlia, al carrer. He trobat imprescindible dir prou, no ens deixem arrossegar. Per què? perquè cal que siguem capaços de contextualitzar i mirar de no veure les coses des del simplisme i el titular. Tot és molt més complex i difícil del que se’ns vol fer creure per algunes parts molt interessades i oportunistes.
Ens està passant a nosaltres solets? No, li està passant al món. Li està passant, sobretot a Europa. I alguns ens volen fer creure que és tot culpa i responsabilitat només d’un que governa. Fals... Els que governen, a tot arreu, fan el que poden amb responsabilitat i rigor per intentar-ho canviar! Fins i tot des de les oposicions (ai, me n’oblidava, això sí que aquí no ens passa).
Començàvem el mes de maig amb alguns bons indicis, amb una mica de llum al final del túnel: el PIB, l'atur, el consum, l'índex de producció industrial, les exportacions, el clima industrial, semblava que començaven a recuperar el camí, en part fruit de les polítiques que els governs espanyol i català, els governs municipals, no han parat de fer.
Però malauradament, vam haver de veure com dimecres el president Zapatero segurament vivia un dels pitjors dies de la seva vida, com a president i com a president de torn de la UE.
Pressionat, segur, condicionat, segur, a contracor, segur, però amb la necessària i imprescindible responsabilitat. Qui té responsabilitats i decideix, és l'únic que es pot equivocar. I com deia ahir el Conseller Castells, les mesures anunciades per Zapatero són necessàries i d’esquerres. Ara bé, són difícils de decidir, d’aplicar i d’assumir, és clar!
No ens oblidem, però, quin és el veritable origen i causant de tot plegat: els insaciables que controlen els mercats, tan vulnerables, tan manipulables, tan interessats per aconseguir només beneficis onerosos. Aquests són els que han provocat el desgavell, els que no han parat de voler aconseguir beneficis, a qualsevol preu, els que mai volen perdre, ho han engegat tot en orris una altra vegada. Interessadament? Segur!
Però el dia abans de la mala notícia, sembla que ningú no recordi com hem avançat en aquest país en drets i en benestar els darrers sis anys: la llei de depedència, la llei d’igualtat, els drets dels autònoms, .... tants i tants avenços que ara, sí, certament, algú ens vol fer creure que estan en risc.
Tothom ho critica, però, és que abans existien aquests drets? No. Qui els va fer possibles? Doncs uns governs tant a Espanya com a Catalunya liderats per presidents socialistes, sí és clar. En aquest país ha estat amb governs socialistes quan s’ha avançat en la conquesta de drets! Que ningú no se n’oblidi.
I ara cal gestionar el moment amb la màxima responsabilitat, amb rigor, amb equilibri, amb mesures necessàries, aquestes i moltes d’altres que encara fan falta.
També amb absoluta comprensió cap als ciutadans que estan, estem, absolutament desconcertats, especialment als que els toca viure en primera persona l’impacte de la situació. Els entenem, de fet, són la nostra principal preocupació i s’hi dediquen tots els esforços per combatre-la.
Per tant, demano a tothom serenitat i responsabilitat, com la que estan exercint els sindicats, des del seu rol de defensa dels interessos dels treballadors, com la que estan exercint les oposicions a molts països europeus (aquí sembla que no) per exemple Portugal, per aconseguir sortir d’aquesta gran tempesta que ens mulla a tots i a totes.
Ara només cal que tots siguem capaços d’aportar-hi també el nostre gra de sorra, amb responsabilitat i amb serenor.
3 comentaris:
Donya Montserrat, vostè sap, i jo sé que quan diu que això no ens està passant a nosaltres solos ho diu obviant a Portugal, a Suècia, a Noruega, a Finlàndia, a Dinamarca... És que Portugal és menys responsable pujant impostos a la banca i a les grans empreses? És que s'estalvia més congelant les pensions que exigint la devolució dels 130.000 milions d'euros que se li va donar a la banca i que ja no els fa falta - en sis mesos han aconseguit beneficis nets per un total de 6.000 milions d'euros-? No li nego que l'oposició no acosta el muscle, i que, ara mateix, està traient tota la lasca que pot, però perquè qui governa l'hi ha posat en safata.
Ara ve la reforma laboral, Creï vostè que amb la quantitat de treball en precari que tenim la solució és convertir en més precari el que ja hi ha? Les mesures anunciades ni són necessàries ni són d'esquerres, com no és d'esquerres pujar l'IVA - si el pa puja, Qui ho sofreix, qui cobra 2.000 euros al mes o qui cobra una no contributiva de 420 euros? Qui?
Ningú nega que la crisi és culpa de qui és, però les mesures que se'ls estan imposant a la ciutadania, lluny d'ampliar el nostre nivell de vida, la retalla. No es tracta de conquesta de drets, es tracta de defensa del nivell de vida i del benestar dels ciutadans, i aquest govern es nega a fer-lo.
Sóc militant socialista, home d'esquerres, com ho va anar el meu avi, i al meu no em vas a convèncer que això té altra lògica que una baixada de pantalons en tota regla. I sí, per descomptat, fa mancada responsabilitat, però no la hi demani ni a la ciutadania, ni als militants, faci'l amb qui té la responsabilitat de governar, i no ho fa, a qui té l'obligació de representar a la ciutadania, i es dedica a representar altres coses.
Ôo-~
Davant la brutal retallada de l'estat de benestar decretada pel govern de coalició entre el psoe i el fmi, en comptes de blasmar la gent que protesta una opció possible, moderada i gens difícil seria que el president del govern rectifiqués les rebaixes fiscals amb què, al crit de baixar els impostos és d'esquerres,,va avançar per la dreta les polítiques fiscals d'Aznar. Això és, amb els 2.000 milions de patrimoni, els 2.000 d'irpf i els 8.000 de societats, ens en sobren 2.000 per evitar els 10.000 que pretenen retallar a Madrid.
Montserrat, una exposición muy sincera, con una visión cualificada.
Es difícil hacer entender cuestiones que realmente son difíciles de explicar y que nosotros mismo no queremos escuchar.
Si no confiamos en las personas que gobiernan, que son nuestros compañeros, que viven la misma realidad, personas que escuchan y están con nosotros, será difícil conseguir cambios.
Yo confía en la labor que están haciendo los gobernantes socialistas, siendo critico, sin duda.
Pero sin ser pesimistas, el mundo no cambiara si pensamos que no cambiara.
Muy buen articulo Montserrat!! son momentos duros, que nos harán más fuertes. Y sin duda saldremos de esta crisis y seguiremos transformando la sociedad en beneficio de los ciudadanos.
Publica un comentari a l'entrada