Una reforma del mercat de treball equilibrada

• Des del passat 16 de juny que el govern va aprovar el Reial Decret Llei 10/2010 de mesures urgents per a la forma del mercat de treball s'ha dit i s'ha escrit molt sobre el tema. Cada una de les parts que durant aquests dos anys ha protagonitzat el diàleg social en treu les seves conclusions i continua amb els seus posicionaments, legítims, és clar!
  
  Però més enllà de les posicions de cadascú, m'agradaria aportar alguns elements que potser no han quedat prou clars per poder-ne fer una valoració prou objectiva, donades aquestes lectures i interpretacions partidàries.
  
  Es diu, en genèric, que és una reforma imposada. Aquí cal reivindicar la voluntat de diàleg que el govern ha tingut durant aquests dos anys d'escoltar i dialogar amb els agents socials, sindicats i patronals, i incorporar molts dels elements que ells han aportat. Després ha pres les decisions que li tocaven i ha assumit la seva responsabilitat de governar i ha tirat endavant el Decret, que no podia demorar-se, donades les circumstàncies de la crisi. Tot i així, també cal dir que ara, un cop convalidat al Congrés, amb les abstencions de PP i CiU, també veurem en la seva tramitació parlamentària la voluntat del govern de mantenir el màxim consens i arribar al màxim acord, en la mesura que sigui possible i que totes les parts hi posin voluntat. Veurem aquí les millores que s’hi introdueixen, això sí, sense desequilibrar ni incrementar la tensió social.
  
  En segon terme, cal dir que aquesta reforma s'emmarca en un context d'altres mesures lligades a la sortida de la crisi: primer es van abordar les mesures adreçades al sistema financer, després a la cohesió social (prodi), tot seguit a abordar el dèficit (plans d'austeritat) i la darrera, la reforma del mercat de treball, i segur que continuaran...
  
  Aquesta reforma té com a principals objectius:
• Reduir al màxim la dualitat de contractació.
• Reforçar els instruments de flexibilitat interna que tenen les empreses per tal de poder mantenir l'ocupació (ERO de suspensió i reduccions horàries, sempre a partir de la negociació i les relacions laborals).
• Incrementar les oportunitats dels desocupats, especialment els joves, amb els contractes de formació o les bonificacions per a aquest col·lectiu, i els de llarga durada, també amb bonificacions.
• Ampliar el ventall de la intermediació laboral, a partir dels serveis públics d'ocupació.

Cal insistir que es tracta d'una proposta equilibrada, feta després d'escoltar tothom, malgrat no pot satisfer al 100% a ningú, però que en cap cas no es pot dir que sigui negativa, com alguns volen fer creure, per què? Doncs perquè:

• És negatiu que promogui l'ocupació indefinida? els treballadors que són temporals i passen a indefinits hi guanyen, l'empresa també (passa de pagar 45 dies a 33). Els actuals contractes indefinits (15 milions) no es modifiquen.
• És negatiu que s'encareixin els acomiadaments dels contractes temporals de 8 dies a 12?
• La persona desocupada que pot tenir millors expectatives d'un contracte indefinit en lloc d'un de temporal hi perd?
• Els joves i els aturats de llarga durada on es concentraran les bonificacions a les quotes empresarials hi guanyen o hi perden?
• Que s'incentivi la formació i els contractes per a desenvolupar-la, incorporant protecció per desocupació que ara no hi ha, és positiu o negatiu?
• Que les empreses tinguin -davant d'eventuals dificultats- altres opcions diferents a l'acomiadament parcial de treballadors o al tancament del seu negoci, és bo per a les empreses, i és bo per a l'ocupació.

Així doncs, que les empreses puguin desenvolupar la seva activitat i crear riquesa, amb més seguretat jurídica, que es generi ocupació més estable i es mantingui la xarxa de drets dels treballadors és bo per a tothom! Les xifres són prou clares: els 15 milions de contractes indefinits no perden cap dret, els 4 milions de treballadors temporals poden tenir millor expectativa que els seus contractes es transformin en indefinits, i els 4 milions d'aturats poden tenir l'expectativa d'un contracte, sigui temporal en millors condicions, sigui indefinit.

Recomano també la lectura de l'article de Valeriano Gómez, que diumenge passat a la Tribuna-Primer plano d'El País va publicar amb el títol: El equilibrio nunca decepciona