05 de novembre 2010

Sobre el projecte Suma't adreçat a joves que no estudien ni treballen


 Fa alguns dies quan em plantejava sobre què escriure, em venia al cap parlar potser de la polèmica arrel dels reglaments lingüístics feta aparèixer en campanya pel PP i l’amenaça de C’s d’impugnar-los tots -com si no hi hagués problemes reals molt més importants que veritablement preocupen els ciutadans.

També em venia al cap parlar sobre l’ús inadequat que s’està fent de la immigració en campanya... Tot plegat vinga soroll que dilueix les propostes clares i concretes fins al punt que ens pot semblar que ja no sabem de què parlem. O bé parlem d’oïdes a base de titulars i tòpics.

Però m’he decidit a parlar del programa SUMA’T aprovat pel govern aquest dimarts i publicat al DOGC dimecres dia 3 de novembre, per aclarir de què estem parlant, més enllà del soroll.

La clara acció i voluntat del govern de continuar abordant els problemes reals amb responsabilitat i compromís fins a l’últim moment ha estat el que ha generat la polèmica a l’entorn de la posta en marxa del programa anomenat SUMA’T, d’Experiència Professional per a l’ocupació juvenil a Catalunya, tan criticat per la dreta! No entenc l’esverament, si realment és un col·lectiu que preocupa –això diuen-. O potser ho diuen per quedar bé?

Recordem que el programa no neix com un bolet, de forma aïllada, sinó que s’emmarca en l’Acord de Mesures per a l’Ocupació juvenil a Catalunya 2009-2012, aprovat pel Govern i signat amb els agents econòmics i socials en el mes de setembre de 2009. El 20 d’abril de 2010, el Govern de la Generalitat de Catalunya ja va aprovar un conjunt de mesures adreçades a millorar-ne l’ocupació, mitjançant actuacions que combinen la formació i el treball, amb l’objectiu de garantir la inserció laboral d’aquestes persones joves, o bé la seva tornada al món educatiu.

Aquest programa és un més dels endegats pel govern català per incrementar la formació i l’ocupabilitat de persones joves en atur, majors de 16 anys i menors de 25 anys, que no han acabat l’educació secundària obligatòria. El programa compta, a partir de la convocatòria, per a la seva execució, amb la col·laboració de l’Administració Local i de les empreses catalanes, com d’altres programes d’aquestes característiques (Programes de Qualificació Professional Inicial, cases d'oficis, etc.)

Així doncs estem davant d’un programa innovador de formació en alternança amb el treball, mitjançant la formalització de contractes per a la formació on es preveuen ajuts destinats tant a la formació com als costos laborals de les empreses.

Els objectius concrets són: fer possible l’adquisició d’experiència en un entorn d’empresa, potenciar i afavorir el procés d’aprenentatge professional amb la combinació d’experiències pràctiques i de formació i, posar en valor les actuacions de Responsabilitat Social de l’Empresa en un marc de col·laboració público-privat.

Per tant, reitero, a què ve tant rebombori? Per electoralista? De fet, tant si fa com si no fa, el govern és criticat per la dreta quan endega accions que ataquen d’arrel un dels greus problemes produïts per la crisi: l’atur juvenil, d’aquests joves que el mercat va manllevar de la formació reglada, pel propi fracàs escolar, o perquè la bonança i la bombolla de la construcció els permetien guanyar un sou molt digne de forma fàcil i ràpida.

Però ara volem que aquests joves tinguin una oportunitat per intentar assolir una formació que van deixar aparcada, amb formació per assolir competències claus, formació professionalitzadora i formació per a l’obtenció del títol de graduat en ESO. Perquè l’objectiu final és que aquests joves es puguin tornar a reenganxar a alguna formació professional reglada que els situï en millors condicions per trobar feina quan se’n generi. Mentrestant, té un valor cabdal per intentar evitar un potencial problema que pot produir-se al carrer, amb els riscos que això comporta cap a l’exclusió social.

Qui plantegi que aquest programa està fet en clau electoralista demostra que desconeix completament el perfil de qui va adreçat i també la realitat social més crua que es produeix als carrers dels pobles i ciutats de Catalunya.