Sobre la petició de dictamen de la llei d'ocupació al Consell de Garanties Estatutàries

Els grups parlamentaris del PSC, ICV-Euia, C’s i el Grup Mixt, davant dels dubtes que ens ha generat el text resultant de la ponència del projecte de llei d'ordenació del sistema d'Ocupació i del Servei d'Ocupació de Catalunya, hem fet la sol·licitud de dictamen al Consell de Garanties Estatutàries perquè considerem que l'objecte d'aquesta norma no respon a un objectiu material determinat i manca la concreció necessària per entendre les millores que suposarà l'aprovació d'aquesta llei en les polítiques públiques d'ocupació. 

Així mateix, no observem cap motivació que justifiqui una tramitació del projecte de llei per reducció dels terminis del procediment d'urgència, més enllà de raons electoralistes. 

Tampoc no entenem que els treballs de la ponència s'hagin fet de forma precipitada i opaca sense possibilitat de conèixer les transaccions que s’estaven realitzant amb els diferents grups i sense haver trobat la voluntat de la recerca de consens amb tots els grups parlamentaris que requereix la transcendència que se li ha volgut donar al projecte de llei, tenint en compte la incidència que han de tenir les polítiques d'ocupació i formació en la ciutadania.

Pel que fa al Grup Parlamentari Socialista, per una banda, volem posar de manifest els nostres dubtes sobre l’article 15, en el qual s’estableix l’àmbit de concertació territorial i que al nostre entendre limita el principi d’autonomia local, així com no s’ajusta a l’establert als articles 83, 84, 86 i 87.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. També ens genera dubtes la barreja i confusió competencial que planteja.

Per altra banda, no entenem que una llei que en teoria desenvolupa nous drets, no vagi acompanyada d’una memòria econòmica que permeti desenvolupar-la, així com unes disposicions transitòries que estableixin quines fites de servei públic equivalent als estàndards de la UE vol desenvolupar.

Des del Grup Parlamentari Socialista, davant la tramitació de la llei del SOC, hem plantejat al govern com a principals qüestions:

·  La necessitat de modificació de la Ley de Empleo, perquè la Generalitat de Catalunya pugui assumir més competències executives en polítiques, tant actives com passives, d’ocupació.

·  Més recursos, tant de l’Estat com de la Generalitat, per a polítiques actives d’ocupació, per equiparar-nos als estàndards de despesa dels països de la UE (0,5% del PIB)

·  Una llei del SOC que vagi acompanyada de recursos per a desplegar els nous drets que planteja, i un itinerari personalitzat per a les persones demandants d’ocupació que garanteixi la millora de la seva ocupabilitat amb una dotació de recursos humans d’orientador/demandant d’ocupació equiparable a la UE.

·  Un desplegament territorial i de concertació de baix a dalt, a partir de les necessitats que plantegin el territoris i des del seu lideratge.

Aquí podeu trobar el text de la sol.licitud de dictamen https://docs.google.com/file/d/0B_5HpQVulh4oMGQ1MUJHZzh2VEE/edit?usp=docslist_api

Interpel·lació al govern sobre les condicions laborals, de salut i de seguretat dels treballadors

El motiu de la interpel·lació del GP Socialista és posar de manifest la situació de precarietat que es viu a bona part del món del treball. La realitat de què ens parlen alguns dirigents polítics, tant del govern espanyol com català, no s’adiu amb la realitat d’un nombre important de persones treballadores. La crisi continua, (malgrat avui hagin sortit bones dades d’atur registrat) la profunditat de la crisi continua i accentua les condicions de precarietat que viuen treballadors i treballadores.

Una precarietat laboral, que es concreta en:

• treballs temporals de curta durada i
• un nombre important de contractacions a temps parcial,

Això porta implícitament a la devaluació de les condicions de seguretat i salut en el treball, perquè les persones treballadores estan més interessades a mantenir el seu lloc de treball que a preocupar-se per les condicions de seguretat i salut, la qual cosa porta al risc d’increment dels accidents laborals per la sobrecàrrega de pressió a la feina.

Així mateix, l’augment important del nombre de subcontractacions porta a un deteriorament de les condicions de treball i el seu reflex en la disminució real de la seguretat i salut laboral.

La reforma laboral del PP i CIU -que a vostè Conseller tan li agrada i ha lloat en reiterades ocasions- ha estat el motor del deteriorament i la precarietat dels salaris i les condicions laborals.

Ni s’ha creat l’ocupació que la justificava ni ha variat el model de temporalitat en la contractació –per cada contracte indefinit que se signa a Cat, se’n signen 7,5 de temporals.

Conseller cal una revisió radical dels elements d’aquella reforma que més han contribuït al deteriorament de les condicions laborals.

No el marejaré amb dades, són als informes anuals que els sindicats han publicat aquests dies, i són a l’observatori d’empresa i ocupació de la Generalitat.

Tots els estudis disponibles posen de manifest la major incidència d’accidents de treball i malalties professionals i de lesions en el treball, entre els col·lectius que treballen en condicions més precàries: treballs temporals, a temps parcial o falsos autònoms forçats a la situació.

Tampoc no ens pot discutir l’impacte negatiu de la qualitat en el treball que ha suposat la reducció salarial i la PRECARITZACIÓ, fruit de la seva reforma laboral.

Aquesta situació s’hi afegeix les poques possibilitats dels treballadors per a defensar els seus drets a causa de l’escassedat d’ocupació disponible.

Les dades i el canvi de tendència són preocupants, ja que expliquen les conseqüències de la manca de prevenció.

Perquè l’impacte positiu de les mesures de prevenció està demostrat, els accidents no es produeixen per atzar, la previsió i la planificació empresarial en cada àmbit, el compliment de les seves obligacions, és fonamental.

De la mateixa manera, els canvis de tendència en les taxes d’incidència globals tenen relació amb les condicions de treball i sobretot en l’orientació de les polítiques públiques.

Unes polítiques, les seves, que ens mostren una baixada de la guàrdia, una reducció de plantilla d’Inspecció del treball preocupant, vist el risc d’augment del frau laboral.

Sabem que es produeix la subdeclaració de malalties professionals, per la por dels treballadors a perdre la feina que fa que no es reclamin els danys com a laborals i la desesperada situació econòmica de moltes persones aturades fa que s’acceptin ofertes laborals amb condicions molt precàries (baixos salaris, contractes temporals, males condicions laborals) entre d’altres, per això, cal una actuació intensiva i contundent de la Inspecció del Treball.

Aquest 2015 es compleix el vintè aniversari de la publicació de la Llei de prevenció de riscos laborals (LPRL) i després d’haver fet grans passes, ara el canvi de tendència de la realitat socioeconòmica a Catalunya ens està portant:

al cercle viciós d’empobriment i de retallades que fa baixar la guàrdia en la interiorització de la cultura preventiva a les empreses i la generació d’un sistema preventiu dinàmic que anticipi els nous riscos laborals.

Treballadors i treballadores sense protecció.

Més risc d’accidents de treball. Fruit de l’abandonament de l’activitat preventiva per part de les empreses i la seva substitució per un compliment merament formal de la normativa, produeix el repunt dels accidents de treball que patim en l’actualitat, un clar indici del deteriorament dels sistemes preventius. Cal recuperar la iniciativa pública

Les malalties d’origen laboral. són una assignatura pendent de la salut laboral. El que no es registra ni existeix ni es preveu.

Hi ha estigmatització i discriminació laboral per motius de salut.

S’ha produït la transformació del model de mútues. Cal revertir les últimes modificacions legals del sistema de mútues subratllant el seu caràcter públic, intensificant el control de la Seguretat Social, millorant la participació de la representació dels treballadors i treballadores en la seva elecció, i remarcant que els seus objectius prioritaris són la prevenció de riscos laborals i la reparació dels danys ocasionats pel treball davant del control dels costos econòmics i la millora de la competitivitat de les empreses.

Conseller:

·        quines mesures ha pres des de 2012 per evitar l’impacte negatiu en la seguretat i la salut dels treballadors i la precarització de les seves condicions de treball fruit de la reforma laboral?

·        Quines mesures ha emprès per combatre el frau laboral?

·        Com preveu el Govern actuar davant l'increment d’accidentalitat?

·        Conseller, digui’ns si té previst ampliar la tasca de la Inspecció de Treball per tal que s'inspeccioni si les empreses estan o no complint amb la Llei de Prevenció, i si tenen tots els elements d’avaluació per identificar-los i actuar per reduir-los i eliminar-los?

·        Com pensa actuar davant dels casos que ens han portat aquí al Parlament els treballadors de les empreses subcontractades d’Endesa, amb una manca de seguretat, o Movistar, amb falsos autònoms i condicions que posen en risc la seguretat dels treballadors?

No esgrimeixi la manca de competències de la Generalitat,

Quan no les té, rondina, i quan les té, no les sap exercir amb diligència.

L’actuació de la ITSS és determinant, en qualsevol cas, per garantir el compliment de la normativa de condicions de treball i que tan en l’ús de les competències transferides com en el marc de les actuacions planificades conjuntament amb la ITSS que depèn de l’Estat, vostè té totes les possibilitats de vetllar pel compliment de la normativa, i emprendre mesures proactives per garantir les condicions de treball, la salut i la seguretat dels treballadors i treballadores.

Gràfics que il·lustren el canvi de tendència:

L’any 2005 es va publicar el I Pla de Govern per a la prevenció de riscos laborals 2005-2008 

El 2009 es va aprovar el II Pla de govern 2009-2012 

Fa dos anys que es va acabar l’Estratègia catalana de seguretat i salut laboral 2009-2012, què ha passat durant aquests dos anys?

Tot just el 25 de març, es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, el Marc Estratègic Català de Seguretat i Salut Laboral 2015-2020, que s’havia aprovat el 9 desembre 2014 pel Ple del Consell de Relacions Laborals.

Per què aquest endarreriment? Per què un tema tan rellevant i urgent, Conseller, no ha estat capaç de fer res de res en 3 anys?

Com a país hem perdut molt en prevenció, en salut i seguretat. Hem passat de tenir una Estratègia catalana amb objectius, mesures, indicadors, seguiment i avaluació: pressupost i calendari,

A tenir tan sols un marc estratègic, sense res més, només amb objectius i seguiment...:

Hem passat d’un fort compromís del govern  > a una total manca de compromís amb la salut i la seguretat laborals, amb la prevenció...

Ens pot dir Conseller per què després de dos anys de procés amb sindicats i patronals, el Govern tot just va aprovar un Marc estratègic sense dotació pressupostària i no una Estratègia, en la que no només ha de dir què farà sinó quines mesures i quin pressupost hi destinarà per posar-lo en marxa?

I què ha passat amb l’Enquesta catalana de condicions del treball? Quan la tindrem?

On és el III Pla de Govern de seguretat i salut laboral, quines mesures inclou? Després de 4 anys no han tingut temps? 

Vegeu el vídeo del debat

Moció 181/X del Parlament de Catalunya, sobre polítiques d’ocupació

Tram. 302-00249/10

  

Ple del Parlament

El Ple del Parlament, en la sessió tinguda el 19 de febrer de 2015, d'acord amb l'article 139 del Reglament, ha debatut la Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre polítiques d’ocupació (tram. 302-00249/10), presentada per la diputada Montserrat Capdevila Tatché, del Grup Parlamentari Socialista, i les esmenes presentades pel Grup Parlamentari d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (reg. 106074), pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 106116), pel Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya (reg. 106125), pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya (reg. 106127) i pel Grup Parlamentari de Ciutadans (reg. 106131).

Finalment, d'acord amb el que estableix l'article 139 del Reglament, ha aprovat la següent

Moció

1. Recomanacions del Síndic de Greuges

El Parlament de Catalunya insta el Govern a revisar i arxivar, si escau, tal com recomana el Síndic de Greuges en la seva resolució del 17 de desembre de 2014, els expedients sancionadors oberts pel Servei d’Ocupació de Catalunya a la fi de 2014 pel fet que perceptors de prestacions per desocupació havien comès, entre el 24 de maig i el 3 d’agost de 2013, presumptes infraccions quan les conductes objecte d’infracció i sanció no estaven considerades com a tals.

2. Pla de rescat per a persones aturades de llarga durada

El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Obrir una nova convocatòria del projecte «Treball als barris» per al disseny de projectes integrals als barris i municipis amb més necessitats de reequilibri territorial i social i amb un baix nivell de renda. La convocatòria ha d’incloure mesures perquè els ajuntaments contractin persones amb especials dificultats d’inserció (joves, desocupats de llarga durada, persones de quaranta-cinc anys o més i persones en situació de risc d’exclusió social), i també dispositius de suport a la formació i la inserció laboral i programes de desenvolupament local i accions innovadores.

b) Presentar a la Unió Europea, d’acord amb el reglament del Fons europeu d’adaptació a la globalització, una proposta per a la reconversió dels treballadors provinents d’empreses del sector de la construcció cap a noves oportunitats ocupacionals.

c) Desplegar un pla nacional d’acreditació i qualificació professionals perquè les persones amb mancances de qualificació professional puguin accedir de manera continuada i permanent a un itinerari personalitzat de formació per a acreditar llur experiència professional o qualificar-se per a poder obtenir un lloc de treball, en el marc de la nova llei de formació i qualificació professionals que tramita el Parlament.

d) Dotar amb el pressupost suficient els programes de formació i inserció i adaptar-los a criteris objectius a partir del nombre de joves amb necessitats de formació i inserció en un determinat territori, perquè no hi hagi discriminació ni limitació de drets en l’accés als programes.

e) Incloure en la programació del Servei d’Ocupació de Catalunya programes de formació amb pràctiques o experiència laboral en sectors emergents, adreçats a joves i a persones desocupades de llarga durada en activitats sostenibles, com ara serveis ambientals, energies renovables, turisme, rehabilitació i edificació sostenible o atenció sociosanitària, i també una oferta anual de formació en llengües per a persones aturades que es puguin ocupar en el sector de l’hostaleria i la restauració.

3. Dret al treball de les persones amb discapacitat

El Parlament de Catalunya insta el Govern a garantir el dret al treball de les persones amb discapacitat i a:

a) Assegurar la dotació econòmica suficient (cinquanta-vuit milions d'euros) per garantir la subvenció i els pagaments amb el termini suficient, que facin possible el manteniment dels llocs de treball dels centres especials de treball i de les unitats de suport a l’activitat professional, i també dels serveis d’integració laboral, dels itineraris d’inserció i del treball amb suport.

b) Mantenir i potenciar, en els processos de contractació pública que es duguin a terme, tant als departaments de la Generalitat com a les empreses i els organismes públics, la incorporació de clàusules socials per a promoure l’ocupació de persones amb dificultats d’inserció en el mercat laboral ordinari. Amb aquesta mateixa finalitat, l'insta a impulsar la contractació i la subcontractació amb empreses d’inserció o centres especials de treball.

c) Definir de manera participada i consensuada amb totes els organitzacions del sector, un pla estratègic de competitivitat dels centres especials de treball que, a partir de la singularitat i especificitat d’aquestes empreses de l’economia social a Catalunya, inclogui mesures per a llur sostenibilitat, reestructuració i revitalització, amb l’objectiu de garantir-ne la viabilitat financera i la competitivitat econòmica mitjançant l’impuls de línies de negoci viables, de formació i d'inversió.

Palau del Parlament, 19 de febrer de 2015

Com pensa ajudar el govern de Ciu els milers de ciutadans atrapats a l'atur?

L'ocupació continua essent la principal preocupació dels catalans i les catalanes -ho hem tornat a veure a la darrera enquesta del CEO que suspenen el seu govern. I és també el principal repte de l’economia: no hi haurà recuperació vigorosa si no hi ha més ocupació i de més qualitat.

Ens els quatre anys del govern del Sr Mas, del millor Sr Mena i del millor Sr. Puig, vostès s’han oblidat de l’ocupació, sobretor de reduir l’atur a la meitat del que el van trobar en el 2010, com van prometre i es van comprometre amb els catalans i catalanes.

No han fet res de res per millorar o per pal·liar la situació de l'ocupació.

Les dades ho demostren, s’han destruït 194.200 llocs de treball. Els aturats han crescut en 51.300 persones desocupades.

Ocupats   IV  trimestre 2010   3.242.300

IV  trimestre 2014   3.048.100

Un altre compromís era reduir la taxa d'atur juvenil  (16-24 anys)

Amb les dades a la mà, també ens demostren el contrari, ha  crescut la taxa d’atur juvenil en 7,8 punts.

IV  trimestre 2010   39,23%

IV trimestre 2014    45,93%

A més, les dades del pressupost d’ocupació també ens diuen que ha reduït el 38% del SOC, -202 M€, i la plantilla l’ha reduït en 309 persones des de 2010.

 Pressupost Ocupabilitat - SOC (en M€) - font gencat.cat

  

2010	2011	2012	2013	2014	2015	2014-2015	2010-2015
526,3	456,1	445,6	247,76	247,76	323,84	+30,79%	-38,4%

 Vegeu pressupost detallat del SOC 2010-2015 aquí

Si mirem la taxa de protecció, veiem que a Catalunya menys d’1 de cada 3 persones reben prestació d’atur, tan sols un 30,8%.

Gairebé 525.000 persones aturades no perceben cap prestació (522.095).

Els joves pateixen la menor taxa de protecció (1 de cada 12). I les dones una protecció 12 punts inferior als homes.

No faci jocs de mans Sr.Puig, com va fer a la comissió d’Empresa i Ocupació, o demostracions trileres.

Les dades segons els indicadors internacionalment homologats i acceptats ens diuen que vostès ens han portat a la destrucció d’ocupació i a més atur.

Repeteixo: -194.200 llocs de treball perduts, + 51.300 aturats de quan van arribar al govern.

522.095 persones que no reben cap prestació.

I sembla que no l’impressioni que hagin disminuït totes les persones en edat de treballar en -113.000 persones, i més concretament -305.100 menors de 44 anys.

Si se’n va tanta gent  de Catalunya és perquè no confien a trobar oportunitats laborals aquí, i aquesta és també la seva responsabilitat.

Cal que vegin, Sr. Mas i Conseller Sr. Puig,  la poca confiança que desperten les seves actuacions i el seu discurs.

Són el Govern dels pitjors, no ho dubtin, i amb retòrica i jocs de daus no ho podran maquillar. (Espero que ara no faci servir les pilotes de goma i algú hi pugui prendre mal).

ES PODEN FER MÉS COSES DE LES QUE HAN FET!!!!!!!
I, tant

Tindria un bon full de ruta només acomplint totes les resolucions aprovades al Parlament

Resolucions aprovades pel Parlament incomplides

• Moció 12/X del Parlament de Catalunya, sobre la política de foment de l’emprenedoria 
• Moció 13/X del Parlament de Catalunya, sobre la creació d’ocupació i la lluita contra l’atur (ICV-EUiA)
• Moció 17/X del Parlament de Catalunya, sobre la reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya (C's)
• Moció 22/X del Parlament de Catalunya, sobre l’atur i les mesures per a fomentar l’ocupació (ERC) Text refós: http://www.parlament.cat/portal/pls/portal/intradesc.descarrega?p_id=%2028597

Li faig memòria dels incompliments:

•  Llei del Pirmi: ni el 2013, ni el 2014, ni en tenim notícia
• 150 M€ per a un pla de xoc contra la desocupació juvenil
•   2% inversió en R+D+I
•  Mesures contra l’exili econòmic i pla de retorn joves
•  Sistema d’acreditació d’experiència laboral obert permanentment i amb dotació pressupostària (ni a la nova llei d’FP hi és)
• Mantenir el suport a les persones amb discapacitat (4,5M€)

Potser sí que han acomplert, amb pinces, algunes coses.

Fan LLEIS i les tramiten per fer veure que fan alguna cosa, tard, això sí, però en realitat ja ho podien haver fet sinó estessin distrets a amagar, enlloc d’abordar de cara, la dura realitat del país.

NO FAN, NI HAN FET, i el que és pitjor, tampoc no han deixat fer.

Sembla que ara que vénen les eleccions és més importat l’ocupació que el procés, ha dit el President fa poc a Molins de Rei. Quan la crisi era més dura, no ho va dir pas.

A qui volen agafar distret? ja ho sap tothom que són els artistes de la simulació perquè així amaguen que no saben o no volen fer res en matèria d’ocupació.

Nosaltres, no ho dubti, ho estaríem fent, ja hauríem fet el que ha aprovat aquest Parlament per un ampli consens.

CONSELLER, PENSA CORREGIR LA SEVA INACCIÓ?

Sobre la Llei d'ordenació del Sistema d'Ocupació i de la Llei d'Ocupació de Catalunya

Debat a la totalitat del Projecte de Llei al Parlament de Catalunya

A Catalunya i a Espanya estem vivint greus moments pel que fa a l’ocupació des de fa dècades i a les possibilitats dels ciutadans d’exercir el dret que els atorga l’article 40 de la Constitució, i l'article 25 de l’Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Per una banda, i després del segon any d’aplicació de la Reforma Laboral no ha suposat canvis significatius en la temporalitat de la contractació, tot i el canvi de tendència, que el darrer any repunta molt lleugerament, però amb alta precarietat.

Per l’altra, la manca d’una política econòmica a Catalunya i a Espanya per a un canvi de model productiu, per una ocupació sòlida i de qualitat, així com la inexistència de mesures per a la reactivació econòmica -reflectida en els pressupostos públics de 2013 i 2014- a Catalunya i a Espanya-, albiren un llarg període fins que no es produeixi creació efectiva d’oportunitats laborals per a les 726.100 persones aturades (EPA 3T 14) que hi ha Catalunya.

Veiem com:

·       Disminueix la població resident a Catalunya

·       Disminueix la població activa a Catalunya

·       Augmenta la població ocupada

·       Disminueix la població desocupada

Símptomes contradictoris que reflecteixen, en principi, un important desequilibri laboral.

·       Els països que perden població indiquen que la confiança de la seva població en el seu futur ha disminuït.

·       Les sortides dels joves són un mal indicador ja que marxen a buscar noves oportunitats que no existeixen aquí.

·       Les persones amb nivells educatius bàsics representen el 55,5% del total de les persones aturades.

·       A més. l’atur creix entre les persones amb nivells educatius bàsics i mitjans i tendeix a reduir-se entre les persones amb nivell universitari.

Els socialistes creiem que per contribuir a la sortida de la dramàtica situació de milers de catalans i catalanes, avui més que mai calen solucions d’emergència.

La proposta d’una nova llei d’Ocupació arriba paradoxalment quan els recursos destinats a Polítiques Actives del Mercat de Treball (PAMT) tenen una de les dotacions més baixes de la història. Quan el promig de despesa a la UE, la dels seus estats, a polítiques actives del mercat de treball, se situen en un 0,50% del PIB.

Ens trobem molt més lluny de països com Dinamarca, que té una despesa de l’1,55% del PIB.

S’han perdut recursos degut a polítiques conservadores; les retallades estatals del govern del PP a Catalunya han estat aproximadament d’un 51%. Però prèviament, el govern de Catalunya d’ençà l’arribada de CIU a la Generalitat ha retallat el 100% l’aportació de recursos propis.   

Per què doncs una nova  llei en el moment de menys recursos?

Algú fa cases noves en plena crisi o només les reforma si és imprescindible?

El moment d’emergència nacional en termes d’ocupació ens demana no encallar-nos en el debat, de vegades massa retòric, de les eines i de com han de ser.

Lluitar contra l’atur és la prioritat de la ciutadania (continua essent el primer problema dels catalans i catalanes segons l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió) i ens demana una  acció eficaç i eficient de tots els actors ocupacionals per aconseguir més i millor ocupació, perquè és i hauria de ser la primera responsabilitat pública.

Per això els socialistes proposem fer l’acció política en tres línies complementàries i no excloents entre elles:

Primera. Un pla d’emergència per actuar contra la desocupació, per afavorir la plena ocupació (hem presentat reiterades mocions i resolucions al Parlament).

Segona. Una reforma de la Llei d’Ocupació que l’adapti al moment actual sobre tres premisses:

o   El reforç del servei públic d’ocupació i la seva dimensió terriorial-local,

o   El reforç dels actors del sistema d’ocupació i de la seva capacitat de concertació,

o   i  finalment el reforç de las bases d’un sistema modern, que són els mecanismes de cooperació entre institucions i de la col·laboració entre l’àmbit públic i el privat.

Tercera. Una reforma de la Ley de Empleo de España que en consolidi el procés de descentralització que va anar  avançant fins l’any 2011, encara que el voldríem amb una major  i millor ordenació. Procés històric que trenqui l’actual recentralització del Gobierno de España del PP que està desdibuixant o liquidant, segons és miri, el sistema ocupacional espanyol. Procés que proposem iniciar al Parlament de Catalunya cercant un ampli consens. 

Què ens permet la nova llei?

· Crea més ocupació? 

NO. Tot i que seria possible des de polítiques de promoció de l’activitat econòmica segons article 152 de l'Estatut, però caldria dotar adequadament el pressupost (els pressupostos 2013 i 2014 no ho feien).

· Preveu més recursos per garantir més qualitat en els serveis públics per equiparar-nos amb els estàndards de la UE? 

NO. La llei proposa un nou dret subjectiu, però la memòria econòmica no incorpora cap indici que ho garanteixi. L’expedient parla del pressupost del SOC de l'any 2014 i diu “en cap cas ha de suposar un increment en les disponibilitats pressupostàries....”

Què volem des del PSC?

· Que es pugui garantir el dret subjectiu dels ciutadans i ciutadanes dels serveis i programes d’informació, orientació i acompanyament a les persones aturades.

· Ser més eficients amb els recursos que vénen de l’Estat

· Equiparar-nos a Europa en qualitat i oferta de serveis mínims d’ocupació (0,5% PIB)

Tot això, la llei NO ho garanteix.

A més a més:

· La Generalitat ha vist reduït el marge competencial degut a la recentralització de l’Administració General de l’Estat en la seva actuació per a l’execució de les polítiques actives d’ocupació, donat que la darrera regulació del RDL 8/2014 de 4 de juliol, de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l’eficiència, confirmada sense cap modificació en aquest àmbit després de la seva tramitació parlamentària per la Llei 18/2014 de 15 d’octubre, el restringeix i en condiciona fins a l’últim detall l’execució de programes i serveis. 

Així mateix, la Generalitat ha vist reduïts els recursos en més d’un 50% destinats a aquest conjunt de programes i serveis en els Pressupostos Generals de l’Estat"i l’ordre del passat dia 10/11 ho expressa perfectament

Orden ESS/2097/2014, de 29 de octubre, por la que se distribuyen  territorialmente para el ejercicio económico de 2014 (publicada 10/10/2014)  http://www.boe.es/boe/dias/2014/11/10/pdfs/BOE-A-2014-11630.pdf

“La clave del cambio al nuevo modelo de políticas activas de empleo está en la modificación del modelo de financiación y gestión, articulado en torno a instrumentos jurídicos pensados para programas establecidos centralizadamente para establecer un nuevo marco de financiación, ejecución, control y evaluación orientado hacia la consecución de determinados objetivos, siguiendo directrices y ejes prioritarios de actuación.”

En els principis de l’acord amb CiU per acceptar a tràmit la llei i la recerca del màxim acord durant la tramitació de l’articulat proposem:

A) Presentar conjuntament per traslladar al Congrés dels diputats:

1.Una proposició de llei de modificació de la Llei de Empleo, orgànica 56/2003 de 16 de desembre, en clau federal per recuperar l’ampli marc de competències executives en matèria d’ocupació que han estat abastament  reduïdes en el darrer RDL 8/2014, de 4 de juliol i ratificades Llei 18/2014 de 15 d’octubre.

2.  Proposar l’increment del 51% dels PGE2105 destinat a les Comunitats Autònomes per a Polítiques Actives.

B) Donat que la llei estableix uns drets subjectius als ciutadans que s’han de traduir en uns serveis bàsics que tota persona aturada tindrà dret a rebre, cal dotar el SOC de recursos propis mínims per fer-ho possible, de manera que complementin o ampliïn si és el cas  els que l’Estat transfereix a la Generalitat de Catalunya a partir de la Conferència Sectorial d’Ocupació i Afers Laborals (que vénen condicionats pel RDL 8/2014 de 4 de juliol i pel PAPE anual).

En el text articulat del Projecte de llei d’ordenació del Sistema d’Ocupació i del Servei d’Ocupació de Catalunya caldrà afegir-ho.

Amb això volem establir els serveis bàsics d’orientació i formació:

• per a l’acreditació de 150.000 persones cada any
• per incrementar la ràtio d’un orientador per a cada 300 persones aturades (Actualment el servei es cobreix amb un orientadorzz per cada 3.000 persones aturades. A Dinamarca un orientador cada 140 persones desocupades)

Tot tendint a assolir el promig de despesa dels estats de la UE per a polítiques actives del mercat de treball (que és del 0,5% del PIB, i els més avançats de l’1,5% del PIB).

Sinó, el debat de la llei serà estèril, sense recursos ni marge d’actuació per a polítiques d'ocupació, provocat per les polítiques neoliberals del PP, 

CiU fa ara un gir més social, en aquest camí els acompanyarem.

Perquè volem millorar la dotació de les polítiques d'ocupació, la nostra referència continua essent com a mínim el pressupost propi dedicat al Servei d'Ocupació de Catalunya l’any 2010.

Les volem organitzar millor, conjuntament amb els sindicats, les patronals i els ajuntaments. En aquesta direcció coincidim, i amb diàleg de ben segur arribarem a més acords.

El pa nostre és el patiment de cada dia de la gent que pot i vol viure dignament mitjançant el seu treball. És el nostre signe d'identitat.

Si la llei serveix per assolir aquest objectiu, ens hi trobaran.

Sinó, NO.