Pregunta sobre les darreres xifres d'atur

Pregunta completa feta avui a la sessió de control al Parlament no resposta pel Conseller Puig.

Honorable Conseller

Com bé sabeu, l’atur és avui el principal problema dels catalans i de les catalanes. Al gener de 2013 s’ha arribat a la xifra de 661.817 persones registrades a les Oficines de Treball de la Generalitat de Catalunya, i segons l’Enquesta de Població Activa del darrer trimestre 2012 hi ha a Catalunya 895.100 persones aturades, és a dir, arribem gairebé al 24% d’atur. D’aquests, 149.600 són joves d’entre 16 i 24 anys, és a dir, 52,14%. I 213.000 no cobren cap prestació.

Així constatem que després d’un any (ahir s’acomplia) de la reforma laboral aprovada pel PP i CiU, els resultats són nefastos.

Avui tenim a Catalunya:

• Més atur
• Més destrucció d’ocupació (195.000 llocs de treball el darrer any)
• Més acomiadaments, amb un increment d’ERO d’un 66,6% i els treballadors afectats un 43,9% respecte l’any anterior
• Més precarietat laboral - El 81,1% dels ERO presentats de gener a novembre de 2012 van ser per l’aplicació de mesures econòmiques (la Reforma ha abaratit el cost de l’acomiadament)
• Salaris més baixos (reducció aprox. 5,4%)
• Persones i famílies sense cap ingrés

Fins al punt que l’estudi que presentava dilluns el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya ens deia que el 13,7% dels treballadors i treballadores estan en risc de pobresa, i passen a ser el 30,3% de les persones aturades.

Però no només això, sinó que en un any s’han destruït 195.400 llocs de treball, la destrucció d’ocupació més forta des del 4t trimestre del 2009, el moment de més impacte de la crisi. I 125.216 afiliats menys a la Seguretat Social.

Davant d’aquestes preocupants dades, constatem la paràlisi del govern, que no té ni ha tingut cap resposta per solucionar-ho. Només està entretingut en el debat sobiranista i en la confrontació, per tapar la crua realitat del país.

La situació a Catalunya és d’emergència laboral: quines mesures pensa prendre el seu govern per fer front a aquesta situació d’emergència? per aturar el procés accelerat de destrucció d’ocupació, de precarietat laboral i de generació de pobresa?

L’EPA del 4t trimestre de 2012 posa en vermell totes les alarmes possibles:

• Perdem població de 16 o més anys en els darrers dos anys, és a dir - 71.200 persones i les oportunitats de creació de riquesa que representen per a Catalunya.
• Perdem població activa en els darrers dos anys, -158.200 persones ja no són activess al mercat de treball, i d’aquestes, més del 50% són inactius, com a part del desànim laboral.
• Perdem de forma acumulada, en gairebé 5 anys, població ocupada (unes 738.300 persones) una brutal pèrdua d’aportació a la producció nacional de riquesa. No hi precedents de tal pèrdua des de 1976 (que es quan es comencen a tenir dades estadístiques fiables).
• Finalment la població en atur arriba a les 895.100, xifra escandalosament alta, que si no s’haguessin desactivat per migració o per desànim avui serien més de un milió de persones. Tampoc l’atur havia arribat mai a aquesta dimensió humana i social tan explosiva.

El col•lapse laboral s’ha produït pel fracàs de l’economia especulativa i neoliberal, els seus postulats, del quals vostès en van ser els principals pregoners, ens han dut fins aquí.

Avui amb els vells paràmetres ja no hi ha sortida, ja es veu amb les retallades o amb la reforma laboral, que la seva política és equivalent a (– treball - dèficit fiscal) = (-ingressos fiscals) (- salaris) (-despesa social). Aquesta és l’equació en la que avui vivim, de la qual no en sortim ni en sortirem si no invertim els signes per poder sobreviure dignament.

Mentrestant també heu reduït el suport a la recerca de feina dels desocupats i pràcticament us heu carregat el Servei d’Ocupació de Catalunya.

Vostès estan (estem) molt contents amb la notícia de Nissan (nosaltres la celebrem, i felicitem els treballadors per l'esforç fet per a l'acord amb l'empresa), però vostè creu que és suficient?

A més, caldrà fer-ne el seguiment pel que pugui significar de precarització laboral.

Volen convertir-nos per la força en un país de mà d’obra “low cost”... El talent marxa i es queden els treballadors no qualificats per als quals vostès no estan fent cap política activa d’ocupació ni d’acompanyament perquè puguin trobar feina.

Què ha fet el govern i que farà per canviar la tendència i els seus efectes socials? el creixement de la destrucció de llocs de treball i l'augment de la desocupació a més de la continuïtat en un molt alt nivell d'atur, de mol difícil aguantar en la seva ja molt llarga durada per a moltes persones?

El pitjor és que encara no sabem què pensen fer. Només hem pogut constatar que en els darrers mesos s’ha anat desmantellant el Servei d’Ocupació de Catalunya, amb la gradual reducció de la plantilla que no podrà fer gairebé cap acció d’orientació i suport a la recerca de feina de les persones aturades.

Catalunya necessita un pla de xoc amb el més ampli consens del Parlament, que passi per davant de qualsevol altra prioritat.

Nosaltres proposem:

Una acció de xoc al mercat de treball, d’acord amb els agents social, per generar ocupació, consolidar l’existent i prendre mesures de protecció i polítiques actives per als col•lectius especialment desfavorits: joves i majors de 55 anys.

Cal col•locar la formació i capacitació de les persones en el centre de l’acció laboral, posar en valor els recursos humans i el potencial de competitivitat de l’economia.

Ens podem emmirallar en les propostes d’Obama, o les recents mesures proposades a Andalusia, exemples en els quals veiem que sí que és possible.

____________

A banda de no contestar, no sabem veure el decreixement de la caiguda de l'ocupació que ha dit el Conseller Puig.