Fa vint-i-cinc anys, el 1989, va néixer el Consorci per a
la Normalització Lingüística (CPNL), un ens públic amb personalitat jurídica pròpia
fruit de la complicitat entre la Generalitat de Catalunya, 81 ajuntaments i 37
consells comarcals. Durant tots aquests anys els centres de normalització
lingüística locals, amb una gran capil·laritat a tot el territori, han fet una
gran tasca intentant arribar al màxim de racons de Catalunya amb l’objectiu de
fer créixer el coneixement i l’ús social del català, en definitiva, ha fet de
la llengua una eina de cohesió social.
Durant el 2014 hem celebrat el 25 aniversari del CPNL.
D’aquests 25 anys he tingut l’honor de formar-ne part 14 (del 1999 al 2013),
més de la meitat, com a membre del Consell d’administració i del Consell de
Centre de Sabadell. Tot un honor que m’ha permès conèixer a fons un instrument al
servei dels ciutadans, de la cohesió social i del coneixement i ús de la
llengua catalana, i treballar intensament per a la seva implantació i
creixement.
En aquests 25 anys, el CNL de Sabadell ha fet classes de
català a 40.000 alumnes, ha corregit més de 133.000 pàgines i ha vist nèixer el
programa de voluntariat per la llengua amb les primeres 6 parelles el 2003 que
ha crescut fins arribar a les 5.500 el 2014.
El treball del CPNL és actualment més necessari que mai. No
es pot baixar la guàrdia, en uns moments de retallades i de reculada social, cal
tenir present que la política lingüística també és una política social de
proximitat, i des de Sabadell s’ha fet molta i molt bona feina. La implicació i
el lideratge del govern de la ciutat ha estat fonamental per a l’extensió dels
plans, dels projectes i de les actuacions de formació i sensibilització
lingüística desenvolupats des del Centre de Normalització Lingüística de
Sabadell (CNL Sabadell), les escoles d’adults i les diferents entitats de la
ciutat.
Cal, però, adequar els projectes a les noves realitats i
necessitats de les ciutats i del país. Però no ho pot fer el CPNL sol, i menys
encara en moments de dificultats econòmiques per als municipis. Els ajuntaments
s’han fet corresponsables de les
polítiques lingüístiques que són competència de la Generalitat i ho han de
continuar fent. Per això, cal demanar a la Generalitat el finançament adequat
per continuar desenvolupant-les d’acord amb les diferents realitats i
necessitats del territori.
Volem un país on tothom que hi visqui entengui i parli
català i castellà, com a mínim, i d’altres llengües, perquè a les ciutats ens hi
hem de poder entendre tots, hem de valorar totes les nostres llengües , i hem
de poder conèixer més llengües internacionals per ser competitius i tenir més
oportunitats.
En aquest camí, el CPNL continua tenint un paper
fonamental i molts reptes per als propers 25 anys: 1. Liderar un gran pacte per
a l’impuls de la llengua catalana en tots els àmbits, amb el lideratge
municipal juntament amb tots els seus actors des d'on es coneixen millor les necessitats
sociolingüístiques . 2. Que la Generalitat de Catalunya garanteixi els recursos
per a la sostenibilitat del CPNL d'acord amb les necessitats sociolingüístiques
de cada territori, tot adaptant-s’hi. 3. Estabilitzar els programes
d’acolliment lingüístic i de voluntariat per la llengua que tan bons resultats
han donat en els darrers anys per al coneixement i l'ús de la llengua catalana.
I 4. Continuar potenciant tots els
programes per a la formació de la llengua catalana, així com la dinamització en
l'ús de la llengua, especialment en els sectors socioeconòmics i en aquells on
es troba encara subrepresentada.
En definitiva, és imprescindible continuar apostant per
aquesta eina de proximitat, que sap i coneix millor que ningú les necessitats
per al coneixement, però sobretot per a l’ús, donada la seva configuració i el
paper clau que hi juguen i hi han de continuar jugant els ajuntaments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada