El
motiu de la interpel·lació del GP Socialista és posar de manifest la situació
de precarietat que es viu a bona part del món del treball. La realitat de què
ens parlen alguns dirigents polítics, tant del govern espanyol com català, no s’adiu
amb la realitat d’un nombre important de persones treballadores. La crisi
continua, (malgrat avui hagin sortit bones dades d’atur registrat) la
profunditat de la crisi continua i accentua les condicions de precarietat que
viuen treballadors i treballadores.
Una
precarietat laboral, que es concreta en:
- treballs temporals de curta durada i
- un nombre important de contractacions a temps parcial,
Això
porta implícitament a la devaluació de les condicions de seguretat i salut en
el treball, perquè les persones treballadores estan més interessades a mantenir
el seu lloc de treball que a preocupar-se per les condicions de seguretat i
salut, la qual cosa porta al risc d’increment dels accidents laborals per la
sobrecàrrega de pressió a la feina.
Així
mateix, l’augment important del nombre de subcontractacions porta a un
deteriorament de les condicions de treball i el seu reflex en la disminució
real de la seguretat i salut laboral.
La
reforma laboral del PP i CIU -que
a vostè Conseller tan li agrada i ha lloat en reiterades ocasions- ha
estat el motor del deteriorament i la precarietat dels salaris i les condicions
laborals.
Ni
s’ha creat l’ocupació que la justificava ni ha variat el model de temporalitat
en la contractació –per cada contracte indefinit que se signa a Cat, se’n
signen 7,5 de temporals.
Conseller
cal una revisió radical dels elements d’aquella reforma que més han contribuït
al deteriorament de les condicions laborals.
No el marejaré amb dades, són als informes anuals que els sindicats han
publicat aquests dies, i són a l’observatori d’empresa i ocupació de la
Generalitat.
Tots els estudis disponibles posen de manifest la major incidència
d’accidents de treball i malalties professionals i de lesions en el treball,
entre els col·lectius que treballen en condicions més precàries: treballs
temporals, a temps parcial o falsos autònoms forçats a la situació.
Tampoc no ens pot discutir l’impacte negatiu de
la qualitat en el treball que ha suposat la reducció salarial i la
PRECARITZACIÓ, fruit de la seva reforma laboral.
Aquesta situació s’hi afegeix les poques
possibilitats dels treballadors per a defensar els seus drets a causa de
l’escassedat d’ocupació disponible.
Les dades i el canvi de tendència són preocupants, ja
que expliquen les conseqüències de la manca de prevenció.
Perquè l’impacte positiu de les mesures de prevenció està demostrat, els accidents no es produeixen per atzar, la previsió i la
planificació empresarial en cada àmbit, el compliment de les seves obligacions,
és fonamental.
De la mateixa manera, els canvis de tendència en les
taxes d’incidència globals tenen relació amb les condicions de treball i
sobretot en l’orientació de les polítiques públiques.
Unes polítiques, les seves, que ens mostren una baixada
de la guàrdia, una reducció de plantilla d’Inspecció del treball preocupant,
vist el risc d’augment del frau laboral.
Sabem que es produeix la subdeclaració de malalties professionals,
per la por dels treballadors a perdre la feina que fa que no es reclamin els
danys com a laborals i la desesperada situació econòmica de moltes persones
aturades fa que s’acceptin ofertes laborals amb condicions molt precàries
(baixos salaris, contractes temporals, males condicions laborals) entre
d’altres, per això, cal una actuació intensiva i contundent de la Inspecció del
Treball.
Aquest
2015 es compleix el vintè aniversari de la publicació de la Llei de prevenció
de riscos laborals (LPRL) i després d’haver fet grans passes, ara el canvi de
tendència de la realitat socioeconòmica a Catalunya ens està portant:
al cercle viciós d’empobriment i de retallades que fa baixar la guàrdia en la
interiorització de la cultura preventiva a les empreses i la generació d’un
sistema preventiu dinàmic que anticipi els nous riscos laborals.
Treballadors
i treballadores sense protecció.
Més
risc d’accidents de treball. Fruit de l’abandonament de
l’activitat preventiva per part de les empreses i la seva substitució per un
compliment merament formal de la normativa, produeix el repunt dels accidents
de treball que patim en l’actualitat, un clar indici del deteriorament dels
sistemes preventius. Cal recuperar la iniciativa pública
Les
malalties d’origen laboral. són una assignatura pendent de la
salut laboral. El que no es registra ni existeix ni es preveu.
Hi
ha estigmatització i discriminació laboral per motius de salut.
S’ha
produït la transformació del model de mútues. Cal revertir les últimes
modificacions legals del sistema de mútues subratllant el seu caràcter públic,
intensificant el control de la Seguretat Social, millorant la participació de
la representació dels treballadors i treballadores en la seva elecció, i
remarcant que els seus objectius prioritaris són la prevenció de riscos
laborals i la reparació dels danys ocasionats pel treball davant del control dels
costos econòmics i la millora de la competitivitat de les empreses.
Conseller:
·
quines mesures ha pres des de 2012 per evitar l’impacte
negatiu en la seguretat i la salut dels treballadors i la precarització de les
seves condicions de treball fruit de la reforma laboral?
·
Quines mesures ha emprès per combatre el frau laboral?
·
Com preveu el Govern actuar davant
l'increment d’accidentalitat?
·
Conseller, digui’ns si té previst ampliar la tasca de la Inspecció
de Treball per tal que s'inspeccioni si les empreses estan o no complint amb la
Llei de Prevenció, i si tenen tots els elements d’avaluació per identificar-los
i actuar per reduir-los i eliminar-los?
·
Com pensa actuar davant dels casos que ens han portat aquí al
Parlament els treballadors de les empreses subcontractades d’Endesa, amb una
manca de seguretat, o Movistar, amb falsos autònoms i condicions que posen en
risc la seguretat dels treballadors?
No
esgrimeixi la manca de competències de la Generalitat,
Quan
no les té, rondina, i quan les té, no les sap exercir amb diligència.
L’actuació
de la ITSS és determinant, en qualsevol cas, per garantir el compliment de la
normativa de condicions de treball i que tan en l’ús de les competències
transferides com en el marc de les actuacions planificades conjuntament amb la
ITSS que depèn de l’Estat, vostè té totes les possibilitats de vetllar pel
compliment de la normativa, i emprendre mesures proactives per garantir les
condicions de treball, la salut i la seguretat dels treballadors i
treballadores.
Gràfics que il·lustren el canvi de tendència:
El 2009 es va aprovar el II Pla de govern 2009-2012
Fa dos anys que es va acabar l’Estratègia
catalana de seguretat i salut laboral 2009-2012, què ha passat durant aquests
dos anys?
Tot just el 25 de març, es va publicar al Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya, el Marc Estratègic Català de Seguretat
i Salut Laboral 2015-2020, que s’havia aprovat el 9 desembre 2014 pel Ple del
Consell de Relacions Laborals.
Per què aquest endarreriment? Per què un tema
tan rellevant i urgent, Conseller, no ha estat capaç de fer res de res en 3
anys?
Com a país hem perdut molt en prevenció, en
salut i seguretat. Hem passat de tenir una Estratègia catalana amb objectius,
mesures, indicadors, seguiment i avaluació: pressupost i calendari,
A tenir tan sols un marc estratègic, sense res més,
només amb objectius i seguiment...:
Hem passat d’un fort compromís del govern > a una total manca de compromís amb la
salut i la seguretat laborals, amb la prevenció...
Ens pot dir Conseller per què després de dos anys de procés amb sindicats i
patronals, el Govern tot just va aprovar un Marc estratègic sense dotació pressupostària
i no una Estratègia, en la que no només ha de dir què farà sinó quines mesures
i quin pressupost hi destinarà per posar-lo en marxa?
I què ha passat amb l’Enquesta catalana de condicions del treball? Quan
la tindrem?
On és el III Pla de Govern de seguretat i salut laboral, quines mesures
inclou? Després de 4 anys no han tingut temps?
Vegeu el vídeo del debat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada