13 de juliol 2015

Una nova llei d'igualtat de dones i homes a Catalunya, perquè deixi de ser un miratge

El dia 8 de juliol de 2015 restarà a l’agenda del Parlament de Catalunya com una fita històrica. Es va aprovar la primera llei catalana d'igualtat efectiva de dones i homes, vuit anys després de l’aprovació de la llei bàsica espanyola.

És una gran fita perquè s’ha aconseguit el màxim consens, i tots els grups parlamentaris han tingut la voluntat de tirar-la endavant deixant enrere les diferències i essent valents en alguns plantejaments.

A partir de la llei s'han d'aconseguir els canvis estructurals necessaris i trencar els estereotips perquè la dona tingui el paper rellevant al qual ha estat vetada històricament.

L’aplicació de la llei ha de comportar un benefici per a tothom, dones i homes, ja que ha de permetre construir noves pautes de relació, basades en el respecte i l’equitat, i també contribuir a millorar la societat i fer-la més democràtica, més justa i solidària.

Encara que avui puguem dir que s’ha avançat molt en igualtat, la realitat quotidiana ens diu que encara no és així, per exemple amb aquestes Cinc dades que mostren que la igualtat entre homes i dones és un miratge: elles han sortit a treballar, però ells no han entrat a casa; treballem més però també tenim menys diners i menys salut; encara ens marquen la vida els rols i estereotips de gènere; allò que compta té segell masculí; i la política encara és un territori poc amic de les dones.

Perquè, com diu l’Imma Moraleda, Catalunya només pot ser un país avançat si posem el talent femení a primera línia, i per poder acompanyar les dones en les seves trajectòries vitals hem de garantir els seus drets i oferir-los noves oportunitats.

Els socialistes fa molt de temps que acompanyem amb fets aquesta premissa des d’allà on governem.

Vam presentar 208 esmenes a la llei, de les que quals se n’han acceptat un 80%. Així doncs, amb l’aprovació de la llei hem assolit molts dels objectius que ens plantejàvem.

Un major compromís i obligacions de la Generalitat i els ens públics en matèria de contractació, ajuts, esports, coeducació, protecció de la salut, justícia i centres penitenciaris, urbanisme, medi ambient, mobilitat, dona i món rural. Compromís pressupostari per al desenvolupament de la llei. Representació paritària a tots els òrgans i nivells directius, amb transitorietat per assolir-la (més llarga de la que voldríem). Usos del temps, conciliació, corresponsabilització i permís patern. Plans d'igualtat amb racionalització d'horaris, flexibilitat i personalització. Tolerància zero amb la violència masclista i l'assetjament sexual. Garantia del dret al propi cos.


La reducció dels factors de discriminació i desigualtat, el combat dels discursos d'odi i estereotips que perviuen en l'àmbit laboral, professional, empresarial i social. Una especial atenció a les dones en risc d'exclusió, cultura, mitjans de comunicació i TIC (és de remarcar l'article 25 que afecta els mitjans de comunicació i les seves obligacions de paritat en els espais d'opinió i debat, on avui les dones no són presents). Nou article sobre tràfic, explotació sexual i prostitució i, finalment, tot un nou capítol sobre mesures per a garantir el compliment de la llei: defensa de la igualtat de dones i homes a través del Síndic de Greuges, sistema d’estadística i recerca per a assolir la igualtat efectiva de dones i homes, observatori de la igualtat de gènere i en especial, una secció sobre el règim sancionador.


Avui podem dir que tenim una bona llei, ara tenim l’obligació de fer que els governs l’apliquin amb diligència, els que tenim avui, o els que vindran després del 27 de setembre. I fer-ne la difusió i la pedagogia oportunes perquè la igualtat efectiva sigui ja una realitat, sense excuses ni dilacions. I quan se’ns avaluï des de les Nacions Unides, puguem aprovar amb la màxima nota possible.

Montserrat Capdevila Tatché
Diputada del Grup Parlamentari Socialista, 
ponent de la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes

Transcripció del debat final d'aprovació de la llei