Declaració amb motiu de la Jornada Mundial pel Treball Digne

Avui, abans del debat i aprovació de les propostes de resolució arrel del debat de política general s'ha llegit la següent declaració, consensuada i presentada per tots els grups parlamentaris de la cambra. Com a convidats hi han assistit els màxims responsables dels sindicats impulsors a Catalunya: UGT, CCOO i USOC. El text diu així:

"La Confederació Sindical Internacional (CSI) ha organitzat per al dia 7 d'octubre la Jornada Mundial pel Treball Digne.

La missió del sindicalisme, històricament i en l'actualitat, és millorar les condicions de treball i de vida dels treballadors i treballadores i llurs famílies, i esforçar-se per defensar els drets humans, la justícia social, la igualtat de gènere, la pau, la llibertat i la democràcia.

Actualment, la meitat de la força laboral mundial guanya menys de dos dòlars al dia, 12 milions de persones treballen en condicions d'esclavatge, 200 milions de nens i nenes treballen, i 2,2 milions de persones moren a causa d'accidents i malalties laborals cada any.

Només un sistema internacional basat en la solidaritat i el respecte envers els drets de les persones, consagrats en els convenis de les Nacions Unides i de l'Organització Internacional del Treball (OIT), pot posar fi a aquesta tendència.

Amb motiu de la Jornada Mundial pel Treball Digne, el Parlament de Catalunya fa una crida a aplicar aquests convenis, a fer-ho d'una manera urgent i a fer del treball digne un element central de les polítiques laborals.

Palau del Parlament, 2 d'octubre de 2008"

Sobre la intervenció del MHP

Estic contenta que el meus país tingui un President seriós, amb bon ànim i amb ganes de fer. M’agrada que ens vulgui traslladar confiança en el futur. Que ens digui que continuarem actius i confiats en les nostres forces per aconseguir-ho. Això denota que no ens mirem el melic de qui som i que ens prenem seriosament el que volem ser individualment i col·lectiva.

M’agradaria remarcar algunes frases del seu discurs que m’han cridat especial atenció i que reprodueixo:

• “Ha arribat l’hora de parlar de les nostres responsabilitats. Interpel·lar-nos a nosaltres mateixos no sobre qui som o on volem anar sinó sobre com fem les coses. Moltes vegades perdem la força per la boca. Parlem poc de les nostres responsabilitats. Un país emprenyat, resignat o malenconiós és un país en estat de decepció. Així un país no avança”.


• “El país que m’estimo fa de l’esforç i el treball un senyal d’identitat”.


• “No comparteixo justificació d’estat d’ànim. Cal no perdre els reflexos. És hora de recuperar alhora els signes d’identitat, capacitat de treball i desplegar els nostres projectes”.


• “La fórmula de Catalunya serà la clau de volta per reforçar el nostre lideratge. Treball, tenacitat, rigor, creativitat i ambició”.


• “La conllevància no produeix prou beneficis. La resignació tampoc. L’estatut és gran oportunitat, el seu desplegament complet ens donarà gran capacitat. Renovem el nostre compromís per sortir reforçats com a país”.


• “El meu govern serà ambiciós per a Catalunya, encara més. Aquests valors configuren el fil roig del catalanisme present a la majoria de les forces polítiques”.

Altres frases que denoten un president que governa, encara que molts s’entestin a fer creure que no lidera:

• “L’acció de govern no pot quedar paralitzada per la preocupació de l’Estatut i el finançament”.


• “Si ara ens quedem paralitzats per les expectatives, ens desgastaríem inútilment i alimentaríem el desànim polític”.

També reitera la insatisfacció del govern per l’incompliment del termini del 9 d’agost per acordar el nou finançament.

• “La publicitat de les nostres aspiracions no és una bona tècnica negociadora. Voluntat i rigor es quedarien coixos sense unitat”.


• “El govern treballa per obtenir el millor model i no acceptarem mal acord. Si tenim la convicció que podem acceptar un bon acord, ho farem”

Per acabar voldria fer esment a la part del seu discurs en matèria de treball, ha demostrat que es preocupa per la gent més feble i vol atendre les situacions en la proximitat i ho vol fer juntament amb el món municipal.

De la situació econòmica dibuixada pel President en podem extreure una idea que el candidat Obama deia recentment, que cal confiar en l’economia que creix de baix a dalt i es reparteix amb més cohesió social i que cal desconfiar de l’economia que creix de dalt a baix perquè acostuma a ser només especulativa i sense cap base, i per tant en perill permanent de desplomar-se. Això sembla que és el que ara ha passat.

Una bona notícia per a Catalunya dels PGE

Aquesta és la bona notícia:

El govern de l’Estat invertirà 4.626 milions d’euros a Catalunya el 2009, un 6% més que l’any passat

Els Pressupostos inclouen una partida addicional de 1.000 milions d’euros per compensar les desviacions dels exercicis anterior

Amb això, s'acompleix la metodologia acordada per a l’aplicació de la DA3a de l’Estatut.

El govern de l’Estat invertirà 4.626 milions d’euros en infraestructures a Catalunya en compliment, per segon any consecutiu, de la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut. D’acord amb la informació facilitada avui pel Ministeri d’Economia i Hisenda, el Projecte de Llei de Pressupostos per a l’exercici 2009 preveu que la inversió augmenti un 6% respecte al projecte del 2008. Es tracta d’un increment molt notable que, en un context de crisi econòmica i uns comptes marcats per l’austeritat, se situa clarament per sobre de l’augment previst per al conjunt de la despesa pública (3,3%).

El Projecte de Llei també preveu una partida addicional de 1.000 milions d’euros que permetrà donar compliment als estatuts de Catalunya i les Illes Balears. En el cas de Catalunya, aquests recursos es destinaran al finançament de les obres pendents de determinar i a la compensació de les possibles desviacions que s’hagin produït entre la base de càlcul liquidada i el volum d’inversió efectivament executat a Catalunya durant els exercicis 2007 i 2008.

Aquestes compensacions es vehicularan a través d’un conveni entre les dues administracions, cosa que permetrà una participació més directa de la Generalitat en l’execució de les corresponents infraestructures.

Per al 2009, la base de càlcul és de 24.714 milions d’euros i l’Estatut estableix que l’Estat ha d’invertir un 18,72% d’aquests recursos a Catalunya. Dels 4.626 milions, 3.919 corresponen a inversions i transferències de capital consignades al Pressupost; 626 són inversions per determinar i 80 es destinaran a la compensació de peatges.

Totes les infraestructures de caràcter econòmic

La DA3a de l’Estatut estableix que durant 7 anys la inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures s’haurà d’equiparar al pes del PIB català sobre el total espanyol (18,72%). El mes de setembre del 2007, el departament d’Economia i Finances i el Ministeri d’Economia i Hisenda van pactar una metodologia per a l’aplicació d’aquest mandat estatuari. La base de càlcul acordada inclou totes les infraestructures de caràcter econòmic (àrea de despesa 4) i avarca tant les inversions reals (capítol 6) com les transferències de capital (capítol 7).

Imposició del català?

El pla local de l'habitatge

Crisi als mercats?

Units per Catalunya

Sobre finançament municipal

Ara que el debat polític, i el debat al carrer, que és el que veritablement interessa als ciutadans, està centrat en la crisi econòmica que estem vivint, la qüestió del finançament de les administracions adquireix una nova dimensió.

A Sabadell, les taxes de desocupació i d’altres indicadors econòmics mostren clarament aquesta qüestió i les tendències reals, com a la resta de Catalunya, Espanya i Europa; i posen sobre la taula la veritable qüestió: cal ja una reforma estructural del repartiment del finançament entre les diferents administracions, per fer que el ciutadà sigui el veritablement afavorit, que és el realment important.

Trenta anys de democràcia han marcat un camí i han permès ajustar els engranatges del nostre sistema democràtic, i aquest ha demostrat ben clarament que el ciutadà quan té un problema, al primer lloc on mira i acudeix és al seu ajuntament. En aquest context, ¿no fóra lògic que aquest ajuntament estigués el màxim de capacitat per donar la millor resposta?

El més important de tot és abordar a fons la qüestió, en la qual hi ha molts actors implicats: el sector financer, els sindicats, les patronals, les mesures polítiques, etc., però allà on no es posen d’acord sis premis nobel d’economia, difícilment podrem la resta de mortals assolir la fórmula màgica, i així de clar s’ha de dir.

Què es pot fer des de les administracions públiques? Generar un corrent positiu, aquí sí que es posen d’acord els economistes, un corrent positiu, de confiança, pot ajudar a superar crisis d’aquest tipus, qui no ha sentit o llegit mai que aquest o aquell fet ha provocat la pujada o baixada de les accions a borsa, per condicionants psicològiques, de clima i expectativa.

En aquest context, a Sabadell s’han activat una sèrie de mesures per abordar aquesta qüestió, algunes més de gestos com la congelació de sous dels regidors i directius municipals, i d’altres més de pes com potenciar iniciatives de promoció econòmica, de la innovació i de la indústria, o de manteniment de la inversió que genera licitacions i a la vegada llocs de treball. I com que no s’ha de pensar només localment, és sabut que l’Alcalde de Sabadell i president de la Federació de Municipis de Catalunya treballa intensament en “la mare de tots els ous”, la resolució del problema estructural, el finançament local, amb la millora del finançament autonòmic ha de venir també el local, per poder afrontar amb més fortalesa, més inversions i més capacitat d’èxit aquestes qüestions cícliques anomenades crisis i fer el que una part molt important de la societat demana, aprendre dels errors.

I si alguna formació política, com CiU a Sabadell, no és capaç d’entendre que això és lideratge, no només local, sinó a escala de tot el municipalisme català, i només basa la seva acció política en negar les evidències, que s’ho faci mirar.

Vegeu l'entrevista a Manuel Bustos als Matins d'en Cuní de TV3.

Vegeu també article publicat a la Vanguardia anomenat Unidad municipal por una nueva financiación escrit també per Manuel Bustos.

Catalunya triomfant

Els mals averanys

Amb aquest post, més enllà de parlar de la confirmació dels mals averanys que s'albiraven a final d'agost i que possiblement continuaran creixent al mes de setembre, voldria fer un recull d'articles i enllaços d'anàlisi i opinió sobre la situació actual que han escrit experts i persones de referència en el món de l'economia i del treball. En la majoria d'elles resta clar que per sortir de la situació a la qual ens han portat factors exògens com la crisi financera o els preus del petroli i dels aliments, entre d'altres, no hi ha fórmules ni receptes ni ràpides ni màgiques.

• Sense dreceres possibles de Josep M.Rañé.
• Papa Estat! de Xavier Salvador
• Europa no llançarà un pla de descomptes fiscals ni retallarà tipus per reactivar l'economia. Expansión 12/09/2008.
• Intervenció del President del Govern sobre la situació econòmica davant del Congrés dels Diputats

En el fons tot acaba en accelerar una qüestió que ja fa molt de temps que se'n parla, però sembla que s'ha anat deixant per a més tard: el canvi del model productiu i de les relacions, encara que això sigui més lent i complex que les pseudosolucions dràstiques que es propugnen. Això, juntament amb l'increment de la productivitat... d'altres qüestions, ni els premis nobel d'economia saben proposar receptes.

Tot i així, el que és clar que més que mai s'han de reforçar les polítiques públiques adreçades a acompanyar els ciutadans que arrel de la situació restin més indefensos i amb més necessitats.

Voldria enllaçar també una anàlisi i visió de la situació de crisi feta per Leopoldo Abadía, amb el títol La Crisis Ninja, que és molt clara i entenedora.

Sabadell comença la Festa Major 2008

Des de dilluns han estat diverses inauguracions d'exposicions al Casal Pere Quart, al Museu d'Art i al Museu d'Història que han precedit la recepció d'inici de Festa Major d'avui. I demà, ja en plena festa, amb el pregó, a càrrec del Mag Lari, i la resta d'activitats que trobareu al web de Festa Major.

Menys soroll i més feina

Ja es preparen els motors de l’activitat política a Catalunya i al Parlament. Dilluns ja hi va haver la primera executiva del PSC que va reprendre el debat sobre el finançament, tot separant-lo de l’aprovació del pressupost, així com els subsegüents missatges del confiança tant del president de la Generalitat i primer secretari del PSC com del secretari d'organització José Zaragoza.
Cal destacar les declaracions fetes per l'expresident Jordi Pujol lloant l'actitud del president Montilla. Per això continua tenint l'admiració de molts catalans, de tots els partits, a diferència dels líders actuals de CiU, inclòs l'Oriol Pujol, que es veu abocat a fer el paper de la cridanera enrabiada.

Dimarts, ja hi ha hagut la primera reunió del govern després de vacances. Justament en aquesta primera reunió es va aprovar l’avantprojecte de la Llei de Política Industrial, que tot seguit entrarà a tràmit al Parlament. I aquí és on em començo a preparar, perquè serà una de les primeres tasques parlamentàries que em cal abordar, i caldrà tenir en compte que ja ha sortit alguna veu crítica, la d'UGT, que no la veu prou ambiciosa.

I continua la posta a punt dels motors, es desperten de nou els partits amb declaracions i contradeclaracions, amb trets i retrets sobre què ha fet malament l'altre, fins al punt que llegia algun dels opinadors dels diaris que deia que això justament és el que es vol des de Madrid, que la unitat catalana es dilueixi, ja que fa por. Ara tot plegat sembla una olla de grills.

Això sí, el govern, el president Montilla i el conseller Castells continuen amb la seva rigorositat i fermesa. Ple suport haurien de tenir per part de tothom que diu i que vol de debò una bona solució als problemes de finançament de Catalunya. Menys soroll i més feina. Ja podem opinar ja, però l'important, més enllà de les opinions, és fer la feina, la bona feina que cal per convèncer la resta d'autonomies, el govern de l'Estat i a tothom que cal una bona solució, per a tothom, sense menysprear ningú, és clar, però per a Catalunya també. Cal que tinguem confiança en les paraules del president Montilla que deia que "Catalunya obtindrà els recursos necessaris per al seu futur "... tot constatant que calen inversions i recursos per garantir el creixement econòmic del país, sobretot atesa la complicada conjuntura econòmica", va assegurar "que els obtindrem".

Fins ara la seva fermesa no ens ha fallat.

A la feina, amb molt per fer

Avui comencem de nou l'activitat municipal a Sabadell. Ens reunim l'equip de govern per plantejar el nou curs polític, que ens prepara molts reptes per endavant, i sobretot, molta feina.

Tot sortint de casa un veí m'ha recordat que ja són moltes les persones (més de quaranta) que okupen les cases del carrer de Lacy i Gurrea, i que generen molts inconvenients al veïnat: molta brutícia, soroll, incivisme i bandalisme, a banda de noves okupacions al carrer de Riego, Balmes, etc.

Comentem el tema a la reunió de govern, l’Alcalde posa fil a l’agulla i organitza un dispositiu específic per intentar solucionar la situació, que en aquests moments està en mans de la justícia. Per tant, la setmana comença amb aquesta tasca, informant i recollint informació dels veïns afectats, a banda d’un seguiment policial intensiu.

Per continuar s’ha plantejat el nou període que ens ve al damunt, amb una crisi mundial que ni els Premis Nobel d’Economia no saben com abordar, i que continuarà afectant els ciutadans de Sabadell amb l’atur. Per tant, nou encàrrec: fer un seguiment exhaustiu dels indicadors d’atur, activitat econòmica, etc., de la ciutat i de Catalunya per anar-los traslladant a la Junta de Govern Local, tant al govern com a l’oposició, així com estudiar nous dispositius per atendre els ciutadans que es trobin en situació d’atur o que pateixin més la situació. L’equip del Vapor Llonch ens hi posem a treballar.

Altres temes com les ordenances i el pressupost agafen un segon pla, donat que formen part de les qüestions que cal abordar per fer front a la situació, especialment per poder pel que fa als temes socials, també de cara a les jornades econòmiques que es faran a la ciutat a l’octubre per analitzar la situació i fer propostes.

El darrer tema que ens ocupa és repassar la preparació de la Festa Major de Sabadell 2008. El regidor ens informa que tot és a punt.

Tots hem carregat les piles i marxem de la reunió amb un munt d'encàrrecs i feina per tirar endavant, i això que l'activitat frenètica de la ciutat encara no ha començat, ni ho farà fins després de Festa Major i l'Onze de Setembre.

En tot cas, bona reentrada a la feina a tothom!

Esperit olímpic

Recta final d’agost

Gairebé a la recta final de les vacances, acabant d’assaborir els darrers dies del paisatge bucòlic de l’Alt Pirineu, a la zona del Parc Natural de l’Alt Urgell i Pallars Sobirà, ens ha impactat i commogut fortament conèixer la notícia de l’accident esdevingut a Barajas. Des d’aquestes línies voldria traslladar el condol pels morts i els ferits per l’accident. Justament aquest incident em fa reflexionar de com som de vulnerables, justament en aquests dies que hem agafat molts avions i trens.

La primera part de les vacances les hem passat a Londres, i allà sí que hem viscut de prop els riscos del que van ser els atemptats al metro del 2005, donat que ha estat el transport majoritari que hem utilitzat per desplaçar-nos amunt i avall. N’hem constatat el bon funcionament, amb “puntualitat britànica” i freqüències excel·lents. També hem experimentat l’ús intensiu que se’n fa per part de tothom. Hem pogut viure de prop la utilització de fortes mesures de seguretat i l’ús de càmeres de vigilància a tot arreu. L'altre gran acompanyant va ser el fred i la pluja.

També hem pogut viure el que des de Catalunya anomenem el “turisme de borratxera”. A les notícies de la CNN sortien les dades dels anglesos detinguts arreu del món, principalment a Espanya, especialment per aldarulls, vandalisme i violència arrel de borratxeres, així com atencions hospitalàries per raons etíl·liques, el nombre superava els 2.000. La preocupació del govern i de la ministra d’exteriors per intentar solucionar aquest fet eren palesos. També a Catalunya ens preocupa i en sentim a parlar cada període estiuenc.

La segona part de les vacances a l'Alt Pirineu, com ja he escrit abans. Vaig esmentar alguna activitat al post anterior. El que he pogut constatar és la feina feta pel govern català en els darrers anys amb la política de protecció del territori i la conservació del patrimoni natural i paisatgístic a l'Alt Pirineu amb el pla territorial parcial de l'Alt Pirineu i Aran, i els plans urbanístics dels diferents municipis i entitats descentralitzades que en resten afectats, de manera que el paisatge que conformen no es vegi alterat per l'especulació que en els darrers temps ha fet alguns estralls, i no cal que recordi què ha passat a la Vall Fosca.

Sabadellencs a Tornafort

Anant de vacances pel món és habitual trobar sabadellencs a tot arreu, a Londres, després pel Pirineu. En aquesta ocasió, aprofitant una visita familiar per Santa Maria, vaig tenir l’oportunitat de visitar l’exposició que l’entitat Figuraires i Artesans de Sabadell ha muntat a Tornafort, petit poble del Pallars Sobirà, que acull el centre d’interpretació del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Per cert, l'anècdota fou que vam trobar tot el poble reunit a la plaça de l'església reunits en el procés participatiu que convocava l'Ajuntament per definir com havia de ser l'entrada del poble.

L’exposició, excel·lent, amb el títol Mostra d’etnografia catalana. Diorames i figures de la vida rural, és una mostra de records per a la gent gran, i per altra banda, una imatge pedagògica dels temps passats per als joves. Vaig aprofitar per fer-ne alguna fotografia.

Als que tingueu l'ocasió d'anar per aquelles contrades us recomano que la visiteu, donat que hi serà fins al mes d'octubre de 2008 a l'antic estudi de Tornafort. Vegeu-ne la notícia al Diari de Girona.

Londres 2008

De vacances

Poca cobertura

CiU i les mesures per pal·liar la crisi

Repassant la premsa econòmica dels darrers dies, llegint experts en economia de totes les tendències, queda clar que la situació de crisi actual és provocada per factors exògens diversos: el sector financer, la bombolla immobiliària, els especuladors, el preu del petroli, el preu dels aliments, els països emergents, etc.

Però també hi ha coincidències en la manera com es pot afrontar, la primera de totes és traslladar confiança. Per això, al darrer ple i davant la moció de CiU sobre mesures per pal·liar la crisi econòmica hem presentat esmenes en aquesta línia, perquè feta la reflexió conjuntament amb els agents del Pacte local de Sabadell (sindicats i patronals), les entitats econòmiques i financeres de la ciutat, i altres institucions implicades, totes coincideixen en aquest fet, i també en què cal ser realistes davant la situació. El més important però és no transmetre pessimisme, altrament contribuirem a accentuar la situació per l'estat d'ànim que es transmet.

A la moció i a la intervenció que ha fet CiU no vam saber veure quines serien les mesures concretes que proposa, ni la seva imaginació en propostes creatives. De tota manera, pel que hem pogut llegir al diari, sembla que n'hi ha dues: baixada d'impostos i contenció de despesa.
Aquestes són mesures conjunturals, que no està demostrat que tinguin impacte per resoldre la crisi -i més aquesta que té un abast global- però a més a més minven la capacitat de l'Ajuntament per afrontar el necessari impuls de la inversió pública i la despesa imprescindible en la millora de les prestacions socials per a aquells col·lectius que més pateixen els efectes de la crisi, especialment els que es queden en atur.

Tot i així, Sabadell, conjuntament amb Terrassa, ha liderat una iniciativa aprovada per unanimitat pel consell d'alcaldes del Vallès Occidental sobre finançament, no increment de la pressió fiscal per sobre de l'IPC interanual, i d'austeritat en la gestió per millorar les prestacions socials als ciutadans.

Igualment fa uns dies l'Alcalde reunia tots els directius de l'Ajuntament per demanar-los control de la despesa pel que queda de l'exercici 2008 i ampliar les partides de prestacions econòmiques de caire assistencial, beques i ajuts socials.

Al proper pressupost és el millor lloc on podrem veure l'aplicació concreta de la contenció de la despesa i de no increment de la pressió fiscal. De tota manera voldria reiterar que Sabadell és de les ciutats amb menys pressió fiscal de les similars. Em remeto a l'estudi fet per la Universitat de Barcelona el 2005, que així ho deia, i des d'aleshores el creixement s'ha mantingut sempre per sota de l'IPC.

Per altra banda, voldria remarcar la voluntat de l'Alcalde i de l'equip de govern de compartir reflexions i anàlisis a l'entorn de la situació, així com també iniciatives per generar confiança i abordar conjuntament la reactivació de l'economia. Per això, a final de juny va proposar l’impuls d’una jornada que hem anomenat “Conjuntura econòmica actual, mesures per impulsar la competitivitat del territori", també amb la idea d'implicar tots els agents que conjuntament amb l'Ajuntament hi tenen molt a dir i a fer davant la situació. I estem pensant en la Generalitat i en l'Estat, així com també amb la participació dels principals agents econòmics com són les empreses, els sindicats o les institucions financeres. I la nostra esmena al ple així ho plantejava, en la mateixa línia anava la d’ICV-EuiA i la del PP, que CiU tampoc no ha acceptat. Com tampoc ha acceptat l’esmena que proposava la celebració d’un ple extraordinari després de la jornada per fer-ne la valoració i el debat oportuns.

Ara bé, a Sabadell, més enllà de la conjuntura, l’Alcalde i l'equip de govern des de fa temps treballem amb mesures estructurals -no conjunturals com les que sembla que apunta CIU, que només entenem com a propostes defensives i amb poc impacte econòmic real, que a més poden contribuir a generar més situació d'alarma -i com deia abans, el que cal és un missatge de tranquil·litat i de confiança- I no només ho creiem nosaltres, ho creuen els agents econòmics de la ciutat, ho diuen els experts en economia, per tant, el primer que demanaríem a CIU és un exercici de responsabilitat, de rigorositat i de no alarmisme davant la situació.

Deia que des de fa temps s'estan treballant a Sabadell mesures estructurals que incideixen i contribueixen de ple en el canvi de model productiu necessari i en la millora de la competitivitat de la ciutat. Mesures com l'aposta per aconseguir les inversions precises en infraestructures de comunicació i serveis que permetin que Sabadell i la comarca continuï essent competitiva. L’aposta per dotar la ciutat de sòl industrial i terciari, amb l'operació del Parc Empresarial de Sant Pau de Riu-sec com un dels projectes més destacats. Això vol dir noves empreses i nous llocs de treball. Infraestructures de suport a la indústria, amb el desenvolupament per una banda d'un espai físic des del qual poder contribuir al creixement de petites empreses industrials a la zona de Can Roqueta, i per l’altra, la posta en marxa de la Fàbrica Molins a les antigues cotxeres de la TUS, com a futur centre de capacitació i formació de caràcter tecnològic per complementar les activitats que ja es desenvolupen al Vapor Llonch. A banda de totes les mesures per garantir més i millor oferta de serveis: intermediació, formació, ocupació, que CiU coneix perfectament. Les previsions per al 2008 apunten destinar més de 6.200.000 d'euros a aquest àmbit i atendre prop de 16.000 usuaris.

Altres línies de treball també són el foment de la competitivitat i l'impuls de l'esperit emprenedor amb el Pla d’innovació, el suport als emprenedors, a la recerca de finançament o la consecució de microcrèdits per a persones amb pocs recursos que volen posar en marxa o consolidar el seu negoci.

Així mateix, cal subratllar la tasca que estem impulsant des del Consorci per l'Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental, liderat per Sabadell i Terrassa. L'ens ha engegat un pla estratègic fins al 2013 per fomentar el desenvolupament econòmic de la comarca. Sota el nom de Vallès Avança, el pla pretén consolidar el Vallès Occidental com a nucli de la indústria i la innovació. El conveni 2008-2009 amb la Generalitat de Catalunya aporta 6M€ dels quals Sabadell aspira a gestionar-ne 1,5M€ en tot el període que se sumen als 6,2 abans esmentats, per abordar actuacions d'empresa, formació, ocupació i qualitat del treball i igualtat d'oportunitats.

La creació de la futura Agencia Local de l'Energia, que treballarà per l'eficiència energètica, tant en l'àmbit domèstic com l'empresarial, és a dir per a la reducció del cost del rebut del consum energètic, també és un element important que el govern treballa, a més a més de la coneguda aposta per l’habitatge social i protegit, amb les ARE que al mateix ple vam aprovar.

No entenem per què CiU no vol debat, no vol valoracions, no vol tenir en compte la participació -tant que sovint se n'omple la boca -, només vol que l'equip de govern, com si fos el culpable de tots els problemes de la crisi i l'únic que els pogués solucionar, faci propostes. CiU vol forçar que es facin les coses unilateralment. Veiem a venir que el seu únic interès és carregar-s'ho tot seguit... només hi veiem un interès polític oportunista, no pas un interès i una preocupació real per abordar la situació de forma conjunta amb la resta de la ciutat, que en aquests moments és el que més cal.