Escoltes a Madrid

Inici del període parlamentari

Cada període parlamentari des del grup socialista fem una trobada amb la intervenció de diversos responsables del partit per conèixer, compartir i reflexionar sobre el nou període. Els reptes que tenim per endavant, així com la feina que tenim per fer.

Aquesta trobada sempre compta amb la presència del primer secretari del partit i President de la Generalitat, José Montilla.

Voldria des d'aquesta nota fer un enllaç amb el seu discurs d'avui que ha estat especialment encertat, sobretot a la seva part final, en què ha incorporat la reflexió final que transcric:

"Ja us he dit que el nou sistema de finançament ha de servir en primer lloc per millorar la vida dels catalans i les catalanes i per garantir el futur i la prosperitat del nostre país.

Però tot això també ho estem fent perquè és la nostra forma de contribuir a la construcció d’Espanya.

Nosaltres, a diferència d’altres, tenim un projecte per a Espanya i per a Europa. No ens cal construir cap casa. Construïm Catalunya i aportem la nostra part a la construcció dels altres pobles que formen l’Espanya plural i diversa.

Aquesta no és una contribució menor, i volem que se’ns reconegui, perquè alguns no volien parlar d’aquest tema, però crec que ara la gran majoria en parla i sintonitza amb la nostra proposta.

La crisi i el finançament seran temes importants, sens dubte, i el Govern els està encetant amb valentia i determinació, però no vull que oblideu quin és el nostre objectiu de fons, allò pel que els ciutadans en van donar la seva confiança:

- per fer polítiques socials
- per promoure el progrés econòmic
- per garantir la seguretat i la Justícia
- per vertebrar el territori
- I per desenvolupar l’autogovern, defensar la nostra cultura i la nostra llengua

Amb aquest seguit d’actuacions al que abans feia referència i que continuarem desenvolupant d’acord amb el Pla de Govern que és el nostre full de ruta per aquesta legislatura.

Estic convençut que per fer-ho comptarem amb la vostra ajuda i el vostre suport."

A partir d'aquí, us podeu imaginar que tenim per endavant molta feina per fer! Tot i que ja se n'ha fet molta, i ho veureu en el document que fa el balanç dels dos anys de govern.

Israelians i palestins

Bon any 9

L'home dels nassos

Continuant amb les tradicions, avui, darrer dia de l'any, que podrem trobar per carrers i places l'home dels nassos, se sol fer balanços, però ja se n'ocupen prou els mitjans de comunicació de totes les tendències de fer-los.

Potser tocaria parlar de finançament, però també igualment se'n parla abastament i els opinadors de totes les línies també en fan les seves interpretacions, la majoria negatives del tema... sembla que no tinguem ganes que la cosa surti bé. Bé, el que faré, enlloc de repetir arguments, és enllaçar amb la nota del company Donaire anomenat Deu preguntes sobre finançament, que crec que de forma molt pedagògica explica les claus sobre el tema, que comparteixo.

Bé, simplement per acabar l'any el dia dels nassos, només voldria traslladar els desitjos que m'agradaria que per al 2009 es puguessin fer realitat. Com veureu, són il·lusions, utopies, que no podem deixar de tenir, tot i que treballar-hi depèn de tantes persones i de tantes voluntats, que semblen inabastables, però són necessàries:

"En començar l'any brindarem perquè els nostres projectes, les nostres il·lusions, els nostres desitjos i els nostres sentiments es facin realitat. Només ens cal l'esperança perquè així sigui, però sobretot, el compromís i el treball dur i intens perquè puguem aconseguir un món en pau, més just, més solidari, on tothom hi pugui trobar la felicitat. Aquest any 2009 se'ns brinda com una nova oportunitat."

Bon any 9!

Llufa i innocent

Tió 2008

Homenatge al Francesc Xavier

Ahir ens va deixar el nostre amic i company regidor Francesc Xavier González Santos. Una gran persona. Hem compartit bons moments, també moments difícils, però com tu deies: compartint-los, s'han fet grans els bons i petits els dolents.

Des d'aquí els millors records, perquè estaràs sempre amb nosaltres, no t'oblidarem.

La directiva del temps del treball

Celebro la notícia que el Parlament Europeu ha votat en contra de les 65 hores i ha frenat la directiva del temps del treball per majoria absoluta.

Cal donar l'enhorabona a tothom que ha treballat per fer possible que la directiva no hagi progressat al Parlament. Tant des de l'àmbit sindical com a principal motor, l'àmbit polític i la societat civil, l'activisme digital, que amb les diferents mobilitzacions han aconseguit convèncer gairebé totes les sensibilitats.

I sobretot també el paper clau que ha tingut l'eurodiputat socialista Alejandro Cercas que com a ponent ha acabant de convèncer als eurodiputats que finalment hi han votat en contra.

Ara encara caldrà un darrer tràmit de negociació perquè acabi decaient definitivament.

Aquest és un pas important pel que significa del paper que té i ha de poder tenir Europa ara i en el futur, aquesta Europa social tan valorada però alhora tan controvertida.

Enllaço la reflexió que el company Josep Maria Rañé fa al seu bloc.

Sobre el dilema PGE-finançament

L'ofensiva mediàtica que aquests dies estan patint els nostres companys diputats del PSC a Madrid per part de CiU, ERC i en certa mesura ICV és pura demagògia. No poden pretendre de cap de les maneres que el PSC faci el que ells volen.

El PSC es basa en uns altres paràmetres. Què volen, que enlloc de federats amb el PSOE, ho estiguem amb CIU i ERC? o no és això el que volen? Pretendre que no fer el que ells diuen és anar en contra de Catalunya és apropiació indeguda de fer el bé per a Catalunya. El PSC és tan català i defensa els interessos de Catalunya com ho poden fer ells. L'altra cosa és que el PSC tingui maneres i visions diferents per defensar aquests interessos.

Les coses són molt més complexes de com alguns les plantegen. El món no és o blanc o negre, té multitud de tonalitats i colors! CiU, ERC, i altres derivats independentistes només es plantegen dues maneres d'afrontar les coses: o blanc (estar amb les nacionalismes i independentismes, que confonen amb estar amb Catalunya) o negre, en contra (i que tornen a identificar amb Catalunya). El PSC i el seu catalanisme va molt més enllà d'aquest dilema que es vol traslladar a l'opinió pública i a la societat catalana! El PSC recull moltes més tonalitats i sensibilitats que aquestes d'"estàs amb mi, o en contra mi!".

A qui li passa pel cap que puguem estar en contra dels interessos de Catalunya? Una altra cosa és la manera com es defensen aquestes interessos, des de plantejaments amb responsabilitat de govern o des de la barrera de l'oposició (on es troben CiU, ERC i ICV a Madrid) on sembla que tan sols els motiva l'enfrontament i el conflicte, que en moments com els actuals només poden portar-nos a anar pitjor i per tant, a pitjors resultats.

Transcric la declaració que avui ha aprovat l'executiva del PSC:

Declaració de la Comissió Executiva del PSC

"La Comissió Executiva del PSC ha decidit, a proposta del seu Primer Secretari i per unanimitat votar a favor d´aixecar el veto del Senat als Pressupostos Generals de l´Estat per al 2009.

La Comissió Executiva del PSC ha decidit, a proposta del seu Primer Secretari i per unanimitat votar a favor d´aixecar el veto del Senat als Pressupostos Generals de l´Estat per al 2009.

Ho fem per tal de no perjudicar els interessos dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i Espanya.

• Que es veurien perjudicats per la inestabilitat política i econòmica que es generaria.
• Que es veurien privats d'uns pressupostos que serveixen per combatre la crisi, per impulsar les polítiques socials i per augmentar de forma significativa la inversió pública de l´Estat a Catalunya en aplicació de la Disposició Addicional Tercera de l´Estatut : 4626 milions d´euros.

D'aquesta manera, no donem per finalitzat el procés negociador del nou sistema de finançament. Un procés que ha d'acabar abans de finals d´any.

Ha d'acabar amb un acord que produeixi un nou sistema de finançament que respecti totalment l'Estatut i que sigui just per a Catalunya. El termini del 31 de desembre és improrrogable.

L'acord ha d'entrar en vigor al 2009. Donem per fet que l'acord es produirà.

Si es donés el cas, que no desitgem en absolut, que no s’arribés a un acord; si s’evidenciés que el Govern d’Espanya no tingués voluntat de complir l’Estatut, les relacions entre el PSC i el PSOE no tornarien a ser com abans.

Som plenament conscients de la transcendència de la nostra decisió.

Ens devem als ciutadans i ciutadanes de Catalunya que esperen de nosaltres fermesa,
intel·ligència i, sobretot, resultats. Som plenament conscients de la nostra responsabilitat i
l’exercirem en tot moment, pensant exclusivament en l’interès de Catalunya i no en la
comoditat o la incomoditat del PSC o del PSOE."

30 anys de constitució

Fi de la primera part de les jornades econòmiques

Aquest dilluns vam fer la darrera sessió de la primera part de les Jornades de conjuntura econòmica actual a Sabadell. Mesures per impulsar la competitivitat del territori. Joan Tugores, catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona va ser l'encarregat de tancar la darrera sessió d'aquest any. Aquí teniu la seva presentació que ens va donar una certa llum de cara al futur.

Joan Tugores va fer una breu anàlisi de la situació actual i va exposar també algunes de les claus per tenir en compte de cara al futur.

Va parlar que Catalunya, i Sabadell també, estan ben posicionades en aquest àmbit perquè el teixit productiu es basa en pimes i sobretot microempreses, ja que ell creu en un model més diversificat, no tan concentrat en grans empreses motors.

Va ser encoratjador sentir com lloava la tasca que es desenvolupa al Vapor Llonch tot dient que “les accions que es fan a Sabadell i al Vapor Llonch van per un bon camí. Heu de continuar fent aquestes activitats i així la crisi serà menys profunda i més curta”.

Precisament, des de l'Ajuntament estem treballant per contribuir a fer el canvi de model econòmic amb una aposta clara per l’economia del coneixement i tots els esforços formatius que ens permetin estar en millor situació.

És per això que l'Alcalde ens va encarregar engegar aquest cicle de jornades econòmiques com a oportunitat per compartir les propostes i accions que estan en marxa o que es preveu desenvolupar per part de tots els agents públics i privats, així doncs hi han participat representants de l’administració local, autonòmica i estatal, institucions com la Cambra de Comerç, entitats financeres, sindicats o entitats socials, partits polítics, etc.

Per fer una primera aproximació a les conclusions del cicle, és clar que cal continuar treballant de valent pel canvi de model econòmic existent i potenciar la formació com a mètode per reorientar el futur laboral de molts treballadors que han quedat a l’atur.

Un altre aspecte rellevant de les jornades és la necessitat de retornar la confiança en el sistema bancari i generar liquiditat al sistema financer, així com garantir l’atenció als més desfavorits.

A grans trets aquests són alguns dels factors més rellevants de coincidència al llarg de les sis sessions del cicle.

Aquí trobareu tota la informació sobre les jornades.

8.000 milions per a obra pública als municipis

Balanç de dos anys de fets

Parlen del president de persona amb poques paraules, cert, però també i de vegades se'n fa molts jocs de paraules, de què és home de fets, i ho va demostrar amb el balanç dels dos anys de govern Enfortir Catalunya.

Només cal veure-ho aquí.

Inversió als municipis

Avui ens hem llevat amb una bona notícia que anunciava ahir el President Zapatero al Congrés: el Plan español para el estímulo de la economía y el empleo. Com deia Miquel Iceta "Un pla excepcional per una situació excepcional". Es tracta de l'aportació extraordinària de 8.000 milions d'euros per a un fons d'inversió pública en l'àmbit local per a obres d'execució immediata de competència local.

La notícia és molt benvinguda pel món local perquè dóna aire i aconsegueix tres objectius:

• Dóna sortida a moltes necessitats de projectes d'inversió dels municipis, que estaven apurats per la manca de possibilitats de les finances municipals.
• Dinamitza les empreses que podran tenir en poc temps possibilitats d'accedir a les adjudicacions dels municipis.
• Permetrà l'ocupació de moltes persones en atur.

Des d'aquí voldria felicitar a l'Alcalde de Sabadell i president de la Federació de Municipis de Catalunya Manuel Bustos per haver aconseguit aquesta fita, que per molts no soluciona els problemes de finançament municipal, però sí que significa un respir davant la situació de crisi actual que encara es pot accentuar fortament durant el 2009.

Sobre les jornades econòmiques a Sabadell

Dilluns dia 24 fèiem al Vapor Llonch la penúltima de les jornades econòmiques per analitzar la situació econòmica actuali plantejar les propostes de cada grup municipal. Per part del PSC em va correspondre a mi mateixa. Tot seguit la meva intervenció:

No entrarem ni a analitzar les causes, se n’ha parlat abastament al llarg de les jornades, i les conseqüències crec que es coneixen prou bé:

• Crisi financera>bombolla immobiliària>sector construcció
• Crisi de confiança>sector serveis>sector industrial

Això ha provocat i continua provocant, amb una mena d’efecte cadena: ERO, processos concursals, acomiadaments i atur. En un cercle viciós de baixada dràstica de l’activitat econòmica i atur que ens porta cap a la recessió.

Amb tot això, pateixen les persones, els nostres ciutadans. Aquesta és la nostra principal preocupació. Per això ens preocupa i ens ocupa que es facin totes les mesures i accions per minimitzar-ne l’impacte.

Sabem que l’Estat ha fet i planifica fer moltes coses adreçades a entitats financeres primer, empreses i ciutadans. I li demanem que les acceleri.

Sabem que la Generalitat també, a empreses, famílies i als aturats, i també li demanem que les acceleri.

A escala local, valorem que els diferents grups comparteixin amb nosaltres la preocupació per la situació i també les nostres propostes d’actuació, amb les quals hem pogut veure que coincideixen molts d'ells.

Les que el grup municipal socialista i el PSC ha demanat i demana al govern de la ciutat davant la conjuntura actual:

Que sigui motor d’inversió:

• tant per la inversió municipal amb tots els equipaments i infraestructures en curs i previstos.
• com pel desenvolupament del Pla d’infraestructures de Sabadell que la ciutat necessita i ha aprovat amb un gran consens (amb aquests 1.000 milions d’€ planificats i previstos) més els que facin falta per desenvolupar amb la previsió del pla.
• com pel Pla municipal d’habitatge, com a motor de dinamització dels sectors econòmics vinculats a la construcció.

Que faci una aposta decidida per a les polítiques socials (com ha fet en el Pressupost 2009):

• Reforçant els dispositius de serveis socials.
• Reforçant els dispositius del Vapor Llonch per atendre la creixent demanda de serveis de formació i ocupació per millorar l’ocupabilitat de les persones que es queden en atur.
• Que apliqui criteris d’austeritat, rigor i racionalització de la despesa (com ja està fent). Tot i que també demanem que no vagi massa enllà de manera que perjudiqui en excés els sectors d’activitat econòmica que treballen per a l’Ajuntament.
• Posi en marxa mesures per a l’estalvi energètic tant al propi ajuntament com per sensibilitzar i ajudar els ciutadans i empreses a reduir la factura (Oficina Municipal de l’energia)
• Que treballi amb insistència per a la millora del finançament municipal (el nostre Alcalde és a Madrid per treballar per aconseguir-la)
• Que l'Alcalde continuï liderant el Consorci per a l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental, tal com ha fet fins ara juntament amb Terrassa.
• Valorem molt positivament l’acord que el consell d’alcaldes del Vallès Occidental va aprovar .

Pel que fa a mesures estructurals, creiem clau que el govern municipal continuï fent tots els esforços que està fent en:

• El desenvolupament dels més de 850.000 m2 quadrats de sòl industrial i terciari, especialment a Sant Pau de Riu-sec
• Pla d’Innovació i Pacte per la Innovació per incidir i ajudar en el canvi de model productiu i la millora de la competitivitat.
• Centre d’empreses industrials a Can Roqueta
• Finalització de la I fase de la Fàbrica Molins
• El suport a la creació i la consolidació d’empreses
• Recerca finançament per a nous emprenedors
• L’accés a Microcrèdits
• Foment de l’esperit emprenedor

I sobretot, atendre la petició que els agents socials fan:

Davant la situació de crisi, anar i treballar junts per afrontar-la, amb responsabilitat màxima per part de tothom.

I aquí és on en els grups de l’oposició no veiem ni trobem aquesta unitat d’actuació, ni ganes de tenir visió conjunta, ni exercir responsabilitat, sinó el que veiem és aprofitament de la situació per a posicionaments partidistes i d’enfrontament, ridiculització i frivolització de l’acció del govern.

Per acabar demanem: confiança, i les tres i: il·lusió, innovació, imaginació. Davant la crisi, cal trobar les oportunitats i treballar amb esforç, constància, perseverança i enginy per sortir-ne més reforçats.

Bolonya

Què celebrem el 20-N?

Per a una governança financera global

Aquí l'enllaç a la resolució que vam aprovar al Consell Nacional del PSC de dissabte 15 de novembre.

1. Defensem que mai més els mercats financers prevalguin per sobre de l’economia real.
2. Lamentem que la supervisió financera no hagi sabut adaptar-se a la integració dels mercats en l’era de la globalització.
3. Celebrem que per, primera vegada, la dreta europea hagi reconegut públicament que ha après la lliçó, en termes de regulació dels mercats financers.
4. Recolzem les darreres propostes presentades pel Partit Socialista Europeu (PSE), coherents amb les posicions que sempre hem defensat els i les socialistes.
5. Defensem que la UE exerceixi un cert lideratge internacional, a la vegada que exigim que es reforci l’aplicació coherent i la convergència de la seva pròpia regulació i supervisió en els seus mercats.
6. Entenem, recolzem i ens solidaritzem amb les propostes que, de cara a la Cimera de Washington, ha realitzat el moviment sindical internacional per mitjà de la Confederació Sindical Internacional (CSI) i l’Agrupació Global Unions...
7. Desitgem que el disseny de la nova regulació del sistema financer mundial compti amb tots els nous actors del nostre temps...
8. Valorem com un pas d’extraordinària importància per a Espanya la seva participació en la Cimera per la reforma del sistema financer internacional...

Deslocalitzacions productives

En aquesta nota transcric els arguments de la intervenció que em vaig preparar per a la Jornada que USOC va organitzar dilluns dia 17 de novembre sobre les deslocalitzacions productives.

Tot preparant la intervenció vaig ensopegar amb un document del Col·legi d’Economistes de Catalunya que ja l’any 2004 feia una sèrie de consideracions arrel de les deslocalitzacions. De fet van fer una nota d’opinió.

En primer terme, voldria reproduir una de les declaracions de principis del PSC:

"El PSC és un partit socialdemòcrata, que té entre un dels seus principis l’emprenedoria com a impuls de la iniciativa personal, la llibertat d’empresa i la innovació en el marc d’una economia de mercat socialment responsable que faci del treball un dret i una oportunitat per a l’emancipació de les persones".

A partir d'aquí, algunes consideracions sobre el fenomen de les deslocalitzacions:

• Fa temps que a Catalunya el fenomen de la deslocalització és un fet: durant anys hem vist caure sectors industrials productius com el tèxtil, la línia blanca d’electrodomèstics, la metal·lúrgia, etc.
• Durant molts anys la política industrial a Catalunya, no va ser gens preventiva. Les multinacionals van venir a Catalunya pels costos baixos i per les subvencions a la implantació (ara aquestes se’n van, com se n’aniran les que ara s’implanten als països de l’Est o al Marroc, quan els estàndards de benestar hi arribin (drets laborals, mediambientals, etc.).
• Hem de tenir present que abans del nou govern tripartit que comença a governar l’any 2004, la política industrial es basava principalment en aquella que no existeix, o bé existeix de forma discrecional, amb un repartiment sense concurrència competitiva d’ajuts (per exemple un import de 8 milions €, que permetia ajudar a construir naus, encara que no tinguessin un projecte industrial al darrere -em refereixo a ACC Cervera que a hores d’ara ja ha tancat).
• Les deslocalitzacions eren beneïdes i de vegades gestionades per gabinets propers al govern.
• Es mantenien amb càrrec a l’erari públic empreses en pèrdues (MITASA, Puigneró).
• Es concedien préstecs o s’avalaven empreses i projectes insolvents mitjançant la Comissió Assessora Reconversió Industrial de Catalunya (CARIC), primer, i una incorrecta utilització de l’ICF, després. El nivell de fallides va comportar, en els primes anys del tripartit, haver de proveir 50 milions d’euros.
• Es va viure la privatització dels centres de serveis a les empreses, construïts amb fons públics (IDIADA, LGAIN).

A partir del 2004, la política del govern va variar cap a una política industrial basada en:

• L’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana que cerca caminar cap un nou model productiu de béns i serveis basat en la incorporació de coneixement en lloc de baix valor (entès el basat en salaris baixos i condicions precàries).
• Ajudar amb transparència i concurrència pública a les empreses que modernitzen els seus productes o els seus processos: increment d’ajuts a la Innovació per valor de 70 milions de €, disseny i posta en marxa de la xarxa de centres tecnològics que donaven suport als sectors, exigir una actitud responsable en els processos de reordenació empresarial (per primera vegada s’exigeixen plans socials en els ERO).
• Fomentar el diàleg i la negociació per aconseguir la flexibilitat que necessiten les empreses.
• Fomentar la internacionalització de les empreses

Dit això, i atenent-me al títol de la taula rodona, em referiré a la meva visió sobre les polítiques pal·liatives i/o preventives:

Polítiques pal·liatives

Un cop una multinacional ha decidit deixar una localització, l’excusa que pot trobar pot ser qualsevol. Però el fenomen es produeix principalment per la manca de competitivitat entesa en els termes de baix cost salarial que comentava, així com, si aquesta es va implantar amb ajuts públics, ja n’ha fet l’amortizació, per tant, ja no n’obté benefici.

Quins elements poden retenir una empresa? Doncs si aquesta ho ha decidit, pocs n’hi ha, a no ser que aquesta tingui entre els seus principis la Responsabilitat Social o la implicació amb un determinat territori.

Dins les pol. pal·liatives hi ha els plans socials i els processos de recol·locació. El governs poden intentar mediar, o desenvolupar tots aquells elements que puguin fer-la més competitiva fora dels salaris:

• Recerca i desenvolupament de nous productes i serveis
• Entorn facilitador (mobilitat i connectivitat)
• Capital humà ben format

Ara bé, si ha pres la decisió, poca cosa més que acompanyar els treballadors en el procés i ser molt exigents en la presentació de plans socials i acompliment d’aquests, és a dir, garantir els drets laborals i l’acompliment estricte de la normativa laboral. No ens enganyem dient que si hi invertim, l'empresa continuarà (en tenim molts exemples del passat).

Una altra possibilitat és intentar trobar capital inversor que vulgui implicar-s’hi, i l’empresa vulgui atendre-ho. Ara bé, si és una multinacional, p.e. italiana, la venda d’una localització li pot significar competència, i difícilment voldrà vendre.

Polítiques preventives

Cal dir que les polítiques preventives són de llarg recorregut, no solucionen els problemes al moment, i més ara que es veuen accentuats amb la crisi econòmica mundial i difícilment poden canviar la decisió de la multinacional que ja ha fet la seva aposta estratègica.

La paraula clau és competitivitat: en mà d’obra qualificada, en infraestructures, en dispositius de recerca i innovació.

Apostar pel teixit productiu propi (en el seu moment es va deixar ensorrar i substituir per multinacionals que es van implantar amb ajuts). Per tant, la nostra política és fer créixer i reforçar el teixit pime i micropime més arrelat al territori, amb RSC. Apostant fortament per la formació, tant professional com universitària, orientades a l’empresa.

Invertir fort per canvi de model productiu tal com pretén l’Acord estratègic (recentment revisat) així com el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació.

Però sobretot, i el que és més important per aconseguir-ho: la concertació, la visió conjunta de país, de tots els seus agents i actors per aconseguir-ho.