La pobresa i l’increment de les desigualtats

L'augment de les desigualtats econòmiques i socials a Catalunya en els darrers anys és una realitat quotidiana que veiem a partir de l’escletxa entre les persones riques i pobres del nostre país. Catalunya cada any que passa està més lluny d'Europa: si fins el 2009 els nostres nivells de desigualtat eren inferiors als del resta de l'Estat i als del conjunt d'Europa, a partir del 2010 l'índex de Gini (mesura de desigualtat) augmenta i al 2011 observem un creixement de la desigualtat en la distribució de la renda a un ritme més accelerat a Catalunya que a la resta d'Espanya i al conjunt d'Europa.

Lluny d'abandonar les idees que ens han portat a una crisi financera i posteriorment a una crisi social, la dreta s'ha aprofitat de la conjuntura de la crisi per aprofundir en el seu projecte. Això ha suposat austeritat que ha portat a retallades als serveis públics, a la sanitat, a l'educació, a les pensions, a les prestacions d'atur, i a la dependència. Això, sumat a la menor capacitat adquisitiva, ha provocat una forta pujada en els nivells de pobresa.

Aquestes són algunes de les reflexions després del ple extraordinari sobre la pobresa i l’increment de les desigualtats fet a petició del PSC, d’ICV-EUiA i les CUP, celebrat aquesta setmana al Parlament.

Des del grup socialista hem denunciat aquesta situació i proposem: un nou pacte social europeu per garantir el benestar universal i la plena ocupació, una reforma fiscal més justa, i negociar amb l'Estat un nou finançament que garanteixi més recursos.

Els barris

L'impacte de la crisi i de les polítiques d'austeritat està tenint un efecte dramàtic en algunes ciutats i està accentuant les desigualtats entre la població benestant i la població amb menys recursos. Per això cal conèixer les necessitats bàsiques: alimentació, habitatge, ingressos mínims, educació i accés als serveis públics bàsics per fer-hi front.

L'ocupació

Sobre ocupació, és evident que a Catalunya estem vivint els pitjors moments en dècades, amb més de 820.000 aturats (EPA 4T), agreujat per l'aplicació de la Reforma Laboral aprovada pel PP i CiU. Per això, cal derogar-la, i alhora fer un pla de xoc contra l'atur perquè les empreses contractin persones aturades sense prestació que no disposin de la titulació d'ESO o equivalent, per formar-se en competències bàsiques alhora que treballen.

La infància

Una de les poques bones notícies del ple extraordinari sobre la pobresa és que acabés amb l’acord al voltant de l’accés a les beques menjador per a les famílies catalanes, una de les prioritats màximes que va fixar el primer secretari del PSC, Pere Navarro durant el debat.

Hem aconseguit el replantejament dels criteris per accedir a aquestes beques i la simplificació de la seva tramitació, així com la possibilitat d'accedir a una beca en qualsevol moment del curs (l’anomenada beca viva, és a dir, quan aparegui la necessitat).

Renda mínima i habitatge

És obligat garantir l'accés a la renda mínima d'inserció a totes les famílies vulnerables amb fills a càrrec per tal de prestar una atenció adequada i assegurar la igualtat d'oportunitats dels menors. És vital, ja que la situació econòmica de moltes famílies està generant que no tinguin llar o que moltes persones es vegin obligades a viure en condicions precàries o a abandonar els seus habitatges per manca de poder adquisitiu per pagar els lloguers o hipoteques.

A Catalunya és on es practiquen més desnonaments de tot l’Estat. El 2013 van representar la cinquena part de tots els practicats a Espanya. El Govern de la Generalitat hauria de procurar que els habitatges buits dels bancs es destinin a les famílies desnonades sense recursos, ampliar el parc d'habitatges d'emergència social i destinar els pisos buits al mercat de lloguer social.

Malauradament el ple va acabar amb resultats ben pobres, i va demostrar la poca sensibilitat del Govern i d’ERC per acceptar propostes valentes per combatre la pobresa, amb l’excusa que no hi ha instruments. No compartim aquesta justificació –els ajuntaments, per exemple, fan deu vegades més esforços vers la pobresa que no la Generalitat– com tampoc no ho comparteixen les entitats que s’enfronten cada dia amb aquest problema i que diuen, com la plataforma Vàlua de Sabadell, que Catalunya té prou recursos per fer front a la pobresa, només cal que les coses es facin diferent.

Hem de fer tots els esforços per canviar la tendència, perquè si no ens sortim tots junts, no aconseguirem superar la crisi.

Sobre la petició d'imputació

He exercit l’activitat política des de l’any 1999 amb esforç, convicció i honestedat.

Un noble enteniment de l’activitat política passa per entendre la dialèctica i l’enfrontament de posicions com a la millor fórmula per al millor servei públic. Mai al servei de la destrucció i el desprestigi.

Un ús torçat dels instruments jurídics de l’estat de dret ha buscat desestabilitzar-me personalment i políticament.

Aquests mètodes em produeixen la màxima repugnància i fàstic.

Mai no he comès un acte il·lícit en l’àmbit de les meves responsabilitats.

En la mateixa situació que jo s’hi troben el conjunt de diputats i diputades del Parlament de Catalunya.

Amb l’excusa d’investigar l’ús que jo hagi pogut fer de la targeta de Renfe, - sobre la qual no hi ha establerta cap mecanisme arbitrat de justificació de la despesa - no han dubtat a fer una intolerable invasió en la meva vida personal, en un quasi indissimulat propòsit de buscar el descrèdit i fins i tot la destrucció política i personal.

Malgrat el buit normatiu en la regulació de l’ús de la targeta de Renfe i des del convenciment de no haver-ne fet cap ús il·lícit, el 8 de novembre de 2013 vaig reintegrar l’import íntegre de l’ús de la targeta des que el Parlament me la va lliurar.

L’ofensiva que s’ha desplegat en contra meva resulta intolerable en termes de dignitat, per la qual cosa seria raonable que es fes una fiscalització universal, en la mateixa manera que jo he patit, i en darrer terme una precisa regulació de l’ús de la targeta.

Com que no és cap fet il·lícit, i això ho sap tothom, només hi veig intenció de desacreditar-me personalment i políticament.

Confio en la justícia i en què tot s'aclareixi ben aviat.

_________________________

Amb data d'avui 26 de març de 2014, per primera vegada he rebut notificació del TSJC sobre resolució en què es declara competent per instruir, incoar, nomenar instructor i comunicar les actuacions sobre el cas referit a la meva persona.

Reitero el dit el dia 30/1/2014 Confio en la justícia i en què tot s'aclareixi ben aviat.

Bones festes

“La prova del nostre progrés no és que aquells que tenen molt tinguin més, sinó que els qui tenen massa poc tinguin més” Franklin D. Roosevelt

Que el recolliment del Nadal i la reflexió del nou any ens facin remoure la consciència per lluitar contra les desigualtats i que la frase de Roosevelt inspiri el 2014.

Bones Festes! 

Montserrat Capdevila Tatché

Proposició de Llei de les Àrees de Promoció de l’Economia Urbana (APEU)

 

"En l'adversitat convé moltes vegades prendre un camí arriscat. Sèneca (4 aC-65 dC).

Per això aquesta llei.

En el context de recessió econòmica que vivim, és imprescindible trobar nous camins que permetin aprofitar millor les fortaleses i la competitivitat del teixit empresarial, sigui comercial, industrial o turístic.

Amb aquesta proposta posem un instrument a disposició de municipis, associacions i empreses per a la col·laboració público-privada que permet un nou model de gestió de les zones urbanes econòmicament dinàmiques per fer-les més viables socialment  i econòmica.

Entre els seus principals objectius, aquesta iniciativa parlamentària pretén:

• afavorir la competitivitat de les empreses
• incrementar la cohesió social dels barris dins les ciutats i pobles.
• impulsar el comerç de proximitat
• reactivar els polígons industrial
• fomentar el teixit i/o els eixos turístics dels municipis.
• millorar la professionalització dels diferents sectors de l’economia, a través d’una fórmula gerencial.
• Manteniment d’un teixit de PIMES familiars que permetin generar ocupació efectiva
• Fomentar la innovació, la informació y la formació de les activitats econòmiques de proximitat.
• afavorir el desenvolupament de les indústries locals.

La proposició de llei és una aposta per tenir un instrument legislatiu que:

• inclou una nova fórmula de gestió público-privada
• reforça l’associacionisme i la solidaritat empresarial

En definitiva, un model avançat per a la gestió de les zones amb concentració d’activitats empresarials, com es fa a Canadà –on va néixer aquesta fórmula-  Amèrica i els països avançats d’Europa amb els BID’s (Business Improvement Districts).

En ells s’emmiralla aquesta iniciativa legislativa de les APEUs. Que és aplicable als sectors que sustenten l’economia catalana:

• El comerç i la seva contribució a l’ocupació, a la producció, perquè dibuixa el perfil de les nostres ciutats i determinant per a la qualitat de vida dels nostres conciutadans.
• La indústria, en l’entorn dels polígons industrials, com a base de futur de la sortida de la crisi.
• El turisme, com a sector en aquests moments pot semblar el tractor de l’economia catalana.

Com deia, el model de referència d’aquest tipus d’organitzacions associatives són les Business Improvement Districts (BIDs). Hi ha exemples de districtes de millora de cada un dels sectors: millora comercial, millora industrial i millora turística.

Són organitzacions amb direcció o gerència privada, creades amb l’aprovació i participació de les auto­ritats públiques locals quan la majoria de comerciants/empresaris d’una zona perfectament delimitada acor­den mitjançant un procediment garantista de votació, generar/unificar/aglutinar-se en un projecte, pagar una quota o recàrrec obligatori amb la finalitat d’oferir serveis addicionals de promoció i re­vitalització d’aquesta àrea.

Inspirats en aquest model que està funcionat bé a part d’Europa i d’Estats Units, es proposa la regulació per a la creació de les Àrees de Promoció de l’Economia Urbana (APEU) que han de tenir com a objectiu comú mobilit­zar els esforços econòmics i de gestió dels col·lectius empresarials i comercials.

Són funcions de l’APEU:

1. La promoció o regeneració econòmica, comercial, industrial o turística de determinades zones o àrees urbanes, que ofereixen una concentració d’activitats empresarials per incrementar la captació d’inversió i augmentar la demanda.
2. L’elaboració i execució dels Plans d’Actuació, pre­vistos en aquesta Llei, als efectes de sotmetre’ls a l’aprovació de l’administració local competent i a l’ob­tenció del corresponent finançament.
3. Millorar els graus de prestació de serveis públics municipals, així com mesures que millorin la vigilàn­cia i la seguretat dels carrers i els espais urbans així com les concentracions industrials(polígons) on es concentra el seu àmbit d’actuació.
4. Promoció d’activitats a l’espai públic, publicitat i es­pectacles que ajudin a promocionar la seva activitat.
5. La promoció i l’organització de serveis de transport complementari del transport públic, de vies d’accés, i la gestió d’espais d’estacionament.
6. Elaborar polítiques de retenció i captació de negoci: guies dels principals llocs d’interès d’una determinada zona millorant les condicions que propicien la inver­sió, el creixement i la competitivitat
7. Elaborar millores de capital públic: gestió urbanís­tica de manteniment de la via púbica en sentit ampli (pavimentació, neteja, enllumenat, mobiliari urbà, mi­llores zones verdes i d’altres anàlogues).
8. La col·laboració amb altres administracions o altres APEU sota qualsevol modalitat acceptada en dret i en els àmbits que li són propis.

 Des de l’àmbit local les APEU permeten:

• Afavorir l’associacionisme i la participació en les polítiques econòmiques públiques i com a element vertebrador de participació ciutadana als models de ciutat
• Aconseguir portar a terme accions que complementin l’acció del govern local:

1. Obtenir un valor afegit específic i temporal d’una àrea delimitada i concreta.
2. Complementar els serveis més enllà dels que presta l’ens local
3. Orientar i donar suport a iniciatives del sector privat que afavoreixen el desenvolupament local(creixement econòmic i regeneració urbanística)

Des de l`àmbit privat l’APEU permet:

• Desenvolupar millores en el serveis que es desitgen, que no presta l'administració o que es volen complementar  i que seran una millora pel negoci ja que aporten valor afegit a l’activitat econòmica. Aquests guanys han de ser mesurables (increment i fidelitat dels clients, disminució de costos, increment de valor de l’immobilitzat, afavorir la RSE de l’empresa,..)
• Servir d’instrument per aconseguir canvis estructurals i de gestió que comporten consens i acords  amb l’administració local i també entre els propis interessats
• Assolir la participació econòmica de tots els agents operadors: evitar aquells que sense participar econòmicament es beneficien de les condicions favorables que es creen i quan es prenen decisions col·lectives que impliquen un pagament per aconseguir una millora (els anomenats free riders).
• Una nova forma de canalitzar la inversió del negoci que pot donar resultats diferents de la que es fa de manera individual o en altres formes d’acció col·lectiva: professionalització, portar a terme inversions de més abast i que poden tenir interferències d’altres entitats, aprofitar economies d’escala i ampliar la RSE de l’empresa.

Definició de l’àrea (o zona geogràfica amb sector econòmic)

• Zones geogràfiques que per la seva ubicació necessiten accions complementàries d’infraestructures i de seguretat, de millora de competitivitat
• Àrees comercials urbanes: zones geogràfiques en les quals es fa un ús més intensiu dels serveis entre altres
• Zones turístiques: zones geogràfiques que a causa de l’oscil·lació del nombre de població visitant i estacional necessiten serveis addicionals per un període de temps.
• Mercats de venta no sedentària marxants: activitat econòmica  que necessita d’uns serveis determinats.
• Polígons d’Activitat Econòmica (industrial), etc.

Aspectes generals i financers

•        Elaboració d’un pla d'actuació i financer plurianual.

•        Flexibilitat de les fonts de finançament de les actuacions.

•        Contribució equitativa.

•        Creació i/o adequació d’una formula tributària com a element propi local.

•        Afectació del tribut al finançament de les actuacions.

•        Establiment de reduccions i exempcions del tribut.

•        Facilitat en el càlcul i la seva administració.

Normativa tributària

•        Estatal

–      Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.

–      Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

•        Autonòmica

–      Estatut d’Autonomia de Catalunya

–      Normativa reguladora del APEU

–      Proposta de modificacions de les lleis vinculades als sectors específics.

Així doncs, aquesta proposició de llei de regulació de les APEU ha de permetre desenvolupar:

–      L’àmbit geogràfic que delimita la zona d’actuació

–      La constitució de l’associació (APEU)que actua, des de l’àmbit privat, com a promotor econòmic

–      L’establiment d’un conveni entre l’associació i l’administració local

–      La reglamentació de la fórmula de finançament

Retirin esmenes a la totalitat, per permetre tramitar, millorar i acordar ...

No entenem esmena totalitat de CiU ja ho va iniciar el 25/9/2012

PP comunitat de Madrid estaven estudiant-ne la implantació amb Esperança Aguirre (miri's països amb governs de dretes... q desfan els seus arguments senyor Luna).

Defugin dels tòpics i posem-nos a treballar plegats per millorar la proposta, en ponència conjunta si volen, i així oferir una solució a les associacions que fa anys que ens ho demanen....

(agraïm la Fundació Comerç Ciutadà i els experts les seves aportacions que han fet possible portar el debat fins aquí.)

 

Discurs del ple municipal de Sabadell (1/10/2013)

Divendres 6 de setembre comunicava i formalitzava la meva decisió personal de renunciar com a regidora de l’Ajuntament de Sabadell.

Diuen que “triar un camí significa deixar-ne d’altres enrere. Si pretens recórrer tots els camins possibles, acabaràs sense córrer-ne cap”. I he triat un camí.

Una decisió personal, pensant que és el millor per al que puc aportar al servei públic i al projecte col·lectiu que represento i amb el qual he estat treballant aquests 14 anys des que vaig començar a fer política a la meva ciutat i per a la meva ciutat.

De sempre he participat i participo activament en el teixit associatiu de la ciutat, això em va permetre conèixer la riquesa i l’empenta de moltes entitats i institucions, inclòs el mateix Ajuntament. En aquell context, vaig presentar-me per primera vegada a unes eleccions municipals l’any 1999 amb el mateix esperit i actitud de servei a la ciutat.

Des de l’Ajuntament, aquell 1999, començàvem tots de bell nou. Un equip amb poca experiència, però amb moltes ganes, molta il·lusió i molta energia, un projecte col·lectiu i un programa, amb el lideratge d’en Manuel Bustos, el Joan Manau, la Maria R, l’Oriol Civil, el Joan Carles, l’Albert Bertran..., fruit de compartir tant problemes com alegries de companys de viatge, vam acabar establint veritables amistats.

Però avui estem en un altre moment. Un camí fet, una experiència de moments bons i de dolents. Han estat temps convulsos, temps de canvis. El temps de generar coses noves, i per tant, de prendre decisions.

I jo he pres la meva. Com diu l’Eclesiastès, llibre sapiencial: “hi ha a la vida un temps per a tot" i ara, aquest temps, per a mi, és un canvi d’etapa.

I començo pels agraïments.

Aquests anys a l’Ajuntament m’han aportat una experiència molt enriquidora en el meu saber i m’han fet créixer en la comprensió política i com a persona. Ho agraeixo profundament a totes les persones de Sabadell, i especialment als companys que han cregut en mi i m’han ajudat a treballar per l’interès general amb la ciutadania i la ciutat.

Agraeixo la confiança i la generositat de tots ells.

També de tots els equips de treballadors públics d’aquest Ajuntament, especialment en les àrees que he tingut responsabilitats, RRHH, àrea econòmica, Informàtica, serveis centrals, relacions ciutadanes, comunicació, la Ràdio Sabadell que vam reemprendre a la ciutat (avui fa 12 anys felicitats), Vapor Llonch i promoció econòmica.

Aquests 14 anys hem pogut fer molta i molt bona feina, els fets ho avalen, i permeteu-me que en faci una mica de balanç.

Hem pogut construir la ciutat de les persones: creixent en població (el 18 de juliol de 2005 a les 10 i 10 vam arribar als 200.000 habitants), en equipaments i serveis per a les persones grans, joves, infants...

Buscant sempre la cohesió social, l’equilibri territorial, buscant que tots els serveis de l’Ajuntament arribin a gairebé tots els racons de la ciutat.

Batallant infraestructures, pròpies o inversions d’altres administracions, apostant pel patrimoni, la cultura, l’esport i els seus equipaments de primer nivell.

La regeneració de tots els mercats municipals amb el Central com a model d’excel·lència, Fira Sabadell com aparador per a la projecció econòmica de la ciutat... (aquests dies en gaudirem a ple rendiment)

I fent una breu repassada pels projectes que he tingut l’honor d’encapçalar:

· Em vaig estrenar amb aquell meu primer Conveni de condicions de la plantilla RRHH 26 de juliol de 2000 aprovat per unanimitat.
· Reglament català 26 de juliol de 2000 x unanimitat (impugnat el 2004 i tornat a aprovar de nou x unanimitat).. el meu estimat CPNL amb tants VxL (2671 parelles)
· El Servei de Prevenció ... modèlic
· El repte dels canvis tecnològics el 2000 i l’euro, amb la referència única, que vam superar sense trasbalsos, i que avui ja ens queden molt lluny..
· la xarxa d’espais Internet, l’alfabetització digital de milers de ciutadans amb el “Sabadell fes clic”... La xarxa wifi a equipaments i Parc Catalunya
· L’administració electrònica i la signatura digital (1r ajuntament òrgans de govern sense paper 2005) el gestor d’expedients.
· L’esperat i il·lusionant renaixement de Ràdio Sabadell. Amb l’inici de les emissions per Festa Major de 2001, la ciutat va recuperar la seva pròpia freqüència radiofònica i va retrobar-se amb un mitjà molt popular i molt arrelat a nivell local.
· El Sabadell Atenció Ciutadana al despatx Lluch, salt endavant en Atenció Ciutadana (set 2004)
· El nou edifici amb tots Serveis Centrals i Economia al Narcís Giralt (2003)
· La creació de Promoció econòmica SL el 2003
· El portal Sabadell.cat (150.000 pàgines, 1 milió visites any, la seu electrònica (30.000 visites any), el web 2.0, les noves APP avançant cap a Smart City
· Fira Sabadell

Permeteu-me que em deturi a Promoció Econòmica, perquè del meu pas pel Vapor Llonch puc dir amb orgull que:

Ha reforçat en la darrera dècada el seu lloc dins el territori català per ser pioner en molts dels serveis que ara es consideren imprescindibles tant en l’Estratègia Catalana d’Ocupació (2012-2020) com en la recent reforma de les Polítiques Actives d’Ocupació del Ministeri de Treball, com en l’Estratègia Europea 2020.

Es pot dir amb total contundència que l’Ajuntament de Sabadell és un dels major operador públics de tota Catalunya en execució d’accions de formació ocupacional, programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) per joves sense l’ESO o gestió de l’oferta difoses via web, entre d’altres coses.

I tot això ha estat possible perquè des del Vapor Llonch hem aconseguit prop de 60 milions d’euros en subvencions entre 2002 i 2012 per desenvolupar serveis per la ciutadania. Hem treballat sempre amb esforç per obtenir el màxim finançament i poder beneficiar el major nombre de persones o empreses possibles.

Amb satisfacció també puc dir que he tingut oportunitat de participar en la consecució o consolidació de projectes tan importants per la ciutat com per exemple:


Oficina atenció empresa i autònom: És un model de referència català per la reducció i supressió de càrregues administratives a les empreses. El Govern de la Generalitat li ha atorgat aquest 2013 una menció especial com a millor Pràctica de les Administracions Públiques Catalanes. S’estima que és una de les primeres Oficines d’Atenció a l’Empresa de referència d’àmbit català.

Pla d’innovació de la conca del Ripoll que va derivar després a un treball en clau de cluster amb el cluster del packaging de l’alimentació i el de tecnologies mèdiques per potenciar el teixit empresarial de la ciutat.

Centre de formació Cal Molins: La posada en marxa del centre com un espai de grans dimensions que permet potenciar la formació professional lligada als certificats de professionalitat. La mitjana de sol·licituds d’aquest tipus de formació al Vapor Llonch és de 6.698 a l’any, tot i que només es pot donar cobertura anualment a una mitjana de 679 alumnes. Cal remarcar la idea de l'important canvi qualitatiu que ha experimentat la Formació ocupacional convertint-se en formació reconeguda per les administracions laborals. En aquest sentit, Vapor Llonch està autoritzat per a realitzar 17 certificats de competència i en l'actualitat se n’estan desenvolupant 13.

Borsa de Treball on line: Els resultats obtinguts fins al moment, 16.265 llocs de treball gestionats des de 2004, avalen l’experiència, la xarxa i el nivell de coneixement de la realitat empresarial de la ciutat.

Amb orgull puc dir que he tingut oportunitat de tenir la responsabilitat de serveis de suport a moltes persones en atur com per exemple dels Programes de formació i treball

Evidentment els anys més intensos de treball del Vapor Llonch s’han viscut amb l’esclat de la crisi global i hem intentat sempre obtenir el major rendiment possible amb els recursos disponibles tot i les retallades que hem patit en polítiques actives. Crec que ningú que conegui per dins el Vapor Llonch li pot quedar dubte del sobreesforç fet en els darrers anys.

Em sento satisfeta també d’haver format part de la consecució del:

Pacte per a la Millora de l’Ocupació i la Competitivitat o, més recentment, la B30. En tots dos casos encara que es tracten de temes diferents comparteixen el mateix ADN. La recerca del consens i el treball conjunt entre agents diferents implicats en el territori per fer créixer la ciutat. Conscients de que sumant esforços s’arriba més lluny des del Vapor Llonch en la darrera dècada hem arribat a signat més de 30 convenis amb entitats, empreses o gremis per poder tirar endavant a posteriori molts projectes que desitgem que tinguin un llarg recorregut

I tot gràcies a un equip de professionals excel·lent, reconegut també pel sector a tot Catalunya, que és el que m’ha acompanyat per assolir totes aquestes fites. Va per tots ells el més sentit agraïment .

I resten encara moltes propostes en camí:
· La proposta per a un govern obert de Sabadell
· Pla estratègic Vapor Llonch
· Posar en servei el centre d’empreses de Can Roqueta
· Pla de treball d’Economia al servei de les persones
· Pla de xoc municipal (700.000 €)
· Pla transversal de Polígons d’Activitat Econòmica
· Projecte d’eficiència edificis habitatges i autogeneració

Tots ells damunt la taula de l’Alcalde i l’equip de govern. La ciutat els tirarà endavant, compteu amb mi per ajudar-hi.

Com sabeu, vaig néixer en política en el que és l’ADN del socialisme català, el municipalisme, que ha teixit i estructurat els barris de tot Catalunya. I hi he pogut contribuir des de Sabadell durant aquests 14 anys de manera rellevant.

Per tant, deixo l’Ajuntament reivindicant ben fort el paper dels municipis com a base per estructurar i cohesionar el país, la Catalunya social ara tan amenaçada. I el continuaré defensant i batallant aferrissadament per superar els atacs que hi ha damunt la taula amb la reforma de les lleis de règim local tant a Catalunya com a Espanya.

En els temps en què estem, però, la crisi fa que calgui canviar de xip, canviar de prioritats, és el moment de passar de la dignificació dels barris amb més places i espais verds, a la socialització de l’espai privat dels que pateixen la crisi: cal atendre les emergències socials, de les persones que en el seu entorn privat ho han perdut gairebé tot, i fer-ho amb la solidaritat de la ciutat.

Deixo l’Ajuntament satisfeta per la feina feta, de reconèixer una ciutat viva, treballadora, culta, solidària, el principal motiu per entendre que la política és una eina de tothom, especialment de la gent més humil, que dóna centralitat a les persones. La política no és o no ha de ser per a unes elits o grups d'interès, segrestada per l'espectacle o la difamació.
Cal recuperar la política per a la ciutadania, és la clau, per sortir de la crisi i restablir el progrés social. N'hem de sortir tots junts enfortits en la solidaritat.

Crec que a les persones en política ens mou la vocació de servei als ciutadans, aquesta ha estat en tot moment la meva vocació, fer el millor que he sabut i he cregut per servir la ciutat, els meus veïns i veïnes, les entitats, les associacions, etc.

Ara toca continuar treballant per fer que Sabadell surti de la crisi. I pal·liar-ne els seu dramàtics efectes en la vida de moltes persones. Demano a tots els membres d’aquest ple que per a aquest motiu deixem de banda estratègies de desgast pel desgast i així poder-ho aconseguir. Sabadell, la seva gent, s’ho mereixen. El 2015 els ciutadans ja jutjaran a cadascú per la feina feta.
Em plantejo nous reptes. La sortida de la crisi, el debat sobiranista i el risc de fractura social requereixen tota l’energia. Per tant, ara per ara, em vull centrar en la meva feina de diputada.
Estic convençuda que en aquest moment, des del Parlament, puc contribuir millor a la vocació que sempre m’ha guiat de servei públic per Sabadell i per Catalunya.
Demano disculpes a totes les persones que durant aquests anys hagi pogut ofendre o si algunes coses no les he sabut fer prou bé. Equivocar-se és de savis.

També vull donar les gràcies als que en aquests temps m'han volgut fer mal o mentit... perquè m'han fet més forta.

Podem tenir la confiança que el temps posarà a cadascú al seu lloc.

Deixo el càrrec amb plena tranquil·litat de consciència i especialment reconfortada i emocionada per les mostres d’afecte, d’estima, de comprensió, de tants sentiments que aquests dies moltes persones m’han manifestat.

Deia que hem fet molta feina, molta més en queda per fer...
Per tant, a partir d’ara la continuaré fent... des d’una altra perspectiva, des d’un altre indret. Continuo al servei del govern de la ciutat, de l’Alcalde, de tots els meus companys i de tots els ciutadans i ciutadanes de Sabadell.
Per això, refermo el meu compromís de continuar defensant els interessos de la meva ciutat, i de la seva gent, continuo formant part de la vida social i política de Sabadell, amb la mateixa il·lusió, dedicació i empenta que sempre m’han caracteritzat.
I de cara al futur... com dic, continuaré estant allà on sigui a disposició de la ciutat, però sobretot de la seva gent.

Com clou Espriu al poema inici del Càntic al temple:
: ..."Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble."


http://lletra.uoc.edu/especials/folch/espriu.htm

Manifest del PSC amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya

El Partit dels Socialistes de Catalunya celebra la Diada Nacional de Catalunya del 2011 amb la convicció que l’actual crisi econòmica, i les seves duríssimes conseqüències per a la vida de molts ciutadans i moltes ciutadanes del nostre país, no han de malmetre les nostres esperances col•lectives d’un futur millor. Un futur que hem de guanyar ara i aquí. No és exagerat dir que el futur de Catalunya dependrà, en bona part, de com encertem i encarem la resolució dels nostres problemes actuals. Estem, en molts temes, en una cruïlla. Més que mai, tothom, des de les nostres institucions fins a cadascun de nosaltres, haurem de preguntar-nos i respondre què podem fer pel nostre país. El futur personal depèn del nostre futur col•lectiu.

La història de l’Onze de Setembre ens diu que davant de les dificultats, fins i tot les més dures, els catalans i les catalanes ens aixequem i iniciem la represa, la reconstrucció, el futur. Hem après, al llarg de la història, que com més difícils són les condicions i les adversitats, més important es mostra el caràcter del nostre poble. A les crisis, de tot tipus, hem de respondre com sempre ho hem fet: sense claudicar, sense resignar-nos, sense esperar. Treballant i posant-nos dempeus.

És amb aquest esperit de superació, de confiança en la nació i la seva gent, des de la fortalesa dels valors socials i culturals que ens caracteritzen i que ens cohesionen que manifestem:

1. Som una nació per història i per voluntat de ser-ho. La nostra identitat nacional és, alhora, una manera de ser i voler ser. Una voluntat d’autogovern i una vocació de fer una societat més justa, més solidària i més lliure. Fem nació des de casa, el barri, la feina o la comunitat. Des del racó més petit del país a la seva capital. No hi ha nació sense societat. És per això que defensar els drets socials dels nostres conciutadans és defensar la nació catalana.

2. El català és la llengua pròpia de Catalunya. Una llengua que conviu especialment amb el castellà i també amb d’altres llengües. No renunciarem a què el català sigui la llengua d’integració, cohesió i superació social i individual. I defensarem el nostre model d’immersió lingüística com la garantia de la nostra unitat civil. Som un sol poble. Ningú no ens dividirà. I respondrem units a qualsevol intent de crear problemes on no hi són, de fracturar la nostra societat, de doblegar la nostra identitat.

3. La lluita contra la crisi és la nostra principal determinació. El futur del país passa per la feina i els projectes emprenedors i empresarials de la nostra gent, així com del marc de garanties socials per al conjunt dels ciutadans, en especial els més vulnerables. La lluita contra l’atur i la precarietat de l’ocupació és un compromís que ha d’aplegar la unitat de les forces catalanes. Els i les socialistes catalans ens comprometem, un cop més, a fer de la lluita social i econòmica la nostra prioritat política. Davant de situacions excepcionals, calen respostes excepcionals.

4. Reivindiquem, en el cinquè aniversari de l’entrada en vigor de l’Estatut de Catalunya de 2006, el camí que ha obert l’Estatut referendat pel nostre poble amb una amplíssima majoria. Defensarem i recuperarem tot l’Estatut votat pels catalans i les catalanes. Aquests anys han demostrat que és la principal eina per a defensar l’autogovern i els interessos del país i de la seva gent. No renunciem mai a millorar i augmentar el nostre autogovern. Però fem nostre el camí de compromís, pacte i acord que l’Estatut ha iniciat.

5. Animem i encoratgem a celebrar la nostra Diada Nacional amb l’orgull de les nostres conviccions i dels nostres valors. Amb confiança en el nostre poble i les seves institucions. Celebrem la continuïtat dels actes cívics i populars que des de fa uns anys han marcat el caràcter popular i participatiu de la nostra Diada. I recordem amb respecte i solidaritat, també, el desè aniversari dels atemptats de l’11S, així com traslladem el nostre afecte a totes les víctimes d’atacs i atemptats terroristes. Volem un món en pau, més just i més solidari.

Visca Catalunya!
 

Una decisió personal i meditada

En els moments que estem vivint avui, els socialistes tenim la necessitat, més que mai, de contribuir a què el PSC al Parlament pugui refermar i ampliar la confiança dels ciutadans i les ciutadanes en les seves propostes. L’inici del nou curs polític és un bon moment per a la reflexió, per prendre decisions madurades en el descans de l’agost, més enllà de les tensions del dia a dia, i en la recerca d’una perspectiva més àmplia.

La meva visió de la situació política local, on creia que podia fer millor la meva aportació, m’ha portat a prendre la decisió personal de renunciar com a regidora de l’Ajuntament de Sabadell.

Aquests anys a l’Ajuntament m’han aportat una experiència molt enriquidora i m’han fet créixer en la comprensió política i com a persona. Ho agraeixo profundament a totes les persones de Sabadell, i especialment als companys que han cregut en mi i m’han ajudat a interactuar per l’interès general amb la ciutadania i la ciutat.

Aquest bagatge de ben segur em servirà per continuar podent aportar el màxim de mi mateixa per la ciutat i per Catalunya, en definitiva, per a la seva gent.

La decisió es deu a diverses circumstàncies. A més d’un component de dedicació personal que ha estat en detriment de la vida familiar, per una banda, hi ha influït l’actitud dels grups de l’oposició a Sabadell. Al meu entendre han anat traslladant a la vida política local una tensió extrema derivada d’estar més centrada en l’atac personal que en el legítim enfrontament partidista en propostes i en el seguiment crític de l’acció de Govern.

També la situació d’inestabilitat que ha originat la injustícia que s’ha comès contra els companys amb els quals vaig començar a caminar en política a la meva ciutat.
Sabadell ha de sortir d’aquesta situació tòxica que ha provocat un model d’oposició d’alguns que, crec, supera els límits ètics i genera un ambient polític irrespirable poc propici per aconseguir sumar esforços per satisfer les demandes d’una ciutadania molt atrapada per una injusta i cruel crisi.

A tots els polítics i polítiques ens ha de moure la nostra vocació de servei a la ciutadania. Desitjo que la meva aportació serveixi perquè d’altres reflexionin i entenguin que cal fer el millor per aconseguir que Sabadell pugui sortir de la crisi.
Estic convençuda que des del Parlament de Catalunya en aquest moment puc contribuir millor a la vocació que sempre m’ha guiat de servei públic per Sabadell i per Catalunya.

En conseqüència, he pres la decisió de presentar la meva renúncia com a regidora de l’Ajuntament una vegada he comprovat que hem aconseguit l’estabilitat del govern municipal i una situació política més tranquil·la, tal com es va comprovar al darrer ple.

Aquesta renúncia no és un adéu. Ben al contrari, és un compromís a continuar defensant els interessos de la meva ciutat i la seva gent com a diputada. Continuaré en la vida política a Sabadell, amb la mateixa il·lusió, dedicació i empenta que sempre m’han guiat.

10 anys del Voluntariat x la llengua a Sabadell

El programa de voluntariat per la llengua, impulsat per la Generalitat de Catalunya i gestionat al territori pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) celebra enguany els 10 anys d'existència amb un balanç global de 71.478 parelles lingüístiques.
Al CNL Sabadell va començar amb sis parelles a Sant Quirze del Vallès l'any 2003 i, progressivament, s'hi van anar afegint les altres poblacions que integren el CNL Sabadell. Un inici modest que amb 10 anys d'història ha crescit fins a les 2.634 parelles lingüístiques actuals.
Un programa que s'ha nodrit del ric teixit associactiu, del comerç i del món empresarial de les nostres ciutats i pobles. Aquest és un projecte de ciutat, de ciutats, de comarca i de país que crea vincles, sinèrgies i amistat al voltant de l´ús de la llengua.
Entre les moltes entitats i associacions que formen part del VxL a Sabadell cal destacar el Col·legi Oficial d'Agents comercials

Pregunta al Conseller Mascarell sobre les perspectives del CPNL

Honorable Conseller Mascarell, els consells comarcals de les comarques de Lleida, de la Noguera  i del Pallars Jussà, ja ho han fet, i sembla que ho volen anar fent els altres (Segrià), presidits per consellers de CiU, amb el suport d’ERC, han decidit desvincular-se del CPNL.

Això pot suposar la desaparició d’11 serveis de català, un per comarca, i per tant, l’inici del desmantellament d’aquest servei en aquest territori. Fet que provoca una certa alarma especialment entre la plantilla, ja que 11 treballadors es queden sense feina.

• No creu que és un exercici de cinisme de CiU voler desvincular-se del CPNL per una banda i per l’altra embolicar-se amb banderes per la independència de Catalunya, i el que fa realment és posar en risc una estructura al servei dels ciutadans i de la integració i cohesió social del país.
• Conseller, està a favor o en contra de les iniciatives de diferents consell comarcals de CiU que, excusant-se en les dificultats econòmiques, plantegen desvincular-se del CPNL, prescindir del personal tècnic i deixar desatès el territori?

És sorprenent i deixa en evidència la paràlisi, la manca de credibilitat i mala gestió del govern i de CiU, que mentre es gasten diners en conferències inútils per atiar la confrontació i en banderes, o fan discursos i grans gesticulacions sobre les estructures d'Estat, posen en perill sense immutar-se la supervivència d'una de les millors eines, contrastades i reconegudes, per al foment del coneixement i ús de la llengua catalana.

Conseller, mentre al carrer hi ha necessitats urgents de formació i d’integració per mitjà de la llengua, vostès es gasten 67.260,00 € en contractar a Deloitte Advisory, SL. Empresa amb domicili a Madrid, per fer  la feina de Redacció del Pla director del CPNL, una feina que després de més de 6 mesos encara no sabem quin és el resultat (l’adjudicació diu 3 mesos 08/11/12) https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/notice.pscp?reqCode=viewCn&idDoc=4836522

O dels diners gastats en l’encàrrec per organitzar l’11 de setembre de 2014,1M€,  adjudicat a Magmacultura, S.L, un treball innecessari perfectament assumible pels tècnics del seu departament. Aquests diners farien possible atendre la demanda d’acolliment lingüístic que en aquests moments no s’està fent, i mantenir la plantilla a les comarques de Lleida, per exemple.

No ens digui que la culpa és dels ens locals que no paguen. Molts d’ells són deutors, perquè la Generalitat no els paga i els està ofegant. (deu més 500M€ als ens locals i ajuntaments).

No es pot permetre posar en risc un dels pilars que ha contribuït a fomentar la igualtat d’oportunitats, els desenvolupament personal i la cohesió social a Catalunya, equiparable a la immersió lingüística a l’escola.

Conseller:  respongui amb sinceritat,

·       ara que la política lingüística, pel que sembla, ja no és una prioritat pel seu govern, ens vol explicar com pensa resoldre els problemes d'accés al coneixement i l'ús de la llengua catalana que encara tenen molts milers de persones que encara ara no tenen la competència suficient, bona part dels quals ni l'entenen ni el parlen?

·       Ens pot explicar com pensa donar resposta als requisits de coneixement de llengua que se'ls demana, per exemple, a les persones que es volen arrelar al territori?

·       Digui’ns-ho sense ambigüitats: vol prescindir d'aquest ens? o està disposat a garantir-ne l'estabilitat?

·       Quines actuacions pensa emprendre de manera immediata?