01 d’abril 2007

La JSC em pregunta

1. Una raó per dedicar-se a la política?

Intentar canviar les coses de la nostra societat que no estan bé o no funcionen i aconseguir al màxim el benestar dels ciutadans.

2. Una professió que també t'hagués omplert?

De fet la política per a mi no és una professió, sinó una transició durant la qual haig d’intentar treure el millor de mi mateixa per dedicar al servei dels ciutadans que ens han dipositat la seva confiança. La meva professió, abans de dedicar-me a la política, és en el camp de la llengua i la tecnologia. Durant 10 anys he combinat la meva activitat professional en aquests àmbits, per una banda dedicant-me a la formació en llengua i en dansa i per l’altra com a cap de projectes de documentació i publicacions en una empresa tecnològica. Totes elles m’han omplert plenament, i espero que em continuïn omplint en el futur.

3. Un referent que cal imitar?

El de la mare Teresa de Calcuta, no per la devoció religiosa sinó pels seus valors d’entrega als altres, de servei, de senzillesa i humilitat, per a mi imprescindibles a la societat i a la política.

4. Un nom que mai no oblidaràs

El de l’Alcalde Manuel Bustos, va ser ell qui em va implicar en política, i ell és l’exemple, a través del seu treball incansable, que serveix de model del que és aconseguir els objectius base de la política: la preocupació insistent i tenaç per al benestar de totes les persones.

5. Una dita que sempre t'acompanya?

Confiar al màxim en les persones i no esperar-ne res a canvi, i la de la mare Teresa de Calcuta: “fer les coses petites amb gran amor”.

6. Una paraula que ho digui gairebé tot?

Per a mi la paraula “compromís”.

7. Un somni que cal perseguir?

L’ideal o utopia de què algun dia totes les persones seran bones i aconseguirem el benestar i la felicitat col·lectiva.

8. Una cosa que sempre calgui compartir?

L’alegria, la felicitat i la il·lusió, l’amor, i tots els sentiments positius que un pugui tenir. Cal que tothom se n’encomani.

9. Una sensació que ho valgui tot?

Una carícia, una abraçada, una encaixada de mans, un petó, resultat d’un objectiu assolit.

10. Un lloc on perdre's?

Qualsevol barri de la ciutat de Sabadell, del rodal... passejant i observant-ho tot. O també qualsevol racó del Pirineu.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Moltes Gràcies Montse per respondre a les nostres preguntes, pròximament les veuràs publicades a la nostra revista Som-hi!
Molts petons
Gloria

Anònim ha dit...

Muy bien Montse. Sigo opinando que eres la Ségolène Royal de la política catalana y posiblemente en un futuro de la española. Ánimo y adelante. Lo tienes todo para ser una buena política. Inteligencia, carisma, sentido del servicio a los demás y amigos que te ayudarán a llegar donde te propongas....
Un beso y mucha suerte.