Ahir ens vam quedar parats amb la dimissió d'en Josep Piqué com a president del PP. Tot i que haig de dir que per a molta gent no ha estat pas una sorpresa. No ho ha estat perquè ja fa temps que li costava mantenir la seva línia moderada i centrista, en el fons conciliadora amb Catalunya i tenir a ratlla l'estil destraler del PP de Madrid.
Havia aconseguit no deixar-los entrar en la manera de fer a Catalunya. No se n'ha sortit. Malauradament pel PP català, no se n'ha sortit. Per la manera de fer i de parlar... ja es veia que no encaixava gens amb la línia Acebes-Zaplana-Aznar... tot i que va ser aquest darrer qui el va descobrir i va apostar per ell.
Justament tan a prop de les eleccions estatals... en el moment de començar a preparar l'estratègia electoral. Ells ja deuen saber el que es fan. Ja s'ho trobaran...
Això sí, és d'admirar l'estil de fer d'en Josep Piqué, això l'honora... i honora també la política. Des d'aquí li desitjo molta sort en el nou camí.
3 comentaris:
Hola:
Montserrat i també t´honoren a tu les magnifiques paraules que li dediques al senyor Piqué, ets tota una senyora , respectuosa amb els competidors politics.
També el senyor Montilla s´ha portat molt bé, demostrant que és el president de tots i que governa per tots, sense sectarismes. Montilla está demostrant ser un president de tots els catalans, com també ho va ser Pujol.
Quant que hem de preservar la manera de fer politica a Catalunya, tan de fair play i tan allunyada dels cainismes de Madrid.
Sí però sembla que ara podem entrar en una nova etapa. Perquè la línia més dura sembla del PP sembla que vol implantar el seu estil de fer política aquí, i crec que això no pot ser bo per a Catalunya.
Tens raó la linia dura torna, el vidalquadrisme ja té hereu: es diu Dani Sirera, en directa competència amb Albert Rivera.Com es pot ser tan jove i tan jacobi?
Publica un comentari a l'entrada