La força de l'onada
esclata contra la roca
i arriba tranquil.la a la platja
de plata lluent
del sol que ja s'amaga.
Allà hi sóc jo,
que tot ho voldria:
ser onada, ser roca,
ser platja,
ser el sol i el raig de plata...
i sortir volant
amb els meus somnis.
1 comentari:
Hola:
Excelent ,Montse, la foto del Mar combina Força i serenor i el Poema, dona el punt de convidar a pensar.
Edmon.
Publica un comentari a l'entrada