Educació Superior

Primer any ZP

Intervenció al Congrés dels diputats

"Comparecencia para la toma en consideración de la Proposición de ley de modificación del artículo 27.1 del Real Decreto legislativo 1/1995 de marzo, por el cual se aprueba el Texto refundido de la Ley del estatuto de los trabajadores

Muchas gracias señor Presidente, señorías, señoras diputadas, señores diputados,

Es un honor para mi estar en este congreso de los diputados para defender en nombre del grupo Socialistes-Ciutadans pel Canvi del Parlamento de Cataluña la toma en consideración de esta proposición de ley que podria significar un importante avance en términos de justicia social.

Permítanme que les relate la historia que precede al día de hoy para que conozcan el contexto que motivó en su día esta iniciativa. Hace algunos años (por el año 2002, la asociación juvenil Avalot, plataforma de jóvenes de la UGT, inició una campaña de recogida de firmas que tuvo el soporte de otras organizaciones juveniles tanto políticas como de estudiantes (JSC, las JERC, la JNC, Unión de Jóvenes, Jóvenes d’Esquerra Verda, Jóvenes de Iniciativa, la Asociación de Jóvenes estudiantes de Cataluña y la Federación Nacional de Estudiantes de Cataluña) que hicieron de motor dinamizador de esta iniciativa, recogiendo 65.000 firmas que entregaron en el Parlamento de Cataluña en 2004.

Esta iniciativa tuvo lugar en un contexto de crecimiento económico extraordinario, que siguió en los años sucesivos, como ustedes bien saben.
Después del trámite oportuno impulsado por los grupos parlamentarios PSC-CPC, CiU, ERC y ICV-EUiA, el pleno del Parlamento acordó el 20 de diciembre de 2005 trasladar a este Congreso esta proposición de ley aprobada en el Parlamento de Cataluña con 104 votos a favor de los grupos impulsores y 13 abstenciones del PP.

La iniciativa se fundamenta en la Carta social Europea, ratificada por el Estado español en 1980, y fue promovida por el Consejo de Europa. Su objetivo es la protección de los derechos sociales y económicos, entre los cuales se incluye el derecho a una remuneración justa.

Según las conclusiones del último ciclo de control respecto a la remuneración mínima equitativa (1997) se consideraba que el salario mínimo nunca debería ser inferior al 60% del salario medio, ambos netos de impuestos y retenciones de Seguridad Social. El SMI español hoy tan solo significa el 36,9% del salario medio neto (el 45% en términos brutos) y se sitúa por tanto por debajo del nivel considerado digno por la Carta social europea.

Decía que la propuesta nace de una iniciativa basada en los principios de lucha contra la precariedad laboral y de la promoción de la justicia social que compartimos plenamente y que a pesar de la coyuntura económica, siguen siendo vigentes y necesarios para el progreso individual y colectivo.
Como principio, el SMI tiene como finalidad garantizar a los trabajadores y trabajadoras una renta que les permita satisfacer sus necesidades de manera adecuada. En el momento en que la iniciativa fue presentada en el Parlamento de Cataluña en 2004, el SMI estaba fijado en 460 €, muy lejos de satisfacer estas necesidades.

Para nuestro grupo parlamentario era una propuesta que estaba en plena sintonía con el compromiso del Presidente Rodríguez Zapatero que en la legislatura anterior se comprometió a fijar el SMI en los 600€, y así fue, como lo es que en la actualidad y para el 2009 se ha fijado ya en los 624 € (no sin controversia por parte de los agentes económicos) para continuar acercándose al objetivo que planteamos en nuestra proposición de ley.
Somos europeos con todos los derechos de ciudadanía y por tanto es obligado que los trabajadores y las trabajadoras del estado español también vean reconocida esa consideración respecto al SMI. (ayer leíamos que la OCDE plantea rebajas en Europa).

No podemos olvidar que la creación de un salario mínimo es una garantía, y una obligación para los empresarios que los poderes públicos deben fijar.
De todas formas no es extraño que esta iniciativa haya nacido de organizaciones juveniles, puesto que las cifras nos dicen que, básicamente, los perceptores de este salario mínimo son los jóvenes y las mujeres. Es decir, aquellos colectivos que se identifican con la precariedad laboral: con las peores condiciones y los sueldos más bajos.

¿Dónde nos encontramos ahora? El crecimiento entre 2005 y 2009 ha sido de aproximadamente un 30%. En números absolutos se ha pasado de 513 € a los 624 € en 2009.

Reconocemos la alta sensibilidad que ha ido teniendo el gobierno presidido por el señor Rodríguez Zapatero respecto al aumento del SMI que se ha ido incrementando por encima del IPC en los últimos años, a diferencia del anterior período gobernado por el PP.

Entendemos que esta propuesta no llega en el mejor momento, tampoco no hemos podido aplazarla.

De todas formas seguro que comparten el objetivo que la motiva de elevar el trabajo en España a la dignidad Europea y de proteger el poder adquisitivo de los trabajadores más vulnerables, como forma de sustentar el consumo, lo cual es vital para la recuperación del desarrollo económico.
A la luz de estas consideraciones, celebramos que para este año el gobierno haya decidido continuar con los ajustes del salario mínimo en términos reales para alcanzar objetivos a largo plazo, a pesar de la crisis.

Muchas gracias"

Enllaç al web del Congrés dels Diputats

Enllaç al diari de la sessió

Dia Internacional de les dones 2009

De la paritat numèrica a la democràcia paritària

Les dones i els homes socialistes commemorem un any més el 8 de març, el Dia Internacional de totes les dones. Un dia ple de reivindicacions i d´esperances. La situació actual de crisi econòmica fa que l´assentament d´un nou model econòmic i social més equitatiu i igualitari esdevingui més imprescindible que mai, i en aquesta necessària transformació l´experiència, els coneixements i els valors de les dones han de tenir un paper protagonista.Les polítiques progressistes dels darrers anys han significat un avenç importantíssim quant als dret de les dones. Els diferents governs socialistes han construït un marc legislatiu que ha situat aquests drets en l´agenda política. Avui, la Llei integral contra la violència de gènere ens permet disposar de més instruments i més recursos per lluitar contra aquesta xacra intolerable. A Catalunya, el desplegament de la Llei dels drets de les dones per a l´eradicació de la violència masclista suposarà la implementació d´una àmplia xarxa de serveis i recursos per a les dones a tot el territori. La Llei d´igualtat efectiva entre homes i dones i el procés actual de definició de la Llei d´igualtat catalana ens fa donar un gran pas endavant per fer real el dret constitucional a la igualtat i eliminar les discriminacions per raó de gènere, creant condicions d´igualtat en tots els àmbits socials.El respecte al dret de les dones a decidir sobre la seva salut sexual i reproductiva es farà realitat amb una legislació que garanteixi un avortament legal, segur i accessible a totes les dones tal i com ens marquen les diferents conferències internacionals de Nacions Unides i les resolucions del Parlament Europeu.Les fites aconseguides són moltes, no ens podem permetre ni un pas enrere. En aquesta època de crisi és fonamental seguir treballant amb l´horitzó de la justícia social i la igualtat d´oportunitats com a garantia de manteniment de l´estat del benestar.Les dones i els homes socialistes ens vàrem declarar feministes en el darrer congrés del nostre partit. Així doncs, pensem que hem de seguir avançant en l´aprofundiment democràtic, hem de passar de la paritat numèrica a la democràcia paritària. Perquè es tracta de què moltes dones, a més d´accedir a llocs de responsabilitat, puguin exercir el poder amb les condicions necessàries i sense cap tipus de discriminació, en l´àmbit públic i en el privat. Creiem fermament que s´ha de reconèixer el temps, la seva gestió, com un nou dret de ciutadania. Només donant valor a la vida quotidiana de les persones aconseguirem vèncer aquesta crisi i construir una societat on els valors d´igualtat, equitat i paritat siguin els fonaments bàsics de la convivència. El projecte socialista per a la construcció d´una societat basada en la igualtat, l´equitat i la paritat, és un camí en el que és cabdal el compromís i la complicitat dels homes. Aquests homes, que com varen fer les dones fa molts anys, reflexionen sobre el rol social masculí. Aquests homes que estan construint unes noves masculinitats per contribuir i ser partícips, juntament amb les dones, en la construcció d´una societat més justa. Una societat que reconegui el dret de les dones i els homes a compartir en equilibri totes i cadascuna de les facetes de la vida.

Atxum!

Versió demo

Comiat a Antoni Farrés

El dibuixant que periòdicament il·lustra aquest bloc, l'any 1979 va il·lustrar i publicar al Diari de Sabadell les caricatures dels candidats, entre els quals hi havia el que va sortir elegit, Antoni Farrés, que aquí veieu.

Serveixi aquesta nota de reconeixement del seu paper clau per a la transició cap a la democràcia, la configuració dels primers ajuntaments i l'articulació i transformació de la meva ciutat, Sabadell. També pel seu paper referent dins el món local a Catalunya, i com a diputat al Parlament a la IV legislatura.

Des d'aquí, el més sentit condol.

Escoltes a Madrid

Inici del període parlamentari

Cada període parlamentari des del grup socialista fem una trobada amb la intervenció de diversos responsables del partit per conèixer, compartir i reflexionar sobre el nou període. Els reptes que tenim per endavant, així com la feina que tenim per fer.

Aquesta trobada sempre compta amb la presència del primer secretari del partit i President de la Generalitat, José Montilla.

Voldria des d'aquesta nota fer un enllaç amb el seu discurs d'avui que ha estat especialment encertat, sobretot a la seva part final, en què ha incorporat la reflexió final que transcric:

"Ja us he dit que el nou sistema de finançament ha de servir en primer lloc per millorar la vida dels catalans i les catalanes i per garantir el futur i la prosperitat del nostre país.

Però tot això també ho estem fent perquè és la nostra forma de contribuir a la construcció d’Espanya.

Nosaltres, a diferència d’altres, tenim un projecte per a Espanya i per a Europa. No ens cal construir cap casa. Construïm Catalunya i aportem la nostra part a la construcció dels altres pobles que formen l’Espanya plural i diversa.

Aquesta no és una contribució menor, i volem que se’ns reconegui, perquè alguns no volien parlar d’aquest tema, però crec que ara la gran majoria en parla i sintonitza amb la nostra proposta.

La crisi i el finançament seran temes importants, sens dubte, i el Govern els està encetant amb valentia i determinació, però no vull que oblideu quin és el nostre objectiu de fons, allò pel que els ciutadans en van donar la seva confiança:

- per fer polítiques socials
- per promoure el progrés econòmic
- per garantir la seguretat i la Justícia
- per vertebrar el territori
- I per desenvolupar l’autogovern, defensar la nostra cultura i la nostra llengua

Amb aquest seguit d’actuacions al que abans feia referència i que continuarem desenvolupant d’acord amb el Pla de Govern que és el nostre full de ruta per aquesta legislatura.

Estic convençut que per fer-ho comptarem amb la vostra ajuda i el vostre suport."

A partir d'aquí, us podeu imaginar que tenim per endavant molta feina per fer! Tot i que ja se n'ha fet molta, i ho veureu en el document que fa el balanç dels dos anys de govern.

Israelians i palestins

Bon any 9

L'home dels nassos

Continuant amb les tradicions, avui, darrer dia de l'any, que podrem trobar per carrers i places l'home dels nassos, se sol fer balanços, però ja se n'ocupen prou els mitjans de comunicació de totes les tendències de fer-los.

Potser tocaria parlar de finançament, però també igualment se'n parla abastament i els opinadors de totes les línies també en fan les seves interpretacions, la majoria negatives del tema... sembla que no tinguem ganes que la cosa surti bé. Bé, el que faré, enlloc de repetir arguments, és enllaçar amb la nota del company Donaire anomenat Deu preguntes sobre finançament, que crec que de forma molt pedagògica explica les claus sobre el tema, que comparteixo.

Bé, simplement per acabar l'any el dia dels nassos, només voldria traslladar els desitjos que m'agradaria que per al 2009 es puguessin fer realitat. Com veureu, són il·lusions, utopies, que no podem deixar de tenir, tot i que treballar-hi depèn de tantes persones i de tantes voluntats, que semblen inabastables, però són necessàries:

"En començar l'any brindarem perquè els nostres projectes, les nostres il·lusions, els nostres desitjos i els nostres sentiments es facin realitat. Només ens cal l'esperança perquè així sigui, però sobretot, el compromís i el treball dur i intens perquè puguem aconseguir un món en pau, més just, més solidari, on tothom hi pugui trobar la felicitat. Aquest any 2009 se'ns brinda com una nova oportunitat."

Bon any 9!

Llufa i innocent

Tió 2008

Homenatge al Francesc Xavier

Ahir ens va deixar el nostre amic i company regidor Francesc Xavier González Santos. Una gran persona. Hem compartit bons moments, també moments difícils, però com tu deies: compartint-los, s'han fet grans els bons i petits els dolents.

Des d'aquí els millors records, perquè estaràs sempre amb nosaltres, no t'oblidarem.

La directiva del temps del treball

Celebro la notícia que el Parlament Europeu ha votat en contra de les 65 hores i ha frenat la directiva del temps del treball per majoria absoluta.

Cal donar l'enhorabona a tothom que ha treballat per fer possible que la directiva no hagi progressat al Parlament. Tant des de l'àmbit sindical com a principal motor, l'àmbit polític i la societat civil, l'activisme digital, que amb les diferents mobilitzacions han aconseguit convèncer gairebé totes les sensibilitats.

I sobretot també el paper clau que ha tingut l'eurodiputat socialista Alejandro Cercas que com a ponent ha acabant de convèncer als eurodiputats que finalment hi han votat en contra.

Ara encara caldrà un darrer tràmit de negociació perquè acabi decaient definitivament.

Aquest és un pas important pel que significa del paper que té i ha de poder tenir Europa ara i en el futur, aquesta Europa social tan valorada però alhora tan controvertida.

Enllaço la reflexió que el company Josep Maria Rañé fa al seu bloc.

Sobre el dilema PGE-finançament

L'ofensiva mediàtica que aquests dies estan patint els nostres companys diputats del PSC a Madrid per part de CiU, ERC i en certa mesura ICV és pura demagògia. No poden pretendre de cap de les maneres que el PSC faci el que ells volen.

El PSC es basa en uns altres paràmetres. Què volen, que enlloc de federats amb el PSOE, ho estiguem amb CIU i ERC? o no és això el que volen? Pretendre que no fer el que ells diuen és anar en contra de Catalunya és apropiació indeguda de fer el bé per a Catalunya. El PSC és tan català i defensa els interessos de Catalunya com ho poden fer ells. L'altra cosa és que el PSC tingui maneres i visions diferents per defensar aquests interessos.

Les coses són molt més complexes de com alguns les plantegen. El món no és o blanc o negre, té multitud de tonalitats i colors! CiU, ERC, i altres derivats independentistes només es plantegen dues maneres d'afrontar les coses: o blanc (estar amb les nacionalismes i independentismes, que confonen amb estar amb Catalunya) o negre, en contra (i que tornen a identificar amb Catalunya). El PSC i el seu catalanisme va molt més enllà d'aquest dilema que es vol traslladar a l'opinió pública i a la societat catalana! El PSC recull moltes més tonalitats i sensibilitats que aquestes d'"estàs amb mi, o en contra mi!".

A qui li passa pel cap que puguem estar en contra dels interessos de Catalunya? Una altra cosa és la manera com es defensen aquestes interessos, des de plantejaments amb responsabilitat de govern o des de la barrera de l'oposició (on es troben CiU, ERC i ICV a Madrid) on sembla que tan sols els motiva l'enfrontament i el conflicte, que en moments com els actuals només poden portar-nos a anar pitjor i per tant, a pitjors resultats.

Transcric la declaració que avui ha aprovat l'executiva del PSC:

Declaració de la Comissió Executiva del PSC

"La Comissió Executiva del PSC ha decidit, a proposta del seu Primer Secretari i per unanimitat votar a favor d´aixecar el veto del Senat als Pressupostos Generals de l´Estat per al 2009.

La Comissió Executiva del PSC ha decidit, a proposta del seu Primer Secretari i per unanimitat votar a favor d´aixecar el veto del Senat als Pressupostos Generals de l´Estat per al 2009.

Ho fem per tal de no perjudicar els interessos dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i Espanya.

• Que es veurien perjudicats per la inestabilitat política i econòmica que es generaria.
• Que es veurien privats d'uns pressupostos que serveixen per combatre la crisi, per impulsar les polítiques socials i per augmentar de forma significativa la inversió pública de l´Estat a Catalunya en aplicació de la Disposició Addicional Tercera de l´Estatut : 4626 milions d´euros.

D'aquesta manera, no donem per finalitzat el procés negociador del nou sistema de finançament. Un procés que ha d'acabar abans de finals d´any.

Ha d'acabar amb un acord que produeixi un nou sistema de finançament que respecti totalment l'Estatut i que sigui just per a Catalunya. El termini del 31 de desembre és improrrogable.

L'acord ha d'entrar en vigor al 2009. Donem per fet que l'acord es produirà.

Si es donés el cas, que no desitgem en absolut, que no s’arribés a un acord; si s’evidenciés que el Govern d’Espanya no tingués voluntat de complir l’Estatut, les relacions entre el PSC i el PSOE no tornarien a ser com abans.

Som plenament conscients de la transcendència de la nostra decisió.

Ens devem als ciutadans i ciutadanes de Catalunya que esperen de nosaltres fermesa,
intel·ligència i, sobretot, resultats. Som plenament conscients de la nostra responsabilitat i
l’exercirem en tot moment, pensant exclusivament en l’interès de Catalunya i no en la
comoditat o la incomoditat del PSC o del PSOE."

30 anys de constitució

Fi de la primera part de les jornades econòmiques

Aquest dilluns vam fer la darrera sessió de la primera part de les Jornades de conjuntura econòmica actual a Sabadell. Mesures per impulsar la competitivitat del territori. Joan Tugores, catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona va ser l'encarregat de tancar la darrera sessió d'aquest any. Aquí teniu la seva presentació que ens va donar una certa llum de cara al futur.

Joan Tugores va fer una breu anàlisi de la situació actual i va exposar també algunes de les claus per tenir en compte de cara al futur.

Va parlar que Catalunya, i Sabadell també, estan ben posicionades en aquest àmbit perquè el teixit productiu es basa en pimes i sobretot microempreses, ja que ell creu en un model més diversificat, no tan concentrat en grans empreses motors.

Va ser encoratjador sentir com lloava la tasca que es desenvolupa al Vapor Llonch tot dient que “les accions que es fan a Sabadell i al Vapor Llonch van per un bon camí. Heu de continuar fent aquestes activitats i així la crisi serà menys profunda i més curta”.

Precisament, des de l'Ajuntament estem treballant per contribuir a fer el canvi de model econòmic amb una aposta clara per l’economia del coneixement i tots els esforços formatius que ens permetin estar en millor situació.

És per això que l'Alcalde ens va encarregar engegar aquest cicle de jornades econòmiques com a oportunitat per compartir les propostes i accions que estan en marxa o que es preveu desenvolupar per part de tots els agents públics i privats, així doncs hi han participat representants de l’administració local, autonòmica i estatal, institucions com la Cambra de Comerç, entitats financeres, sindicats o entitats socials, partits polítics, etc.

Per fer una primera aproximació a les conclusions del cicle, és clar que cal continuar treballant de valent pel canvi de model econòmic existent i potenciar la formació com a mètode per reorientar el futur laboral de molts treballadors que han quedat a l’atur.

Un altre aspecte rellevant de les jornades és la necessitat de retornar la confiança en el sistema bancari i generar liquiditat al sistema financer, així com garantir l’atenció als més desfavorits.

A grans trets aquests són alguns dels factors més rellevants de coincidència al llarg de les sis sessions del cicle.

Aquí trobareu tota la informació sobre les jornades.