Ja són 70 barris!

Ahir el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal va resoldre, a proposta de la comissió de gestió del fons de barris, adjudicar els ajuts previstos a la quarta convocatòria de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial. Aquesta convocatòria preveu:

• Atorgar ajuts a 24 projectes de 23 municipis catalans.
• Subvencions per un import total de 99 MEUR, que es destinen a cofinançar els projectes seleccionats fins a un 50% del pressupost.
• Generar un volum d’inversió global de 198 MEUR amb les aportacions dels respectius ajuntaments.

Entre les quatre convocatòries s’han concedit ajuts a un total de 70 projectes, amb una inversió total generada que ascendirà a prop de 800 MEUR.

Això sí que són fets, i no només paraules. Dels 40 barris anteriors ja comencen a haver-hi moltes realitats que de segur que si passegem pels barris afectats apreciarem fàcilment. Enhorabona pels projectes adjudicats:

• Arenys de Mar (Sant Elm)
• Argentona (Sant Miquel del Cros)
• Badalona (Sant Roc, Artigues i el Remei)
• Barberà del Vallès (La Romànica)
• Barcelona (La Bordeta)
• Barcelona (El Coll)
• Besalú (Centre històric)
• Hostalric (Nucli històric)
• Malgrat de Mar (barri del Castell)
• Mataró (Rocafonda-El Palau)
• Montblanc (Centre històric)
• Móra d'Ebre (Nucli antic)
• Palamós (Palamós Millora)
• Ponts (Nucli antic)
• Ripollet (Can Mas)
• Sant Adrià de Besòs (Sant Adrià Nord)
• Sant Joan de les Abadesses (vila vella)
• Sant Vicenç dels Horts (La Guàrdia-la Font del Llargarut)
• Súria (Poble vell-Sant Jaume)
• Tarragona (Part Alta)
• El Vendrell (Nucli antic)
• Viladecans (Sector de Ponent)
• Vilafranca del Penedès (L'Espirall)
• Vilanova del Camí (Nucli antic-Camp del Rei

Aprovació del pressupost 2007 de la Generalitat de Catalunya

Al ple del Parlament d'avui hem aprovat el pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2007. Per a mi ha estat la primera vegada que he participat i votat, en un debat de pressupostos. De fet, en aquesta ocasió ha estat regulat pel nou reglament del Parlament, per tant, hem treballat el pressupost des de les diferents comissions en què cada conseller ha presentat el seu pressupost i cada diputat temàtic hem pogut defensar el nostre posicionament davant la proposta.

A mi em va correspondre la defensa del pressupost d'Innovació, Universitat i Empresa.


Cal dir, tal com ja avançava en un post anterior, que és un pressupost amb un fort caràcter social, que aposta fortament en inversió per a la millora en els serveis d'educació, salut, seguretat (mestres, metges i mossos), fa un salt en l'aposta per l'habitatge així com en l'impuls dels temes d'innovació i recerca.

Durant el ple s'ha pogut constatar la voluntat dels grups que donen suport al govern per incorporar nombroses esmenes de millora que han fet els grups de l'oposició: CiU i PP, cosa que no ha semblat valorada per aquests grups. Curiosament fan un discurs constantment en contra, especialment CiU. Tal com deia la diputada ponent Rocío Martínez Sampere.

El nou consistori de Sabadell

Aquest dissabte, en el meu cas per tercera vegada, la ciutat va viure el procés de constitució del nou consistori, en la VIII legislatura. Així mateix, vam elegir de nou en Manuel Bustos com a Alcalde, també per tercera vegada.

Al matí quan em vaig llevar no era conscient que una vegada més tornaria a tenir l'honor de representar la meva ciutat, Sabadell, com a regidora. Però de camí cap allà, em va venir el pessigolleig a l'estómac de nervis i emoció sostinguda del moment abans d'entrar al ple. Un cop comença l'acte, torna l'emoció, ara més intensa.
Vaig viure un altre moment emocionant. Vaig prometre el càrrec, amb responsabilitat, amb força i il·lusió renovada. Suposo que com van fer tots els altres companys i companyes del consistori.

Després van venir els discursos de cada candidat i candidata que es proposava per a Alcalde, abans de les votacions. Cada un d'ells va donar pistes de com seran els portaveus en la seva tasca a l'Ajuntament. En Magí Rovira, d'ERC, fluixet. No va semblar que havia estat Alcalde d'un altre municipi. Segurament els nervis el van trair. Va parlar del model de ciutat pel qual treballaria i es va proposar a ell mateix com a Alcalde.

En Jordi Soriano, del PP, va estar molt bé. Va fer un discurs de ciutat, global, però molt en positiu, ben estructurat i coherent amb les seves idees. Per cert, té una veu penetrant i intensa, amb molt bona dicció!

Després l'Isidre Soler de l'Entesa per Sabadell. No ens va sorprendre. Durant el seu discurs gairebé només va parlar de nosaltres, del PSC. Evidentment en negatiu. També va parlar del model de ciutat pel qual aposta el seu grup. També es va proposar a ell mateix com a Alcalde.

Tot seguit la Carme Garcia, d'ICV-EuiA. Semblava que s'havia equivocat de lloc. Semblava al seu escó del Congrés dels diputats de Madrid. Va parlar dels 30 anys de democràcia i poc de la ciutat de Sabadell. Denota que no la coneix, ni la seva gent ni la seva configuració física. Parlava en abstracte. També es va proposar a ella com a Alcaldessa.

La cinquena intervenció la va fer en Carles Rossinyol, de CiU. També fluixet. Més que fluixet, "novato". Va parlar d'obvietats de l'administració local, del seu funcionament, de la seva dinàmica. Com deia, de manual d'administració local. No va ser un discurs polític, va ser un discurs administratiu. Això sí, amb un altre estil!

Fa gràcia que parlin de transparència justament els que entren nous. Que no saben que la trasparència és un dels trets que caracteritza l'Ajuntament de Sabadell? Per què es pensen que l'Alcalde fins ara, i crec que continuarà, tenia la generositat de convidar l'oposició a formar part de la Junta de govern local? Que no saben que també hi ha una comissió de contractació (és voluntària) en què s'analitzen i estudien tots els contractes que fa l'Ajuntament, tots. Que no saben que tant el pressupost com la liquidació dels comptes de l'Ajuntament estan penjats a Internet des del 1999? Això només en són alguns exemples. L'assistència a les comissions informatives, a les juntes de govern o consells d'administració segurament els farà deixar de dir mentides (això si hi assisteixen és clar!).

Com abans explicava, alguns també van parlar del model de ciutat. Ara bé, no vaig veure cap diferència al model de ciutat que durant vuit anys han estat treballant els governs de Manuel Bustos. Que me l'expliquin amb més concreció, perquè així en general no vaig saber veure el tret específic o diferent.

El darrer, en Joan Carles Sánchez, el portaveu del PSC. Com ja ens té acostumats, va estar brillant. Va parlar de la ciutat, de la seva gent, de les entitats, en positiu. Treballant plegats en positiu aconseguirem els objectius que la ciutat es mereix.

Un cop acabat el torn de presentació, va venir la votació. El resultat, 13 vots a favor de Manuel Bustos, 5 per Carles Rossinyol, 4 per Carme Garcia, 2 per Isidre Soler, 1 per Magí Rovira i 2 abstencions. Per tant, queda proclamant Alcalde Manuel Bustos. Tot són aplaudiments, públic dret tant al Ple com a les diferents sales de l'Ajuntament. Llegiu el discurs d'investidura al seu bloc.

Situació econòmica de Catalunya

Estem gairebé al final del primer semestre del 2007 i tot fa pensar que l’evolució de l’economia catalana continua per bon camí.

Almenys això s’ha pogut percebre durant dos esdeveniments que han tingut lloc aquesta darrera setmana: la XXIII Reunió del Cercle d'Economia de Sitges i la XVIII Trobada empresarial als Pirineus.

Això, afegit al fet que venim d’un període de diversos exercicis de creixement constant a Catalunya, segurament per diversos motius. Entre aquests motius hi deu haver les reformes i les accions que des dels diferents àmbits del govern s’estan impulsant des del 2004 i que ja comencen a donar fruit amb un creixement sòlid i estable. Ens referim tant a les diverses mesures previstes a l’acord estratègic com al pla de mesures contra la inflació, entre d’altres.

Per altra banda, també en aquests dos esdeveniments que esmentava es va traslladar per part del món empresarial un reconeixement i una valoració positiva sobre la projecció d’estabilitat política i econòmica, constatació que en termes literals parlava d’un govern més previsible i més estable, en definitiva, un govern que genera i garanteix confiança.

I això ens ho diuen els empresaris malgrat el senyor Duran Lleida consideri, segons declaracions seves, que el que haurien de fer és criticar el govern.

Aquest clima és acompanyat també per un clima econòmic general tant a Europa com a Espanya de perspectives positives, així com també per un context social amb molts reptes per endavant, que té una ambició de progrés, igualtat i justícia social.

En aquest context, el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya al Ple del Parlament d'avui ens ha explicat quina és la seva valoració de la situació de l’economia catalana així com les seves perspectives de futur a partir de la pregunta que jo mateixa li he formulat.

Per què aquestes ganes de confrontació?

És una llei universal de poques o nul·les excepcions que si algú destaca, sobresurt, despunta... crea molta enveja, molta ràbia i molt atac.

Això és el que ha passat amb el nostre Alcalde. Mai s’havia fet tant amb tant poc temps. I no són paraules flonges de la tènue consistència de l’aire. Són fets, tangibles com a pedres, evidents com a murs. Exemples? Hi ha desenes de projectes fets realitat: Can Balsach, safareigs de la Creu Alta, biblioteca Vapor Badia, castell de Can Feu, Mercat Central, Mercat de la Creu Alta, Vapor Codina, Fira Sabadell, Parc del Nord, Parc Fluvial del Ripoll, pistes d’atletisme Josep Molins, hostatgeria de la Salut, Masia de Can Rull, noves escoles bressol, complex de Sant Oleguer per a la gent gran, piscines Joan Serra, nous pavellons esportius, biblioteca la Serra, el Parc Agrari de Sabadell... sense comptar amb tot allò que fa de Sabadell una ciutat millor per viure-hi: moltíssima més inversió en programes adreçats a les persones, cicles culturals, ajudes a les persones i entitats més febles i amb més dificultats.

Aquesta embranzida de la ciutat, aquesta contundent llista de fites assolides té un cost. El cost que tota persona que destaqui ha de pagar, inevitablement, sempre. L’enveja, la crítica, les ganes de destruir-lo.

Perquè hi ha gent que cada vegada que algú destaca, que alguna cosa puja i va més amunt, ells se senten més i més petits. "Els teus triomfs són els meus fracassos, quan tu puges de nivell jo sóc més baix", aquesta seria la seva consigna.

Per a aquests mals tan universals i tan extensos, només hi ha dues receptes.

1. "Ladran, luego cabalgamos" segons la dita atribuïda apòcrifament a Cervantes. Entendre tots aquests atacs com al bon senyal que es va pel bon camí. Perquè només des de l'immobilisme, des de la mediocritat es podria calmar els enemics de l’enveja.
2. Millorar com a persones per mirar el món tal com és, sense partidismes, de forma sana. Reconèixer els mèrits a qui els té, i més, especialment, si els mèrits repercuteixen en el bé comú, als ciutadans d’una ciutat que representa que és la pròpia. No maleir les fites assolides perquè no les he fet possibles jo.

Ho deia en un post anterior amb l'entrevista de la JSC, sobre quin és per a mi l’ideal o utopia: algun dia totes les persones seran bones, només aleshores aconseguirem el benestar i la felicitat col·lectiva.

El debat sobre l'abstenció

El debat mediàtic torna a ser a l'entorn de l'abstenció. Ja ho va ser després de les eleccions autonòmiques (recordeu l'enquesta sobre participació política), i ho torna a ser després de les municipals.

Respecte del tema, com tot, caldria ser una mica més rigorosos en el debat i incorporar-hi tots els elements que hi juguen. És interessat llegir i tenir en compte la reflexió que el doctor Gabriel Colomé a la Jornada d'estudi anomenada "Els ciutadans i la seva participació en la vida política" va fer a la Fundació Poblet el passat 5 de maig d'enguany.

Per això, seria interessant que des dels partits, enlloc de culpar-se els uns als altres, fessin primer de tot cadascú a casa seva la seva reflexió i autocrítica, no anant primer a fora a buscar els culpables ni dient als altres el que han de fer, com sembla que és més fàcil i els més immadurs fan.

Per altra banda, caldria cercar un pacte més enllà de les estratègies de cada partit amb els mitjans de comunicació per ajudar en la transició cap a un nou model de participació política, per tal de vèncer el desprestigi en què està immersa la política i la classe política. No pot ser que es converteixi en un reality show constant, que té més titular aquell que la diu més grossa o la fa més sonada que la feina que resol els problemes reals dels ciutadans!

Hi ha molta feina feta des de la política, i encara en queda molta per fer!

La caricatura: i després de les municipals...

Els mitjans i els mossos

Aquests dies sembla que hi ha qui vol convertir en protagonistes mediàtics els Mossos d'esquadra i justament no per tractar-los com a herois, sinó per, no sé si de forma deliberada o no, deslegitimar-los. Segurament hi ha moltes lectures possibles. El que sí que hi ha és un corrent d'opinió que sembla que vulgui posar en entredit la seva professionalitat i la seva autoritat. I això és el pitjor que com a societat ens pot passar.

El que sí sé és que tot el que ha passat no hauria d'haver passat. En tots els contextos passen coses. La perfecció i la professionalitat al 100% no existeix en cap col·lectiu. Per tant, si algú vol posar en entredit algú o algun col·lectiu només ha de fer que traslladar-ho als mitjans de comunicació i el debat estarà servit (siguin metges, professors, polítics, o pel que sembla, ara toca la Policia).

Aquesta és una manera intolerable d'abordar els problemes siguin com a col·lectiu, siguin com a societat. El que és intolerable és que sigui per motius partidistes (sigui des de l’oposició: els que volen fer-ho per demostrar una mala gestió del govern, com des del mateix govern, d’un partit que es vol proper als col·lectius antisistema i vol rentar-se la responsabilitat d’actuació).

I això no pot ser de cap manera. El respecte i la consideració cap a la professionalitat del col·lectiu han d’estar per davant de tot. Si hi ha hagut actuacions incorrectes de forma aïllada, cal actuar amb sigil i professionalitat, amb transparència interna, si cal, però no de forma que es deslegitimi i es posi en qüestió l'actuació i l’autoritat del col·lectiu.

Segurament estem en un moment en què la societat prima massa (i dic la societat en general) els interessos particulars per sobre dels col·lectius. I així no anem ni anirem bé.

Aprovem per unanimitat la llei del DOGC

Avui al Ple del Parlament hem aprovat per unanimitat la llei del DOGC que el fa digital. Ja en vaig parlar en un post anterior. Voldria recordar, però, les fites que aconseguirem a partir de la vigència de la llei:

• Dóna validesa legal al DOGC digital.
• Contribueix al desenvolupament i a la implantació de la societat de la informació, fita que per altra banda l'Estatut d'Autonomia recentment aprovat i vigent també ens encomana.
• Modernitza també els dispositius que la Generalitat posa envers als ciutadans i amb la seva relació, en aquest sentit la fa més eficaç i més eficient.
• Permet publicar de forma fàcil, àgil i ràpida tots els planejaments urbanístics per tal de donar compliment a les normatives i també a alguna sentència
• Permet l'accés universal i gratuït a tots els ciutadans i ciutadanes en la màxima mesura a tots els punts del territori i a tots els espais públics que així ho permetin;
• Permet vetllar -complint també un mandat que ens estableix l'Estatut d'Autonomia- per la implantació de mesures respectuoses amb el medi ambient i, per tant, el consegüent
  estalvi tant econòmic com, en aquest cas, d'arbres que significa el paper.

Els sabadellencs ens renoven la confiança

Després de la cursa de la campanya, i passat el dia de les eleccions en què els ciutadans han expressat la seva voluntat, podem dir que ens hem tornat a guanyar la seva confiança majoritària.

En aquesta ocasió hem notat especialment la presència de l'abstenció (el 1999 també va ser prou alta). Segurament per múltiples motius, no un de sol com algú vol fer creure.

Tot i l'abstenció, majoritàriament els ciutadans han volgut consolidar una opció de govern encapçalada per l'Alcalde Manuel Bustos.

Segurament també ens caldrà continuar treballant per esbrinar el per què d'aquesta abstenció, però sobretot, ens caldrà continuar treballant per acomplir els nostres compromisos de govern perquè d'aquí a quatre anys puguem passar balanç del grau d'acompliment... que de ben segur serà tan alt com l'aconseguit el 2007.

Les caricatures dels candidats. Manuel Bustos

Les caricatures dels candidats. Carles Rossinyol

Les caricatures dels candidats. Carme Garcia

Les caricatures dels candidats. Jordi Soriano

Les caricatures dels candidats. Magí Rovira

Les caricatures dels candidats. Isidre Soler

Imatge fi de campanya

El nostre estil

Al post d'ahir comentava l'estil de la campanya dels altres partits polítics a Sabadell. Aquell estil de desqualificacions, confrontació i manca de propostes. L'estil de dir que no hi ha model de ciutat, però no proposar-ne cap.

En el d'avui voldria fer èmfasi en el nostre estil i el del nostre candidat. L'estil de presentar propostes completes, realistes i properes a les necessitats dels ciutadans, de parlar en positiu de la ciutat i dels seus ciutadans. De parlar dels nostres projectes, a tots els barris de la ciutat. El projecte del sí, que diu el nostre Alcalde i candidat a la reelecció.

Som el projecte amb un programa de govern que insisteix especialment en la cohesió de la societat, en un sentit ampli.

Per altra banda, les nostres propostes en el terreny del dret a la informació dels ciutadans i la trasparència de l'administració s'articulen a través de la modernització de l'administració municipal (sistema d'atenció, utilització de les tecnologies, etc.) però també i de forma imbricada a través dels processos de participació ciutadana. I això requereix el desplegament d'infrastructures que facilitin l'accés a l'educació, la cultura i les tecnologies.

Us convido a llegir els nostres compromisos de govern per Sabadell.

La visió del dibuixant

Ja hi som tots!

Ara sí que ja hi som tots! Us sona aquesta dita? Ja hi som tots perquè ja han vingut gairebé totes les patums dels diferents partits a fer campanya a Sabadell: en Duran Lleida, en Carod, en Saura, en Llamazares, en Mas... i tots s'han apuntat al mateix carro, el de les desqualificacions contra el PSC i l'alcalde Bustos.

Continuo insistint en què els ciutadans esperen alguna cosa més dels polítics que desqualificacions contra l'adversari. No hi ha més arguments? No hi ha més propostes?

Recordeu l'enquesta sobre els motius de l'abstenció, en parlava al post Polítics i participació. Aquest és l'enllaç amb l'enquesta.