Quantes emocions!

Com va dir el President Montilla, un teatre de la burgesia es converteix en el teatre del poble, i s'inaugura amb una obra de teatre d'obrers. Quina millor simbologia!

Tot sortint de l'Ajuntament i camí cap al teatre, semblava la Festa Major, però de gala. La plaça de Sant Roc plena a vessar, amb teatre de carrer fent diferents interpretacions. Vam anar com en cercavila fins a entrar al Teatre. Allà la primera emoció. La gent regalimava entusiasme, emoció... Felicitacions per tot arreu. Un cop descoberta la placa que deixarà el record per a la història, ja entrem cap a dins. Hi tornem a ser... felicitacions per tot arreu... Gent de tots els sectors de la ciutat i de fora de la ciutat, personalitats de tota mena. Continua l'entusiasme, l'emoció, l'encantament, la il·lusió.... tot emocions.

A 2/4 de 10, el galant sabadellenc Sergi Mateu va entrar a l'escenari i va obrir l'acte, amb la seva veu penetrant, fantàstica. Tot seguit comença l'obra.

Un drama de Guimerà. Teatre del segle XIX, amb aquell llenguatge i el reflex d'una societat, una burgesia, un món obrer... De mica en mica anem entrant en els personatges, molt propers, molt d'aquell moment. L'escenografia intenta reproduir un espai que aquí a Sabadell coneixem molt: una fàbrica tèxtil. La xemeneia, la caldera, les màquines, els treballadors i treballadores. El drama amoròs, en Pòlvora. Els personatges principals, aquells que tan coneixem de veure a la televisió!

Quina il·lusió ésser actor. De fet, un cop acabada la representació, parlem amb ells. Els actors sabadellencs tots emocionats de ser allà, amb aquesta proximitat, amb el públic a la voreta. Al Teatre Principal, amb una companyia com aquella, amb una obra com aquella. M'hagués agradat ser allà amb ells, omplint un racó de l'escenari.

Tothom ho deia: un esforç que ha valgut molt la pena. Ahir a la nit va ser d'aquells moments en què la gent acaba valorant els polítics, perquè s'aconsegueix fer realitat un somni col·lectiu. I des de la política hem de treballar per aconseguir que cada dia els ciutadans sentin el que molts d'ells van sentir ahir a la nit, i continuaran sentint aquests tres dies de representacions... i esperem que sempre que entrin al Teatre Principal.

De nou, felicitats Sabadell!