
21 d’octubre 2007
08 d’octubre 2007
El Pacte Nacional per a l'Habitatge
Casualment avui mateix ha coincidit amb la presentació de l'informe monogràfic del Síndic sobre habitatge, durant la substanciació del qual he pogut fer la intervenció següent:
Com a conclusió voldria extreure que durant massa temps s'ha deixat fer que el mercat marqués el ritme i hem arribat a una situació que, com posa de manifest l'informe, és insostenible i està provocant múltiples vulneracions de drets. També ho posa de manifest l'informe publicat el 2007 per Càritas Diocesana de Barcelona L'habitatge, un factor d'exclusió social.
Així doncs, amb el pacte signat avui més la propera Llei del dret a l'habitatge a Catalunya (en tràmit gairebé final al Parlament) tindrem algunes eines que permetran combatre molts dels motius i les circumstàncies que ens han portat a aquesta situació. Calia posar el fil a l'agulla, i el govern actual s'hi ha posat. Solucionar tots els problemes ja són figues d'un altre paner.
07 d’octubre 2007
Birmània 2007

Moció sobre les telecomunicacions

"No cal que m’estengui massa a fer èmfasi en la rellevància del desplegament de la xarxa de comunicacions electròniques en el nostre territori, a Catalunya, perquè ja s’ha fet abastament... i el nostre grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel canvi la comparteix.
Nogensmenys ja vam tenir l’ocasió de conèixer que forma part de les intencions del govern segons l’honorable conseller senyor Puigcercós ens va exposar en aquesta cambra arrel de la interpel·lació de l’il·lustríssim diputat senyor Freixenet.
Però a més a més, també va formar part de la resolució que en el darrer ple sobre el debat de política general els grups que donem suport al govern vam presentar i aquesta vam aprovar i que, sobre aquest tema, recordo que formulàvem:
- per una banda, dins el marc del pacte nacional per a les infraestructures, per donar resposta a les expectatives del país en matèria d’inversions, entre d’altres, en matèria de telecomunicacions.
- I per altra banda, també de fer arribar les xarxes d’alta capacitat a tot el territori per l’ús de les administracions públiques així com pels operadors de telecomunicacions en condicions de neutralitat, transparència i equilibri territorial, posant en valor les infraestructures existents propietat de la Generalitat de Catalunya tot completant la seva composició a través de la cessió d’infraestructures de tercers o bé mitjançant nova construcció.
Així mateix, l’Acord sobre la metodologia per donar compliment a la disposició addicional 3a de l’Estatut, ja s’ha produït, ja inclou allò que es demana al punt 3, per la qual cosa, conjuntament amb el Grup parlamentari d'ICV-EuiA, proposem una esmena de supressió.
Tot i així, potser recordar que segons diferents fonts (la comissió europea, la CMT) sobre xarxes de nova generació fan considerar que s’ha iniciat una nova etapa en el món de les comunicacions electròniques.
- Aquesta nova etapa es pot caracteritzar per la limitació d’ample de banda de la tecnologia ADSL, malgrat l’enorme aprofitament que ha significat fins al moment actual, essent Catalunya, com deia l’altre dia el nostre portaveu Miquel Iceta, pel que fa a les empreses, el país número u d'Europa en penetració i el número sis pel que fa a les llars.
- Per altra banda, les Xarxes de Nova Generació pretenen aportar uns amples de banda superiors als 50 megas (el Molt Gran Ample de Banda). Els quals són demandats pels usuaris i permetran la convergència dels serveis: dades, imatges, etc. Això significa la substitució del fil de coure per la fibra òptica, de les centrals actuals per les eines adients. Es tracta de noves xarxes que cal construir de nou. Només es podrà aprofitar l’obra civil implicada en les antigues xarxes.
- La fibra fins a la llar (FTTH -fiber to the home), implica la substitució de tota la xarxa d’accés, la qual significa el més gran patrimoni dels operadors incumbents.
- Per tant, els principals problemes que cal resoldre fins al 2012 es refereixen a la regulació, la inversió, l’equilibri territorial, la cultura sobre les telecomunicacions i la tecnologia que s’apliqui.
De fet, per això el desembre de 2005 el govern va crear el Consorci per la gestió d’Infrastructures de Telecomunicacions de Catalunya (ITCat – 40% Localret, 60% Generalitat) que implica, segons el conveni signat entre la Generalitat i Localret per la constitució del consorci ITCat, el següent:
- Impulsar, per part de Localret, la subscripció de convenis entre els ajuntaments i el consorci ITCat per tal d'obtenir la cessió de drets d'ús sobre els béns que conformen les infraestructures ara existents per, posteriorment, cedir-ne aquest ús.
- Impulsar la cessió de les infraestructures, tant de la Generalitat com dels ajuntaments, a ITCat.
- Fomentar i facilitar la implantació de la xarxa de comunicacions electròniques a tot el territori, tot respectant les exigències pròpies del dret de les telecomunicacions. És a dir, el dret d'ocupació del domini públic reconegut als operadors i el respecte als principis de no discriminació objectivitat i proporcionalitat.
- Preveure en totes les noves infraestructures de caràcter general que es construeixin (transport públic, canalitzacions d'aigua, etc.) la possibilitat d'implantar infraestructures de telecomunicacions.
És a dir, l’establert en el punt 2 de la moció, i voldria recordar aquí la importància de treballar conjuntament amb el món local, a través de localret i/o la Federació de municipis, pel desplegament de les infraestructures de telecomunicacions, també per resoldre les qüestions tributàries associades.
Perquè és clar que en els assumptes vinculats a les comunicacions electròniques hi ha de participar per força el món local, tant en les infraestructures de telecomunicacions, com en l'impuls de les mesures d'alfabetització i millora de les competències digitals de la població, així com en el desplegament efectiu de l'Administració Electrònica.
En qualsevol cas, fer arribar la banda ampla al 97% del territori és clau, però també ho és:
- afavorir la competència d'operadores (compartir infraestructures n'és una via),
- garantir un mercat de demanda creixent (alfabetització digital i internetització de les empreses)
- i afavorir el creixement del mercat d'oferta de continguts, productes i serveis digitals des del nostre país.
És important per això la intervenció que fa la pròpia administració de la Generalitat en un mercat del que, conjuntament amb les altres administracions catalanes, configuren el principal consumidor.
Aquesta capacitat de consum ha d'orientar-se en la línia de desplegar les polítiques que facin accelerar la digitalització del nostre país i l'entrada en millors condicions a la Societat del Coneixement".
La represa de l'activitat política
Tot i així, en breu tindreu disponible els comentaris de setembre i l'inici d'octubre: Catalunya inquieta i el debat de política general, el viatge a Munich com a cloenda de l'Equal, el plens de l'ajuntament i del parlament, l'aprovació per unanimitat de la Llei de Serveis Socials, la moció sobre telecomunicacions, el Pacte Nacional per a l'Habitatge, l'informe extraordinari del Síndic de Greuges sobre habitatge, etc.).
Desitjo que siguin del vostre interès. Fins ben aviat!
04 d’octubre 2007
Oktoberfest de Munich i l'Eurodeco

El motiu del viatge: assistir a les conferències de tancament de l'Equal Eurodeco i la signatura de l'acord de cooperació transnacional per l'ocupació.
01 d’octubre 2007
Debat perllongament FGC a Sabadell
07 de setembre 2007
Tret de sortida a la Festa Major de Sabadell
31 d’agost 2007
A punt per recomençar...

27 d’agost 2007
La catàstrofe del Peloponès, a Grècia
08 d’agost 2007
Turquia i Croàcia volen entrar a la UE
24 de juliol 2007
S'acaba el curs polític municipal
No hagués calgut per dos motius: un perquè és posar en qüestió la capacitat d'autoorganització del govern municipal a través del personal directiu, i l'altre perquè tensar i fer debats per temes d'organització municipal interna fa allunyar els ciutadans perquè parlem de coses que els interessen relativament.
L'important són els resultats, no com ens organitzem per aconseguir-los. Sobretot si es fa demagògia amb el cost, o amb si s'ha proporcionat més o menys informació... com argumentà CiU (cosa que es va demostrar falsa). És aquest intent del senyor Rossinyol de fer veure manca de transparència del govern a partir de les mancances pròpies. Hem de recordar que els ciutadans són més intel·ligents del que ens pensem i voler enredar-los amb falsedats sempre és contraproduent.
Algú diu que ara s'han introduït elements de debat i que el debat és bo. No sé què dir. Depèn del debat i de com s'orienti. Si el debat ens porta cap a l'engany, l'enfrontament, la mesquinesa i la demagògia, segurament el que aconseguirem és avorrir l'audiència.
Ara bé, si el debat és en la línia del que es va produir en el darrer punt, la moció sobre el traçat dels ferrocarrils, segurament anirem millor. I ho dic per la flexibilitat i la voluntat d'entesa que ha tingut el govern per arribar a un punt de trobada. No tant pel discurs que van fer els diferents grups de l'oposició, que tots van acabar dient exactament el mateix, orquestrats per no sé qui. Sorprèn tanta homogeneïtat i discurs únic!
Tot i així, el ple va acabar amb bon gust, el de la tradicional orxata que ens va oferir l'Alcalde per desitjar-nos unes bones vacances.
Des d'aquí també voldria desitjar unes molt bones i merescudes vacances a tothom que en pugui gaudir...
21 de juliol 2007
20 de juliol 2007
La dimissió de Piqué...
Havia aconseguit no deixar-los entrar en la manera de fer a Catalunya. No se n'ha sortit. Malauradament pel PP català, no se n'ha sortit. Per la manera de fer i de parlar... ja es veia que no encaixava gens amb la línia Acebes-Zaplana-Aznar... tot i que va ser aquest darrer qui el va descobrir i va apostar per ell.
Justament tan a prop de les eleccions estatals... en el moment de començar a preparar l'estratègia electoral. Ells ja deuen saber el que es fan. Ja s'ho trobaran...
Això sí, és d'admirar l'estil de fer d'en Josep Piqué, això l'honora... i honora també la política. Des d'aquí li desitjo molta sort en el nou camí.
19 de juliol 2007
Sabadell al Ciberp@ís

Amb això veiem com es reconeix la feina feta durant molt de temps per un gran equip del qual us parlava en el post Sabadell a Internet....va fent xarxa. Enhorabona!
Fruit de l'esforç que des de ja fa uns anys l'Ajuntament ha anat fent per oferir a través de la xarxa nous serveis i noves informacions, el sabadell.cat se situa en el cinquè lloc entre els webs municipals de tot l’estat. Cal recordar que des de la primera radiografia, sempre ha estat situat en els deu primers llocs.
L'anàlisi ha estat feta a tots els ajuntaments de més de 50.000 habitants, més les capitals de província. En total han analitzat 138 webs.
Enguany els 10 webs que han aconseguit millor qualificació són: Barcelona, Saragossa, Gijón, Vigo, Sabadell, Castelló, Vitòria, Lleida, València i Girona. Per tant, el web de Sabadell també és el segona millor de Catalunya.
Aquest és un dels fruits que ha donat el programa integral de digitalització del consistori anomenat e-ajuntament i que, entre altres objectius, persegueix la prestació dels serveis tradicionals de forma telemàtica amb la implantació de nous recursos per a la informació, tramitació i atenció ciutadana.
Endavant i bona feina!
Vegeu una presentació.
18 de juliol 2007
Acabem el període de sessions fins a setembre!...

- Llei 1/2007, del 5 de juny, del Consell de Relacions Laborals
- Llei 2/2007, del 5 de juny, del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
- Llei 3/2007, del 4 de juliol, de l'obra pública
- Llei 4/2007, del 4 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007
- Llei 5/2007, de 4 de juliol, de mesures fiscals i financeres
- Llei del Centre d’Estudis d’Opinió
- Llei de l'Agència Tributària de Catalunya
- Llei de creació de l'Institut de Seguretat de Catalunya
- Llei de regulació del servei públic d'atenció de trucades d'urgència i de creació de l'entitat de dret públic Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'urgència 112 Catalunya
- Llei de reforma de l'Institut Català de la Salut
Esperem que en acabar l'any puguem acabar el tràmit de tots els projectes de llei que hi ha en curs, sobretot aquelles que tenen especial transcendència i impacte vers els ciutadans. Em refereixo als projectes de llei de Serveis Socials i d'Habitatge.
Cal remarcar que algunes d'elles resulten del desplegament del nou Estatut, per tant, qui és que qüestiona el bon ritme del desplegament? Tenint en compte també que ahir va tenir lloc la reunió Generalitat-Estat sobre traspàs de competències i ja es va arribar a acords també rellevants, que ben aviat ja es notaran. Per una banda, els acords concrets dels traspassos de competències sobre l'Hospital Clínic, l'ordenació i gestió del litoral, seguretat privada, declaració d'utilitat pública d'associacions i beneficis fiscals i assignació de l'ISBN i l'ISSN. Per altra banda, l'obertura de les ponències pels traspassos del servei de rodalies de Renfe, la inspecció del treball, l'expedició i homologació de títols i estudis estrangers en ensenyaments no universitaris i el Museu Arqueològic de Tarragona. Ja ho deia, es pot anar més ràpid, però déu n'hi do. Potser... cal seguir la dita "a poc a poc i bona lletra". Només han passat 8 mesos de govern i ja hem arribat aquí. Quants anys va trigar CiU a desplegar l'Estatut del 1979? Crec recordar que encara no va acabar....
17 de juliol 2007
Contra la sinistralitat laboral

16 de juliol 2007
10 de juliol 2007
La contaminació acústica
El passat dia 18 de juny el Síndic de Greuges de Catalunya presentava en comissió al Parlament el seu informe extraordinari sobre contaminació acústica. Com a portaveu del meu grup parlamentari em va correspondre fer-ne la valoració que aquí teniu:
08 de juliol 2007
Sobre l'ús social del català
L'objectiu de l'ús social del català demana un canvi d'estratègia
El Consorci per a la Normalització Lingüística debat un replantejament d'objectius i mètodes.
Recentment s'han pogut sentir veus de gent de sectors molt diversos que proposen analitzar la política lingüística del nostre país. I sembla que tots coincidim en dues qüestions. D'una banda, que és un bon moment per valorar l'eficàcia de la intervenció de l'administració en l'àmbit lingüístic. I, d'altra banda, que l'ús del català no ha augmentat tant com podíem esperar i que cal incrementar els recursos perquè sigui cada dia més estès. Però, anem a pams. Fa dotze anys, concretament el 1989, es va crear el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), que és un ens públic amb personalitat jurídica pròpia en què intervenen la Generalitat, 81 ajuntaments i 37 consells comarcals. Durant tots aquests anys els centres de normalització lingüística locals han fet la seva tasca. Per exemple, la de la majoria dels centres ha estat enfocada, gairebé en més d'un 50 per cent, a fer cursos de català, i la resta s'ha dedicat a assessorar i dinamitzar la ciutadania, les entitats i les empreses de qualsevol tipus, com per exemple sensibilitzar el sector immobiliari, que pot arribar més fàcilment a un tipus de públic i, per tant, vendre més pisos si s'anuncia també en català. Ara potser és el moment de posar sobre la taula els resultats aconseguits després de dotze anys de Consorci i d'avaluar si els recursos emprats han estat prou efectius. I tenim instruments per fer-ho: les enquestes sobre el coneixement i l'ús de l'idioma. Les diferències bàsiques respecte del 1989 es podrien resumir en tres constatacions. • Sembla clar que avui quan una persona acaba la Secundària (ESO) teòricament té un nivell de coneixement del català equivalent al certificat B de la Junta Permanent de Català (JPC) i, al final del batxillerat, se suposa que el grau de coneixement és comparable al del certificat C. I això és gràcies al fet que tot el sistema educatiu (de P3 fins a segon de batxillerat, els cicles formatius i la universitat) té com a llengua vehicular el català. • Totes les persones que no van estudiar en català, i de fet tothom qui ha volgut, han tingut l'oportunitat durant uns quants anys de reciclar-se i millorar el coneixement d'aquesta llengua. Entitats públiques i privades han impartit cursos a preus mòdics. • Sembla que en els darrers anys ha baixat la demanda de matrícula en els cursos i també el nombre d'inscripcions als exàmens de la Junta Permanent, cosa que podria indicar que cada vegada hi ha més gent formada o, si més no, amb un títol que els capacita per accedir a un lloc de treball, sobretot a l'administració. Per tant, podem concloure que avui hi ha més ciutadans de Catalunya que coneixen el català que no pas fa deu anys. Però aquest augment del coneixement de la llengua no sembla pas que hagi anat acompanyat d'un augment de l'ús que se'n fa diàriament. És a dir, es coneix millor l'idioma, la gent està més preparada per entendre'l i expressar-s'hi, però en canvi no el fa servir tant com es podria pensar. És per aquest motiu que tot apunta que cal fer un cop de timó i dedicar més esforços i recursos a dinamitzar l'ús social del català i a buscar noves fórmules per aconseguir que aquesta llengua es parli més, s'escrigui més i se senti més; en definitiva, que se n'incrementi l'ús en tots els àmbits. En primer lloc a l'administració, però també a l'empresa, als sindicats, als gabinets d'advocats, a les grans superfícies, pel carrer, al cinema, a la plaça, a la discoteca... I per aconseguir-ho, convindria que el Consorci per a la Normalització Lingüística, com a ens que aglutina diverses administracions governades per partits de colors polítics diferents, incrementés les activitats per fer augmentar l'ús de la llengua. Com? Doncs aprofundint en la línia ja encetada de convenis i incentius, però per damunt de tot amb mecanismes propis del màrqueting, perquè cal demostrar que el català és útil als sindicats, a les empreses, a les associacions, als joves... Cal, per tant, que entre tots busquem noves fórmules per a aquest nou impuls, aquesta nova etapa, i és possible que hàgim de canviar d'estratègia i de manera de treballar. Potser alguns professionals que ara es dediquen a la docència hauran de canviar el guix i la pissarra per la cartera on portaran la publicitat per vendre l'ús del català a clients com els API o el gremi de rellotgers, posem per cas. En segon lloc, fóra bo que les classes de llengua es poguessin orientar cap a sectors concrets, com ara els immigrants. Hem de ser conscients que el nivell d'immigració ha crescut considerablement i que el perfil de qui necessita més formació avui no és tant el de la persona que viu i treballa a Catalunya des de fa temps, sinó el de la gent que ha vingut de fora de l'Estat. Hauríem de considerar prioritari que aquest col·lectiu pogués accedir amb facilitat als cursos del Consorci. D'altra banda, hem d'aprofitar les noves tecnologies per oferir, com ja s'ha començat a fer, més formació no presencial i a distància, amb aules d'autoaprenentatge i cursos per Internet, amb la qual cosa els recursos humans es podran orientar cap a tasques més necessàries actualment. En definitiva, com que els paràmetres que ens condicionaven l'any 1989 avui ja no són del tot vigents, hem de redefinir els objectius de la política lingüística. Per això, dins el Consell d'Administració del CPNL, els representants de la Federació de Municipis hem insistit reiteradament en el replantejament d'aquests objectius fins al punt que a la darrera sessió es va començar a tractar aquest tema com a únic punt de l'ordre del dia. Creiem que és el moment d'assumir una nova realitat, posar de manifest quines són les noves necessitats i tenir sobre la taula noves propostes de canvi que ens han de permetre afrontar un nou plantejament de la política lingüística del CPNL. • Montserrat Capdevila