21 de novembre 2007

Sobre la conferència d'Artur Mas

Mas va fer un discurs que recull coses que ja s'han dit en molts contextos diferents i que no són tots específicament d'ell.

La idea del catalanisme no se'l pot apropiar cap partit ni cap persona en particular. I això sembla que sigui el que ha volgut fer en Mas. Em semblava que essent d'una nova generació tindria una visió més fresca, no tant visceral i primitiva de les coses. Justament ahir vaig ser a la la presentació del llibre: l'economia catalana: reptes de futur, i el catedràtic emèrit Jordi Nadal va explicar una particularitat dels catalans prèvia al naixement de l'esperit del treball que ens va caracteritzar després del 1714, que és la visió de primitius, violents i mandrosos que tenien de nosaltres els francesos i altres de més al nord. Per tant, intentem no tornar a aquesta etapa primitiva de la nostra història, ja som al segle XXI.

Crec que el catalanisme que diu Mas, que defineix com a sentiment és excloent, no integrador i això és perillós, perquè deixa fora molta gent i l'objectiu hauria de ser arrossegar a tothom. Per mi és excloent dir que serà català el que se'n senti, a banda que visqui i treballi a Catalunya. El repte ha de ser aconseguir que tothom se'n senti, com deia en Miquel Iceta, ens agradaria que hi hagués moltes cases catalanistes. Perquè d'identitat cadascú té la seva i és molt íntima.

L'important és l'espai comú i compartit, i que ha d'incloure a tothom, no deixar fora ningú.

Hi havia més expectativa i crec que va ser decebedor perquè no hi havia propostes innovadores i a més només va agrupar gent de CiU i entorns. Cal una voluntat ferma d'aglutinar el catalanisme, si hi hagués estat no hagués fet les coses així, amb aquest personalisme i aquest ego tan pujat... En la seva intervenció al programa La nit al dia, va estar molt altiu. No es pot anar així pel món. Cal connectar amb tothom.

Hi ha altres visions del catalanisme que no és la que planteja en Mas, per exemple, la dels socialistes catalans que planteja en Miquel Iceta en el seu llibre Catalanisme federalista, del qual podeu trobar-ne un resum aquí.

Jo sóc catalanista, però estic plenament d'acord amb el que planteja en Josep Ramoneda al seu article Ficciones escrit a el País el dia 13 de novembre, el trobareu aquí.

1 comentari:

garmir ha dit...

Hola Montserrat:
Ja fa uns dies, vam debatre "amigablement" sobre aquest tema, passats uns dies de la Conferència, em reafirmo que LA CASA GRAN DEL CATALANISME es avui per avui, un intent maximalista soberanista per buscar un pacte CIU-ERC , si més no obrir esquerdas a aquest àmbit.
MAS, a diferència de Pujol, prové, d´una Generació de Politics criats a l´empará de carrecs de gestió a la Generalitat, abraçant el liberalisme i sense massa contacte amb la Realitat, del Audi Oficial, al despatx al Psseig de Gràcia i d´allá a la torreta de Vilassar o Baqueira, amb els amiguets del Liceo Francés.Si, si, Molt liberalisme, peró ells sempre en carrecs públics o en empreses familiars vinculades a CIU.
Pujol era i es diferent, és social-cristià, més obert a la gent del carrer, coneix les preocupacions de la gent Normal.
Igual la CASA GRAN deuria consistir en trobar un Nou Pujol amb 30 anys peró les seves mateixes idees, la veritat jo em puc sentir molt pro-CIU peró certes idees liberals de Mas, Madi o Fernadez Teixido em causen Pànic.
Si el tripartit ha de servir perqué CIU recuperi la seva ánima social, benvingut sia el tripartit per regenerar el Nacionalisme Conservador Català o allanar el cami, cap a la SocioVergència, de vegades crec que Necessaria per treure a Catalunya de la Depressió Actual.

Una Abraçada.