S'acaba el curs polític municipal

Ahir va tenir lloc la darrera sessió del ple municipal fins a setembre, el segon d'aquest nou mandat. Va tornar a ser un ple tens a la primera part del debat. Tens perquè alguns grups polítics de l'oposició tenen ganes de tensar. Ho va ser en un apartat, el del personal eventual, que no hagués calgut.

No hagués calgut per dos motius: un perquè és posar en qüestió la capacitat d'autoorganització del govern municipal a través del personal directiu, i l'altre perquè tensar i fer debats per temes d'organització municipal interna fa allunyar els ciutadans perquè parlem de coses que els interessen relativament.

L'important són els resultats, no com ens organitzem per aconseguir-los. Sobretot si es fa demagògia amb el cost, o amb si s'ha proporcionat més o menys informació... com argumentà CiU (cosa que es va demostrar falsa). És aquest intent del senyor Rossinyol de fer veure manca de transparència del govern a partir de les mancances pròpies. Hem de recordar que els ciutadans són més intel·ligents del que ens pensem i voler enredar-los amb falsedats sempre és contraproduent.

Algú diu que ara s'han introduït elements de debat i que el debat és bo. No sé què dir. Depèn del debat i de com s'orienti. Si el debat ens porta cap a l'engany, l'enfrontament, la mesquinesa i la demagògia, segurament el que aconseguirem és avorrir l'audiència.

Ara bé, si el debat és en la línia del que es va produir en el darrer punt, la moció sobre el traçat dels ferrocarrils, segurament anirem millor. I ho dic per la flexibilitat i la voluntat d'entesa que ha tingut el govern per arribar a un punt de trobada. No tant pel discurs que van fer els diferents grups de l'oposició, que tots van acabar dient exactament el mateix, orquestrats per no sé qui. Sorprèn tanta homogeneïtat i discurs únic!

Tot i així, el ple va acabar amb bon gust, el de la tradicional orxata que ens va oferir l'Alcalde per desitjar-nos unes bones vacances.

Des d'aquí també voldria desitjar unes molt bones i merescudes vacances a tothom que en pugui gaudir...

Sirera: president del PP

La dimissió de Piqué...

Ahir ens vam quedar parats amb la dimissió d'en Josep Piqué com a president del PP. Tot i que haig de dir que per a molta gent no ha estat pas una sorpresa. No ho ha estat perquè ja fa temps que li costava mantenir la seva línia moderada i centrista, en el fons conciliadora amb Catalunya i tenir a ratlla l'estil destraler del PP de Madrid.

Havia aconseguit no deixar-los entrar en la manera de fer a Catalunya. No se n'ha sortit. Malauradament pel PP català, no se n'ha sortit. Per la manera de fer i de parlar... ja es veia que no encaixava gens amb la línia Acebes-Zaplana-Aznar... tot i que va ser aquest darrer qui el va descobrir i va apostar per ell.

Justament tan a prop de les eleccions estatals... en el moment de començar a preparar l'estratègia electoral. Ells ja deuen saber el que es fan. Ja s'ho trobaran...

Això sí, és d'admirar l'estil de fer d'en Josep Piqué, això l'honora... i honora també la política. Des d'aquí li desitjo molta sort en el nou camí.

Sabadell al Ciberp@ís

Al Ciberp@ís d'avui surt publicada la VII Radiografia de webs municipals en la qual web sabadell.cat se situa com el cinquè millor de l’estat i el segon de Catalunya. En aquesta radiografia els serveis digitals són valorats com a “molt útils”.

Amb això veiem com es reconeix la feina feta durant molt de temps per un gran equip del qual us parlava en el post Sabadell a Internet....va fent xarxa. Enhorabona!

Fruit de l'esforç que des de ja fa uns anys l'Ajuntament ha anat fent per oferir a través de la xarxa nous serveis i noves informacions, el sabadell.cat se situa en el cinquè lloc entre els webs municipals de tot l’estat. Cal recordar que des de la primera radiografia, sempre ha estat situat en els deu primers llocs.

L'anàlisi ha estat feta a tots els ajuntaments de més de 50.000 habitants, més les capitals de província. En total han analitzat 138 webs.

Enguany els 10 webs que han aconseguit millor qualificació són: Barcelona, Saragossa, Gijón, Vigo, Sabadell, Castelló, Vitòria, Lleida, València i Girona. Per tant, el web de Sabadell també és el segona millor de Catalunya.

Aquest és un dels fruits que ha donat el programa integral de digitalització del consistori anomenat e-ajuntament i que, entre altres objectius, persegueix la prestació dels serveis tradicionals de forma telemàtica amb la implantació de nous recursos per a la informació, tramitació i atenció ciutadana.

Endavant i bona feina!

Vegeu una presentació.

Acabem el període de sessions fins a setembre!...

Amb les tres que hem aprovat al Parlament avui, ja són deu les lleis aprovades durant aquest curs parlamentari. A partir del mes de maig el Parlament ha començat a agafar molt bon ritme. Cal tenir en compte que encara hi ha en tràmit 12 projectes de llei més. Això significa que en 8 mesos, el nou Parlament i el nou Govern han treballat a molt bon ritme.

1. Llei 1/2007, del 5 de juny, del Consell de Relacions Laborals
2. Llei 2/2007, del 5 de juny, del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
3. Llei 3/2007, del 4 de juliol, de l'obra pública
4. Llei 4/2007, del 4 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007
5. Llei 5/2007, de 4 de juliol, de mesures fiscals i financeres
6. Llei del Centre d’Estudis d’Opinió
7. Llei de l'Agència Tributària de Catalunya
8. Llei de creació de l'Institut de Seguretat de Catalunya
9. Llei de regulació del servei públic d'atenció de trucades d'urgència i de creació de l'entitat de dret públic Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'urgència 112 Catalunya
10. Llei de reforma de l'Institut Català de la Salut

Esperem que en acabar l'any puguem acabar el tràmit de tots els projectes de llei que hi ha en curs, sobretot aquelles que tenen especial transcendència i impacte vers els ciutadans. Em refereixo als projectes de llei de Serveis Socials i d'Habitatge.

Cal remarcar que algunes d'elles resulten del desplegament del nou Estatut, per tant, qui és que qüestiona el bon ritme del desplegament? Tenint en compte també que ahir va tenir lloc la reunió Generalitat-Estat sobre traspàs de competències i ja es va arribar a acords també rellevants, que ben aviat ja es notaran. Per una banda, els acords concrets dels traspassos de competències sobre l'Hospital Clínic, l'ordenació i gestió del litoral, seguretat privada, declaració d'utilitat pública d'associacions i beneficis fiscals i assignació de l'ISBN i l'ISSN. Per altra banda, l'obertura de les ponències pels traspassos del servei de rodalies de Renfe, la inspecció del treball, l'expedició i homologació de títols i estudis estrangers en ensenyaments no universitaris i el Museu Arqueològic de Tarragona. Ja ho deia, es pot anar més ràpid, però déu n'hi do. Potser... cal seguir la dita "a poc a poc i bona lletra". Només han passat 8 mesos de govern i ja hem arribat aquí. Quants anys va trigar CiU a desplegar l'Estatut del 1979? Crec recordar que encara no va acabar....

Contra la sinistralitat laboral

Cal treballar ferm contra la sinistralitat. Avui, la Mesa de Salut Laboral del Consorci per a l'Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental ha presentat l'informe sobre la sinistralitat laboral del 2006 a la comarca.

Les dades no són alentadores. El 2006 a tot Catalunya no ha estat un bon any pel que fa a la sinistralitat. Per a la comarca del Vallès Occidental tampoc, donat que ha augmentat en un 8,9%. I ha incrementat especialment en aquells col·lectius més febles (dones i immigrants) i en els sectors tradicionalment de més risc (indústria i construcció). Segurament l'increment de l'activitat econòmica, l'increment de l'ocupació, la incorporació de nouvinguts als llocs de treball han hi han contribuït. Tot i així no ens podem adormir.

Cal insistir i continuar treballant des de tots els àmbits per combatre-la. Justament quan sembla que tenim més recursos i sensibilització que mai, es produeix un increment. Tot i que des del meu punt de vista, més enllà de lleis i de recursos econònics, formatius, inspeccions, etc... el que cal és l'assumpció per part de tothom, des del primer directiu al darrer treballador, i des del primer treballador al darrer directiu, des de dins l'empresa i des de fora, immergir-se en la cultura de la prevenció, "portar-la posada en tot moment i a tot arreu per part de tothom". Només així, amb la consciència i el compromís de tothom, es podran evitar accidents i morts....

Al Vallès Occidental de tota manera tenim molt millors condicions, perquè estem treballant plegats tant els representants dels empresaris, dels treballadors i l'administració, fet que pot semblar que no té importància, però que la té tota... Només posant-nos d'acord en com combatre-la serem capaços de fer-ho: no s'hi val a posar-nos les culpes els uns als altres, cal el compromís mutu i compartit de resoldre-ho.

La cursa dels estatuts!

La contaminació acústica

El passat dia 18 de juny el Síndic de Greuges de Catalunya presentava en comissió al Parlament el seu informe extraordinari sobre contaminació acústica. Com a portaveu del meu grup parlamentari em va correspondre fer-ne la valoració que aquí teniu:

Sobre l'ús social del català

Voldria reproduir un article que vaig escriure ja fa uns anys, el 2001. Aleshores ja era una de les representants de la FMC al Consell d'administració del CPNL. Algunes consideracions són encara vigents, tot i l'increment de pressupostos.


L'objectiu de l'ús social del català demana un canvi d'estratègia

El Consorci per a la Normalització Lingüística debat un replantejament d'objectius i mètodes.

Recentment s'han pogut sentir veus de gent de sectors molt diversos que proposen analitzar la política lingüística del nostre país. I sembla que tots coincidim en dues qüestions. D'una banda, que és un bon moment per valorar l'eficàcia de la intervenció de l'administració en l'àmbit lingüístic. I, d'altra banda, que l'ús del català no ha augmentat tant com podíem esperar i que cal incrementar els recursos perquè sigui cada dia més estès. Però, anem a pams. Fa dotze anys, concretament el 1989, es va crear el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), que és un ens públic amb personalitat jurídica pròpia en què intervenen la Generalitat, 81 ajuntaments i 37 consells comarcals. Durant tots aquests anys els centres de normalització lingüística locals han fet la seva tasca. Per exemple, la de la majoria dels centres ha estat enfocada, gairebé en més d'un 50 per cent, a fer cursos de català, i la resta s'ha dedicat a assessorar i dinamitzar la ciutadania, les entitats i les empreses de qualsevol tipus, com per exemple sensibilitzar el sector immobiliari, que pot arribar més fàcilment a un tipus de públic i, per tant, vendre més pisos si s'anuncia també en català. Ara potser és el moment de posar sobre la taula els resultats aconseguits després de dotze anys de Consorci i d'avaluar si els recursos emprats han estat prou efectius. I tenim instruments per fer-ho: les enquestes sobre el coneixement i l'ús de l'idioma. Les diferències bàsiques respecte del 1989 es podrien resumir en tres constatacions. • Sembla clar que avui quan una persona acaba la Secundària (ESO) teòricament té un nivell de coneixement del català equivalent al certificat B de la Junta Permanent de Català (JPC) i, al final del batxillerat, se suposa que el grau de coneixement és comparable al del certificat C. I això és gràcies al fet que tot el sistema educatiu (de P3 fins a segon de batxillerat, els cicles formatius i la universitat) té com a llengua vehicular el català. • Totes les persones que no van estudiar en català, i de fet tothom qui ha volgut, han tingut l'oportunitat durant uns quants anys de reciclar-se i millorar el coneixement d'aquesta llengua. Entitats públiques i privades han impartit cursos a preus mòdics. • Sembla que en els darrers anys ha baixat la demanda de matrícula en els cursos i també el nombre d'inscripcions als exàmens de la Junta Permanent, cosa que podria indicar que cada vegada hi ha més gent formada o, si més no, amb un títol que els capacita per accedir a un lloc de treball, sobretot a l'administració. Per tant, podem concloure que avui hi ha més ciutadans de Catalunya que coneixen el català que no pas fa deu anys. Però aquest augment del coneixement de la llengua no sembla pas que hagi anat acompanyat d'un augment de l'ús que se'n fa diàriament. És a dir, es coneix millor l'idioma, la gent està més preparada per entendre'l i expressar-s'hi, però en canvi no el fa servir tant com es podria pensar. És per aquest motiu que tot apunta que cal fer un cop de timó i dedicar més esforços i recursos a dinamitzar l'ús social del català i a buscar noves fórmules per aconseguir que aquesta llengua es parli més, s'escrigui més i se senti més; en definitiva, que se n'incrementi l'ús en tots els àmbits. En primer lloc a l'administració, però també a l'empresa, als sindicats, als gabinets d'advocats, a les grans superfícies, pel carrer, al cinema, a la plaça, a la discoteca... I per aconseguir-ho, convindria que el Consorci per a la Normalització Lingüística, com a ens que aglutina diverses administracions governades per partits de colors polítics diferents, incrementés les activitats per fer augmentar l'ús de la llengua. Com? Doncs aprofundint en la línia ja encetada de convenis i incentius, però per damunt de tot amb mecanismes propis del màrqueting, perquè cal demostrar que el català és útil als sindicats, a les empreses, a les associacions, als joves... Cal, per tant, que entre tots busquem noves fórmules per a aquest nou impuls, aquesta nova etapa, i és possible que hàgim de canviar d'estratègia i de manera de treballar. Potser alguns professionals que ara es dediquen a la docència hauran de canviar el guix i la pissarra per la cartera on portaran la publicitat per vendre l'ús del català a clients com els API o el gremi de rellotgers, posem per cas. En segon lloc, fóra bo que les classes de llengua es poguessin orientar cap a sectors concrets, com ara els immigrants. Hem de ser conscients que el nivell d'immigració ha crescut considerablement i que el perfil de qui necessita més formació avui no és tant el de la persona que viu i treballa a Catalunya des de fa temps, sinó el de la gent que ha vingut de fora de l'Estat. Hauríem de considerar prioritari que aquest col·lectiu pogués accedir amb facilitat als cursos del Consorci. D'altra banda, hem d'aprofitar les noves tecnologies per oferir, com ja s'ha començat a fer, més formació no presencial i a distància, amb aules d'autoaprenentatge i cursos per Internet, amb la qual cosa els recursos humans es podran orientar cap a tasques més necessàries actualment. En definitiva, com que els paràmetres que ens condicionaven l'any 1989 avui ja no són del tot vigents, hem de redefinir els objectius de la política lingüística. Per això, dins el Consell d'Administració del CPNL, els representants de la Federació de Municipis hem insistit reiteradament en el replantejament d'aquests objectius fins al punt que a la darrera sessió es va començar a tractar aquest tema com a únic punt de l'ordre del dia. Creiem que és el moment d'assumir una nova realitat, posar de manifest quines són les noves necessitats i tenir sobre la taula noves propostes de canvi que ens han de permetre afrontar un nou plantejament de la política lingüística del CPNL. • Montserrat Capdevila

E-administració: cal una aposta ferma per la interoperabilitat

Dimarts 4 de juliol vaig tenir l'oportunitat de participar, en el marc del Sabadell Universitat, en el seminari Administració en xarxa. Interoperativitat i serveis electrònics a la taula rodona: Lideratge polític i canvi organitzatiu motors de la interoperativitat en la qual vaig fer una sèrie de plantejaments arrel del debat amb els diferents ponents, fent èmfasi també en què no hi ha un únic ingredient per tal de fer-la possible, sinó diversos, entre els qual, en primer terme la visió política clara sobre l'objectiu a assolir, el lideratge polític i tècnic i la valentia d'assumir el canvi organitzatiu, superant els riscos polítics com la màxima transparència, l'acompliment d'expectatives i el treball entre poders públics amb visions polítiques diferents. Els ciutadans haurien d'estar al centre i per sobre de tot. Els plantejaments van ser:

Situació tecnològica actual

• Gràcies a la intercomunicació per internet, els ordinadors poden parlar entre ells
  gràcies a l’estil obert d'Internet, existeixenen uns estàndards de facto que tothom fa servir per a la intercomunicació de sistemes (XML, SOAP, …)
• Gràcies a l'evolució ‘tecnològica’ de la societat, les administracions públiques estan cada vegada més digitalitzades

Polítiques públiques actuals

• Portem 10 anys d’impuls públic d’Internet però d’internetització desigual de les administracions, més depenent del voluntarisme que de la planificació estratègica. L’Acord parlamentari de Catalunya data del 23 de juliol de 2001 i des de llavors no s’ha revisat.
• L’impuls més decidit el fa l’administració general de l’Estat (AGE) amb el "Plan Avanza" i la llei d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics (va entrar en vigor el 23 de juny i reconeix el dret dels ciutadans a relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques, i obliga a aquestes a prestar tots els serveis públics a través d’Internet com a molt tard el 31 de desembre de 2009).
• Encara que per raons de falta de pressupostos, la llei permet a les comunitats autònomes i els ens locals demorar-se en l’acompliment d’aquests terminis (obliga en qualsevol cas a publicar un calendari d’actuacions), ningú es voldrà quedar fora i la pressió ciutadana ens impulsarà a l’acompliment.

Reptes de la interoperabilitat actual

El que els polítics hem de demanar als tècnics –informàtics, lletrats, tècnics d’organització, lingüistes,...- davant dels reptes de la cooperació entre administracions per a l’impuls de l’administració electrònica és:

• Vetllar pels beneficis que obtindrà el ciutadà com a resultat de cada procediment interoperat. No té sentit fer res que no repercuteixi en un benefici directe pel ciutadà.
• Orientar al ciutadà cada procediment posat en intercomunicació.
• Cercar l'equilibri financer: cap euro posat en interoperabilitat que no estalviï el mateix euro en un termini màxim de 4 anys al conjunt d’administracions involucrades.
• Compromís equilibrat: tots els participants en una relació de cooperació tecnològica s’han de comprometre amb la mateixa intensitat en la qualitat, transparència i equitat del conjunt de procediments en què interoperen.
• Corresponsabilitat amb les dades, que són l’actiu principal de les administracions. Cal depurar-les, compartir-les i millorar-les en benefici dels ciutadans actuals i del futur.
• Increment del valor públic: tot esforç d’interoperabilitat genera un nou capital intel·lectual que cal cuidar i preservar, ja que normalment no hi ha un departament o organisme ‘propietari’ dels procediments interoperats.

La nostra fita ha de ser el Pla d'acció sobre administració electrónica i2010: accelerar l'administració electrònica a Europa en benefici de tots, i la Llei d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics és el camí iniciat des de l'Estat per arribar-hi. Ara des de Catalunya ens hauríem de posar les piles i plantejar-nos què fem per arribar-hi acceleradament i de forma equilibrada a tot el territori.

Ja són 70 barris!

Ahir el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal va resoldre, a proposta de la comissió de gestió del fons de barris, adjudicar els ajuts previstos a la quarta convocatòria de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial. Aquesta convocatòria preveu:

• Atorgar ajuts a 24 projectes de 23 municipis catalans.
• Subvencions per un import total de 99 MEUR, que es destinen a cofinançar els projectes seleccionats fins a un 50% del pressupost.
• Generar un volum d’inversió global de 198 MEUR amb les aportacions dels respectius ajuntaments.

Entre les quatre convocatòries s’han concedit ajuts a un total de 70 projectes, amb una inversió total generada que ascendirà a prop de 800 MEUR.

Això sí que són fets, i no només paraules. Dels 40 barris anteriors ja comencen a haver-hi moltes realitats que de segur que si passegem pels barris afectats apreciarem fàcilment. Enhorabona pels projectes adjudicats:

• Arenys de Mar (Sant Elm)
• Argentona (Sant Miquel del Cros)
• Badalona (Sant Roc, Artigues i el Remei)
• Barberà del Vallès (La Romànica)
• Barcelona (La Bordeta)
• Barcelona (El Coll)
• Besalú (Centre històric)
• Hostalric (Nucli històric)
• Malgrat de Mar (barri del Castell)
• Mataró (Rocafonda-El Palau)
• Montblanc (Centre històric)
• Móra d'Ebre (Nucli antic)
• Palamós (Palamós Millora)
• Ponts (Nucli antic)
• Ripollet (Can Mas)
• Sant Adrià de Besòs (Sant Adrià Nord)
• Sant Joan de les Abadesses (vila vella)
• Sant Vicenç dels Horts (La Guàrdia-la Font del Llargarut)
• Súria (Poble vell-Sant Jaume)
• Tarragona (Part Alta)
• El Vendrell (Nucli antic)
• Viladecans (Sector de Ponent)
• Vilafranca del Penedès (L'Espirall)
• Vilanova del Camí (Nucli antic-Camp del Rei

Aprovació del pressupost 2007 de la Generalitat de Catalunya

Al ple del Parlament d'avui hem aprovat el pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2007. Per a mi ha estat la primera vegada que he participat i votat, en un debat de pressupostos. De fet, en aquesta ocasió ha estat regulat pel nou reglament del Parlament, per tant, hem treballat el pressupost des de les diferents comissions en què cada conseller ha presentat el seu pressupost i cada diputat temàtic hem pogut defensar el nostre posicionament davant la proposta.

A mi em va correspondre la defensa del pressupost d'Innovació, Universitat i Empresa.


Cal dir, tal com ja avançava en un post anterior, que és un pressupost amb un fort caràcter social, que aposta fortament en inversió per a la millora en els serveis d'educació, salut, seguretat (mestres, metges i mossos), fa un salt en l'aposta per l'habitatge així com en l'impuls dels temes d'innovació i recerca.

Durant el ple s'ha pogut constatar la voluntat dels grups que donen suport al govern per incorporar nombroses esmenes de millora que han fet els grups de l'oposició: CiU i PP, cosa que no ha semblat valorada per aquests grups. Curiosament fan un discurs constantment en contra, especialment CiU. Tal com deia la diputada ponent Rocío Martínez Sampere.

El nou consistori de Sabadell

Aquest dissabte, en el meu cas per tercera vegada, la ciutat va viure el procés de constitució del nou consistori, en la VIII legislatura. Així mateix, vam elegir de nou en Manuel Bustos com a Alcalde, també per tercera vegada.

Al matí quan em vaig llevar no era conscient que una vegada més tornaria a tenir l'honor de representar la meva ciutat, Sabadell, com a regidora. Però de camí cap allà, em va venir el pessigolleig a l'estómac de nervis i emoció sostinguda del moment abans d'entrar al ple. Un cop comença l'acte, torna l'emoció, ara més intensa.
Vaig viure un altre moment emocionant. Vaig prometre el càrrec, amb responsabilitat, amb força i il·lusió renovada. Suposo que com van fer tots els altres companys i companyes del consistori.

Després van venir els discursos de cada candidat i candidata que es proposava per a Alcalde, abans de les votacions. Cada un d'ells va donar pistes de com seran els portaveus en la seva tasca a l'Ajuntament. En Magí Rovira, d'ERC, fluixet. No va semblar que havia estat Alcalde d'un altre municipi. Segurament els nervis el van trair. Va parlar del model de ciutat pel qual treballaria i es va proposar a ell mateix com a Alcalde.

En Jordi Soriano, del PP, va estar molt bé. Va fer un discurs de ciutat, global, però molt en positiu, ben estructurat i coherent amb les seves idees. Per cert, té una veu penetrant i intensa, amb molt bona dicció!

Després l'Isidre Soler de l'Entesa per Sabadell. No ens va sorprendre. Durant el seu discurs gairebé només va parlar de nosaltres, del PSC. Evidentment en negatiu. També va parlar del model de ciutat pel qual aposta el seu grup. També es va proposar a ell mateix com a Alcalde.

Tot seguit la Carme Garcia, d'ICV-EuiA. Semblava que s'havia equivocat de lloc. Semblava al seu escó del Congrés dels diputats de Madrid. Va parlar dels 30 anys de democràcia i poc de la ciutat de Sabadell. Denota que no la coneix, ni la seva gent ni la seva configuració física. Parlava en abstracte. També es va proposar a ella com a Alcaldessa.

La cinquena intervenció la va fer en Carles Rossinyol, de CiU. També fluixet. Més que fluixet, "novato". Va parlar d'obvietats de l'administració local, del seu funcionament, de la seva dinàmica. Com deia, de manual d'administració local. No va ser un discurs polític, va ser un discurs administratiu. Això sí, amb un altre estil!

Fa gràcia que parlin de transparència justament els que entren nous. Que no saben que la trasparència és un dels trets que caracteritza l'Ajuntament de Sabadell? Per què es pensen que l'Alcalde fins ara, i crec que continuarà, tenia la generositat de convidar l'oposició a formar part de la Junta de govern local? Que no saben que també hi ha una comissió de contractació (és voluntària) en què s'analitzen i estudien tots els contractes que fa l'Ajuntament, tots. Que no saben que tant el pressupost com la liquidació dels comptes de l'Ajuntament estan penjats a Internet des del 1999? Això només en són alguns exemples. L'assistència a les comissions informatives, a les juntes de govern o consells d'administració segurament els farà deixar de dir mentides (això si hi assisteixen és clar!).

Com abans explicava, alguns també van parlar del model de ciutat. Ara bé, no vaig veure cap diferència al model de ciutat que durant vuit anys han estat treballant els governs de Manuel Bustos. Que me l'expliquin amb més concreció, perquè així en general no vaig saber veure el tret específic o diferent.

El darrer, en Joan Carles Sánchez, el portaveu del PSC. Com ja ens té acostumats, va estar brillant. Va parlar de la ciutat, de la seva gent, de les entitats, en positiu. Treballant plegats en positiu aconseguirem els objectius que la ciutat es mereix.

Un cop acabat el torn de presentació, va venir la votació. El resultat, 13 vots a favor de Manuel Bustos, 5 per Carles Rossinyol, 4 per Carme Garcia, 2 per Isidre Soler, 1 per Magí Rovira i 2 abstencions. Per tant, queda proclamant Alcalde Manuel Bustos. Tot són aplaudiments, públic dret tant al Ple com a les diferents sales de l'Ajuntament. Llegiu el discurs d'investidura al seu bloc.

Situació econòmica de Catalunya

Estem gairebé al final del primer semestre del 2007 i tot fa pensar que l’evolució de l’economia catalana continua per bon camí.

Almenys això s’ha pogut percebre durant dos esdeveniments que han tingut lloc aquesta darrera setmana: la XXIII Reunió del Cercle d'Economia de Sitges i la XVIII Trobada empresarial als Pirineus.

Això, afegit al fet que venim d’un període de diversos exercicis de creixement constant a Catalunya, segurament per diversos motius. Entre aquests motius hi deu haver les reformes i les accions que des dels diferents àmbits del govern s’estan impulsant des del 2004 i que ja comencen a donar fruit amb un creixement sòlid i estable. Ens referim tant a les diverses mesures previstes a l’acord estratègic com al pla de mesures contra la inflació, entre d’altres.

Per altra banda, també en aquests dos esdeveniments que esmentava es va traslladar per part del món empresarial un reconeixement i una valoració positiva sobre la projecció d’estabilitat política i econòmica, constatació que en termes literals parlava d’un govern més previsible i més estable, en definitiva, un govern que genera i garanteix confiança.

I això ens ho diuen els empresaris malgrat el senyor Duran Lleida consideri, segons declaracions seves, que el que haurien de fer és criticar el govern.

Aquest clima és acompanyat també per un clima econòmic general tant a Europa com a Espanya de perspectives positives, així com també per un context social amb molts reptes per endavant, que té una ambició de progrés, igualtat i justícia social.

En aquest context, el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya al Ple del Parlament d'avui ens ha explicat quina és la seva valoració de la situació de l’economia catalana així com les seves perspectives de futur a partir de la pregunta que jo mateixa li he formulat.

Per què aquestes ganes de confrontació?

És una llei universal de poques o nul·les excepcions que si algú destaca, sobresurt, despunta... crea molta enveja, molta ràbia i molt atac.

Això és el que ha passat amb el nostre Alcalde. Mai s’havia fet tant amb tant poc temps. I no són paraules flonges de la tènue consistència de l’aire. Són fets, tangibles com a pedres, evidents com a murs. Exemples? Hi ha desenes de projectes fets realitat: Can Balsach, safareigs de la Creu Alta, biblioteca Vapor Badia, castell de Can Feu, Mercat Central, Mercat de la Creu Alta, Vapor Codina, Fira Sabadell, Parc del Nord, Parc Fluvial del Ripoll, pistes d’atletisme Josep Molins, hostatgeria de la Salut, Masia de Can Rull, noves escoles bressol, complex de Sant Oleguer per a la gent gran, piscines Joan Serra, nous pavellons esportius, biblioteca la Serra, el Parc Agrari de Sabadell... sense comptar amb tot allò que fa de Sabadell una ciutat millor per viure-hi: moltíssima més inversió en programes adreçats a les persones, cicles culturals, ajudes a les persones i entitats més febles i amb més dificultats.

Aquesta embranzida de la ciutat, aquesta contundent llista de fites assolides té un cost. El cost que tota persona que destaqui ha de pagar, inevitablement, sempre. L’enveja, la crítica, les ganes de destruir-lo.

Perquè hi ha gent que cada vegada que algú destaca, que alguna cosa puja i va més amunt, ells se senten més i més petits. "Els teus triomfs són els meus fracassos, quan tu puges de nivell jo sóc més baix", aquesta seria la seva consigna.

Per a aquests mals tan universals i tan extensos, només hi ha dues receptes.

1. "Ladran, luego cabalgamos" segons la dita atribuïda apòcrifament a Cervantes. Entendre tots aquests atacs com al bon senyal que es va pel bon camí. Perquè només des de l'immobilisme, des de la mediocritat es podria calmar els enemics de l’enveja.
2. Millorar com a persones per mirar el món tal com és, sense partidismes, de forma sana. Reconèixer els mèrits a qui els té, i més, especialment, si els mèrits repercuteixen en el bé comú, als ciutadans d’una ciutat que representa que és la pròpia. No maleir les fites assolides perquè no les he fet possibles jo.

Ho deia en un post anterior amb l'entrevista de la JSC, sobre quin és per a mi l’ideal o utopia: algun dia totes les persones seran bones, només aleshores aconseguirem el benestar i la felicitat col·lectiva.

El debat sobre l'abstenció

El debat mediàtic torna a ser a l'entorn de l'abstenció. Ja ho va ser després de les eleccions autonòmiques (recordeu l'enquesta sobre participació política), i ho torna a ser després de les municipals.

Respecte del tema, com tot, caldria ser una mica més rigorosos en el debat i incorporar-hi tots els elements que hi juguen. És interessat llegir i tenir en compte la reflexió que el doctor Gabriel Colomé a la Jornada d'estudi anomenada "Els ciutadans i la seva participació en la vida política" va fer a la Fundació Poblet el passat 5 de maig d'enguany.

Per això, seria interessant que des dels partits, enlloc de culpar-se els uns als altres, fessin primer de tot cadascú a casa seva la seva reflexió i autocrítica, no anant primer a fora a buscar els culpables ni dient als altres el que han de fer, com sembla que és més fàcil i els més immadurs fan.

Per altra banda, caldria cercar un pacte més enllà de les estratègies de cada partit amb els mitjans de comunicació per ajudar en la transició cap a un nou model de participació política, per tal de vèncer el desprestigi en què està immersa la política i la classe política. No pot ser que es converteixi en un reality show constant, que té més titular aquell que la diu més grossa o la fa més sonada que la feina que resol els problemes reals dels ciutadans!

Hi ha molta feina feta des de la política, i encara en queda molta per fer!

La caricatura: i després de les municipals...

Els mitjans i els mossos

Aquests dies sembla que hi ha qui vol convertir en protagonistes mediàtics els Mossos d'esquadra i justament no per tractar-los com a herois, sinó per, no sé si de forma deliberada o no, deslegitimar-los. Segurament hi ha moltes lectures possibles. El que sí que hi ha és un corrent d'opinió que sembla que vulgui posar en entredit la seva professionalitat i la seva autoritat. I això és el pitjor que com a societat ens pot passar.

El que sí sé és que tot el que ha passat no hauria d'haver passat. En tots els contextos passen coses. La perfecció i la professionalitat al 100% no existeix en cap col·lectiu. Per tant, si algú vol posar en entredit algú o algun col·lectiu només ha de fer que traslladar-ho als mitjans de comunicació i el debat estarà servit (siguin metges, professors, polítics, o pel que sembla, ara toca la Policia).

Aquesta és una manera intolerable d'abordar els problemes siguin com a col·lectiu, siguin com a societat. El que és intolerable és que sigui per motius partidistes (sigui des de l’oposició: els que volen fer-ho per demostrar una mala gestió del govern, com des del mateix govern, d’un partit que es vol proper als col·lectius antisistema i vol rentar-se la responsabilitat d’actuació).

I això no pot ser de cap manera. El respecte i la consideració cap a la professionalitat del col·lectiu han d’estar per davant de tot. Si hi ha hagut actuacions incorrectes de forma aïllada, cal actuar amb sigil i professionalitat, amb transparència interna, si cal, però no de forma que es deslegitimi i es posi en qüestió l'actuació i l’autoritat del col·lectiu.

Segurament estem en un moment en què la societat prima massa (i dic la societat en general) els interessos particulars per sobre dels col·lectius. I així no anem ni anirem bé.

Aprovem per unanimitat la llei del DOGC

Avui al Ple del Parlament hem aprovat per unanimitat la llei del DOGC que el fa digital. Ja en vaig parlar en un post anterior. Voldria recordar, però, les fites que aconseguirem a partir de la vigència de la llei:

• Dóna validesa legal al DOGC digital.
• Contribueix al desenvolupament i a la implantació de la societat de la informació, fita que per altra banda l'Estatut d'Autonomia recentment aprovat i vigent també ens encomana.
• Modernitza també els dispositius que la Generalitat posa envers als ciutadans i amb la seva relació, en aquest sentit la fa més eficaç i més eficient.
• Permet publicar de forma fàcil, àgil i ràpida tots els planejaments urbanístics per tal de donar compliment a les normatives i també a alguna sentència
• Permet l'accés universal i gratuït a tots els ciutadans i ciutadanes en la màxima mesura a tots els punts del territori i a tots els espais públics que així ho permetin;
• Permet vetllar -complint també un mandat que ens estableix l'Estatut d'Autonomia- per la implantació de mesures respectuoses amb el medi ambient i, per tant, el consegüent
  estalvi tant econòmic com, en aquest cas, d'arbres que significa el paper.

Els sabadellencs ens renoven la confiança

Després de la cursa de la campanya, i passat el dia de les eleccions en què els ciutadans han expressat la seva voluntat, podem dir que ens hem tornat a guanyar la seva confiança majoritària.

En aquesta ocasió hem notat especialment la presència de l'abstenció (el 1999 també va ser prou alta). Segurament per múltiples motius, no un de sol com algú vol fer creure.

Tot i l'abstenció, majoritàriament els ciutadans han volgut consolidar una opció de govern encapçalada per l'Alcalde Manuel Bustos.

Segurament també ens caldrà continuar treballant per esbrinar el per què d'aquesta abstenció, però sobretot, ens caldrà continuar treballant per acomplir els nostres compromisos de govern perquè d'aquí a quatre anys puguem passar balanç del grau d'acompliment... que de ben segur serà tan alt com l'aconseguit el 2007.