Estem gairebé al final del primer semestre del 2007 i tot fa pensar que l’evolució de l’economia catalana continua per bon camí. Almenys això s’ha pogut percebre durant dos esdeveniments que han tingut lloc aquesta darrera setmana: la XXIII Reunió del Cercle d'Economia de Sitges i la XVIII Trobada empresarial als Pirineus.
Això, afegit al fet que venim d’un període de diversos exercicis de creixement constant a Catalunya, segurament per diversos motius. Entre aquests motius hi deu haver les reformes i les accions que des dels diferents àmbits del govern s’estan impulsant des del 2004 i que ja comencen a donar fruit amb un creixement sòlid i estable. Ens referim tant a les diverses mesures previstes a l’acord estratègic com al pla de mesures contra la inflació, entre d’altres.
Per altra banda, també en aquests dos esdeveniments que esmentava es va traslladar per part del món empresarial un reconeixement i una valoració positiva sobre la projecció d’estabilitat política i econòmica, constatació que en termes literals parlava d’un govern més previsible i més estable, en definitiva, un govern que genera i garanteix confiança.
I això ens ho diuen els empresaris malgrat el senyor Duran Lleida consideri, segons declaracions seves, que el que haurien de fer és criticar el govern.
Aquest clima és acompanyat també per un clima econòmic general tant a Europa com a Espanya de perspectives positives, així com també per un context social amb molts reptes per endavant, que té una ambició de progrés, igualtat i justícia social.
En aquest context, el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya al Ple del Parlament d'avui ens ha explicat quina és la seva valoració de la situació de l’economia catalana així com les seves perspectives de futur a partir de la pregunta que jo mateixa li he formulat.
