Llavors que fan brots verds

Tan important com tenir una bona llavor per tenir un bon fruit és saber com plantar-la i tenir-ne cura fins a veure-la germinar. A Sabadell es donen tots aquests factors en el terreny empresarial que creix de manera significativa durant aquest primer semestre del 2010. Dos dels factors que han pogut contribuir a aquest increment són la inexorable matèria primera local com és el característic esperit emprenedor de la gent de Sabadell, però també el suport per a la posada en marxa d'un projecte empresarial que es pot sol·licitar a l'Ajuntament, a través del Vapor Llonch.

De fet, cada vegada més persones emprenedores, autònomes i empresaris confien en els serveis de creació i consolidació del Vapor Llonch. D'aquesta manera, durant el primer semestre de 2010 s'ha arribat a la xifra de 92 empreses creades, dada mai assolida abans en un període de sis mesos pels serveis de suport locals, i que gairebé quadruplica la xifra assolida en el mateix període de l'any passat. Per tant, es tracta d'un increment superior a la mitjana estatal situada en un 5,7%, segons dades de l' l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En definitiva, estem davant de la valentia d'un conjunt de persones que ens mostren amb la seva empenta que posar en marxa un negoci és una forma de crear ocupació i alhora riquesa per al conjunt de la ciutat.

Per això, des de l'Ajuntament tenim cura de les persones emprenedores. Des de fa uns anys actuant com assessors o facilitadors de formació o tramitació d'ajuts i subvencions per a la posada en marxa d'una empresa o bé la seva consolidació. Però en el darrers temps, amb nous projectes que permeten reforçar el suport de l'Ajuntament al creixement empresarial com són l'adequació d'una nova oferta de sòl industrial a zones com Sant Pau de Riu Sec o el Ripoll, Fira Sabadell i la projecció d'un espai annex per a empreses o especialment la creació de l'Oficina d'Atenció a l'Empresa i l'Autònom amb seu al mateix Vapor Llonch, entre d'altres.

Des del govern de Sabadell estem convençuts que perquè hi hagi noves oportunitats per a les persones que ara es troben en atur, cal potenciar i facilitar la creació, la implantació i/o el creixement d'empreses a la nostra ciutat i entorn. I així ho estem fent!

La força de l'onada

La força de l'onada

esclata contra la roca

i arriba tranquil.la a la platja

de plata lluent

del sol que ja s'amaga.

Allà hi sóc jo,

que tot ho voldria:

ser onada, ser roca,

ser platja,

ser el sol i el raig de plata...

i sortir volant

amb els meus somnis.

Una reforma del mercat de treball equilibrada

• Des del passat 16 de juny que el govern va aprovar el Reial Decret Llei 10/2010 de mesures urgents per a la forma del mercat de treball s'ha dit i s'ha escrit molt sobre el tema. Cada una de les parts que durant aquests dos anys ha protagonitzat el diàleg social en treu les seves conclusions i continua amb els seus posicionaments, legítims, és clar!
  
  Però més enllà de les posicions de cadascú, m'agradaria aportar alguns elements que potser no han quedat prou clars per poder-ne fer una valoració prou objectiva, donades aquestes lectures i interpretacions partidàries.
  
  Es diu, en genèric, que és una reforma imposada. Aquí cal reivindicar la voluntat de diàleg que el govern ha tingut durant aquests dos anys d'escoltar i dialogar amb els agents socials, sindicats i patronals, i incorporar molts dels elements que ells han aportat. Després ha pres les decisions que li tocaven i ha assumit la seva responsabilitat de governar i ha tirat endavant el Decret, que no podia demorar-se, donades les circumstàncies de la crisi. Tot i així, també cal dir que ara, un cop convalidat al Congrés, amb les abstencions de PP i CiU, també veurem en la seva tramitació parlamentària la voluntat del govern de mantenir el màxim consens i arribar al màxim acord, en la mesura que sigui possible i que totes les parts hi posin voluntat. Veurem aquí les millores que s’hi introdueixen, això sí, sense desequilibrar ni incrementar la tensió social.
  
  En segon terme, cal dir que aquesta reforma s'emmarca en un context d'altres mesures lligades a la sortida de la crisi: primer es van abordar les mesures adreçades al sistema financer, després a la cohesió social (prodi), tot seguit a abordar el dèficit (plans d'austeritat) i la darrera, la reforma del mercat de treball, i segur que continuaran...
  
  Aquesta reforma té com a principals objectius:
• Reduir al màxim la dualitat de contractació.
• Reforçar els instruments de flexibilitat interna que tenen les empreses per tal de poder mantenir l'ocupació (ERO de suspensió i reduccions horàries, sempre a partir de la negociació i les relacions laborals).
• Incrementar les oportunitats dels desocupats, especialment els joves, amb els contractes de formació o les bonificacions per a aquest col·lectiu, i els de llarga durada, també amb bonificacions.
• Ampliar el ventall de la intermediació laboral, a partir dels serveis públics d'ocupació.

Cal insistir que es tracta d'una proposta equilibrada, feta després d'escoltar tothom, malgrat no pot satisfer al 100% a ningú, però que en cap cas no es pot dir que sigui negativa, com alguns volen fer creure, per què? Doncs perquè:

• És negatiu que promogui l'ocupació indefinida? els treballadors que són temporals i passen a indefinits hi guanyen, l'empresa també (passa de pagar 45 dies a 33). Els actuals contractes indefinits (15 milions) no es modifiquen.
• És negatiu que s'encareixin els acomiadaments dels contractes temporals de 8 dies a 12?
• La persona desocupada que pot tenir millors expectatives d'un contracte indefinit en lloc d'un de temporal hi perd?
• Els joves i els aturats de llarga durada on es concentraran les bonificacions a les quotes empresarials hi guanyen o hi perden?
• Que s'incentivi la formació i els contractes per a desenvolupar-la, incorporant protecció per desocupació que ara no hi ha, és positiu o negatiu?
• Que les empreses tinguin -davant d'eventuals dificultats- altres opcions diferents a l'acomiadament parcial de treballadors o al tancament del seu negoci, és bo per a les empreses, i és bo per a l'ocupació.

Així doncs, que les empreses puguin desenvolupar la seva activitat i crear riquesa, amb més seguretat jurídica, que es generi ocupació més estable i es mantingui la xarxa de drets dels treballadors és bo per a tothom! Les xifres són prou clares: els 15 milions de contractes indefinits no perden cap dret, els 4 milions de treballadors temporals poden tenir millor expectativa que els seus contractes es transformin en indefinits, i els 4 milions d'aturats poden tenir l'expectativa d'un contracte, sigui temporal en millors condicions, sigui indefinit.

Recomano també la lectura de l'article de Valeriano Gómez, que diumenge passat a la Tribuna-Primer plano d'El País va publicar amb el títol: El equilibrio nunca decepciona

No ens deixem arrossegar!

Feia dies que no escrivia una nota en aquest bloc. Segurament m'he acostumant a dir el que faig, penso o sento a través d'una altra eina, el twitter, que de forma sintètica amb 140 caràcters em permet fer-ho amb més rapidesa. Però avui he trobat la necessitat d'escriure amb una mica més d'espai, per explicar què? El que sento en un moment on sembla que el caos ens envaeix, on sembla que tots els generadors d'opinió estan en una mena de tsunami impossible de salvar!

És una sensació condicionada. Condicionada per qui? pel que llegeixo als diaris, sento a les ràdios, veig a les televisions, i consegüentment... la gent reprodueix pels cafès, els espais de tertúlia, al carrer. He trobat imprescindible dir prou, no ens deixem arrossegar. Per què? perquè cal que siguem capaços de contextualitzar i mirar de no veure les coses des del simplisme i el titular. Tot és molt més complex i difícil del que se’ns vol fer creure per algunes parts molt interessades i oportunistes.

Ens està passant a nosaltres solets? No, li està passant al món. Li està passant, sobretot a Europa. I alguns ens volen fer creure que és tot culpa i responsabilitat només d’un que governa. Fals... Els que governen, a tot arreu, fan el que poden amb responsabilitat i rigor per intentar-ho canviar! Fins i tot des de les oposicions (ai, me n’oblidava, això sí que aquí no ens passa).

Començàvem el mes de maig amb alguns bons indicis, amb una mica de llum al final del túnel: el PIB, l'atur, el consum, l'índex de producció industrial, les exportacions, el clima industrial, semblava que començaven a recuperar el camí, en part fruit de les polítiques que els governs espanyol i català, els governs municipals, no han parat de fer.

Però malauradament, vam haver de veure com dimecres el president Zapatero segurament vivia un dels pitjors dies de la seva vida, com a president i com a president de torn de la UE.

Pressionat, segur, condicionat, segur, a contracor, segur, però amb la necessària i imprescindible responsabilitat. Qui té responsabilitats i decideix, és l'únic que es pot equivocar. I com deia ahir el Conseller Castells, les mesures anunciades per Zapatero són necessàries i d’esquerres. Ara bé, són difícils de decidir, d’aplicar i d’assumir, és clar!

No ens oblidem, però, quin és el veritable origen i causant de tot plegat: els insaciables que controlen els mercats, tan vulnerables, tan manipulables, tan interessats per aconseguir només beneficis onerosos. Aquests són els que han provocat el desgavell, els que no han parat de voler aconseguir beneficis, a qualsevol preu, els que mai volen perdre, ho han engegat tot en orris una altra vegada. Interessadament? Segur!

Però el dia abans de la mala notícia, sembla que ningú no recordi com hem avançat en aquest país en drets i en benestar els darrers sis anys: la llei de depedència, la llei d’igualtat, els drets dels autònoms, .... tants i tants avenços que ara, sí, certament, algú ens vol fer creure que estan en risc.

Tothom ho critica, però, és que abans existien aquests drets? No. Qui els va fer possibles? Doncs uns governs tant a Espanya com a Catalunya liderats per presidents socialistes, sí és clar. En aquest país ha estat amb governs socialistes quan s’ha avançat en la conquesta de drets! Que ningú no se n’oblidi.

I ara cal gestionar el moment amb la màxima responsabilitat, amb rigor, amb equilibri, amb mesures necessàries, aquestes i moltes d’altres que encara fan falta.

També amb absoluta comprensió cap als ciutadans que estan, estem, absolutament desconcertats, especialment als que els toca viure en primera persona l’impacte de la situació. Els entenem, de fet, són la nostra principal preocupació i s’hi dediquen tots els esforços per combatre-la.

Per tant, demano a tothom serenitat i responsabilitat, com la que estan exercint els sindicats, des del seu rol de defensa dels interessos dels treballadors, com la que estan exercint les oposicions a molts països europeus (aquí sembla que no) per exemple Portugal, per aconseguir sortir d’aquesta gran tempesta que ens mulla a tots i a totes.

Ara només cal que tots siguem capaços d’aportar-hi també el nostre gra de sorra, amb responsabilitat i amb serenor.

Sortirem de la crisi amb tots els drets

Amb motiu del 1er de maig, el PSC vol manifestar el seu compromís per sortir de la crisi sense retallades socials ni de drets als treballadors, malgrat les pressions de la dreta per suprimir drets laborals o d'aquells que diuen que mantenir la cohesió social i la justícia social és "massa car"

QUÈ HEM FET DES DELS GOVERNS DE PROGRÉS

1.La nostra principal prioritat és LA LLUITA CONTRA L'ATUR, GARANTINT LA PROTECCIÓ SOCIAL i intensificant alhora l' ÚS I ACCÉS ALS SERVEIS PÚBLICS D'OCUPACIÓ, per garantir que ningú es queda enrere.

La Renda Mínima d'Inserció ha passat de 64 M€ el 2006 a 101 M€ el 2009, i beneficia a
20.000 persones.

Els darrers 2 anys s'han atorgat més de 750 milions d'euros en prestacions socials.
Hem augmentat les beques menjador en més de 23 M€ i beneficien a 51.000 alumnes
Apostem per una xarxa pública d'ocupació a Catalunya: serveis públics d'ocupació més
sòlids, més eficaços i eficients, que garanteixin el control de la participació privada així com l'actuació en xarxa amb els agents socials i econòmics de Catalunya.

2. Hem promogut la CONCERTACIÓ SOCIAL i hem treballat per aconseguir el màxim consens polític i social per impulsar les mesures destinades a sortir de la crisi, com així ho demostra l'Acord Estratègic per a la Internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana i els 30 Compromisos per sortir de la crisi.
Hem arribat a un acord per destinar més de 7.000 M€ en mesures concretes per combatre la crisi.

3.Estem CANVIANT EL MODEL PRODUCTIU. Treballem perquè la creació de coneixement sigui un puntal de l'economia catalana i que això reverteixi en l'augment de la qualitat del nostre mercat de treball.

Dediquem més recursos a R+D+i empresarial: 188 M€. 21 vegades més que el 2003 (8,78 M€), i 94 més que el 2000 (1,99 M€).

El Dia Internacional de la Dansa a Sabadell

Avui, un any més, l'Esbart Sabadell Dansaire ha organitzat els actes per celebrar el Dia Internacional de la Dansa, i un any més ha estat un èxit de participació de grups de dansa i de públic assistent!

Un any més també vull escriure en aquest bloc el missatge que arreu del món es llegirà amb motiu de la celebració d'aquest dia. Com sabeu, m'hi identifico plenament, cada any, perquè és una manera d'expressar allò que sentim:

"La dansa és disciplina, és treball, és ensenyament, és comunicació. Amb ella ens estalviem paraules que potser altres persones no entendrien i, en canvi, establim un idioma universal que ens és familiar a tots i a totes.

Ens dóna plaer, ens fa lliures i ens consola de la impossibilitat que tenim els humans de volar com els ocells, apropant-hos una mica al cel, al sagrat, a l'infinit.

És un art sublim, diferent cada vegada, s'assembla tant a fer l'amor que en acabar cada representació ens deixa el cor que vatega molt fort i espera amb il·lusió la propera vegada"

Julio Bocca



Aquí podeu consultar el programa d'avui.

Garzon i "al toro"

Eines contra l'atur

El passat dimecres 3 de febrer, el President de la Generalitat, José Montilla, la Federació de Municipis de Catalunya, presidida per l'Alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i l'Associació Catalana de Municipis, dirigida per Salvador Esteve, Alcalde de Martorell, van signar un acord per impulsar els Plans d'Ocupació Local.

L'objectiu és únic: donar feina a 25.000 persones aturades, durant 6 mesos, millorant la seva formació i possibilitat una reincorporació al mercat de treball.

És una mesura destinada sobretot a les persones aturades que han quedat en pitjors condicions econòmiques i socials, que han exhaurit la prestació d'atur. La Generalitat aporta 100 milions d'euros per tal de tirar endavant aquesta iniciativa. Aquesta mesura neix de l'acord de desembre de 2009 proposat pel govern de la Generalitat, amb 30 compromisos per a l'ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya, i que compta amb el suport de sindicats i patronals.

El més interessant d'aquesta mesura és que l'actuació la duran a terme els ajuntaments, a través dels seus serveis de Promoció Econòmica. Així es reconeix el paper imprescindible que han jugat i estan jugant els ajuntaments en el suport a les persones aturades.

A Sabadell tenim l'exemple del Vapor Llonch, que és model arreu, precisament perquè treballem per a les persones que volen treballar, que necessiten treballar. Ara la Generalitat demostra que cal confiar en els ajuntaments, que són els qui millor coneixen la realitat de cada municipi. L'atur el vivim des dels pobles i les ciutats com a un veritable drama, com el problema central de la vida de moltes persones. Coneixem els noms i cognoms de les persones aturades. No són un número sinó que sabem qui són, quin és el seu entorn, la seva família, etc. És lògic, per tant, que els ajuntaments disposem d'aquestes eines en aquest combat contra l'atur.

Amb mesures com aquesta, que arriben a la ciutadania, a qui més ho necessita, es posa en valor el paper dels governs tant de Catalunya com dels municipis catalans. La ciutadania espera que la Generalitat i els Ajuntaments responguin davant d'aquesta situació de crisi. I nosaltres, representants de la ciutadania, estem fent allò pel que ens van votar: per ajudar a resoldre els seus problemes, sobretot dels qui pateixen pitjors problemes com és l'atur.

A Sabadell no hem deixat de fer esforços contra l'atur, des de sempre. I ara, acollim amb satisfacció el reconeixement de la Generalitat però sobretot el seu suport econòmic. Els ajuntaments estan mal finançats, per sota de les tasques que duen a terme. Ara, amb aquests 100 milions d'euros, podrem ajudar a 25.000 persones. Perquè la gent del PSC, a la Generalitat i a Sabadell, des del Parlament o des de l'Ajuntament, estem al costat de qui més ho necessita. I, a més, ho demostrem amb fets.

Tragèdia a Haití

Cal que la comunitat internacional, les institucions, les ONGs i la ciutadania ens bolquem en l’ajuda als afectats i en la reconstrucció d’aquest país.

En aquest document de la Federació catalana d’ONG per al desenvolupament hi trobareu els comptes corrents d’emergència humanitària per a Haití oberts per ONGs catalanes.

Per col·laborar amb l’ajut humanitari i la reconstrucció del país també us pot ser útil la pàgina web de l’ONG Solidaridad Internacional.

Manifest any Amades 2009

Avui a Sabadell, a les 12 del migdia, però també a molts pobles i ciutats de Catalunya, es llegirà el manifest amb motiu de la cloenda de l'Any Amades. Tot seguit el transcric:

"Manifest Any Amades 2009

L'any amades és la commemoració del 50è aniversari de la mort de Joan Amades, però també, una crida lliure a tot el país i en especial al món de la cultura popular per reflexionar sobre el moment actual. Ja no parlem de folklore, sinó de patrimoni, que és el llegat dels nostres avantpassats que volem transmetre als catalans del futur.

Vivim una època de modes i globalitzacions que disposen, a més de l'impuls de la novetat, de la força d'agents divulgadors d'altres cultures. Catalunya viu una pretesa època d'or de llibertats. Per això, que el que es considera normalitat és la tònica general, hi ha una tendència a la relaxació. En moments com aquest és quan hi ha el perill que es perdi la nostra identitat.

Joan Amades va ser un home que va treballar incansablement pel país i que, sense frases grandiloqüents, dedicà tota una vida a l'estudi i la divulgació de les tradicions. Avui, el seu exemple ens ha de remoure la consciència, ens ha dìmpulsar a lluitar sense vergonya per la cultura popular catalana, viva i permanentment renovada, que és la forma més genuïna de la nostra manera de ser."

Humor innocent

Pel ninotaire

Un impost de successions just

Fa molt pocs dies que al Parlament de Catalunya vam aprovar la reforma de l'impost de successions. Aquest ha estat un tema aparentment controvertit que, finalment, el govern de progrés configurat pel PSC, ERC i ICV-EUiA ha acabat consensuant. El primer que cal destacar de la reforma és que allibera de pagar-lo el 94% de la ciutadania. La majoria de persones a Catalunya pertanyen a classes mitjanes i populars, i seria injust que haguessin d'arribar a vendre un patrimoni heretat per pagar l'anterior taxa de l'impost de successions. En joc està el principi de la progressivitat fiscal, que consisteix en què més pagui qui més tingui. Val a dir, també, que aquesta reforma forma part també del programa de govern. Per tant, podem afirmar perfectament que el govern de progrés a Catalunya acompleix els seus compromisos.

L'impost de successions és un impost usual als països desenvolupats, llevat d'excepcions com Itàlia, on Berlusconi el va suprimir. En el cas català, la reforma ha permès situar-lo a un nivell molt semblant al de països com Alemanya, França, Holanda o el Regne Unit. I la raó de la seva existència és ben senzilla: l'Estat del Benestar (educació, sanitat, atenció social, etc.) es finança a base d'impostos, uns impostos on qui més té, més ha de pagar.

Després d'aquesta justa reforma, només el 6% de la ciutadania haurà de pagar l'impost de successions. I aquest 6% és precisament el sector de la població espanyola amb més recursos, de major nivell econòmic. Per tant, tots aquells que qualifiquen l'impost de successions com a “peatge de la mort”, tot defensant-ne la supressió total, són els qui defensen els més rics, deixant de banda el que signifiquen els conceptes de progressivitat fiscal i de redistribució de la riquesa a través de l'Estat del Benestar. CiU és qui no vol l'impost de successions. Potser no se n'adonen, però la seva contradicció és absoluta. Ja no poden afirmar que són partits adreçats a defensar els interessos de tota la ciutadania. Ara demostren que només defensen els interessos dels més rics, dels qui més tenen, i ho fan a costa dels qui menys tenen. I és CiU qui ha d'explicar a la ciutadania perquè algú que hereta 6 milions d'euros no ha de pagar impost de successions, tenint en compte que amb la reforma qui n'hereta 500.000 ja no l'haurà de pagar.

Cal explicar també, per evitar interpretacions diferents de la realitat, com quedarà l'impost de successions després d'aquesta progressiva reforma. En les herències entre esposos, les coses queden molt més fàcils, perquè així es defensen millor els interessos de les vídues, possiblement la baga més dèbil davant de la mort d'un pare de família. Per exemple, si una vídua rep en herència l'habitatge habitual (amb un valor cadastral inferior a 500.000 euros) i 500.000 euros més (en diners, comptes corrents, accions, etc.), abans havia de pagar uns 100.000 euros d'impost de successions. Ara no pagarà res. Si la mateixa situació és d'herència cap a un fill o filla, abans també havia de pagar uns 100.000 euros. Ara només n'haurà de pagar 10.000.

Amb aquesta reforma, vidus i vídues, filles i fills, de les classes mitjanes i populars ja no hauran de pagar l'impost de successions. Ara és un impost molt més just, més ben distribuït. I queda un detall no menys important: les comunitats autònomes que han suprimit l'impost de successions han de recaptar amb altres impostos, menys progressius. És a dir que tothom -tingui més o menys diners- ha de pagar els impostos que els rics s'estalvien de pagar allà on no hi ha impost de successions.

Nadala 2009

Constitucionalitat de l'Estatut i PP

La font original de les caricatures d'aquest bloc les podeu trobar a http://ninotaire.blogspot.com/.

La dignitat de Catalunya

Avui, en una iniciativa sense precedents, dotze diaris editats a Catalunya (Avui, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, Diari de Sabadell, El 9 Nou, El Periódico de Catalunya, El Punt, La Mañana, La Vanguardia, Regió 7 i Segre) publiquen un editorial conjunt que trobareu reproduït a continuació.

"La dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d'emetre sentència sobre l'Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l'Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent».

Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l'alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.L'expectació és altaL'expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l'evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d'una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal -un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a si mateix-, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l'Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d'acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l'esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen

L'alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d'una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l'espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d'aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.Som en vigílies d'una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l'assumpte que té entre mans -que no és sinó la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu-, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l'Estatut és fruit d'un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana

Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d'una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable

Enviado desde mi BlackBerry® de Vodafone

Compromís envers la lluita contra la violència de gènere

Aquest dissabte vaig participar en una jornada organitzada per l'Associació Llatina de Sabadell amb motiu del dia mundial contra la violència de gènere que se celebra el dia 25 de novembre de cada any, és a dir demà. En la meva intervenció vaig aprofitar per llegir la declaració de compromís que totes les institucions i administracions catalanes:

"MANIFEST 25 DE NOVEMBRE 2009

Avui, dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, les institucions públiques de Catalunya, el Govern de la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments, volem expressar el nostre condol per la mort de:

Maria del Mar, Meryem, Weiyu, Natasa, Maria Teresa, Nadia, Maria Robiria, Hilda, Josefa i Reyes,

víctimes de la violència masclista a Catalunya aquest any 2009, femicidis que, any rere any, ens mostren la terrible dimensió d’aquest problema. Segons declaracions de les Nacions Unides, actualment podem afirmar que la violència contra les dones i llurs fills i filles s’ha convertit en una de les més clares manifestacions de vulneració dels drets humans referents a la integritat física i moral, la dignitat, la salut i la seguretat de les dones. Destrossa vides, fractura famílies i comunitats i és un impediment per al ple desenvolupament econòmic, polític, social i cultural dels pobles i ciutats del món.

A Catalunya, la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, que constitueix un gran pas en l’abordatge d’aquesta problemàtica, va ser aprovada per unanimitat pel Parlament ara fa més d’un any. En aquests moments, el Govern de la Generalitat, amb la col·laboració dels ens locals i supramunicipals, està realitzant el desplegament reglamentari que ha de permetre la seva total implantació a tots els territoris del nostre país.

Aquest marc legal aposta per posar les dones en el centre de les polítiques públiques, per tal que aquestes siguin subjectes de drets i no només objectes de protecció. Alhora, reconeix el caràcter estructural de la violència masclista, és a dir, parteix de la premissa que es tracta d’ una problemàtica arrelada a les nostres societats i lligada amb les formes de ser, de sentir-se i de relacionar-se de dones i homes. Aquest reconeixement comporta, entre altres coses, actuar més enllà de la violència que té lloc en la parella i la família. Així, la violència en l’àmbit laboral i en l’àmbit sociocomunitari, com són les agressions sexuals, les mutilacions genitals femenines, els matrimonis forçosos, o el tràfic i explotació sexual de dones i nenes, entre d’altres, són també objecte d’atenció per part de les institucions catalanes, les quals estem esmerçant tots els esforços i recursos al nostre abast per tal de fer-hi front.

Però, l’èxit de totes les mesures que s’estan tirant endavant també exigeix el compromís i la implicació de la societat civil, per tal d’avançar conjuntament i amb contundència en l’eradicació de la violència masclista. Aquesta voluntat ha d’impregnar tota la ciutadania i arrelar en la seva memòria col·lectiva, tot arraconant els nínxols culturals que impedeixen que les relacions entre els sexes estiguin basades en l’autonomia, el respecte i en la llibertat. I, en aquest sentit, les tasques de sensibilització per al canvi d’imaginaris culturals basats encara en estereotips sexistes, constitueix un camí imprescindible.

Les institucions públiques catalanes ens comprometem, en el marc simbòlic d’aquesta diada, a seguir treballant per un país on l’eradicació de la violència masclista sigui, algun dia, una fita acomplida."

Pacte per a les infraestructures de Catalunya

Una de les grans notícies de l'any a Catalunya i, possiblement, de tota la legislatura, és la signatura del Pacte Nacional per a les Infraestructures. El Pacte va ser signat el divendres 16 d'octubre, entre el govern de la Generalitat, els tres partits que hi donen suport (PSC, ERC i ICV-EUiA), les dues entitats municipalistes de Catalunya -FMC i ACM-, les cambres de comerç catalanes, la patronal Pimec, CCOO i UGT, Unió de Pagesos, el RACC i les diputacions de Barcelona, Girona i Lleida.

El Pacte Nacional per a les Infraestructures és una de les grans claus de volta per assegurar el futur de Catalunya, per fer-la encara més atractiva internacionalment, i perquè sigui la gran referència industrial i econòmica del sud d'Europa. El Pacte estructura i determina les inversions necessàries en infrastructures a Catalunya amb l'horitzó de l'any 2020, amb una previsió de població de 8 milions d'habitants. Inclou els àmbits de la mobilitat, de l'energia, de l'aigua, de les telecomunicacions, dels residus i del sòl per a activitats industrials. Determina una inversió total final de 100.000 milions d'euros entre l'Estat i la Generalitat.

Les infrastructures proposades s'agrupen sota els criteris d'apostar pel transport públic, especialment ferroviari, de dotar Catalunya d'una àmplia xarxa de sòl industrial, de promoure suficient sòl per a usos agraris, de garantir l'abastiment d'aigua, d'assegurar el subministrament energètic, i de garantir la connectivitat arreu del territori amb les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Un dels detalls més importants d'aquest Pacte és l'aposta pel ferrocarril. S'hi inclouen més de 1.000 nous quilòmetres de vies, comptant amb una estructura per al transport de mercaderies amb ample de via europeu, fet històric a Catalunya i d'una importància semblant a la implantació del ferrocarril fa més d'un segle i mig. Pel que fa al Vallès Occidental, s'incrementaran els trens de rodalies i hi haurà noves línies amb pas a la comarca, incloent l'imprescindible aprofitament de la via de Renfe que va del Papiol a Mollet. Hi haurà 3 nous intercanviadors a Baricentro, a l'Hospital General de Catalunya i a Sant Cugat del Vallès. També hi haurà un nou túnel sota el Turó de Montcada i un altre a Horta, de connexió entre Barcelona i el Vallès. Es perllongaran els FGC fins a Castellar del Vallès i hi haurà un tramvia al Vallès Occidental. L'AVE passarà també pel Vallès i hi haurà una estació. I com a apostes fonamentals de país, hi haurà un “eix transversal” ferroviari, de Girona a Lleida; i també un “eix orbital” ferroviari, que uneixi Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès amb Mataró, passant per Sabadell, Terrassa i Granollers.

Pel que fa a carreteres i autovies, el Pacte n'inclou uns 600 km de nous. La incidència fonamental al Vallès vindrà per la Ronda del Vallès, definida com a via de comunicació intercomarcal entre el Baix Llobregat, els dos Vallès i el Maresme. Però també hi haurà un soterrament parcial de l'autopista de Barcelona a Terrassa, a l'alçada de Ripollet, amb tota la via fins Terrassa amb 3 carrils, incloent el de Vehicles d'Alta Ocupació (sobretot autobusos) que ja s'està construint. I s'acaba amb la Ronda Oest de Sabadell, que va avançant dia a dia pel nord de Sabadell.

Queda prou clar, doncs, que el Pacte Nacional per a les Infraestructures és un gran pas per a Catalunya, donat que inclou el compromís del govern i de la societat civil. I, malgrat que alguns no l'hagin volgut assumir en raó de mers interessos polítics, el país no pot aturar-se i necessita avançar. És importantíssim per al país tenir les eines adequades de planificació del futur, on les infraestructures de tots els tipus esmentats en són fonamentals. S'ha acabat, doncs, el temps on Catalunya anava creixent a cop d'idees soltes, de pensades d'una o dues persones, o de decisions unilaterals dels antics governs de CiU.

Ara és el temps de planificar, de construir país consensuadament i de decidir quina Catalunya volem. De mica en mica, el govern progressista i d'esquerres de Catalunya ha anat tancant els pactes necessaris per fer avançar el país. Primer va ser l'Acord Estratègic per la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'Economia. Després vingueren els Pactes Nacionals per l'Educació, de l'Habitatge, de la Recerca i Innovació, i de la Immigració. I ara tenim aquest nou Pacte per a les Infrastuctures. Perquè volem que Catalunya sigui el referent europeu que sempre s'ha merescut ser.

Accés al document del PNI.

Nova etapa del cicle de cinema català de Sabadell

Podríem dir que hi ha projectes que neixen, es consoliden i finalment agafen una envergadura que sobrepassa, amb escreix, les possibilitats i competències d’un centre com el nostre, que té com un dels objectius principals l’ensenyament de la llengua catalana. Especialment, ara que la demanda de cursos, amb la nova ciutadania, fa que hàgim de dedicar tots els recursos personals i tècnics a cobrir les necessitats laborals que exigeix l’ensenyament de la llengua catalana. El Cicle de Cinema Català ha estat una iniciativa del Consorci per a la Normalització Lingüística a través del CNL de Sabadell per difondre el cinema català i en català entre la població en general, però molt especialment entre l’alumnat dels cursos.

Aquest any, però, després de nou edicions, l’organització del Cicle de Cinema Català anirà a càrrec de l’Ajuntament de Sabadell i del Cineclub; per tant, entrarà en una nova etapa que de ben segur seguirà fent de Sabadell un punt de referència pel que fa al cinema al nostre país. Al llarg de les nou edicions anteriors hi ha hagut prop de 8.400 espectadors, s’han projectat 52 pel·lícules i han passat per Sabadell més de 95 col·laboradors. A tall d’exemple m’agradaria destacar algunes de les pel·lícules que s’han projectat en aquestes edicions, com ara ‘L’orgia’, ‘El pont de Varsòvia’ o ‘Gala’, i citar alguns dels participants com Pere Portabella, Jaume Balagueró o Miquel Porter Moix.

En la seva desena edició és el cicle amb més continuïtat i més solidesa de Catalunya, del qual tots i totes ens hem de sentir orgullosos i orgulloses. Un Cicle que seguirà comptant amb molts alumnes del CNL com a assistents i que tindrà les mateixes entitats col·laboradores que hi participaven. Un Cicle de ciutat que se situa en el canal adequat per al seu desenvolupament i amb la garantia que serà més sòlid i més ben elaborat que amb els recursos que pogués tenir amb el CNL. Per tot això, val la pena mantenir-lo viu, actiu, compromès i solidari tant amb el cinema com amb la llengua i el país.

Passem, doncs, el relleu d’un cicle amb història i amb ganes de créixer.

Vegeu-ne la programació d'enguany

Manifest de l'11 de setembre

Per encarar el futur és important recordar el passat.

L’Onze de Setembre, la Diada Nacional de Catalunya, ha de servir de reconeixement i homenatge als catalans i a les catalanes que van treballar per a la recuperació de les llibertats democràtiques i nacionals i a aquells que van patir persecució per les seves idees i pel seu patriotisme.

El nostre país ha progressat molt en els darrers trenta anys. Hem recuperat la democràcia i la llibertat, hem recuperat les institucions d’autogovern, hem assegurat la unitat civil del nostre poble, hem fet progressar la nostra llengua i la nostra cultura, i hem assolit uns nivells de benestar desconeguts en la nostra història. I amb el nou Estatut i l’assoliment d’un nou sistema de finançament, liderats pels Governs catalanistes i d’esquerres del President Maragall i el President Montilla, Catalunya ha fet un salt endavant molt important.

Ens comprometem a assegurar el desplegament íntegre de les aspiracions d’autogovern contingudes en l’Estatut votat pels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya l’any 2006 i a seguir impulsant l’evolució federal d’Espanya. En aquests moments la crisi econòmica centra les nostres preocupacions. Donem suport al Govern de Catalunya en el seu esforç per superar la crisi com més aviat millor i per acompanyar les famílies i les empreses catalanes que estan patint dificultats.

En aquest sentit, saludem les mesures preses pel Govern i molt especialment aquelles que asseguren els mecanismes de protecció social, especialment necessaris en aquesta conjuntura, i aquelles que pretenen impulsar l’ocupació del jovent del nostre país. Amb aquest esperit de confiança en el futur, cridem la ciutadania a participar en els actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya, guarnint de senyeres els balcons i les places, i assistint als actes cívics i institucionals que es convoquin.

Avui, 11 de setembre de 2009, Diada Nacional, recordem el nostre passat per continuar construint la Catalunya del futur.

Enllaç amb el Manifest de PSC

Reflexions per a ICV

Avui fa justament un mes (el 25 de juliol) el Diari de Sabadell publicava el següent article, escrit i signat per tres Tinents d'Alcalde de l'Ajuntament de Sabadell Joan Manau, Juan Carlos Sánchez i jo mateixa que voldria transcriure en aquesta nota:

"Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) és un partit amb experiència de govern, compromès completament en el govern progressista de Catalunya, i que dècades enrere va governar amb mèrit la nostra ciutat, si bé també sota les sigles del PSUC. A Sabadell, però, l'actual ICV duu un recorregut polític que deixa en mal lloc el prestigi que ICV pot haver-se guanyat a Catalunya.

L'altre dia ens va sorprendre a tots un article signat per dos dirigents locals d'ICV en el qual feien una anàlisi de la gestió del govern liderat per Manuel Bustos. Inventen un estil i una manera de fer que no es correspon en absolut amb la realitat. Neguen que la ciutat hagi avançat en aquests darrers anys de forma significativa. Obvien la recuperació de patrimoni, les noves escoles bressol, les biblioteques, les infraestructures de comunicació, els nous Centres d'Atenció Primària, l'avenç en els serveis socials i assistencials, la millora i urbanització de barris i el llarg etcètera de projectes que donen capitalitat a Sabadell.

Parlen des d'una òptica catastrofista i ressentida. I les seves declaracions encara estranyen més després d'haver llegit l'article de l'Alcalde on deia textualment: "Aquest és el present, fruit d'aquests 10 anys d'intens treball, i que se sumen als 20 anys de progrés que ja portava la nostra ciutat". El Partit dels Socialistes de catalunya sempre ha estat molt respectuós amb el passat de la ciutat, amb la gestió de l'anterior Alcalde, Antoni Farrés. Qualsevol que hagi seguit la política municipal els darrers anys en pot donar fe. El PSC i ICV sempre han mantingut una relació excel·lent. Durant anys ICV ha format part del govern de la ciutat amb l'Alcalde Bustos al capdavant, és a dir, ha estat corresponsable de les accions i decisions que s'han pres. La seva estratègia política els va fer retirar-se del govern i el canvi de líders locals en aquesta formació els ha portat a tenir aquesta actitud que, llegint l'article de l'altre dia, queda desacreditada per si mateixa. Quan és ben sabut, a més, que Antoni Farrés va donar-se de baixa d'ICV i tenia l'Entesa per Sabadell com a referent polític.

Podríem entrar a fer una llarga valoració sobre l'estil de les dues persones que signen aquest article. Però en cap cas volem caure en el parany que pretenen: no volem que la crispació i la demagògia siguin protagonistes; entenem que això no aporta res de positiu a la ciutat. Continuem oberts, com hem dit sempre i el nostre Alcalde no es cansa de repetir, al diàleg i a la concòrdia mirant pels interessos de la ciutat per sobre de qualsevol altre interès partidista. En aquest camí ens trobaran. No volem entrar en la ràbia que alguns porten enquistada i que els porta, fins i tot, a parlar des de l'anonimat, la crispació i la confrontació constant. Quina diferència amb la manera de fer d'abans! aquest és l'estil que avui volen portar a Sabadell? Aquesta és l'ètica de la qual alguns s'omplen la boca?

Per molt que alguns s'entestin, la legitimitat democràtica és la que les urnes han determinat. Tot i que sembla que alguns desconeguin aquest concepte, el PSC és qui ha obtingut una major confiança de la ciutadania sabadellenca. Una ciutadania que no té cap dubte a l'hora de declarar-se orgullosa de viure a Sabadell, i en major mesura que qualsevol altra ciutat gran de Catalunya. I és una ciutadania que en un 90% troba que a Sabadell hi ha una bona convivència, gairebé duplicant la xifra d'altres ciutats grans. Ens consta que molta gent d'Iniciativa, encara que sigui des de la lògica discrepància política, no es reconeix en aquest discurs catastrofista que fan els seus líders locals. Potser és per això que molts dels seus militants s'han donat de baixa i, fins i tot, s'han afegit al projecte socialista perquè consideren que és el millor per a la ciutat. Tampoc no és aquesta la nostra voluntat. Entenem que amb un lideratge moderat, dins de la lògica normal política i des d'una perspectiva de govern, les relacions es poden normalitzar i treballar conjuntament per Sabadell. I com que rectificar és de savis, esperem que els nous líders locals rectifiquin. Com dèiem, en aquest camí ens trobaran.

A la nostra ciutat, la gent no viu mirant el retrovisor constantment, ni viu en la crispació, l'odi, la ràbia o l'ira. Els sabadellencs i sabadellenques ens preocupem del que passa a la nostra ciutat, de la millora de la qualitat de vida i del benestar. En aquest treball per a la millora constant de la ciutat és on sempre ha estat i hi serà el PSC, al costat de la ciutadania i de qui vulgui sumar-s'hi.

Ens consta que molta gent d'ICV comparteix aquest projecte de ciutat i aquests principis, encara que sigui des de la lògica discrepància política. I també ens consta que aquesta manera de fer i d'expressar-se dels dos signants del seu article no correspon amb el sentiment real de la seva militància ni dels seus votants."