On són les dones?

Avui 8 de març commemorem un any més el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Podem fer-ho des d’una perspectiva d’autocomplaença, la de les institucions, els partits, les empreses, etc., tot lloant com i quant hem avançat, tot posant en valor l’existència d’un nou marc legal, la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes, que comença el seu preàmbul així:

“El dret fonamental de la igualtat de dones i homes constitueix un valor cabdal per a la democràcia i és una necessitat essencial en una societat democràtica moderna que vol eradicar el sistema patriarcal androcèntric i sexista. A fi que es compleixi plenament aquest dret, no només ha d'ésser reconegut legalment, sinó que, a més, s’ha d’exercir d'una manera efectiva implicant-hi tots els aspectes de la vida: polítics, econòmics, socials i culturals”.

I aquí rau el principal problema, avui, vuit mesos després de l’aprovació de la llei, hem de celebrar el 8 de març afirmant que no s’està exercint de manera efectiva implicant-hi tots els aspectes de la vida.

Centrant-nos en els polítics, el moviment es demostra caminant, i la igualtat es demostra exercint-la. La nostra sorpresa és que en les primeres passes del nou govern de la Generalitat de Catalunya, més enllà de nomenar una Vicepresidenta i situar l’Institut Català de les Dones a Presidència, no hi ha hagut més aposta política per la igualtat.

Ho vam veure en el primer gest, quan sonava la configuració del govern amb només tres dones. Finalment van ser 5 de 14 membres del govern (un 35%).

El següent pas va ser el nomenament dels 13 secretaris generals del govern, només una dona.

I el darrer pas, el pitjor, els principals nomenaments de l’estructura executiva de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals només homes.

Per què cap dona?

En ple segle XXI, en què les evidències sobre que la presència de dones directives a les institucions i empreses les fan més eficaces i rendibles, i hi ha una necessitat imperiosa -no només legal- d’avançar vers la igualtat, vers la paritat, no s’entén la manca de voluntat de garantir-la, ni tan sols de fomentar-la com diu la llei.

Amb aquests fets podem dir que arribem al 8 de març de 2016 veient com no existeix voluntat política d’avançar en l’aplicació de la LLEI 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes pel que fa als nomenaments directius de la Generalitat de Catalunya per tal d’acomplir el principi de presència equilibrada de dones i homes en tota l’escala directiva, ni el principi d’actuació 3.5 de la llei, ni el 5.3 l), ni l’article 18.2,), 25.1 c) i 25. 3, entre d’altres.

Així doncs, ens ve al cap una pregunta: a Catalunya no hi ha dones formades, qualificades i capacitades per exercir d’alts càrrecs del govern de la Generalitat de Catalunya o de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals? No n’hi ha en els partits que configuren el govern?

Ens agradaria saber la resposta, perquè com dèiem en una altra ocasió, Catalunya només pot ser un país avançat si posem el talent femení a primera línia. 

Arxiu definitiu de la causa del TSJC

Tinc l’alegria de comunicar-vos que:

•  El fiscal no ha recorregut l’arxiu provisional decretat pel jutge del TSJC el passat 23 de novembre de 2015 de la querella en contra meva per l’ús de la targeta de Renfe que m’havia atorgat el Parlament de Catalunya
•  El TSJC m’ha notificat l’arxiu definitiu de la causa el 16 de desembre de 2015.

El jutge n'ha decretat el sobreseïment donat que no hi ha trobat acreditats els suposats indicis delictius, perquè, com he dit sempre (vegeu nota del 30 de gener 2014), no hi han estat, tal com ja vaig manifestar des d'un primer moment, i consta en els diferents certificats del Parlament, tant de la Secretària General com de l'Oïdor de Comptes (que podeu veure adjunts), ja que sempre m’he limitat a fer un ús de la targeta conforme a l'establert pel Parlament de Catalunya.

El jutge recull en la seva acta el que ja vaig manifestar també de bon principi, que es va produir una vulneració dels meus drets fonamentals.

Durant aquests gairebé dos anys que han durat les diligències prèvies, he rebut mostres de suport, afecte i escalf de moltes persones que m’han fet costat, no dubtant de la meva honorabilitat, la qual cosa vull agrair de tot cor.

També vull agrair al PSC, especialment a en Miquel Iceta i en Pere Navarro, el ple suport i confiança que m’han atorgat en tot moment, així com als companys i companyes que també m'han acompanyat amb la seva solidaritat durant aquest temps.

Només recordar que la presumpció d’innocència és un dret fonamental que s’ha de respectar per sobre de tota creença o objectiu polític. La política, tal com l’he entesa sempre, s’ha de basar en el treball, en la confrontació d’idees i de propostes per millorar la vida dels ciutadans i ciutadanes, i en el control i fiscalització de l’acció de govern, no en el joc brut.

Per acabar, i tal com he manifestat reiteradament, confio plenament en la justícia i en què la causa que encara tinc oberta a Sabadell s'acabi resolent ben aviat, amb el convenciment que no he comès cap falta. Ni en aquest cas, ni en cap altre. 

Tanco una etapa

Al setembre farà dos anys vaig prendre una primera decisió, personal i meditada que acabaré de materialitzar davant la previsible convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya per al proper 27 de setembre. Això significa que tanco una etapa del meu pas per la política institucional.

Així doncs, a partir de l'octubre, en la mesura que s'hagin convocat les eleccions, he demanat la reincorporació al meu lloc de treball a l'empresa que vaig deixar fa setze anys per incorporar-me al projecte del PSC a l'Ajuntament de Sabadell primer, i al Parlament de Catalunya a partir de 2006. 

No cal dir que amb aquest fet contribueixo a la tan reivindicada regeneració democràtica, que avui, més que mai, fa tanta falta a ulls dels ciutadans.

Val a dir que ha estat un gran honor per a mi haver pogut representar els ciutadans durant aquests anys, i haver treballat amb cos i ànima per la ciutat de Sabadell, així com per Catalunya, i pels ciutadans, als quals tornaré a servir des del voluntariat social i cultural com he fet sempre. 

Una nova llei d'igualtat de dones i homes a Catalunya, perquè deixi de ser un miratge

El dia 8 de juliol de 2015 restarà a l’agenda del Parlament de Catalunya com una fita històrica. Es va aprovar la primera llei catalana d'igualtat efectiva de dones i homes, vuit anys després de l’aprovació de la llei bàsica espanyola.

És una gran fita perquè s’ha aconseguit el màxim consens, i tots els grups parlamentaris han tingut la voluntat de tirar-la endavant deixant enrere les diferències i essent valents en alguns plantejaments.

A partir de la llei s'han d'aconseguir els canvis estructurals necessaris i trencar els estereotips perquè la dona tingui el paper rellevant al qual ha estat vetada històricament.

L’aplicació de la llei ha de comportar un benefici per a tothom, dones i homes, ja que ha de permetre construir noves pautes de relació, basades en el respecte i l’equitat, i també contribuir a millorar la societat i fer-la més democràtica, més justa i solidària.

Encara que avui puguem dir que s’ha avançat molt en igualtat, la realitat quotidiana ens diu que encara no és així, per exemple amb aquestes Cinc dades que mostren que la igualtat entre homes i dones és un miratge: elles han sortit a treballar, però ells no han entrat a casa; treballem més però també tenim menys diners i menys salut; encara ens marquen la vida els rols i estereotips de gènere; allò que compta té segell masculí; i la política encara és un territori poc amic de les dones.

Perquè, com diu l’Imma Moraleda, Catalunya només pot ser un país avançat si posem el talent femení a primera línia, i per poder acompanyar les dones en les seves trajectòries vitals hem de garantir els seus drets i oferir-los noves oportunitats.

Els socialistes fa molt de temps que acompanyem amb fets aquesta premissa des d’allà on governem.

Vam presentar 208 esmenes a la llei, de les que quals se n’han acceptat un 80%. Així doncs, amb l’aprovació de la llei hem assolit molts dels objectius que ens plantejàvem.

Un major compromís i obligacions de la Generalitat i els ens públics en matèria de contractació, ajuts, esports, coeducació, protecció de la salut, justícia i centres penitenciaris, urbanisme, medi ambient, mobilitat, dona i món rural. Compromís pressupostari per al desenvolupament de la llei. Representació paritària a tots els òrgans i nivells directius, amb transitorietat per assolir-la (més llarga de la que voldríem). Usos del temps, conciliació, corresponsabilització i permís patern. Plans d'igualtat amb racionalització d'horaris, flexibilitat i personalització. Tolerància zero amb la violència masclista i l'assetjament sexual. Garantia del dret al propi cos.


La reducció dels factors de discriminació i desigualtat, el combat dels discursos d'odi i estereotips que perviuen en l'àmbit laboral, professional, empresarial i social. Una especial atenció a les dones en risc d'exclusió, cultura, mitjans de comunicació i TIC (és de remarcar l'article 25 que afecta els mitjans de comunicació i les seves obligacions de paritat en els espais d'opinió i debat, on avui les dones no són presents). Nou article sobre tràfic, explotació sexual i prostitució i, finalment, tot un nou capítol sobre mesures per a garantir el compliment de la llei: defensa de la igualtat de dones i homes a través del Síndic de Greuges, sistema d’estadística i recerca per a assolir la igualtat efectiva de dones i homes, observatori de la igualtat de gènere i en especial, una secció sobre el règim sancionador.

Avui podem dir que tenim una bona llei, ara tenim l’obligació de fer que els governs l’apliquin amb diligència, els que tenim avui, o els que vindran després del 27 de setembre. I fer-ne la difusió i la pedagogia oportunes perquè la igualtat efectiva sigui ja una realitat, sense excuses ni dilacions. I quan se’ns avaluï des de les Nacions Unides, puguem aprovar amb la màxima nota possible.

Montserrat Capdevila Tatché
Diputada del Grup Parlamentari Socialista, 
ponent de la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes

Transcripció del debat final d'aprovació de la llei

Enllaç al vídeo de la intervenció

La nova llei del Servei d'Ocupació de Catalunya, una oportunitat perduda

Enllaç al vídeo de la intervenció 

	Aturats	Ocupats
IVT 2010	705,2	3.242,0
IT 2015	758,0	3.023,2

• Un increment de l’atur en 52.800 persones

• un increment del desànim laboral de 51.800 persones (+inactius) i

• finalment una molt preocupant sortida del país de 95.900 persones,

• segons la disminució detectada en el que segurament és un exili

• econòmic.

No vam entendre els motius que justifiquessin la tramitació del projecte de llei per reducció dels terminis del procediment d'urgència, més enllà de raons electoralistes, donat que tampoc no s’ha produït un debat a fons ni sincer amb els diferents grups parlamentaris.

• ·        Estructurar uns serveis públics d’ocupació amb una organització bàsica de Servei Públic garantit (1 orientador/cada 300 aturats fins arribar a l’estàndar Europeu de 80)

• ·        Millorar el model territorial basat en la descentralització i el treball de baix a dalt.

• ·        Fixar uns compromisos pressupostaris per fer-la possible.

• ·        Establir un nou sistema de col·laboració público-privada estable i transparent (hem de dir que parcialment assolit).

• ·        Establir el sistema de Formació i Qualificació Professional plenament coordinat i integrat en un únic ens, l’Agència per a la Formació i la Qualificació Professional (no ho han volgut... ... vam tenir més fortuna amb la llei de la FP que efectivament vam trobar la voluntat d’entendre’ns del govern).

• ·        Disposar de totes les dades amb sistema de dades obertes (open data) per fer-les més transparents i accessibles.... dissortadament no hem fet fortuna

• ·        No s’incloïa en el marc autonòmic, ni europeu, tot i que finalment hem aconseguit que sí s’hi inclogui l’Europeu i l’internacional (OIT) de les polítiques d’ocupació.

• ·        No inclou cap obligació pressupostària.

• ·        I no respecta el principi d’autonomia municipal

• ·        Calia que fos pactada amb els agents (segons els agents no ho està del tot) ni CCOO ni UGT –i la FMC va votar en contra al Consell de Governs locals

• ·        Recursos propis per a desenvolupar-la

• ·        Garantia de drets

• ·        Garantia de serveis

A més de reiterar que al tràmit parlamentari:

Aquest fet ha suposat:

Pel camí, en matèria de polítiques d’ocupació:

·        S’han deixat perdre competències

·        S`han deixat perdre recursos econòmics  (50% pressupost)

·        Han deixat de posar recursos propis (100%)

I ens han entretingut amb un aparent debat d’una llei...

El balanç del seu mandat és ben galdós.

Arguments del PSC per votar en contra de la Llei d’Ocupació

Creiem que la llei d’ocupació de Catalunya resultant de la ponència del Parlament no és la llei que es mereixen els ciutadans de Catalunya. El PSC no pot ser-ne còmplice.

L'objecte d'aquesta norma no respon a un objectiu material determinat.

Li manca la concreció necessària per entendre les millores que suposarà l'aprovació d'aquesta llei en les polítiques públiques d'ocupació.

Tampoc no hem entès perquè els treballs de la ponència es van fer de forma precipitada i opaca sense possibilitat de conèixer les transaccions que s'estaven realitzant amb els diferents grups i sense haver trobat la voluntat de recerca del consens amb tots els grups parlamentaris que requereix la transcendència que se li ha volgut donar al projecte de llei, tenint en compte la incidència que han de tenir les polítiques d'ocupació i formació en la ciutadania.

El consens es teixeix amb complicitat i bon fer... que han mancat, i molt, tant al govern a la ponència i al seu soci, ERC

A més, al GPSOC ens han enredat, vam acordar uns termes per retirar l’esmena a la totalitat, que han estat rebutjats en les esmenes. No han acomplert els seus compromisos.

Què ens permet la nova llei?

·        Crea més ocupació? 

NO.

·        Preveu més recursos per garantir més qualitat en els serveis públics per equiparar-nos amb els estàndards de la UE? 

NO.

Què volíem des del PSC?

·        Poder garantir el dret subjectiu dels ciutadans i ciutadanes dels serveis i programes d'informació, orientació i acompanyament a les persones aturades.

·        Ser més eficients amb els recursos que vénen de l’Estat

·        Equiparar-nos a Europa en qualitat i oferta de serveis mínims d’ocupació (0,5% PIB)

Tot això, la llei NO ho garanteix.

Per això creiem que aquesta és més aviat un aparador.

·        Perquè no aporta cap compromís en l’organització, les funcions i el pressupost d’un servei públic d’ocupació d’un país avançat (molt menys compromís que la llei estatal)

·        És una declaració d’intencions, que no serveix per ajudar els aturats i aturades, o les persones que busquen una millor feina.

Ni L’art. 1d) que parla sobre el dret subjectiu garanteix res: garantir el dret a l’ocupabilitat és una entel·lèquia:

Perquè l’ocupabilitat és la forma de mesurar les condicions objectives i subjectives per accedir a l'ocupació, és un indicador.

L’orientació, la formació i l'acompanyament a la col·locació són serveis que poden ser gestionats com a programes amb condicionament pressupostari.

Per això hem insistit tant des del PSC que la llei ha de garantir el dret subjectiu a uns serveis d’orientació, formació i acompanyament, i el dret a l’ocupabilitat no és dret a cap servei, és tan sols el dret a un indicador. No té sentit.

·        És una operació per justificar que es fa alguna cosa per l’ocupació.

·        Proposa un model jacobí i centralitzat d’organització territorial.

Ha estat una oportunitat perduda.

El PSC va presentar esmenes a la llei per configurar un model alternatiu, sòlid i consistent, basat en els estàndards europeus de serveis d’ocupació per:

·        Garantir el dret subjectiu a:

o   disposar d’un itinerari personalitzat que inclogui el disseny i desenvolupament dels serveis d’orientació específics, les accions de formació i/o els programes de polítiques d’ocupació orientats a la seva inserció laboral i/o a la millora de la seva ocupabilitat.

o   disposar d’un servei de seguiment i acompanyament durant el desenvolupament del seu itinerari personalitzat.

A més a més, a través de les esmenes, el PSC hem volgut:

·        Anar més enllà de l’ordenació del sistema, en què bàsicament se centra la llei.

A més a més la llei,

La llei no té ni ha tingut l’ambició de ser una llei avançada d’un país de la UE.

En definitiva, la realitat que tindrem després d’aprovar la llei és la 

mateixa que hem tingut:

* menys recursos

* menys accions per a les persones aturades

* una llei que continua sense aportar res de nou, més enllà d’ordenar el sistema, com hem dit...

En resum, perden competències, i recursos... però amb la llei sembla com si haguessin fet qui sap què:

Ja vam dir des del Grup Parlamentari Socialista que hagués calgut, i cal:

·        La modificació de la Ley de Empleo, perquè la Generalitat de Catalunya pugui assumir més competències executives en polítiques, tant actives com passives, d'ocupació.

·        Més recursos, tant de l'Estat com de la Generalitat, per a polítiques actives d'ocupació, per equiparar-nos als estàndards de despesa dels països de la UE (0,5% del PIB)

·        Un desplegament territorial i de concertació de baix a dalt, a partir de les necessitats que plantegin el territoris i del seu lideratge.

Així, en els principis de l’acord amb CiU per acceptar a tràmit la llei i la recerca del màxim acord durant la tramitació de l’articulat proposàvem:

A) Presentar conjuntament per traslladar al Congrés dels diputats:

1.  Una proposició de llei de modificació de la Llei de Empleo, orgànica 56/2003 de 16 de desembre, en clau federal per recuperar l’ampli marc de competències executives en matèria d’ocupació que han estat abastament  reduïdes en el darrer RDL 8/2014, de 4 de juliol i ratificades Llei 18/2014 de 15 d’octubre.

2.  Proposar l’increment del 51% dels PGE2105 destinat a les Comunitats Autònomes per a Polítiques Actives (segons els PGE2015 l’estimació prevista per a Catalunya el 2015 si s’apliqués el 19% del total previst seria de 295M€ i hauria d’incrementar-se fins als 345M€ aprox.)

B) Donat que la llei estableix uns drets subjectius als ciutadans que s’han de traduir en uns serveis bàsics que tota persona aturada tindrà dret a rebre, cal dotar el SOC de recursos propis mínims per fer-ho possible, de manera que complementin o ampliïn si és el cas  els que l’Estat transfereix a la Generalitat de Catalunya a partir de la Conferència Sectorial d’Ocupació i Afers Laborals (que vénen condicionats pel RDL 8/2014 de 4 de juliol i pel PAPE anual).

Amb uns serveis bàsics d’orientació i formació:

·        per a l’acreditació de 150.000 persones cada any

·        per incrementar la ràtio d’un orientador per a cada 300 persones aturades (Actualment el servei es cobreix amb un orientador per cada 3.000 persones aturades. A Dinamarca un orientador cada 140 persones desocupades.)

Tot tendint a assolir el promig de despesa dels estats de la UE per a polítiques actives del mercat de treball (que és del 0,5% del PIB, i els més avançats de l’1,5% del PIB).

Vam dir que si la llei servia per assolir aquest objectiu, ens hi trobarien. Però no serveix per assolir-lo.

A més a més també vam fixar els requisits que vam plantejar des del primer moment davant la Llei:

La llei ha evolucionat des del primer text, això és veritat.

Hem de dir que sí hem aconseguit introduir-hi millores, que segurament la fan més entenedora, però no les millores que per nosaltres eren les imprescindibles per donar-hi suport.

·        No hi ha hagut el diàleg necessari

·        No hi ha hagut el debat necessari

Si volien el consens, no hi hem trobat la voluntat de buscar l’acord i el consens.

El tarannà d’ERC i CiU a la ponència ens ho van demostrar, amb l’allau i el “rodillo” per tombar-nos les esmenes.

Després que vam portar el dictamen al CGE, després del qual també hem presentat esmenes per suprimir aquells aspectes que el Dictamen deia que no s’ajustaven a dret o eren confusos.

Des d’aleshores fins avui, tampoc no hem vist que CIU ni ERC busquessin vies de recerca de complicitats, de consens o de suport....  

Han tirat pel dret... sense comptar ni voler comptar de veritat amb els altres grups.

Aleshores tindran la seva llei, nosaltres no podem ser còmplices d’una llei que tan sols és una transposició tergiversada de la legislació estatal que ens vol fer creure el que no és..... en paraules del senyor Amorós, el futur Inem de Catalunya.

______________________________________________________________

Esmenes línies vermelles del PSC

10 Esmena 10

De modificació GP Socialista (4)

Article 1, apartat d «Article 1.

 [...] [...] d) Garantir el dret subjectiu, efectiu i exigible, de les persones a disposar d’un itinerari personalitzat que inclogui el disseny i desenvolupament dels serveis d’orientació específics, les accions de formació i/o els programes de polítiques d’ocupació orientats a la seva inserció laboral i/o a la millora de la seva ocupabilitat. Les persones demandants d’ocupació han de disposar d’un servei de seguiment i acompanyament durant el desenvolupament del seu itinerari personalitzat». [...]».

(El darrer text que havíem pogut transaccionar i que finalment no ens van acceptar fou el següent:

d) Garantir el dret subjectiu, efectiu i exigible, de les persones a disposar, al llarg de tota la seva vida activa i especialment en el cas de les persones demandants d’ocupació, dels serveis adequats i necessaris  a les seves característiques, que inclogui com a mínim l’orientació, la formació i la intermediació,  i que estiguin adreçats a la seva inserció laboral i/o a la millora de la seva ocupabilitat.

136 Esmena 136

De modificació GP Socialista (35)

Article 15, apartat 2 Nova redacció:

«Article 15. [...] [...] 15.2 L’àmbit territorial per a aquesta concertació és la conca de treball, delimitada com a l’àmbit geogràfic on es produeix un nivell d’autosuficiència ocupacional dels residents en el seu territori superior al 60%. Aquesta concertació territorial es pot donar en àmbits diferents sempre que es justifiqui la seva realitat econòmica i ocupacional diferenciada. També s’exceptuaran aquells àmbits locals que en la seva naturalesa jurídica ja tinguin reconeguda la competència per actuar en matèria de desenvolupament econòmic i social. [...]»

303 Esmena 303

D’addició GP Socialista (71) D’un apartat 4, a l’article 35

«Article 35 [...] 35.4. Per donar compliment al principi de suficiència, la Generalitat ha de consignar en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a finançar el dret subjectiu, efectiu i exigible, al que fa referència l’article 1.d), amb una carta de serveis que inclogui com a mínim l’orientació, la formació i la intermediació adequades a les característiques i necessitats de les persones que els ajudi a millorar la seva ocupabilitat en els termes que estableix aquesta llei.

 El Servei d’Ocupació de Catalunya ha d’incloure en el Pla de Desenvolupament de Polítiques d’Ocupació el programa plurianual, que ha de tenir cada any la dotació pressupostària corresponent en els pressupostos de la Generalitat, amb els objectius econòmics i de ràtios per persona usuària d’orientació, formació, i intermediació de manera que assoleixi els de la mitjana de la Unió Europea.»

327 Esmena 327

D’addició GP Socialista (76)

D’una disposició addicional

«Disposició addicional segona. Dotació del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya

El Govern ha de dotar el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya amb els recursos humans i materials adequats per tal de garantir el dret efectiu establert a l’article 1.d.

A tal efecte, disposarà, com a mínim, dels següents recursos humans:

·        L’any 2015 disposarà d’un orientador per cada 300 demandants d’ocupació.

·        L’any 2017 disposarà d’un orientador per cada 100 demandants d’ocupació.

·        L’any 2018 disposarà d’un orientador per cada 80 demandants d’ocupació.»

337 Esmena 337

D’addició GP Socialista (79)

D’una disposició transitòria «Disposició transitòria segona

En el moment en què es constitueixi l’Agència de Formació i Qualificació Professional de Catalunya aquesta assumirà allò establert en els articles 16 b), 24 c) i 32.3 d’aquesta Llei.»

345 Esmena 345

D’addició GP Socialista (81)

A l’exposició de motius D’un segon paràgraf bis

«La Constitució espanyola, en l’article 40, estableix que els poders públics promouran les condicions favorables per al progrés social i econòmic i per a una distribució de la renda regional i personal més equitativa, en el marc d’una política d’estabilitat econòmica, i, de manera especial, faran una política orientada cap a la plena ocupació. Tanmateix, l’article 41 determina el compromís d’assistència i de prestacions, especialment en cas de manca de feina. En relació amb aquest mandat, l’article 148.1.13 de la Constitució estableix que les comunitats autònomes podran assumir competències en matèria de foment de llur desenvolupament econòmic, dins els objectius marcats per la política econòmica nacional. Finalment, l’article 149.1.13 de la Constitució estableix la competència exclusiva de l’Estat sobre les bases i la coordinació de la planificació general de l’activitat econòmica».

Esmena 3

De modificació GP Socialista (1) Article 1, apartat a, primer paràgraf

«Article 1. [...] Aquesta llei té per objecte: a) Ordenar el sistema públic ocupacional de Catalunya d’acord amb la normativa internacional, europea, estatal i autonòmica en els seus respectius àmbits competencials. [...]».