
28 de desembre 2007
19 de desembre 2007
Aprovem la llei d'accés a l'habitatge
Tot i així, el moment més important ha estat el debat i l'aprovació de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l'habitatge per 69 vots a favor (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA), 57 en contra (CiU i el PPC) i 3 abstencions (Grup Mixt). Llàstima que a última hora CiU i PP no hagin volgut afegir-se a l'aprovació. De fet han utilitzat la diferència sobre el lloguer d'habitatges desocupats com a excusa per a no donar-hi suport. Justament quan va sortir el dictamen del constitucional va voler jugar fent creure que es posava en qüestió tota la llei, en canvi el que deia era que el 99% de la Llei d´Habitatge no tenia cap problema de constitucionalitat.
Amb trets generals ja vaig fer un comentari sobre el que significaria tant la llei com el Pacte Nacional per a l'habitatge. Una fita històrica pel canvi de cicle en els temes d'habitatge, justament en uns moments en què el boom immobiliari sembla que es normalitza, amb la davallada d'activitat i tot el que gira al seu entorn. Per tant, amb la nova llei i les mesures del pacte per a l'habitatge, esperem que l'accés de la gent amb més dificultats a un dret constitucional sigui més fàcil. Esperem que la seva aplicació sigui al més aviat possible.
09 de desembre 2007
07 de desembre 2007
Moda, salut i seguretat des de Carpi
Voldria destacar especialment el motiu o temàtica que aquest any s'ha plantejat a l'entorn de l'assemblea, que és la moda i la salut. És a dir, com es vetlla, o s'ha de vetllar, perquè els canvis en el procés productiu, les deslocalitzacions, etcètera, no influeixin negativament en la salut dels consumidors del teixits. Per tant, quines mesures s'han de prendre per tal que els productes tèxtils que s'importin a Europa tinguin totes les garanties per als consumidors i no els produeixin malalties o efectes nocius per a la salut.
Per això, a Sabadell ja vam aprovar al mes d'octubre la declaració per demanar una millora en les condicions de salut i seguretat en els sectors tèxtils.
Avui ho hem aprovat a l'assemblea general amb l'objectiu de fer-ne al màxim de difussió possibles i traslladar-la a la Comissió Europea perquè la tinguin en consideració a l'hora d'elaborar normatives.
Vegeu la notícia que va sortir a Ràdio Sabadell
05 de desembre 2007
Inauguració de la seu de PIMEC Vallès Occidental


A mi m'ha correspost, en nom de l'Alcalde de Sabadell, adreçar unes paraules que reprodueixo:
"Benvolgut senyor Puig, senyor Gonzàlez, honorable Conseller, il·lustríssims alcaldes i alcaldesses de la comarca, senyores i senyors.
Avui compartim una bona notícia per a la ciutat, la inauguració de l’oficina de PIMEC al Vallès Occidental.
Voldria fer-vos arribar, en nom de la ciutat de Sabadell que acull la vostra seu, així com de l’Ajuntament, unes lletres de consideració i felicitació.
Com a representants de les micro, les petites i les mitjanes empreses us instal·leu just en un territori ple d’oportunitats on la vostra tasca de ben segur ha de contribuir al reforçament de la gran quantitat de pimes que configuren l’estructura empresarial del Vallès.
Són moltes les persones motivades per un esperit emprenedor que a Sabadell i a la comarca han aconseguit posar en marxa la seva idea de negoci i l’han convertit en una empresa amb futur, tot generant alhora riquesa i llocs de treball en benefici de tot el territori.
Per això, podem treballar plegats per fomentar aquest esperit i compartir projectes i accions adreçades a mantenir la situació de lideratge de la nostra comarca com a motor industrial i econòmic de Catalunya, amb una aposta clara per a les activitats d’alt valor afegit, per la innovació i per totes aquelles accions que calgui per a l’impuls econòmic, social i empresarial de la nostra comarca.
Per tot això, per aquest camí que fa poc heu començat a recórrer a Sabadell i a la comarca del Vallès Occidental, i per la vostra instal·lació en aquesta magnífica seu, us vull fer arribar la meva més sincera felicitació. Enhorabona i moltes gràcies per la feina feta i per la que de ben segur fareu!"
03 de desembre 2007
Cap de setmana intens


Per continuar, dissabte al matí una bona notícia per la gent del centre de Sabadell, la consellera de Salut, Marina Geli, va visitar la ciutat per inaugurar el CAP Centre i la delegació territorial de l'Agència de Salut pública. Una mostra del que comentava dels fets. Respecte a l'assistència primària, Sabadel ha fet un salt qualitatiu important amb la posta en marxa de nous caps com l'inaugurat i posat en servei. A la tarda, l'Agrupació de pessebristes de Sabadell inaugurava la tradicional exposició de pessebres d'enguany. De fet, aquest acte, l'encesa dels llums de Nadal i la inauguració de la Fira de Santa Llúcia, han són el sortida per a la preparació de les festes nadalenques.
I finalment avui diumenge, al matí la celebració dels 30 anys de la masia de Sant Oleguer organitzada pel Club Falcons, amb ballada de l'Esbart, la Cobla Contemporània i ballada de sardanes. A la tarda, a la Faràndula l'acte de celebració del dia mundial contra la Sida. Ha estat un festival de dansa i el concert de la Bet molt encertat per sensibilitzar contra malaltia sobretot en un segment de població amb més risc, els joves. Hi ha hagut una assistència important d'aquest públic cridat per l'espectacle, però que ha servit de ganxo per conscienciar de la importància de la prevenció en les relacions sexuals. Caldrien moltes entitats com Actua Vallès per abordar problemàtiques socials que només des de l'administració no s'hi arriba.
Ja veieu, un cap de setmana de descans, però intens en activitats ciutadanes. Una altra forma de fer país i ciutat, també.
29 de novembre 2007
Visió estratègica pel clúster tèxtil a Sabadell
Des de Sabadell, amb la col·laboració d’entitats com el Gremi de Fabricants, conjuntament amb l’Ajuntament de Terrassa i amb el suport del CIDEM, organisme del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya, vam impulsar a finals del 2005 la primera fase del projecte. Durant el 2007 s’ha dut a terme la segona part on les empreses que s’adreçaven al mercat del vestir han estat les protagonistes.
Els principals resultats d’aquesta segona etapa s’han donat a conèixer en un acte celebrat al Gremi de Fabricants.
A través d’aquest projecte s’intenta també que empreses i institucions puguin participar en iniciatives de col·laboració en projectes conjunts de recerca o comercialització. A través de l’estudi es recomanen programes de formació adaptats a les necessitats concretes de grups d’empreses, així com l’actualització dels centres de servei i infrastructures especialitzades o el desenvolupament d’accions orientades a elevar el nivell de management i d’intel·ligència competitiva de les empreses.
Balanç d'un any de govern

Cal dir que un dels compromisos clarament acomplerts ha estat l’estabilitat del govern de l’Entesa, que ha estat possible gràcies a una acció parlamentària rigorosa i equilibrada.
El govern de l’Entesa té molt clar quins són els seus objectius i quina és la seva obligació com a governants: atendre tota la Societat Catalana, deixant a banda en tot moment les provocacions i la creació de falses polèmiques tal com ha insistit l’oposició. És un govern que treballa per aconseguir un millor i més gran confort per als ciutadans de Catalunya. Per això ha apostat fort per les polítiques socials, i hi destinarà un 54% del pressupost del 2008. Veiem com està treballant prioritàriament per millorar l’educació, l’accés a un habitatge digne, aconseguir un avenç històric en serveis sanitaris, per tenir una societat cohesionada i per millorar la seguretat dels i les nostres ciutadans i ciutadanes.
En un any de legislatura ja s'han aprovat 13 lleis.
L'altre eix de treball principal del govern d'entesa ha estat començar el desplegament i el traspàs de les competències de l’Estatut.
Aquest govern comparteix la unitat des de la diversitat, és un govern compromès amb Catalunya, compromès amb l’Estatut. És un govern composat per tres forces polítiques que treballen plegades, compromeses amb una vocació de servei públic i de servei al país.
25 de novembre 2007
30 anys de l'Esbart Sabadell Dansaire
23 de novembre 2007
La llei d'igualtat i el dia contra la violència de gènere

Per altra banda, també ha recordat que diumenge celebrem el Dia Internacional contra la violència de gènere. El manifest del PSC diu que enfront de la violència de gènere hi ha esperança.
Per continuar la setmana, dimarts també se celebra al Vapor Llonch una jornada adreçada als empresaris i les empreses sobre la Llei d'igualtat i la seves implicacions a l'empresa.
21 de novembre 2007
Sobre la conferència d'Artur Mas
La idea del catalanisme no se'l pot apropiar cap partit ni cap persona en particular. I això sembla que sigui el que ha volgut fer en Mas. Em semblava que essent d'una nova generació tindria una visió més fresca, no tant visceral i primitiva de les coses. Justament ahir vaig ser a la la presentació del llibre: l'economia catalana: reptes de futur, i el catedràtic emèrit Jordi Nadal va explicar una particularitat dels catalans prèvia al naixement de l'esperit del treball que ens va caracteritzar després del 1714, que és la visió de primitius, violents i mandrosos que tenien de nosaltres els francesos i altres de més al nord. Per tant, intentem no tornar a aquesta etapa primitiva de la nostra història, ja som al segle XXI.
Crec que el catalanisme que diu Mas, que defineix com a sentiment és excloent, no integrador i això és perillós, perquè deixa fora molta gent i l'objectiu hauria de ser arrossegar a tothom. Per mi és excloent dir que serà català el que se'n senti, a banda que visqui i treballi a Catalunya. El repte ha de ser aconseguir que tothom se'n senti, com deia en Miquel Iceta, ens agradaria que hi hagués moltes cases catalanistes. Perquè d'identitat cadascú té la seva i és molt íntima.
L'important és l'espai comú i compartit, i que ha d'incloure a tothom, no deixar fora ningú.
Hi havia més expectativa i crec que va ser decebedor perquè no hi havia propostes innovadores i a més només va agrupar gent de CiU i entorns. Cal una voluntat ferma d'aglutinar el catalanisme, si hi hagués estat no hagués fet les coses així, amb aquest personalisme i aquest ego tan pujat... En la seva intervenció al programa La nit al dia, va estar molt altiu. No es pot anar així pel món. Cal connectar amb tothom.
Hi ha altres visions del catalanisme que no és la que planteja en Mas, per exemple, la dels socialistes catalans que planteja en Miquel Iceta en el seu llibre Catalanisme federalista, del qual podeu trobar-ne un resum aquí.
Jo sóc catalanista, però estic plenament d'acord amb el que planteja en Josep Ramoneda al seu article Ficciones escrit a el País el dia 13 de novembre, el trobareu aquí.
17 de novembre 2007
Un nou pacte per a la societat de la informació a Catalunya
Com ja he comentat en altres notes, cal que fem un salt per aconseguir el 2010 les fites que ens hem plantejat a Europa, i a Catalunya ens manca encara molt camí per recórrer.
16 de novembre 2007
Una notícia: una àvia gallega de 95 anys guanya un premi mundial pel seu bloc
I m'ha cridat l'atenció l'entrevista que li han fet en què ella respon perquè li van regalar l'inici del seu bloc i a partir d'això el fa servir per comunicar-se amb tot el món. Crec que àquest fet reflecteix alguns dels principis que crec que li donen un sentit extraordinari a l'aplicació i a l'ús d'aquesta tecnologia (com moltes d'altres):
- La connexió de dues generacions (àvia-nét)
- La comunicació amb persones de tot el món d'una persona que es trobava sola.
- El compartir experiència i coneixements i posar-los a disposició de qui li siguin útils.
- L'accés a tota la informació per a tothom (un "sabelotodo" com diu l'àvia).
Us recomano que feu un cop d'ull a aquest bloc. És entranyable, emotiu, fresc, espontani, sincer...
15 de novembre 2007
Un ple molt feixuc

Divendres, les resolucions i mocions, entre elles, les que demanen la dimissió de la Ministra... ja veurem.... de nou tornarem a discutir sobre el mateix... què ens aportarà? Ja veurem...
14 de novembre 2007
CiU vol tancar Ràdio Sabadell 94.6?

Com a participant i responsable aleshores del procés fundacional de Ràdio Sabadell l’any 2000-2001 m’agradaria recordar a tothom el que en el seu dia, ara fa 6 anys, va motivar la creació de Ràdio Sabadell per part de l’Ajuntament de Sabadell de forma unànime i consensuada tant per part de tots els partits polítics que configuraven aleshores l’Ajuntament (CiU també) com dels ciutadans.
Partíem d’un sentiment generalitzat a la ciutat d’enyorança i bon record de l’antiga Ràdio Sabadell, EAJ-20, transformada l’any 1995 en COM Ràdio. En aquell moment hi va haver més d’un moviment ciutadà de reivindicació per recuperar la històrica ràdio.
Des del govern municipal hi va haver la voluntat compartida per gairebé tots els grups polítics i per molts ciutadans i professionals de la comunicació de recuperar l’esperit i el saber fer d’aquella ràdio, i així va sorgir la proposta de demanar i tirar endavant la nova emissora municipal basada en els principis que regien l’antiga ràdio. La unanimitat es va mantenir també en el nomenaments del director.
Per això, es va aprovar tirar endavant una ràdio en què la ciutadania s’identifiqués, amb la prioritat dels temes locals, amb orientació clara a la informació, al servei públic i a la participació ciutadana. L’emissora es plantejava ser, i podem dir que ho ha aconseguit, un vehicle de coneixement, difusió i promoció de les entitats i col·lectius de Sabadell, i en la programació s’hi reflecteix la diversitat creativa, cultural, ideològica i social de la ciutat. La ràdio municipal difon notícies, discuteix i reflexiona abastament sobre la vida de la ciutat, generant una identitat local. Tot això s’ha aconseguit il·lusionant la ciutadania.
Així doncs, en aquest context, amb les seves manifestacions i accions, l’actual grup municipal de CiU encapçalat pel senyor Carles Rossinyol sembla que busqui trencar el consens, i introduir dos elements que fins ara no havien aparegut a l’entorn del debat de la ràdio: la politització i la manipulació de Ràdio Sabadell.
CiU també ha volgut traslladar l’opinió que l’aportació que l’Ajuntament de Sabadell fa a Ràdio Sabadell és deficitària, quan es tracta d’una inversió que aporta a la ciutat allò que en el seu dia els principis de creació que tots vam aprovar deia, exercint d’instrument que aporta als ciutadans la informació sobre què passa a la ciutat.
Des de quan un servei públic de caire cultural, educatiu i informatiu, de caràcter local i plural, obert a totes les entitats i institucions de la ciutat s’ha plantejat com a rendible?
El senyor Rossinyol no deu saber que el cost per ciutadà de Ràdio Sabadell el 2007 és de 3,9€ any, quan a Sant Cugat és de 10,25€/any, o a Cerdanyola 4,24 €/any, per parlar de ciutats amb emissores municipals equivalents a la de Sabadell.
Sobre l’afirmació que Ràdio Sabadell té un pressupost massa alt, cal dir que el Llibre Blanc de la Ràdio Local Pública, actualment en redacció i que pretén ordenar i establir uns mínims que les emissores locals han d’acomplir per funcionar professionalment, estableix que les poblacions més grans de 50.000 habitants haurien de dedicar un 0,5% del seu pressupost a l’emissora municipal. Si prenem com a base les dades de 2007, l’Ajuntament de Sabadell dedica el 0,4% del pressupost a l’empresa municipal que gestiona no només Ràdio Sabadell 94.6 sinó també el portal informatiu a Internet que, amb una mitjana de 6.000 visites diàries, s’ha convertit en un mitjà de comunicació amb personalitat pròpia. En qualsevol cas, Ràdio Sabadell és una de les emissores municipals de Catalunya que menys diners costa als ciutadans als quals s’adreça.
Per acabar voldria demanar a CIU que abans de parlar d’oïdes, com acostuma a fer amb la majoria de temes, posant la crítica destructiva per la crítica amb l’únic objectiu de desgastar al govern i sense aportar res en positiu per la ciutat, que deixi d’esgrimir falsos arguments davant l’opinió pública i els ciutadans que en el seu dia vam voler endegar amb molta il·lusió i professionalitat un projecte de ràdio amb qui molta gent s’hi identifica.
Tot plegat demostra només una cosa: que en aquest nou mandat el grup de CiU a Sabadell ha passat a tenir una actitud destructiva i crispadora en temes com el de Ràdio Sabadell, entre d’altres, sense aportació d’arguments consistents ni propostes positives per a la ciutat. És una llàstima!
11 de novembre 2007
08 de novembre 2007
Felicitats als nous graduats de l'ESDI!
Haig vaig tenir l'honor d'assistir al lliurament de títols dels nous graduats de l'Escola Superior de Disseny de Sabadell (l'ESDI), promoció 2003-2007. Aquí transcric el discurs que vaig tenir l'honor d'adreçar als nous joves dissenyadors:
Bona tarda, excel·lentíssima i magnífica rectora de la Universitat Ramon Llull, Sra. Esther Giménez – Salinas, excel·lentíssim president de la FUNDIT Sr. Josep Bombardó, Director General de l’ESDI Sr. Antoni Garrell, autoritats, professors, graduats, senyores i senyors
És per mi un honor i un orgull poder assistir aquesta tarda a aquest acte en nom i representació de l'Alcalde de Sabadell i de l'Ajuntament. Aquest lliurament de diplomes ens permet felicitar-vos per la vostra dedicació, esforç i l’interès per aprendre un professió que de ben segur us obre les portes al món del treball. No tinc cap dubte que sortiu de la universitat equipats amb el que us cal per dissenyar el vostre futur.
Potser vosaltres no en sou del tot conscients i podeu pensar que més enllà dels coneixements adquirits a l’etapa acadèmica no esteu prou preparats per resoldre els problemes que haureu d’afrontar en el món del treball i l’empresa. Però justament crec que sabeu moltes més coses de les que sou conscients. Heu après a resoldre problemes complexos, a relacionar-vos amb persones molt diferents. Justament vosaltres sou els protagonistes principals de la societat i el món actuals, un entorn global i en constant transformació, en el qual segons deia en Rifkin dilluns passat aquí mateix a Sabadell, estem entrant en una 3a revolució industrial per molts motius: el canvi climàtic, el canvi del model productiu, el canvi en el món del treball (abans es treballava en un únic lloc i ofici tota la vida, en aquesta nova era, el canvi de professió o feina es produirà cada pocs anys). I per a això cal estar preparat.
Així cal que utilitzeu tota l’empenta, l'energia, la frescor que us ha donat el vostre pas per l’ESDI per traslladar-la a la societat i al món productiu. Aquesta societat i aquest món que necessita molt bons professionals i molt ben preparats, especialment en els àmbits en els que us heu pogut formar. En un entorn canviant, vosaltres sou un dels factors clau per marcar la diferència. Per adequar la posada en marxa de l’activitat econòmica als nous temps, cal fer una aposta per la innovació i sens dubte en el DISSENY i en els DISSENYADORS com vosaltres pot estar el canvi. I és què cal per desmitificar el concepte d’innovació, sovint entès com un gran esforç que ha d’anar forçosament acompanyat d’un important cost en temps i en diners.
Només per fer-vos una idea de com creiem que és important la innovació, des de Sabadell estem impulsant l’elaboració del primer Pla d’Innovació de la Conca del Ripoll. Amb aquest pla, la ciutat vol donar un nou impuls al seu perfil industrial, així com de la comarca del Vallès. Donat que creiem que hem de continuar essent un dels motors econòmics més importants de Catalunya.
I és que com indiquen les últimes dades, Sabadell registra el major creixement de l’activitat industrial en el període comprès entre 2001 i 2006 respecte l’evolució viscuda pels municipis catalans amb més presència d’empreses d’aquest sector. Després de Barcelona, la ciutat està per sobre de Badalona, Terrassa o Hospitalet, que tot i tenir un nombre d’indústries similar al de Sabadell no han anat creixent tant en aquest tipus d’activitat en aquest període.
Per convertir una empresa en un empresa de futur, tot generant alhora riquesa i llocs de treball en benefici de Sabadell, però també de Catalunya, cal el vostre talent.
Des de l’Ajuntament també volem reconèixer el valor d’aquest talent amb un guardó. Per això, per segon any consecutiu hem convocat els Premis Sabadell, Ciutat emprenedora que contempla la categoria de millor projecte empresarial universitari. El propòsit d’aquest guardó adreçat a alumnes dels centres universitaris presents a Sabadell és estimular l’esperit emprenedor i el desenvolupament d’iniciatives empresarials en l’àmbit universitari així com fomentar la transferència de coneixement al teixit productiu local.
Des de l’Administració som conscients que cal impulsar la relació entre les empreses i els centres universitaris. Aquesta és l’única fórmula perquè tothom hi surti guanyant. Per això també felicito l’ESDI pel seu impuls de projectes de col·laboració amb les empreses i per la seva trajectòria que permet fer de Sabadell i de Catalunya un referent en la formació de professionals del disseny. Els gairebé 600 alumnes que cada curs acadèmic acull el centre és sens dubte el millor símptoma de la salut i l’interès per aquestes especialitats.
La vostra responsabilitat com a graduats universitaris és millorar els recursos i el benestar de la nostra societat. Tenir graduats universitaris del màxim nivell és un objectiu estratègic per a qualsevol societat. No obstant això, a la universitat també heu adquirit capacitat crítica, elements per construir un discurs que no es conformi amb allò que tenim, sinó, que tracti de millorar-ho. També esperem de vosaltres que amb el vostre alè, amb la vostra actitud i amb les vostres conviccions canvieu allò que s'ha de canviar. Des de l’Ajuntament continuarem treballant al vostre costat per donar-vos el màxim suport.
Per acabar només us voldria encoratjar perquè continueu il·lusionant-vos pel vostre futur, i que aprofiteu al màxim el temps i els recursos que teniu al vostre abast.
Enhorabona i moltes felicitats a tots i a totes. Moltes gràcies!"
02 de novembre 2007
El pressupost de la Generalitat per al 2008
Aquest pressupost posa de manifest l'aposta clara per la cohesió social, la competitivitat de l'economia, a més d’acomplir el pla de sanejament i per tant aconsegueix equilibri pressupostari previst al pla (amb fets, no només amb paraules). El pressupost implica un canvi moderat de cicle, tot i que cal fer notar que es tracta d’un creixement del 3%.
Pel que fa al Vallès Occidental, el pressupost d'inversions preveu la xifra de 166,3 M€ i a Sabadell de 24,9 M€.
Així doncs, els eixos per a l’elaboració del pressupost han estat:
- Cohesió social i competitivitat.
- Culmina el procés de sanejament de les finances catalanes: el conseller Castells ha aconseguit eixugar els 1.264 euros de dèficit heretat.
- Més de la meitat de la inversió es destina a polítiques socials.
- Un 17% més d’inversions: 715 euros per habitant, davant els 365 de 2003.
- Augmenten un 33,5% els fons en Recerca, Desenvolupament i innovació.
- Prioritat en les infrastructures de transport: carreteres i ferrocarrils.
De fet, els propers dies en sentirem a parlar, donat que al ple de la setmana vinent es farà el debat a la totalitat del pressupost i de les mesures fiscals i financeres. Les següents setmanes es faran els debats i la discussió d'esmenes a les diferents comissions i al darrer ple de desembre es farà el debat final i aprovació definitiva.
Enllaç amb el web del pressupost 2008.
01 de novembre 2007
Des de Sabadell: l’aposta per la indústria i la innovació

Des de Sabadell podem confirmar que aquesta unió d’esforços funciona i la ciutat ha pogut créixer en termes industrials gràcies al suport del Pacte. En concret, Sabadell registra el major creixement de l’activitat industrial en el període comprès entre 2001 i 2006 respecte l’evolució viscuda pels municipis catalans amb major presència d’empreses d’aquest sector. Però, tal i com s’especifica en la Declaració dels 10 anys del Pacte, per continuar tenint una indústria pròspera cal renovar i adequar els polígons industrials i les zones d’activitat econòmica als requeriments actuals.
En aquest sentit, des de Sabadell s’aposta per dotar la ciutat de més de 850.000 metres quadrats de sòl industrial i terciari. Un dels projectes més destacats és el Parc Empresarial de Sabadell a l’àmbit de Sant Pau de Riu-sec que serà una zona d’activitat econòmica, industrial i terciària de darrera generació pel que fa als equipaments, als serveis i als criteris de qualitat arquitectònica i de sostenibilitat. Alhora Sabadell planteja la creació d’un viver industrial a Can Roqueta, per a petites empreses industrials. És a dir, un espai per a aquelles activitats que vulguin créixer amb facilitats inicials i de mica en mica es puguin apropar a les condicions de mercat.
Per adequar la posada en marxa de l’activitat econòmica als nous temps, tal i com indica el Pacte, Sabadell també ha impulsat la creació del primer Pla d’Innovació de la Conca del Ripoll. L’objectiu principal d’aquest Pla és establir les línies estratègiques per incrementar la competitivitat de les empreses locals i del seu entorn amb les que es comparteixen elements comuns d’infrastructures de serveis a la indústria que poden reforçar l’estratègia resultant. Per fer realitat el futur al costat de la innovació, des de Sabadell també s’ha plantejat desenvolupar un espai físic des del qual poder contribuir la implantació de la innovació de manera directa. L’objectiu és crear un centre de negocis per acompanyar els emprenedors i empresaris en el seu procés de concreció i organització i gestió de la innovació. A més es treballa per potenciar la recerca i apostant per la cooperació d’empreses complementàries i interconectades.
En sintonia amb la Declaració del Pacte Industrial també s’emmarquen altres projectes de ciutat com el Centre de Fires i Convencions, Fira Sabadell, amb el qual es vol millorar la dotació d’infraestructures de serveis per l’impuls d’activitats de promoció i desenvolupament econòmic de la ciutat. En l’actualitat, Sabadell, a través del Vapor Llonch també ofereix a empresaris i emprenedors els seus serveis i es proposa fer créixer l’activitat del Vapor Llonch amb la creació d’un nou centre de formació a la fàbrica Molins amb noves instal·lacions i equipament modern per a formació dels treballadors aturats o en actiu.
En definitiva, projectes concrets amb els que volem garantir el creixement de la regió metropolitana de Barcelona com és la prioritat del Pacte Industrial. De fet, els municipis que integren el Pacte són els que encapçalen el rànquing a Catalunya quant a índex industrial. Però en un entorn productiu canviant necessitem que el Pacte Industrial, amb l’experiència acumulada ens els últims deu anys, continuï alimentant aquesta competitivitat. Treballant com fins ara, amb el suport de tots serà possible superar els obstacles que puguin sorgir en un camí, que augurem serà llarg. Per tant, desitgem molts anys més de vida per endavant al Pacte Industial de la Regio Metropolitana de Barcelona.
21 d’octubre 2007
08 d’octubre 2007
El Pacte Nacional per a l'Habitatge
Casualment avui mateix ha coincidit amb la presentació de l'informe monogràfic del Síndic sobre habitatge, durant la substanciació del qual he pogut fer la intervenció següent:
Com a conclusió voldria extreure que durant massa temps s'ha deixat fer que el mercat marqués el ritme i hem arribat a una situació que, com posa de manifest l'informe, és insostenible i està provocant múltiples vulneracions de drets. També ho posa de manifest l'informe publicat el 2007 per Càritas Diocesana de Barcelona L'habitatge, un factor d'exclusió social.
Així doncs, amb el pacte signat avui més la propera Llei del dret a l'habitatge a Catalunya (en tràmit gairebé final al Parlament) tindrem algunes eines que permetran combatre molts dels motius i les circumstàncies que ens han portat a aquesta situació. Calia posar el fil a l'agulla, i el govern actual s'hi ha posat. Solucionar tots els problemes ja són figues d'un altre paner.
07 d’octubre 2007
Birmània 2007

Moció sobre les telecomunicacions

"No cal que m’estengui massa a fer èmfasi en la rellevància del desplegament de la xarxa de comunicacions electròniques en el nostre territori, a Catalunya, perquè ja s’ha fet abastament... i el nostre grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel canvi la comparteix.
Nogensmenys ja vam tenir l’ocasió de conèixer que forma part de les intencions del govern segons l’honorable conseller senyor Puigcercós ens va exposar en aquesta cambra arrel de la interpel·lació de l’il·lustríssim diputat senyor Freixenet.
Però a més a més, també va formar part de la resolució que en el darrer ple sobre el debat de política general els grups que donem suport al govern vam presentar i aquesta vam aprovar i que, sobre aquest tema, recordo que formulàvem:
- per una banda, dins el marc del pacte nacional per a les infraestructures, per donar resposta a les expectatives del país en matèria d’inversions, entre d’altres, en matèria de telecomunicacions.
- I per altra banda, també de fer arribar les xarxes d’alta capacitat a tot el territori per l’ús de les administracions públiques així com pels operadors de telecomunicacions en condicions de neutralitat, transparència i equilibri territorial, posant en valor les infraestructures existents propietat de la Generalitat de Catalunya tot completant la seva composició a través de la cessió d’infraestructures de tercers o bé mitjançant nova construcció.
Així mateix, l’Acord sobre la metodologia per donar compliment a la disposició addicional 3a de l’Estatut, ja s’ha produït, ja inclou allò que es demana al punt 3, per la qual cosa, conjuntament amb el Grup parlamentari d'ICV-EuiA, proposem una esmena de supressió.
Tot i així, potser recordar que segons diferents fonts (la comissió europea, la CMT) sobre xarxes de nova generació fan considerar que s’ha iniciat una nova etapa en el món de les comunicacions electròniques.
- Aquesta nova etapa es pot caracteritzar per la limitació d’ample de banda de la tecnologia ADSL, malgrat l’enorme aprofitament que ha significat fins al moment actual, essent Catalunya, com deia l’altre dia el nostre portaveu Miquel Iceta, pel que fa a les empreses, el país número u d'Europa en penetració i el número sis pel que fa a les llars.
- Per altra banda, les Xarxes de Nova Generació pretenen aportar uns amples de banda superiors als 50 megas (el Molt Gran Ample de Banda). Els quals són demandats pels usuaris i permetran la convergència dels serveis: dades, imatges, etc. Això significa la substitució del fil de coure per la fibra òptica, de les centrals actuals per les eines adients. Es tracta de noves xarxes que cal construir de nou. Només es podrà aprofitar l’obra civil implicada en les antigues xarxes.
- La fibra fins a la llar (FTTH -fiber to the home), implica la substitució de tota la xarxa d’accés, la qual significa el més gran patrimoni dels operadors incumbents.
- Per tant, els principals problemes que cal resoldre fins al 2012 es refereixen a la regulació, la inversió, l’equilibri territorial, la cultura sobre les telecomunicacions i la tecnologia que s’apliqui.
De fet, per això el desembre de 2005 el govern va crear el Consorci per la gestió d’Infrastructures de Telecomunicacions de Catalunya (ITCat – 40% Localret, 60% Generalitat) que implica, segons el conveni signat entre la Generalitat i Localret per la constitució del consorci ITCat, el següent:
- Impulsar, per part de Localret, la subscripció de convenis entre els ajuntaments i el consorci ITCat per tal d'obtenir la cessió de drets d'ús sobre els béns que conformen les infraestructures ara existents per, posteriorment, cedir-ne aquest ús.
- Impulsar la cessió de les infraestructures, tant de la Generalitat com dels ajuntaments, a ITCat.
- Fomentar i facilitar la implantació de la xarxa de comunicacions electròniques a tot el territori, tot respectant les exigències pròpies del dret de les telecomunicacions. És a dir, el dret d'ocupació del domini públic reconegut als operadors i el respecte als principis de no discriminació objectivitat i proporcionalitat.
- Preveure en totes les noves infraestructures de caràcter general que es construeixin (transport públic, canalitzacions d'aigua, etc.) la possibilitat d'implantar infraestructures de telecomunicacions.
És a dir, l’establert en el punt 2 de la moció, i voldria recordar aquí la importància de treballar conjuntament amb el món local, a través de localret i/o la Federació de municipis, pel desplegament de les infraestructures de telecomunicacions, també per resoldre les qüestions tributàries associades.
Perquè és clar que en els assumptes vinculats a les comunicacions electròniques hi ha de participar per força el món local, tant en les infraestructures de telecomunicacions, com en l'impuls de les mesures d'alfabetització i millora de les competències digitals de la població, així com en el desplegament efectiu de l'Administració Electrònica.
En qualsevol cas, fer arribar la banda ampla al 97% del territori és clau, però també ho és:
- afavorir la competència d'operadores (compartir infraestructures n'és una via),
- garantir un mercat de demanda creixent (alfabetització digital i internetització de les empreses)
- i afavorir el creixement del mercat d'oferta de continguts, productes i serveis digitals des del nostre país.
És important per això la intervenció que fa la pròpia administració de la Generalitat en un mercat del que, conjuntament amb les altres administracions catalanes, configuren el principal consumidor.
Aquesta capacitat de consum ha d'orientar-se en la línia de desplegar les polítiques que facin accelerar la digitalització del nostre país i l'entrada en millors condicions a la Societat del Coneixement".
La represa de l'activitat política
Tot i així, en breu tindreu disponible els comentaris de setembre i l'inici d'octubre: Catalunya inquieta i el debat de política general, el viatge a Munich com a cloenda de l'Equal, el plens de l'ajuntament i del parlament, l'aprovació per unanimitat de la Llei de Serveis Socials, la moció sobre telecomunicacions, el Pacte Nacional per a l'Habitatge, l'informe extraordinari del Síndic de Greuges sobre habitatge, etc.).
Desitjo que siguin del vostre interès. Fins ben aviat!
04 d’octubre 2007
Oktoberfest de Munich i l'Eurodeco

El motiu del viatge: assistir a les conferències de tancament de l'Equal Eurodeco i la signatura de l'acord de cooperació transnacional per l'ocupació.
01 d’octubre 2007
Debat perllongament FGC a Sabadell
07 de setembre 2007
Tret de sortida a la Festa Major de Sabadell
31 d’agost 2007
A punt per recomençar...

27 d’agost 2007
La catàstrofe del Peloponès, a Grècia
08 d’agost 2007
Turquia i Croàcia volen entrar a la UE
24 de juliol 2007
S'acaba el curs polític municipal
No hagués calgut per dos motius: un perquè és posar en qüestió la capacitat d'autoorganització del govern municipal a través del personal directiu, i l'altre perquè tensar i fer debats per temes d'organització municipal interna fa allunyar els ciutadans perquè parlem de coses que els interessen relativament.
L'important són els resultats, no com ens organitzem per aconseguir-los. Sobretot si es fa demagògia amb el cost, o amb si s'ha proporcionat més o menys informació... com argumentà CiU (cosa que es va demostrar falsa). És aquest intent del senyor Rossinyol de fer veure manca de transparència del govern a partir de les mancances pròpies. Hem de recordar que els ciutadans són més intel·ligents del que ens pensem i voler enredar-los amb falsedats sempre és contraproduent.
Algú diu que ara s'han introduït elements de debat i que el debat és bo. No sé què dir. Depèn del debat i de com s'orienti. Si el debat ens porta cap a l'engany, l'enfrontament, la mesquinesa i la demagògia, segurament el que aconseguirem és avorrir l'audiència.
Ara bé, si el debat és en la línia del que es va produir en el darrer punt, la moció sobre el traçat dels ferrocarrils, segurament anirem millor. I ho dic per la flexibilitat i la voluntat d'entesa que ha tingut el govern per arribar a un punt de trobada. No tant pel discurs que van fer els diferents grups de l'oposició, que tots van acabar dient exactament el mateix, orquestrats per no sé qui. Sorprèn tanta homogeneïtat i discurs únic!
Tot i així, el ple va acabar amb bon gust, el de la tradicional orxata que ens va oferir l'Alcalde per desitjar-nos unes bones vacances.
Des d'aquí també voldria desitjar unes molt bones i merescudes vacances a tothom que en pugui gaudir...
21 de juliol 2007
20 de juliol 2007
La dimissió de Piqué...
Havia aconseguit no deixar-los entrar en la manera de fer a Catalunya. No se n'ha sortit. Malauradament pel PP català, no se n'ha sortit. Per la manera de fer i de parlar... ja es veia que no encaixava gens amb la línia Acebes-Zaplana-Aznar... tot i que va ser aquest darrer qui el va descobrir i va apostar per ell.
Justament tan a prop de les eleccions estatals... en el moment de començar a preparar l'estratègia electoral. Ells ja deuen saber el que es fan. Ja s'ho trobaran...
Això sí, és d'admirar l'estil de fer d'en Josep Piqué, això l'honora... i honora també la política. Des d'aquí li desitjo molta sort en el nou camí.
19 de juliol 2007
Sabadell al Ciberp@ís

Amb això veiem com es reconeix la feina feta durant molt de temps per un gran equip del qual us parlava en el post Sabadell a Internet....va fent xarxa. Enhorabona!
Fruit de l'esforç que des de ja fa uns anys l'Ajuntament ha anat fent per oferir a través de la xarxa nous serveis i noves informacions, el sabadell.cat se situa en el cinquè lloc entre els webs municipals de tot l’estat. Cal recordar que des de la primera radiografia, sempre ha estat situat en els deu primers llocs.
L'anàlisi ha estat feta a tots els ajuntaments de més de 50.000 habitants, més les capitals de província. En total han analitzat 138 webs.
Enguany els 10 webs que han aconseguit millor qualificació són: Barcelona, Saragossa, Gijón, Vigo, Sabadell, Castelló, Vitòria, Lleida, València i Girona. Per tant, el web de Sabadell també és el segona millor de Catalunya.
Aquest és un dels fruits que ha donat el programa integral de digitalització del consistori anomenat e-ajuntament i que, entre altres objectius, persegueix la prestació dels serveis tradicionals de forma telemàtica amb la implantació de nous recursos per a la informació, tramitació i atenció ciutadana.
Endavant i bona feina!
Vegeu una presentació.
18 de juliol 2007
Acabem el període de sessions fins a setembre!...

- Llei 1/2007, del 5 de juny, del Consell de Relacions Laborals
- Llei 2/2007, del 5 de juny, del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
- Llei 3/2007, del 4 de juliol, de l'obra pública
- Llei 4/2007, del 4 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007
- Llei 5/2007, de 4 de juliol, de mesures fiscals i financeres
- Llei del Centre d’Estudis d’Opinió
- Llei de l'Agència Tributària de Catalunya
- Llei de creació de l'Institut de Seguretat de Catalunya
- Llei de regulació del servei públic d'atenció de trucades d'urgència i de creació de l'entitat de dret públic Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'urgència 112 Catalunya
- Llei de reforma de l'Institut Català de la Salut
Esperem que en acabar l'any puguem acabar el tràmit de tots els projectes de llei que hi ha en curs, sobretot aquelles que tenen especial transcendència i impacte vers els ciutadans. Em refereixo als projectes de llei de Serveis Socials i d'Habitatge.
Cal remarcar que algunes d'elles resulten del desplegament del nou Estatut, per tant, qui és que qüestiona el bon ritme del desplegament? Tenint en compte també que ahir va tenir lloc la reunió Generalitat-Estat sobre traspàs de competències i ja es va arribar a acords també rellevants, que ben aviat ja es notaran. Per una banda, els acords concrets dels traspassos de competències sobre l'Hospital Clínic, l'ordenació i gestió del litoral, seguretat privada, declaració d'utilitat pública d'associacions i beneficis fiscals i assignació de l'ISBN i l'ISSN. Per altra banda, l'obertura de les ponències pels traspassos del servei de rodalies de Renfe, la inspecció del treball, l'expedició i homologació de títols i estudis estrangers en ensenyaments no universitaris i el Museu Arqueològic de Tarragona. Ja ho deia, es pot anar més ràpid, però déu n'hi do. Potser... cal seguir la dita "a poc a poc i bona lletra". Només han passat 8 mesos de govern i ja hem arribat aquí. Quants anys va trigar CiU a desplegar l'Estatut del 1979? Crec recordar que encara no va acabar....
17 de juliol 2007
Contra la sinistralitat laboral

16 de juliol 2007
10 de juliol 2007
La contaminació acústica
El passat dia 18 de juny el Síndic de Greuges de Catalunya presentava en comissió al Parlament el seu informe extraordinari sobre contaminació acústica. Com a portaveu del meu grup parlamentari em va correspondre fer-ne la valoració que aquí teniu:
08 de juliol 2007
Sobre l'ús social del català
L'objectiu de l'ús social del català demana un canvi d'estratègia
El Consorci per a la Normalització Lingüística debat un replantejament d'objectius i mètodes.
Recentment s'han pogut sentir veus de gent de sectors molt diversos que proposen analitzar la política lingüística del nostre país. I sembla que tots coincidim en dues qüestions. D'una banda, que és un bon moment per valorar l'eficàcia de la intervenció de l'administració en l'àmbit lingüístic. I, d'altra banda, que l'ús del català no ha augmentat tant com podíem esperar i que cal incrementar els recursos perquè sigui cada dia més estès. Però, anem a pams. Fa dotze anys, concretament el 1989, es va crear el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), que és un ens públic amb personalitat jurídica pròpia en què intervenen la Generalitat, 81 ajuntaments i 37 consells comarcals. Durant tots aquests anys els centres de normalització lingüística locals han fet la seva tasca. Per exemple, la de la majoria dels centres ha estat enfocada, gairebé en més d'un 50 per cent, a fer cursos de català, i la resta s'ha dedicat a assessorar i dinamitzar la ciutadania, les entitats i les empreses de qualsevol tipus, com per exemple sensibilitzar el sector immobiliari, que pot arribar més fàcilment a un tipus de públic i, per tant, vendre més pisos si s'anuncia també en català. Ara potser és el moment de posar sobre la taula els resultats aconseguits després de dotze anys de Consorci i d'avaluar si els recursos emprats han estat prou efectius. I tenim instruments per fer-ho: les enquestes sobre el coneixement i l'ús de l'idioma. Les diferències bàsiques respecte del 1989 es podrien resumir en tres constatacions. • Sembla clar que avui quan una persona acaba la Secundària (ESO) teòricament té un nivell de coneixement del català equivalent al certificat B de la Junta Permanent de Català (JPC) i, al final del batxillerat, se suposa que el grau de coneixement és comparable al del certificat C. I això és gràcies al fet que tot el sistema educatiu (de P3 fins a segon de batxillerat, els cicles formatius i la universitat) té com a llengua vehicular el català. • Totes les persones que no van estudiar en català, i de fet tothom qui ha volgut, han tingut l'oportunitat durant uns quants anys de reciclar-se i millorar el coneixement d'aquesta llengua. Entitats públiques i privades han impartit cursos a preus mòdics. • Sembla que en els darrers anys ha baixat la demanda de matrícula en els cursos i també el nombre d'inscripcions als exàmens de la Junta Permanent, cosa que podria indicar que cada vegada hi ha més gent formada o, si més no, amb un títol que els capacita per accedir a un lloc de treball, sobretot a l'administració. Per tant, podem concloure que avui hi ha més ciutadans de Catalunya que coneixen el català que no pas fa deu anys. Però aquest augment del coneixement de la llengua no sembla pas que hagi anat acompanyat d'un augment de l'ús que se'n fa diàriament. És a dir, es coneix millor l'idioma, la gent està més preparada per entendre'l i expressar-s'hi, però en canvi no el fa servir tant com es podria pensar. És per aquest motiu que tot apunta que cal fer un cop de timó i dedicar més esforços i recursos a dinamitzar l'ús social del català i a buscar noves fórmules per aconseguir que aquesta llengua es parli més, s'escrigui més i se senti més; en definitiva, que se n'incrementi l'ús en tots els àmbits. En primer lloc a l'administració, però també a l'empresa, als sindicats, als gabinets d'advocats, a les grans superfícies, pel carrer, al cinema, a la plaça, a la discoteca... I per aconseguir-ho, convindria que el Consorci per a la Normalització Lingüística, com a ens que aglutina diverses administracions governades per partits de colors polítics diferents, incrementés les activitats per fer augmentar l'ús de la llengua. Com? Doncs aprofundint en la línia ja encetada de convenis i incentius, però per damunt de tot amb mecanismes propis del màrqueting, perquè cal demostrar que el català és útil als sindicats, a les empreses, a les associacions, als joves... Cal, per tant, que entre tots busquem noves fórmules per a aquest nou impuls, aquesta nova etapa, i és possible que hàgim de canviar d'estratègia i de manera de treballar. Potser alguns professionals que ara es dediquen a la docència hauran de canviar el guix i la pissarra per la cartera on portaran la publicitat per vendre l'ús del català a clients com els API o el gremi de rellotgers, posem per cas. En segon lloc, fóra bo que les classes de llengua es poguessin orientar cap a sectors concrets, com ara els immigrants. Hem de ser conscients que el nivell d'immigració ha crescut considerablement i que el perfil de qui necessita més formació avui no és tant el de la persona que viu i treballa a Catalunya des de fa temps, sinó el de la gent que ha vingut de fora de l'Estat. Hauríem de considerar prioritari que aquest col·lectiu pogués accedir amb facilitat als cursos del Consorci. D'altra banda, hem d'aprofitar les noves tecnologies per oferir, com ja s'ha començat a fer, més formació no presencial i a distància, amb aules d'autoaprenentatge i cursos per Internet, amb la qual cosa els recursos humans es podran orientar cap a tasques més necessàries actualment. En definitiva, com que els paràmetres que ens condicionaven l'any 1989 avui ja no són del tot vigents, hem de redefinir els objectius de la política lingüística. Per això, dins el Consell d'Administració del CPNL, els representants de la Federació de Municipis hem insistit reiteradament en el replantejament d'aquests objectius fins al punt que a la darrera sessió es va començar a tractar aquest tema com a únic punt de l'ordre del dia. Creiem que és el moment d'assumir una nova realitat, posar de manifest quines són les noves necessitats i tenir sobre la taula noves propostes de canvi que ens han de permetre afrontar un nou plantejament de la política lingüística del CPNL. • Montserrat Capdevila
06 de juliol 2007
E-administració: cal una aposta ferma per la interoperabilitat


Situació tecnològica actual
- Gràcies a la intercomunicació per internet, els ordinadors poden parlar entre ells
gràcies a l’estil obert d'Internet, existeixenen uns estàndards de facto que tothom fa servir per a la intercomunicació de sistemes (XML, SOAP, …) - Gràcies a l'evolució ‘tecnològica’ de la societat, les administracions públiques estan cada vegada més digitalitzades
- Portem 10 anys d’impuls públic d’Internet però d’internetització desigual de les administracions, més depenent del voluntarisme que de la planificació estratègica. L’Acord parlamentari de Catalunya data del 23 de juliol de 2001 i des de llavors no s’ha revisat.
- L’impuls més decidit el fa l’administració general de l’Estat (AGE) amb el "Plan Avanza" i la llei d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics (va entrar en vigor el 23 de juny i reconeix el dret dels ciutadans a relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques, i obliga a aquestes a prestar tots els serveis públics a través d’Internet com a molt tard el 31 de desembre de 2009).
- Encara que per raons de falta de pressupostos, la llei permet a les comunitats autònomes i els ens locals demorar-se en l’acompliment d’aquests terminis (obliga en qualsevol cas a publicar un calendari d’actuacions), ningú es voldrà quedar fora i la pressió ciutadana ens impulsarà a l’acompliment.
Reptes de la interoperabilitat actual
El que els polítics hem de demanar als tècnics –informàtics, lletrats, tècnics d’organització, lingüistes,...- davant dels reptes de la cooperació entre administracions per a l’impuls de l’administració electrònica és:
- Vetllar pels beneficis que obtindrà el ciutadà com a resultat de cada procediment interoperat. No té sentit fer res que no repercuteixi en un benefici directe pel ciutadà.
- Orientar al ciutadà cada procediment posat en intercomunicació.
- Cercar l'equilibri financer: cap euro posat en interoperabilitat que no estalviï el mateix euro en un termini màxim de 4 anys al conjunt d’administracions involucrades.
- Compromís equilibrat: tots els participants en una relació de cooperació tecnològica s’han de comprometre amb la mateixa intensitat en la qualitat, transparència i equitat del conjunt de procediments en què interoperen.
- Corresponsabilitat amb les dades, que són l’actiu principal de les administracions. Cal depurar-les, compartir-les i millorar-les en benefici dels ciutadans actuals i del futur.
- Increment del valor públic: tot esforç d’interoperabilitat genera un nou capital intel·lectual que cal cuidar i preservar, ja que normalment no hi ha un departament o organisme ‘propietari’ dels procediments interoperats.
La nostra fita ha de ser el Pla d'acció sobre administració electrónica i2010: accelerar l'administració electrònica a Europa en benefici de tots, i la Llei d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics és el camí iniciat des de l'Estat per arribar-hi. Ara des de Catalunya ens hauríem de posar les piles i plantejar-nos què fem per arribar-hi acceleradament i de forma equilibrada a tot el territori.