Bon any 9

L'home dels nassos

Continuant amb les tradicions, avui, darrer dia de l'any, que podrem trobar per carrers i places l'home dels nassos, se sol fer balanços, però ja se n'ocupen prou els mitjans de comunicació de totes les tendències de fer-los.

Potser tocaria parlar de finançament, però també igualment se'n parla abastament i els opinadors de totes les línies també en fan les seves interpretacions, la majoria negatives del tema... sembla que no tinguem ganes que la cosa surti bé. Bé, el que faré, enlloc de repetir arguments, és enllaçar amb la nota del company Donaire anomenat Deu preguntes sobre finançament, que crec que de forma molt pedagògica explica les claus sobre el tema, que comparteixo.

Bé, simplement per acabar l'any el dia dels nassos, només voldria traslladar els desitjos que m'agradaria que per al 2009 es puguessin fer realitat. Com veureu, són il·lusions, utopies, que no podem deixar de tenir, tot i que treballar-hi depèn de tantes persones i de tantes voluntats, que semblen inabastables, però són necessàries:

"En començar l'any brindarem perquè els nostres projectes, les nostres il·lusions, els nostres desitjos i els nostres sentiments es facin realitat. Només ens cal l'esperança perquè així sigui, però sobretot, el compromís i el treball dur i intens perquè puguem aconseguir un món en pau, més just, més solidari, on tothom hi pugui trobar la felicitat. Aquest any 2009 se'ns brinda com una nova oportunitat."

Bon any 9!

Llufa i innocent

Tió 2008

Homenatge al Francesc Xavier

Ahir ens va deixar el nostre amic i company regidor Francesc Xavier González Santos. Una gran persona. Hem compartit bons moments, també moments difícils, però com tu deies: compartint-los, s'han fet grans els bons i petits els dolents.

Des d'aquí els millors records, perquè estaràs sempre amb nosaltres, no t'oblidarem.

La directiva del temps del treball

Celebro la notícia que el Parlament Europeu ha votat en contra de les 65 hores i ha frenat la directiva del temps del treball per majoria absoluta.

Cal donar l'enhorabona a tothom que ha treballat per fer possible que la directiva no hagi progressat al Parlament. Tant des de l'àmbit sindical com a principal motor, l'àmbit polític i la societat civil, l'activisme digital, que amb les diferents mobilitzacions han aconseguit convèncer gairebé totes les sensibilitats.

I sobretot també el paper clau que ha tingut l'eurodiputat socialista Alejandro Cercas que com a ponent ha acabant de convèncer als eurodiputats que finalment hi han votat en contra.

Ara encara caldrà un darrer tràmit de negociació perquè acabi decaient definitivament.

Aquest és un pas important pel que significa del paper que té i ha de poder tenir Europa ara i en el futur, aquesta Europa social tan valorada però alhora tan controvertida.

Enllaço la reflexió que el company Josep Maria Rañé fa al seu bloc.

Sobre el dilema PGE-finançament

L'ofensiva mediàtica que aquests dies estan patint els nostres companys diputats del PSC a Madrid per part de CiU, ERC i en certa mesura ICV és pura demagògia. No poden pretendre de cap de les maneres que el PSC faci el que ells volen.

El PSC es basa en uns altres paràmetres. Què volen, que enlloc de federats amb el PSOE, ho estiguem amb CIU i ERC? o no és això el que volen? Pretendre que no fer el que ells diuen és anar en contra de Catalunya és apropiació indeguda de fer el bé per a Catalunya. El PSC és tan català i defensa els interessos de Catalunya com ho poden fer ells. L'altra cosa és que el PSC tingui maneres i visions diferents per defensar aquests interessos.

Les coses són molt més complexes de com alguns les plantegen. El món no és o blanc o negre, té multitud de tonalitats i colors! CiU, ERC, i altres derivats independentistes només es plantegen dues maneres d'afrontar les coses: o blanc (estar amb les nacionalismes i independentismes, que confonen amb estar amb Catalunya) o negre, en contra (i que tornen a identificar amb Catalunya). El PSC i el seu catalanisme va molt més enllà d'aquest dilema que es vol traslladar a l'opinió pública i a la societat catalana! El PSC recull moltes més tonalitats i sensibilitats que aquestes d'"estàs amb mi, o en contra mi!".

A qui li passa pel cap que puguem estar en contra dels interessos de Catalunya? Una altra cosa és la manera com es defensen aquestes interessos, des de plantejaments amb responsabilitat de govern o des de la barrera de l'oposició (on es troben CiU, ERC i ICV a Madrid) on sembla que tan sols els motiva l'enfrontament i el conflicte, que en moments com els actuals només poden portar-nos a anar pitjor i per tant, a pitjors resultats.

Transcric la declaració que avui ha aprovat l'executiva del PSC:

Declaració de la Comissió Executiva del PSC

"La Comissió Executiva del PSC ha decidit, a proposta del seu Primer Secretari i per unanimitat votar a favor d´aixecar el veto del Senat als Pressupostos Generals de l´Estat per al 2009.

La Comissió Executiva del PSC ha decidit, a proposta del seu Primer Secretari i per unanimitat votar a favor d´aixecar el veto del Senat als Pressupostos Generals de l´Estat per al 2009.

Ho fem per tal de no perjudicar els interessos dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i Espanya.

• Que es veurien perjudicats per la inestabilitat política i econòmica que es generaria.
• Que es veurien privats d'uns pressupostos que serveixen per combatre la crisi, per impulsar les polítiques socials i per augmentar de forma significativa la inversió pública de l´Estat a Catalunya en aplicació de la Disposició Addicional Tercera de l´Estatut : 4626 milions d´euros.

D'aquesta manera, no donem per finalitzat el procés negociador del nou sistema de finançament. Un procés que ha d'acabar abans de finals d´any.

Ha d'acabar amb un acord que produeixi un nou sistema de finançament que respecti totalment l'Estatut i que sigui just per a Catalunya. El termini del 31 de desembre és improrrogable.

L'acord ha d'entrar en vigor al 2009. Donem per fet que l'acord es produirà.

Si es donés el cas, que no desitgem en absolut, que no s’arribés a un acord; si s’evidenciés que el Govern d’Espanya no tingués voluntat de complir l’Estatut, les relacions entre el PSC i el PSOE no tornarien a ser com abans.

Som plenament conscients de la transcendència de la nostra decisió.

Ens devem als ciutadans i ciutadanes de Catalunya que esperen de nosaltres fermesa,
intel·ligència i, sobretot, resultats. Som plenament conscients de la nostra responsabilitat i
l’exercirem en tot moment, pensant exclusivament en l’interès de Catalunya i no en la
comoditat o la incomoditat del PSC o del PSOE."

30 anys de constitució

Fi de la primera part de les jornades econòmiques

Aquest dilluns vam fer la darrera sessió de la primera part de les Jornades de conjuntura econòmica actual a Sabadell. Mesures per impulsar la competitivitat del territori. Joan Tugores, catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona va ser l'encarregat de tancar la darrera sessió d'aquest any. Aquí teniu la seva presentació que ens va donar una certa llum de cara al futur.

Joan Tugores va fer una breu anàlisi de la situació actual i va exposar també algunes de les claus per tenir en compte de cara al futur.

Va parlar que Catalunya, i Sabadell també, estan ben posicionades en aquest àmbit perquè el teixit productiu es basa en pimes i sobretot microempreses, ja que ell creu en un model més diversificat, no tan concentrat en grans empreses motors.

Va ser encoratjador sentir com lloava la tasca que es desenvolupa al Vapor Llonch tot dient que “les accions que es fan a Sabadell i al Vapor Llonch van per un bon camí. Heu de continuar fent aquestes activitats i així la crisi serà menys profunda i més curta”.

Precisament, des de l'Ajuntament estem treballant per contribuir a fer el canvi de model econòmic amb una aposta clara per l’economia del coneixement i tots els esforços formatius que ens permetin estar en millor situació.

És per això que l'Alcalde ens va encarregar engegar aquest cicle de jornades econòmiques com a oportunitat per compartir les propostes i accions que estan en marxa o que es preveu desenvolupar per part de tots els agents públics i privats, així doncs hi han participat representants de l’administració local, autonòmica i estatal, institucions com la Cambra de Comerç, entitats financeres, sindicats o entitats socials, partits polítics, etc.

Per fer una primera aproximació a les conclusions del cicle, és clar que cal continuar treballant de valent pel canvi de model econòmic existent i potenciar la formació com a mètode per reorientar el futur laboral de molts treballadors que han quedat a l’atur.

Un altre aspecte rellevant de les jornades és la necessitat de retornar la confiança en el sistema bancari i generar liquiditat al sistema financer, així com garantir l’atenció als més desfavorits.

A grans trets aquests són alguns dels factors més rellevants de coincidència al llarg de les sis sessions del cicle.

Aquí trobareu tota la informació sobre les jornades.

8.000 milions per a obra pública als municipis

Balanç de dos anys de fets

Parlen del president de persona amb poques paraules, cert, però també i de vegades se'n fa molts jocs de paraules, de què és home de fets, i ho va demostrar amb el balanç dels dos anys de govern Enfortir Catalunya.

Només cal veure-ho aquí.

Inversió als municipis

Avui ens hem llevat amb una bona notícia que anunciava ahir el President Zapatero al Congrés: el Plan español para el estímulo de la economía y el empleo. Com deia Miquel Iceta "Un pla excepcional per una situació excepcional". Es tracta de l'aportació extraordinària de 8.000 milions d'euros per a un fons d'inversió pública en l'àmbit local per a obres d'execució immediata de competència local.

La notícia és molt benvinguda pel món local perquè dóna aire i aconsegueix tres objectius:

• Dóna sortida a moltes necessitats de projectes d'inversió dels municipis, que estaven apurats per la manca de possibilitats de les finances municipals.
• Dinamitza les empreses que podran tenir en poc temps possibilitats d'accedir a les adjudicacions dels municipis.
• Permetrà l'ocupació de moltes persones en atur.

Des d'aquí voldria felicitar a l'Alcalde de Sabadell i president de la Federació de Municipis de Catalunya Manuel Bustos per haver aconseguit aquesta fita, que per molts no soluciona els problemes de finançament municipal, però sí que significa un respir davant la situació de crisi actual que encara es pot accentuar fortament durant el 2009.

Sobre les jornades econòmiques a Sabadell

Dilluns dia 24 fèiem al Vapor Llonch la penúltima de les jornades econòmiques per analitzar la situació econòmica actuali plantejar les propostes de cada grup municipal. Per part del PSC em va correspondre a mi mateixa. Tot seguit la meva intervenció:

No entrarem ni a analitzar les causes, se n’ha parlat abastament al llarg de les jornades, i les conseqüències crec que es coneixen prou bé:

• Crisi financera>bombolla immobiliària>sector construcció
• Crisi de confiança>sector serveis>sector industrial

Això ha provocat i continua provocant, amb una mena d’efecte cadena: ERO, processos concursals, acomiadaments i atur. En un cercle viciós de baixada dràstica de l’activitat econòmica i atur que ens porta cap a la recessió.

Amb tot això, pateixen les persones, els nostres ciutadans. Aquesta és la nostra principal preocupació. Per això ens preocupa i ens ocupa que es facin totes les mesures i accions per minimitzar-ne l’impacte.

Sabem que l’Estat ha fet i planifica fer moltes coses adreçades a entitats financeres primer, empreses i ciutadans. I li demanem que les acceleri.

Sabem que la Generalitat també, a empreses, famílies i als aturats, i també li demanem que les acceleri.

A escala local, valorem que els diferents grups comparteixin amb nosaltres la preocupació per la situació i també les nostres propostes d’actuació, amb les quals hem pogut veure que coincideixen molts d'ells.

Les que el grup municipal socialista i el PSC ha demanat i demana al govern de la ciutat davant la conjuntura actual:

Que sigui motor d’inversió:

• tant per la inversió municipal amb tots els equipaments i infraestructures en curs i previstos.
• com pel desenvolupament del Pla d’infraestructures de Sabadell que la ciutat necessita i ha aprovat amb un gran consens (amb aquests 1.000 milions d’€ planificats i previstos) més els que facin falta per desenvolupar amb la previsió del pla.
• com pel Pla municipal d’habitatge, com a motor de dinamització dels sectors econòmics vinculats a la construcció.

Que faci una aposta decidida per a les polítiques socials (com ha fet en el Pressupost 2009):

• Reforçant els dispositius de serveis socials.
• Reforçant els dispositius del Vapor Llonch per atendre la creixent demanda de serveis de formació i ocupació per millorar l’ocupabilitat de les persones que es queden en atur.
• Que apliqui criteris d’austeritat, rigor i racionalització de la despesa (com ja està fent). Tot i que també demanem que no vagi massa enllà de manera que perjudiqui en excés els sectors d’activitat econòmica que treballen per a l’Ajuntament.
• Posi en marxa mesures per a l’estalvi energètic tant al propi ajuntament com per sensibilitzar i ajudar els ciutadans i empreses a reduir la factura (Oficina Municipal de l’energia)
• Que treballi amb insistència per a la millora del finançament municipal (el nostre Alcalde és a Madrid per treballar per aconseguir-la)
• Que l'Alcalde continuï liderant el Consorci per a l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental, tal com ha fet fins ara juntament amb Terrassa.
• Valorem molt positivament l’acord que el consell d’alcaldes del Vallès Occidental va aprovar .

Pel que fa a mesures estructurals, creiem clau que el govern municipal continuï fent tots els esforços que està fent en:

• El desenvolupament dels més de 850.000 m2 quadrats de sòl industrial i terciari, especialment a Sant Pau de Riu-sec
• Pla d’Innovació i Pacte per la Innovació per incidir i ajudar en el canvi de model productiu i la millora de la competitivitat.
• Centre d’empreses industrials a Can Roqueta
• Finalització de la I fase de la Fàbrica Molins
• El suport a la creació i la consolidació d’empreses
• Recerca finançament per a nous emprenedors
• L’accés a Microcrèdits
• Foment de l’esperit emprenedor

I sobretot, atendre la petició que els agents socials fan:

Davant la situació de crisi, anar i treballar junts per afrontar-la, amb responsabilitat màxima per part de tothom.

I aquí és on en els grups de l’oposició no veiem ni trobem aquesta unitat d’actuació, ni ganes de tenir visió conjunta, ni exercir responsabilitat, sinó el que veiem és aprofitament de la situació per a posicionaments partidistes i d’enfrontament, ridiculització i frivolització de l’acció del govern.

Per acabar demanem: confiança, i les tres i: il·lusió, innovació, imaginació. Davant la crisi, cal trobar les oportunitats i treballar amb esforç, constància, perseverança i enginy per sortir-ne més reforçats.

Bolonya

Què celebrem el 20-N?

Per a una governança financera global

Aquí l'enllaç a la resolució que vam aprovar al Consell Nacional del PSC de dissabte 15 de novembre.

1. Defensem que mai més els mercats financers prevalguin per sobre de l’economia real.
2. Lamentem que la supervisió financera no hagi sabut adaptar-se a la integració dels mercats en l’era de la globalització.
3. Celebrem que per, primera vegada, la dreta europea hagi reconegut públicament que ha après la lliçó, en termes de regulació dels mercats financers.
4. Recolzem les darreres propostes presentades pel Partit Socialista Europeu (PSE), coherents amb les posicions que sempre hem defensat els i les socialistes.
5. Defensem que la UE exerceixi un cert lideratge internacional, a la vegada que exigim que es reforci l’aplicació coherent i la convergència de la seva pròpia regulació i supervisió en els seus mercats.
6. Entenem, recolzem i ens solidaritzem amb les propostes que, de cara a la Cimera de Washington, ha realitzat el moviment sindical internacional per mitjà de la Confederació Sindical Internacional (CSI) i l’Agrupació Global Unions...
7. Desitgem que el disseny de la nova regulació del sistema financer mundial compti amb tots els nous actors del nostre temps...
8. Valorem com un pas d’extraordinària importància per a Espanya la seva participació en la Cimera per la reforma del sistema financer internacional...

Deslocalitzacions productives

En aquesta nota transcric els arguments de la intervenció que em vaig preparar per a la Jornada que USOC va organitzar dilluns dia 17 de novembre sobre les deslocalitzacions productives.

Tot preparant la intervenció vaig ensopegar amb un document del Col·legi d’Economistes de Catalunya que ja l’any 2004 feia una sèrie de consideracions arrel de les deslocalitzacions. De fet van fer una nota d’opinió.

En primer terme, voldria reproduir una de les declaracions de principis del PSC:

"El PSC és un partit socialdemòcrata, que té entre un dels seus principis l’emprenedoria com a impuls de la iniciativa personal, la llibertat d’empresa i la innovació en el marc d’una economia de mercat socialment responsable que faci del treball un dret i una oportunitat per a l’emancipació de les persones".

A partir d'aquí, algunes consideracions sobre el fenomen de les deslocalitzacions:

• Fa temps que a Catalunya el fenomen de la deslocalització és un fet: durant anys hem vist caure sectors industrials productius com el tèxtil, la línia blanca d’electrodomèstics, la metal·lúrgia, etc.
• Durant molts anys la política industrial a Catalunya, no va ser gens preventiva. Les multinacionals van venir a Catalunya pels costos baixos i per les subvencions a la implantació (ara aquestes se’n van, com se n’aniran les que ara s’implanten als països de l’Est o al Marroc, quan els estàndards de benestar hi arribin (drets laborals, mediambientals, etc.).
• Hem de tenir present que abans del nou govern tripartit que comença a governar l’any 2004, la política industrial es basava principalment en aquella que no existeix, o bé existeix de forma discrecional, amb un repartiment sense concurrència competitiva d’ajuts (per exemple un import de 8 milions €, que permetia ajudar a construir naus, encara que no tinguessin un projecte industrial al darrere -em refereixo a ACC Cervera que a hores d’ara ja ha tancat).
• Les deslocalitzacions eren beneïdes i de vegades gestionades per gabinets propers al govern.
• Es mantenien amb càrrec a l’erari públic empreses en pèrdues (MITASA, Puigneró).
• Es concedien préstecs o s’avalaven empreses i projectes insolvents mitjançant la Comissió Assessora Reconversió Industrial de Catalunya (CARIC), primer, i una incorrecta utilització de l’ICF, després. El nivell de fallides va comportar, en els primes anys del tripartit, haver de proveir 50 milions d’euros.
• Es va viure la privatització dels centres de serveis a les empreses, construïts amb fons públics (IDIADA, LGAIN).

A partir del 2004, la política del govern va variar cap a una política industrial basada en:

• L’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana que cerca caminar cap un nou model productiu de béns i serveis basat en la incorporació de coneixement en lloc de baix valor (entès el basat en salaris baixos i condicions precàries).
• Ajudar amb transparència i concurrència pública a les empreses que modernitzen els seus productes o els seus processos: increment d’ajuts a la Innovació per valor de 70 milions de €, disseny i posta en marxa de la xarxa de centres tecnològics que donaven suport als sectors, exigir una actitud responsable en els processos de reordenació empresarial (per primera vegada s’exigeixen plans socials en els ERO).
• Fomentar el diàleg i la negociació per aconseguir la flexibilitat que necessiten les empreses.
• Fomentar la internacionalització de les empreses

Dit això, i atenent-me al títol de la taula rodona, em referiré a la meva visió sobre les polítiques pal·liatives i/o preventives:

Polítiques pal·liatives

Un cop una multinacional ha decidit deixar una localització, l’excusa que pot trobar pot ser qualsevol. Però el fenomen es produeix principalment per la manca de competitivitat entesa en els termes de baix cost salarial que comentava, així com, si aquesta es va implantar amb ajuts públics, ja n’ha fet l’amortizació, per tant, ja no n’obté benefici.

Quins elements poden retenir una empresa? Doncs si aquesta ho ha decidit, pocs n’hi ha, a no ser que aquesta tingui entre els seus principis la Responsabilitat Social o la implicació amb un determinat territori.

Dins les pol. pal·liatives hi ha els plans socials i els processos de recol·locació. El governs poden intentar mediar, o desenvolupar tots aquells elements que puguin fer-la més competitiva fora dels salaris:

• Recerca i desenvolupament de nous productes i serveis
• Entorn facilitador (mobilitat i connectivitat)
• Capital humà ben format

Ara bé, si ha pres la decisió, poca cosa més que acompanyar els treballadors en el procés i ser molt exigents en la presentació de plans socials i acompliment d’aquests, és a dir, garantir els drets laborals i l’acompliment estricte de la normativa laboral. No ens enganyem dient que si hi invertim, l'empresa continuarà (en tenim molts exemples del passat).

Una altra possibilitat és intentar trobar capital inversor que vulgui implicar-s’hi, i l’empresa vulgui atendre-ho. Ara bé, si és una multinacional, p.e. italiana, la venda d’una localització li pot significar competència, i difícilment voldrà vendre.

Polítiques preventives

Cal dir que les polítiques preventives són de llarg recorregut, no solucionen els problemes al moment, i més ara que es veuen accentuats amb la crisi econòmica mundial i difícilment poden canviar la decisió de la multinacional que ja ha fet la seva aposta estratègica.

La paraula clau és competitivitat: en mà d’obra qualificada, en infraestructures, en dispositius de recerca i innovació.

Apostar pel teixit productiu propi (en el seu moment es va deixar ensorrar i substituir per multinacionals que es van implantar amb ajuts). Per tant, la nostra política és fer créixer i reforçar el teixit pime i micropime més arrelat al territori, amb RSC. Apostant fortament per la formació, tant professional com universitària, orientades a l’empresa.

Invertir fort per canvi de model productiu tal com pretén l’Acord estratègic (recentment revisat) així com el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació.

Però sobretot, i el que és més important per aconseguir-ho: la concertació, la visió conjunta de país, de tots els seus agents i actors per aconseguir-ho.

La trobada PSC i UDC

La llei d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics

Dijous dia 13 la FMC organitzava la jornada sobre la Llei d'accés electrònic i quins reptes planteja a les administracions locals.

Quines són les preguntes-clau que es fan els Ajuntaments?

El 23 de juny de 2007 es va aprovar la llei 11/2007 d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics. Una llei básica que afecta totes les administracions i, tot i que requereix d’un desplegament reglamentari a escala autonòmica i municipal, marca una línia clara per al desplegament de l’administració electrònica a l’Estat i al nostre país.

Aquesta llei marca un abans i un després en la relació dels ajuntaments amb els ciutadans, ja que reconeix per primera vegada el dret dels ciutadans a relacionar-se electrònicament amb totes les administracions. Per tant, aquesta llei d’accés electrònic imposa unes noves obligacions a l’administració local quant a garantir aquest dret ciutadà preferentment a partir del 31 de desembre de 2009.

Els municipis catalans són molt conscients dels reptes a què s'enfronten de cara a adaptar-se a la nova Societat de la Informació i el Coneixement i en l’acció de govern tenen una llarga experiència en:

• les polítiques d’alfabetització digital per lluitar contra l'exclusió que prové de l’ús d’aquestes tecnologies,
• les polítiques d’impuls d’introducció de les TIC en les empreses i el teixit econòmic,
• les accions per a l’adopció de les TIC en els propis ajuntaments, tant de forma interna com incorporant-les en els serveis als ciutadans, principalment a través de les oficines d’atenció ciutadana i als webs.

Però ara aquests reptes tenen una estratègia nacional de desplegament i unes dates marcades en el calendari. El reconeixement del dret dels ciutadans per accedir als serveis públics marca un horitzó clar als ajuntaments. I una pressió en el temps i per tant en les organitzacions internes i en els pressupostos. Per això les qüestions clau dels ajuntaments quant a l'administració electrònica són:

La incorporació de les TIC a la gestió municipal i també a la relació amb els ciutadans fa ser més competitius els ajuntament, obliga a desplegar millor les polítiques a partir de les restriccions pressupostàries que suporten i en el context de crisi en què ens trobem.

L’ús d’Internet i els ordinadors s’ha estès entre tota la població, especialment a Catalunya i que avui en dia es impensable plantejar qualsevol línia de comunicació amb els ciutadans que no incorpori les tecnologies d’una o una altra manera.

Però ara hi haurà unes noves obligacions (per llei) en la línia del que ja s'està desplegant. Interessa fer-ho bé. Per això la FMC ha impulsat la realització d’aquesta jornada, amb l’ànim de divulgar la necessitat d’adaptació de les estratègies d’Internet a les noves lleis d’accés. Obtenint l'opinió dels qui estan involucrats en el desplegament actual de l’administració electrònica i posant sobre la taula les preguntes que genera l’adaptació de les entitats locals a aquestes noves lleis, a aquests nous drets electrònics.

Volem fer-ho bé, i una de les coses que estem aprenent d’aquesta nova Societat de la Informació, és que el valuós “coneixement” que tenim dins de les organitzacions es pot compartir entre els municipis generant així molt més coneixement i molt més valor per als ciutadans. Aquesta jornada pretenia posar una mica més de llenya en aquest foc del coneixement necessari per desplegar les polítiques d’administració electrònica.

Cimera del G-20

Qui desfarà l'embolic?

Sobre actituds

L'actitud de CiU davant la presentació dels pressupostos que va fer el conseller Castells al Parlament una vegada més és de restar en comptes de sumar. De posar en dubte, qüestionar i manipular barroerament abans d'analitzar i proposar.

I en aquests moments al país, el país que CiU tan vol abanderar, el que li fa falta és sumar esforços i responsabilitat més que autoflagelació, realisme, pragmatisme i confiança.

Amb aquesta actitud de catastrofisme i alarmisme exagerat, el que transmet CiU és pessimisme i això és el pitjor que pot fer davant la situació actual. Per tant, només se li pot demanar a CiU responsabilitat i rigor. A tots plegats ens cal treballar durament per sortir-nos-en, amb austeritat i esforç.

Perquè el govern amb la presentació dels pressupostos mostra clarament la voluntat de tirar endavant amb un alt esforç per fer allò que tan es reclama, mantenir els nivells d'inversió per dinamitzar l'economia, per fer de motor i ajudar a les empreses que continuïn tirant endavant, i ajudar els que surtin més perjudicats de la situació.

Ridiculitzant i menyspreant la tasca del govern no s'aconsegueix cap més objectiu que continuar desprestigiant la política, i en el fons, perjudicant el país, Catalunya, especialment en un moment tan delicat com l'actual.

Somriure

"Ningú no és tan pobre que no pugui regalar un somriure,
ni tan ric que no el necessiti"

Aquesta cita, que avui tot revisant l'agenda del mes de la meva filla per planificar les seves tasques prèvies als exàmens del trimestre, m'ha encantat trobar apuntada en el dia d'avui.

Voldria compartir-la per demanar somriures per enriquir el món que en aquests moments està en procés accelerat d'empobriment. Els nostres fills de ben segur que en tenen la clau, la meva avui m'ho ha demostrat. Perquè un somriure:

"No costa res, però dóna molt,
enriqueix als qui el reben, sense empobrir els qui el donen…
Ocorre en un obrir i tancar d'ulls, i el seu record dura de vegades per sempre…
Ningú és tan ric que pugui passar sense ell, i ningú tan pobre que no es pugui enriquir pels seus beneficis.

Crea la felicitat a casa, encoratja la bona voluntat en els negocis, i és la contrassenya dels amics.
És descans per als cansats, llum per als decebuts, un raig de sol per als tristos, i el millor antídot contra les preocupacions.
Però no pot ser comprat, perdut, deixat o robat…
perquè és una cosa que no beneficiï a ningú llevat que sigui brindat espontàniament i gratuïta.
Perquè ningú no necessita tant un somriure com aquell a qui no li queda res per donar"

Un programa per a l'ocupació al Vallès Occidental

Avui ha tingut lloc la comissió executiva del Consorci per a l'Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental al centre de serveis de Castellar del Vallès.

Un dels punts que hem aprovat té una important transcendència per donar resposta a l'actual escenari socioeconòmic de la comarca. Es tracta del pla d’execució per desenvolupar el Programa Integral de Polítiques Actives d’Ocupació 2008-2009.

Aquest programa integral planteja una inversió de 10,6 milions d’euros per desenvolupar-lo, per part de la Generalitat de Catalunya, el Fons Social Europeu, els 23 ajuntaments de la comarca, els agents socials i econòmics, la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal. El Pla ha estat treballat i elaborat amb la participació activa de totes les entitats consorciades implicades en l’activitat econòmica del territori.

Dades sobre la situació socioeconòmica de la comarca

A l'octubre de 2008, hi havia registrats al Vallès Occidental un total de 316.643 assalariats/des, 29.320 empreses i 64.669 autònoms. Això demostra que arran de la crisi econòmica, hi ha hagut un clar retrocés del nombre total d’assalariats i d’empreses, i un lleuger descens dels autònoms.

D’altra banda, els tres grans sectors econòmics de la comarca –la construcció, la indústria i els serveis- han perdut empreses, i només en el sector de l’agricultura i, en menor mesura, en el de serveis, s’incrementa el nombre d’assalariats.

Durant aquest període del 2008 s'han produït més expedients de regulació d’ocupació que al 2007, tot i que han comportat una menor pèrdua d’ocupació, i que el nivell de contractacions ha estat molt menor que en anteriors etapes.

Un aspecte que té molt en compte el Consorci per l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental és l’evolució de desocupats al territori i els col•lectius que en resulten més afectats.

Així doncs, el pla d’execució per al 2008-09 aprovat té en compte cinc línies d’actuació.

En primer lloc, pel que fa a la línia relativa a l’ocupació i qualitat de treball, es pretén la modernització dels serveis d’ocupació, alhora que donar respostes a les necessitats que generi la llei de Dependència, i impulsar noves fórmules de concertació social vinculades a la salut laboral, la conciliació de la vida laboral i personal, i la responsabilitat social.

En la línia de la formació, l’objectiu és treballar per tal de potenciar el reconeixement de la formació professional i adaptar-la als nous reptes del teixit productiu. També es volen millorar els processos de transició de l’escola al treball, evitant l’abandonament escolar.

Una altra de les línies de treball reflectides en el pla d’acció és la d’empresa. En aquest cas, es pretén fomentar l’apropament i la comunicació amb les Petites i Mitjanes Empreses (PIME), donar suport als emprenedors, així com als treballadors afectats per reestructuracions empresarials. També es volen portar a terme accions de formació a treballadors per aconseguir la seva estabilitat laboral.

D’altra banda, el document inclou també actuacions i propostes diverses encaminades a potenciar la igualtat d’oportunitats, per tal de propiciar l’accés i permanència al mercat de treball de les persones amb més dificultats, i la igualtat d’oportunitats a l’empresa.

Una cinquena línia, la de la transnacionalitat, té per objectiu l’assoliment de la transferència de coneixements i d’experiències, i la difusió de la tasca que està portant a terme el Consorci per l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental a escala estatal i europea.

Aquí parlem, de TVE1 Sant Cugat

Ahir em van convidar per primera vegada a aquest programa de TVE1 a Sant Cugat. El nom del programa és Aquí parlem i pretén divulgar la tasca parlamentària. Aquí teniu l'enllaç.

Tot l'equip del programa que condueix en Lluís Falgàs, així com l'equip d'informatius ens va acollir de forma molt càlida, tant a mi mateixa com a la diputada de CiU, Meritxell Borràs, que va fer de contrincant en el debat que vam mantenir sobre la política industrial.

Moltes gràcies a tots per la invitació i felicitats pel programa!

Un nou canal per als emprenedors

Ahir vaig poder assistir a la presentació del canal emprenedorstv.com, una iniciativa de Banesto i la Generalitat de Catalunya. Crec que és una bona expressió del que fa molta falta a l'actualitat, a banda de ser en format web 2.0. Us recomano que hi doneu un cop d'ull.

Per la castanyada

La llei de política industrial de Catalunya

Pot semblar que aquesta llei arriba en un moment molt oportú o inoportú, a algú li pot semblar que és poc ambiciosa, o que ho és massa, el Conseller ja n’ha exposat el context, en l’estratègia de la UE, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya... així com les finalitats i les característiques principals, els instruments... per tant no m’hi estendré, però sí que voldria fer èmfasi en el què per a nosaltres, el grup parlamentari socialistes-cpc, té importància perquè arriba en un moment clau, en què estem patint per la situació econòmica global, que òbviament també ens afecta com a país, en uns moments en què Europa i el món aborden la gran crisi de la globalització i els països han de decidir què volen ser quan siguin grans.

Justament quan Catalunya està en ple camí cap al canvi de model productiu, és a dir, s’estaven fent els deures.

Ja des del 2005 amb la signatura del primer Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. Uns deures que s’estan fent com a país, amb l’impuls del govern i dels agents socioeconòmics que li donen suport i s’hi han compromès, amb un exercici clar de responsabilitat per sobre de tot.

Un acord que abordava amb valentia mesures per a:

• L’impuls estratègic de la innovació


• La transferència tecnològica


• La recerca i la innovació


• El foment del creixement i el dimensionament del teixit empresarial català


• La política de clústers i la cooperació empresarial


• Les accions per a l’atracció d’inversions i la internacionalització, amb la consolidació de l’Agència Catalana d’Inversions, i amb ACC1Ó, com a instrument que aquesta llei que avui debatem consolida


• També per al foment de la internacionalització i el reforçament de la projecció exterior de Catalunya.

Tot això orientat a l’increment de la competitivitat de les empreses. Continuo:

• Les accions per al foment de l’emprenedoria a la societat catalana i augmentar la base d’empreses emprenedores d’alt creixement.
• Les mesures per a la simplificació administrativa per fer més fàcil la relació de les empreses amb l’administració
• El finançament de l’activitat econòmica amb capital risc i altres instruments de suport a l’emprenedoria i la innovació.
• L’atenció a les noves necessitats financeres de les empreses per al seu creixement a través de l’ICF.
• L’aposta per disposar d’una àmplia oferta de sòl i edificació industrial, logístic i de serveis, amb una gestió integral dels polígons industrials, etc, etc. etc.
• D’altres mesures sobre ocupació, formació professional, idiomes, tecnològica, la dotació d’infraestructures de tot tipus, de cohesió social, etc.

Per això, per a nosaltres, malgrat la conjuntura, és un bon moment per posar una nova peça a un puzle molt més gran i complet que estem muntant, com es va posar ahir una altra peça d’aquest puzle amb la signatura del PNRI, un pacte, que en paraules del president, fomenta el nou model productiu i n'és la palanca de canvi, perquè Catalunya vol ser i ha de ser un dels territoris pol d’atracció del talent i del coneixement del sud d’Europa.

Aquest puzle reforçat també amb la revisió i el nou impuls de l’Acord estratègic 2008-2011 renovat fa uns mesos (juny 2008) amb les seves mesures concretes, i el seu pressupost (+de 7.000 M€).

Per tant, crec que no es pot posar en dubte l’aposta clara del govern per l’impuls de les polítiques industrials que han de permetre potenciar la competitivitat dels diferents sectors industrials, l’augment de la confiança dels inversors (a través de l’ACI, instrument clarament orientat i reforçat en aquesta missió) i per treballar per mantenir l’ocupació industrial, de qualificat i d’alt valor afegit.

Valoracions

No barregin les pomes amb les cols, unes qüestions conjunturals amb una llei i unes accions que aborden qüestions estructurals, que demostren la voluntat explícita del govern per fer una política industrial clara, concreta, moderna, tal com correspon al segle XXI, això és el que planteja la llei. Una llei que:

• Pretén crear un marc òptim per a la creació d’empreses i perquè l’empresa innovi.
• Dóna resposta al teixit empresarial català i millora els mecanismes de suport que tenia fins ara.
• Crea l’Agència per a la innovació, la internacionalització i la promoció empresarial. ACC1O, fruit de la fusió entre Cidem i Copca. Així es dóna més dimensió al que ha de ser el principal instrument d’execució de la política industrial de Catalunya.
• Pretén recuperar la política industrial com a element bàsic de suport al teixit empresarial per a millorar la productivitat i la competitivitat de l’economia.

Deixim recordar-los la frase que en els moments que CiU governava va fer seva: “la millor política industrial és la que no existeix”

Aquí almenys tenim una proposta de llei, d’abans no n’hem trobat cap.

La Llei de Política Industrial vol oferir una resposta clara al teixit empresarial mitjançant la millora, tant dels mecanismes i instruments de planificació i suport, com de l’entorn i les condicions de competitivitat en les que les indústries catalanes i totes aquelles empreses que s’hi relacionen desenvolupen la seva activitat, en sintonia amb els objectius que segons la UE la política industrial dels estats membres ha de tenir, igualment se situa en la línia dels objectius marcats per l’Estratègia de Lisboa:

• la millora de la competitivitat a través de la innovació i la internacionalització del teixit industrial català,
• en un context de creixement sostenible, respecte al medi ambient,
  millora de l’ocupació i aprofundiment de la cohesió social.

Un element que considerem rellevant a la llei és la creació del Consell de política industrial, com a òrgan de participació i diàleg social, així com la participació en l’Observatori de prospectiva industrial i aportant un informe anual al Parlament amb els resultats assolits. (ple, comissió de polítiques sectorials, presidència i vicepresidència).

Conclusions

Modernitza la concepció de la indústria i es dota d’uns instruments adequats als temps actuals: la integració en un únic ens del copca-cidem per a una actuació més coordinada i eficient.

Que a més a més ha cercat la concertació i la participació dels agents socioeconòmics directament implicats en la política industrial, fet que per a nosaltres és important, perquè a més se n’han recollit gran part de les seves aportacions, i a més dóna fe una vegada més d’una nova manera de fer d’aquest govern des del 2005.

CIU sempre té a la mà l’excusa fàcil que tot és poc ambiciós... i quina política industrial tenia CIU quan governava? Quines ambicions va exercir?

Si més no de la política industrial de Ciu també en recordem, a banda de la frase que abans ja he esmentat, el no a les zones d’urgent reindustrialització, el desmantellament del sector tèxtil tradicional, la gairebé desaparició de la línia blanca a Catalunya (Corberó, Domar, Bru), la pèrdua de pistonada del sector metal·lúrgic de moltes comarques (UH a Sabadell, Metales i platería Ribera a BCN, i centenars d’empreses en aquesta àrea, el tancament de Samsung a Palau Solità, la crisi de Lear a Cervera, i en èpoques més remotes dels anys 80 més d’un 20% d’atur en algunes comarques i poblacions.

Per això el nostre grup votarà en contra de les esmenes a la totalitat al projecte de llei de política industrial.

Algunes dades

• Un de cada quatre euros que factura la indústria espanyola els genera a Catalunya.
• Catalunya significa un 25% del negoci industrial d’Espanya, el 33% de l’exportació i el 40% de les patents. El pes de Catalunya a l’Estat més determinant en l’àmbit de l’economia sòlida és el que es basa en la indústria.
• Som dels pocs territoris de l’OCDE que en els últims 15 anys hem guanyat llocs de treball a la indústria.
  
  
  

La borsa puja i baixa...

Notícies

Avui voldria compartir diverses bones notícies que hem pogut viure i conèixer al llarg del dia, en contraposició a les que en els darrers mesos sembla que ens portin davant de la debacle, i més després de sentir alguns grups parlamentaris de l'oposició que parlen amb termes tan catastrofistes que sembla que tot s'enfonsi.

• La primera bona notícia la compartia fa dos dies, i és que el govern de l’Estat invertirà 4.626 milions d’euros a Catalunya el 2009, un 6% més que l’any passat. Justament en un moment de pressupostos austers.
• La segona bona notícia és que finalment hem estat capaços d'arribar a una resolució conjunta, els tres grups de govern juntament amb el principal partit de l'oposició, que posa de manifest la unitat catalana davant la negociació del finançament.
• La tercera, l'he pogut llegir a El País, que Catalunya ocupa el lloc número dotze a escala mundial i el tercer a escala europea, només per darrere d'Irlanda i Portugal, en atracció d'inversions estrangeres, que es concentren, principalment, en els àmbits més "tradicionals" de l'economia, com són els sectors productius i manufacturers.
• I la darrera bona notícia, a escala local, és que avui s'ha inaugurat una nova empresa a Sabadell, de disseny i distribució de roba de treball... Aquests dies que només sentim a parlat de tancament d'empreses, és un bon contrapunt...

Les males notícies del dia són les dades de l'atur a Catalunya, i a l'Estat.

Declaració amb motiu de la Jornada Mundial pel Treball Digne

Avui, abans del debat i aprovació de les propostes de resolució arrel del debat de política general s'ha llegit la següent declaració, consensuada i presentada per tots els grups parlamentaris de la cambra. Com a convidats hi han assistit els màxims responsables dels sindicats impulsors a Catalunya: UGT, CCOO i USOC. El text diu així:

"La Confederació Sindical Internacional (CSI) ha organitzat per al dia 7 d'octubre la Jornada Mundial pel Treball Digne.

La missió del sindicalisme, històricament i en l'actualitat, és millorar les condicions de treball i de vida dels treballadors i treballadores i llurs famílies, i esforçar-se per defensar els drets humans, la justícia social, la igualtat de gènere, la pau, la llibertat i la democràcia.

Actualment, la meitat de la força laboral mundial guanya menys de dos dòlars al dia, 12 milions de persones treballen en condicions d'esclavatge, 200 milions de nens i nenes treballen, i 2,2 milions de persones moren a causa d'accidents i malalties laborals cada any.

Només un sistema internacional basat en la solidaritat i el respecte envers els drets de les persones, consagrats en els convenis de les Nacions Unides i de l'Organització Internacional del Treball (OIT), pot posar fi a aquesta tendència.

Amb motiu de la Jornada Mundial pel Treball Digne, el Parlament de Catalunya fa una crida a aplicar aquests convenis, a fer-ho d'una manera urgent i a fer del treball digne un element central de les polítiques laborals.

Palau del Parlament, 2 d'octubre de 2008"

Sobre la intervenció del MHP

Estic contenta que el meus país tingui un President seriós, amb bon ànim i amb ganes de fer. M’agrada que ens vulgui traslladar confiança en el futur. Que ens digui que continuarem actius i confiats en les nostres forces per aconseguir-ho. Això denota que no ens mirem el melic de qui som i que ens prenem seriosament el que volem ser individualment i col·lectiva.

M’agradaria remarcar algunes frases del seu discurs que m’han cridat especial atenció i que reprodueixo:

• “Ha arribat l’hora de parlar de les nostres responsabilitats. Interpel·lar-nos a nosaltres mateixos no sobre qui som o on volem anar sinó sobre com fem les coses. Moltes vegades perdem la força per la boca. Parlem poc de les nostres responsabilitats. Un país emprenyat, resignat o malenconiós és un país en estat de decepció. Així un país no avança”.


• “El país que m’estimo fa de l’esforç i el treball un senyal d’identitat”.


• “No comparteixo justificació d’estat d’ànim. Cal no perdre els reflexos. És hora de recuperar alhora els signes d’identitat, capacitat de treball i desplegar els nostres projectes”.


• “La fórmula de Catalunya serà la clau de volta per reforçar el nostre lideratge. Treball, tenacitat, rigor, creativitat i ambició”.


• “La conllevància no produeix prou beneficis. La resignació tampoc. L’estatut és gran oportunitat, el seu desplegament complet ens donarà gran capacitat. Renovem el nostre compromís per sortir reforçats com a país”.


• “El meu govern serà ambiciós per a Catalunya, encara més. Aquests valors configuren el fil roig del catalanisme present a la majoria de les forces polítiques”.

Altres frases que denoten un president que governa, encara que molts s’entestin a fer creure que no lidera:

• “L’acció de govern no pot quedar paralitzada per la preocupació de l’Estatut i el finançament”.


• “Si ara ens quedem paralitzats per les expectatives, ens desgastaríem inútilment i alimentaríem el desànim polític”.

També reitera la insatisfacció del govern per l’incompliment del termini del 9 d’agost per acordar el nou finançament.

• “La publicitat de les nostres aspiracions no és una bona tècnica negociadora. Voluntat i rigor es quedarien coixos sense unitat”.


• “El govern treballa per obtenir el millor model i no acceptarem mal acord. Si tenim la convicció que podem acceptar un bon acord, ho farem”

Per acabar voldria fer esment a la part del seu discurs en matèria de treball, ha demostrat que es preocupa per la gent més feble i vol atendre les situacions en la proximitat i ho vol fer juntament amb el món municipal.

De la situació econòmica dibuixada pel President en podem extreure una idea que el candidat Obama deia recentment, que cal confiar en l’economia que creix de baix a dalt i es reparteix amb més cohesió social i que cal desconfiar de l’economia que creix de dalt a baix perquè acostuma a ser només especulativa i sense cap base, i per tant en perill permanent de desplomar-se. Això sembla que és el que ara ha passat.

Una bona notícia per a Catalunya dels PGE

Aquesta és la bona notícia:

El govern de l’Estat invertirà 4.626 milions d’euros a Catalunya el 2009, un 6% més que l’any passat

Els Pressupostos inclouen una partida addicional de 1.000 milions d’euros per compensar les desviacions dels exercicis anterior

Amb això, s'acompleix la metodologia acordada per a l’aplicació de la DA3a de l’Estatut.

El govern de l’Estat invertirà 4.626 milions d’euros en infraestructures a Catalunya en compliment, per segon any consecutiu, de la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut. D’acord amb la informació facilitada avui pel Ministeri d’Economia i Hisenda, el Projecte de Llei de Pressupostos per a l’exercici 2009 preveu que la inversió augmenti un 6% respecte al projecte del 2008. Es tracta d’un increment molt notable que, en un context de crisi econòmica i uns comptes marcats per l’austeritat, se situa clarament per sobre de l’augment previst per al conjunt de la despesa pública (3,3%).

El Projecte de Llei també preveu una partida addicional de 1.000 milions d’euros que permetrà donar compliment als estatuts de Catalunya i les Illes Balears. En el cas de Catalunya, aquests recursos es destinaran al finançament de les obres pendents de determinar i a la compensació de les possibles desviacions que s’hagin produït entre la base de càlcul liquidada i el volum d’inversió efectivament executat a Catalunya durant els exercicis 2007 i 2008.

Aquestes compensacions es vehicularan a través d’un conveni entre les dues administracions, cosa que permetrà una participació més directa de la Generalitat en l’execució de les corresponents infraestructures.

Per al 2009, la base de càlcul és de 24.714 milions d’euros i l’Estatut estableix que l’Estat ha d’invertir un 18,72% d’aquests recursos a Catalunya. Dels 4.626 milions, 3.919 corresponen a inversions i transferències de capital consignades al Pressupost; 626 són inversions per determinar i 80 es destinaran a la compensació de peatges.

Totes les infraestructures de caràcter econòmic

La DA3a de l’Estatut estableix que durant 7 anys la inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures s’haurà d’equiparar al pes del PIB català sobre el total espanyol (18,72%). El mes de setembre del 2007, el departament d’Economia i Finances i el Ministeri d’Economia i Hisenda van pactar una metodologia per a l’aplicació d’aquest mandat estatuari. La base de càlcul acordada inclou totes les infraestructures de caràcter econòmic (àrea de despesa 4) i avarca tant les inversions reals (capítol 6) com les transferències de capital (capítol 7).

Imposició del català?

El pla local de l'habitatge

Crisi als mercats?

Units per Catalunya

Sobre finançament municipal

Ara que el debat polític, i el debat al carrer, que és el que veritablement interessa als ciutadans, està centrat en la crisi econòmica que estem vivint, la qüestió del finançament de les administracions adquireix una nova dimensió.

A Sabadell, les taxes de desocupació i d’altres indicadors econòmics mostren clarament aquesta qüestió i les tendències reals, com a la resta de Catalunya, Espanya i Europa; i posen sobre la taula la veritable qüestió: cal ja una reforma estructural del repartiment del finançament entre les diferents administracions, per fer que el ciutadà sigui el veritablement afavorit, que és el realment important.

Trenta anys de democràcia han marcat un camí i han permès ajustar els engranatges del nostre sistema democràtic, i aquest ha demostrat ben clarament que el ciutadà quan té un problema, al primer lloc on mira i acudeix és al seu ajuntament. En aquest context, ¿no fóra lògic que aquest ajuntament estigués el màxim de capacitat per donar la millor resposta?

El més important de tot és abordar a fons la qüestió, en la qual hi ha molts actors implicats: el sector financer, els sindicats, les patronals, les mesures polítiques, etc., però allà on no es posen d’acord sis premis nobel d’economia, difícilment podrem la resta de mortals assolir la fórmula màgica, i així de clar s’ha de dir.

Què es pot fer des de les administracions públiques? Generar un corrent positiu, aquí sí que es posen d’acord els economistes, un corrent positiu, de confiança, pot ajudar a superar crisis d’aquest tipus, qui no ha sentit o llegit mai que aquest o aquell fet ha provocat la pujada o baixada de les accions a borsa, per condicionants psicològiques, de clima i expectativa.

En aquest context, a Sabadell s’han activat una sèrie de mesures per abordar aquesta qüestió, algunes més de gestos com la congelació de sous dels regidors i directius municipals, i d’altres més de pes com potenciar iniciatives de promoció econòmica, de la innovació i de la indústria, o de manteniment de la inversió que genera licitacions i a la vegada llocs de treball. I com que no s’ha de pensar només localment, és sabut que l’Alcalde de Sabadell i president de la Federació de Municipis de Catalunya treballa intensament en “la mare de tots els ous”, la resolució del problema estructural, el finançament local, amb la millora del finançament autonòmic ha de venir també el local, per poder afrontar amb més fortalesa, més inversions i més capacitat d’èxit aquestes qüestions cícliques anomenades crisis i fer el que una part molt important de la societat demana, aprendre dels errors.

I si alguna formació política, com CiU a Sabadell, no és capaç d’entendre que això és lideratge, no només local, sinó a escala de tot el municipalisme català, i només basa la seva acció política en negar les evidències, que s’ho faci mirar.

Vegeu l'entrevista a Manuel Bustos als Matins d'en Cuní de TV3.

Vegeu també article publicat a la Vanguardia anomenat Unidad municipal por una nueva financiación escrit també per Manuel Bustos.

Catalunya triomfant

Els mals averanys

Amb aquest post, més enllà de parlar de la confirmació dels mals averanys que s'albiraven a final d'agost i que possiblement continuaran creixent al mes de setembre, voldria fer un recull d'articles i enllaços d'anàlisi i opinió sobre la situació actual que han escrit experts i persones de referència en el món de l'economia i del treball. En la majoria d'elles resta clar que per sortir de la situació a la qual ens han portat factors exògens com la crisi financera o els preus del petroli i dels aliments, entre d'altres, no hi ha fórmules ni receptes ni ràpides ni màgiques.

• Sense dreceres possibles de Josep M.Rañé.
• Papa Estat! de Xavier Salvador
• Europa no llançarà un pla de descomptes fiscals ni retallarà tipus per reactivar l'economia. Expansión 12/09/2008.
• Intervenció del President del Govern sobre la situació econòmica davant del Congrés dels Diputats

En el fons tot acaba en accelerar una qüestió que ja fa molt de temps que se'n parla, però sembla que s'ha anat deixant per a més tard: el canvi del model productiu i de les relacions, encara que això sigui més lent i complex que les pseudosolucions dràstiques que es propugnen. Això, juntament amb l'increment de la productivitat... d'altres qüestions, ni els premis nobel d'economia saben proposar receptes.

Tot i així, el que és clar que més que mai s'han de reforçar les polítiques públiques adreçades a acompanyar els ciutadans que arrel de la situació restin més indefensos i amb més necessitats.

Voldria enllaçar també una anàlisi i visió de la situació de crisi feta per Leopoldo Abadía, amb el títol La Crisis Ninja, que és molt clara i entenedora.

Sabadell comença la Festa Major 2008

Des de dilluns han estat diverses inauguracions d'exposicions al Casal Pere Quart, al Museu d'Art i al Museu d'Història que han precedit la recepció d'inici de Festa Major d'avui. I demà, ja en plena festa, amb el pregó, a càrrec del Mag Lari, i la resta d'activitats que trobareu al web de Festa Major.

Menys soroll i més feina

Ja es preparen els motors de l’activitat política a Catalunya i al Parlament. Dilluns ja hi va haver la primera executiva del PSC que va reprendre el debat sobre el finançament, tot separant-lo de l’aprovació del pressupost, així com els subsegüents missatges del confiança tant del president de la Generalitat i primer secretari del PSC com del secretari d'organització José Zaragoza.
Cal destacar les declaracions fetes per l'expresident Jordi Pujol lloant l'actitud del president Montilla. Per això continua tenint l'admiració de molts catalans, de tots els partits, a diferència dels líders actuals de CiU, inclòs l'Oriol Pujol, que es veu abocat a fer el paper de la cridanera enrabiada.

Dimarts, ja hi ha hagut la primera reunió del govern després de vacances. Justament en aquesta primera reunió es va aprovar l’avantprojecte de la Llei de Política Industrial, que tot seguit entrarà a tràmit al Parlament. I aquí és on em començo a preparar, perquè serà una de les primeres tasques parlamentàries que em cal abordar, i caldrà tenir en compte que ja ha sortit alguna veu crítica, la d'UGT, que no la veu prou ambiciosa.

I continua la posta a punt dels motors, es desperten de nou els partits amb declaracions i contradeclaracions, amb trets i retrets sobre què ha fet malament l'altre, fins al punt que llegia algun dels opinadors dels diaris que deia que això justament és el que es vol des de Madrid, que la unitat catalana es dilueixi, ja que fa por. Ara tot plegat sembla una olla de grills.

Això sí, el govern, el president Montilla i el conseller Castells continuen amb la seva rigorositat i fermesa. Ple suport haurien de tenir per part de tothom que diu i que vol de debò una bona solució als problemes de finançament de Catalunya. Menys soroll i més feina. Ja podem opinar ja, però l'important, més enllà de les opinions, és fer la feina, la bona feina que cal per convèncer la resta d'autonomies, el govern de l'Estat i a tothom que cal una bona solució, per a tothom, sense menysprear ningú, és clar, però per a Catalunya també. Cal que tinguem confiança en les paraules del president Montilla que deia que "Catalunya obtindrà els recursos necessaris per al seu futur "... tot constatant que calen inversions i recursos per garantir el creixement econòmic del país, sobretot atesa la complicada conjuntura econòmica", va assegurar "que els obtindrem".

Fins ara la seva fermesa no ens ha fallat.

A la feina, amb molt per fer

Avui comencem de nou l'activitat municipal a Sabadell. Ens reunim l'equip de govern per plantejar el nou curs polític, que ens prepara molts reptes per endavant, i sobretot, molta feina.

Tot sortint de casa un veí m'ha recordat que ja són moltes les persones (més de quaranta) que okupen les cases del carrer de Lacy i Gurrea, i que generen molts inconvenients al veïnat: molta brutícia, soroll, incivisme i bandalisme, a banda de noves okupacions al carrer de Riego, Balmes, etc.

Comentem el tema a la reunió de govern, l’Alcalde posa fil a l’agulla i organitza un dispositiu específic per intentar solucionar la situació, que en aquests moments està en mans de la justícia. Per tant, la setmana comença amb aquesta tasca, informant i recollint informació dels veïns afectats, a banda d’un seguiment policial intensiu.

Per continuar s’ha plantejat el nou període que ens ve al damunt, amb una crisi mundial que ni els Premis Nobel d’Economia no saben com abordar, i que continuarà afectant els ciutadans de Sabadell amb l’atur. Per tant, nou encàrrec: fer un seguiment exhaustiu dels indicadors d’atur, activitat econòmica, etc., de la ciutat i de Catalunya per anar-los traslladant a la Junta de Govern Local, tant al govern com a l’oposició, així com estudiar nous dispositius per atendre els ciutadans que es trobin en situació d’atur o que pateixin més la situació. L’equip del Vapor Llonch ens hi posem a treballar.

Altres temes com les ordenances i el pressupost agafen un segon pla, donat que formen part de les qüestions que cal abordar per fer front a la situació, especialment per poder pel que fa als temes socials, també de cara a les jornades econòmiques que es faran a la ciutat a l’octubre per analitzar la situació i fer propostes.

El darrer tema que ens ocupa és repassar la preparació de la Festa Major de Sabadell 2008. El regidor ens informa que tot és a punt.

Tots hem carregat les piles i marxem de la reunió amb un munt d'encàrrecs i feina per tirar endavant, i això que l'activitat frenètica de la ciutat encara no ha començat, ni ho farà fins després de Festa Major i l'Onze de Setembre.

En tot cas, bona reentrada a la feina a tothom!

Esperit olímpic

Recta final d’agost

Gairebé a la recta final de les vacances, acabant d’assaborir els darrers dies del paisatge bucòlic de l’Alt Pirineu, a la zona del Parc Natural de l’Alt Urgell i Pallars Sobirà, ens ha impactat i commogut fortament conèixer la notícia de l’accident esdevingut a Barajas. Des d’aquestes línies voldria traslladar el condol pels morts i els ferits per l’accident. Justament aquest incident em fa reflexionar de com som de vulnerables, justament en aquests dies que hem agafat molts avions i trens.

La primera part de les vacances les hem passat a Londres, i allà sí que hem viscut de prop els riscos del que van ser els atemptats al metro del 2005, donat que ha estat el transport majoritari que hem utilitzat per desplaçar-nos amunt i avall. N’hem constatat el bon funcionament, amb “puntualitat britànica” i freqüències excel·lents. També hem experimentat l’ús intensiu que se’n fa per part de tothom. Hem pogut viure de prop la utilització de fortes mesures de seguretat i l’ús de càmeres de vigilància a tot arreu. L'altre gran acompanyant va ser el fred i la pluja.

També hem pogut viure el que des de Catalunya anomenem el “turisme de borratxera”. A les notícies de la CNN sortien les dades dels anglesos detinguts arreu del món, principalment a Espanya, especialment per aldarulls, vandalisme i violència arrel de borratxeres, així com atencions hospitalàries per raons etíl·liques, el nombre superava els 2.000. La preocupació del govern i de la ministra d’exteriors per intentar solucionar aquest fet eren palesos. També a Catalunya ens preocupa i en sentim a parlar cada període estiuenc.

La segona part de les vacances a l'Alt Pirineu, com ja he escrit abans. Vaig esmentar alguna activitat al post anterior. El que he pogut constatar és la feina feta pel govern català en els darrers anys amb la política de protecció del territori i la conservació del patrimoni natural i paisatgístic a l'Alt Pirineu amb el pla territorial parcial de l'Alt Pirineu i Aran, i els plans urbanístics dels diferents municipis i entitats descentralitzades que en resten afectats, de manera que el paisatge que conformen no es vegi alterat per l'especulació que en els darrers temps ha fet alguns estralls, i no cal que recordi què ha passat a la Vall Fosca.

Sabadellencs a Tornafort

Anant de vacances pel món és habitual trobar sabadellencs a tot arreu, a Londres, després pel Pirineu. En aquesta ocasió, aprofitant una visita familiar per Santa Maria, vaig tenir l’oportunitat de visitar l’exposició que l’entitat Figuraires i Artesans de Sabadell ha muntat a Tornafort, petit poble del Pallars Sobirà, que acull el centre d’interpretació del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Per cert, l'anècdota fou que vam trobar tot el poble reunit a la plaça de l'església reunits en el procés participatiu que convocava l'Ajuntament per definir com havia de ser l'entrada del poble.

L’exposició, excel·lent, amb el títol Mostra d’etnografia catalana. Diorames i figures de la vida rural, és una mostra de records per a la gent gran, i per altra banda, una imatge pedagògica dels temps passats per als joves. Vaig aprofitar per fer-ne alguna fotografia.

Als que tingueu l'ocasió d'anar per aquelles contrades us recomano que la visiteu, donat que hi serà fins al mes d'octubre de 2008 a l'antic estudi de Tornafort. Vegeu-ne la notícia al Diari de Girona.

Londres 2008

De vacances

Poca cobertura

CiU i les mesures per pal·liar la crisi

Repassant la premsa econòmica dels darrers dies, llegint experts en economia de totes les tendències, queda clar que la situació de crisi actual és provocada per factors exògens diversos: el sector financer, la bombolla immobiliària, els especuladors, el preu del petroli, el preu dels aliments, els països emergents, etc.

Però també hi ha coincidències en la manera com es pot afrontar, la primera de totes és traslladar confiança. Per això, al darrer ple i davant la moció de CiU sobre mesures per pal·liar la crisi econòmica hem presentat esmenes en aquesta línia, perquè feta la reflexió conjuntament amb els agents del Pacte local de Sabadell (sindicats i patronals), les entitats econòmiques i financeres de la ciutat, i altres institucions implicades, totes coincideixen en aquest fet, i també en què cal ser realistes davant la situació. El més important però és no transmetre pessimisme, altrament contribuirem a accentuar la situació per l'estat d'ànim que es transmet.

A la moció i a la intervenció que ha fet CiU no vam saber veure quines serien les mesures concretes que proposa, ni la seva imaginació en propostes creatives. De tota manera, pel que hem pogut llegir al diari, sembla que n'hi ha dues: baixada d'impostos i contenció de despesa.
Aquestes són mesures conjunturals, que no està demostrat que tinguin impacte per resoldre la crisi -i més aquesta que té un abast global- però a més a més minven la capacitat de l'Ajuntament per afrontar el necessari impuls de la inversió pública i la despesa imprescindible en la millora de les prestacions socials per a aquells col·lectius que més pateixen els efectes de la crisi, especialment els que es queden en atur.

Tot i així, Sabadell, conjuntament amb Terrassa, ha liderat una iniciativa aprovada per unanimitat pel consell d'alcaldes del Vallès Occidental sobre finançament, no increment de la pressió fiscal per sobre de l'IPC interanual, i d'austeritat en la gestió per millorar les prestacions socials als ciutadans.

Igualment fa uns dies l'Alcalde reunia tots els directius de l'Ajuntament per demanar-los control de la despesa pel que queda de l'exercici 2008 i ampliar les partides de prestacions econòmiques de caire assistencial, beques i ajuts socials.

Al proper pressupost és el millor lloc on podrem veure l'aplicació concreta de la contenció de la despesa i de no increment de la pressió fiscal. De tota manera voldria reiterar que Sabadell és de les ciutats amb menys pressió fiscal de les similars. Em remeto a l'estudi fet per la Universitat de Barcelona el 2005, que així ho deia, i des d'aleshores el creixement s'ha mantingut sempre per sota de l'IPC.

Per altra banda, voldria remarcar la voluntat de l'Alcalde i de l'equip de govern de compartir reflexions i anàlisis a l'entorn de la situació, així com també iniciatives per generar confiança i abordar conjuntament la reactivació de l'economia. Per això, a final de juny va proposar l’impuls d’una jornada que hem anomenat “Conjuntura econòmica actual, mesures per impulsar la competitivitat del territori", també amb la idea d'implicar tots els agents que conjuntament amb l'Ajuntament hi tenen molt a dir i a fer davant la situació. I estem pensant en la Generalitat i en l'Estat, així com també amb la participació dels principals agents econòmics com són les empreses, els sindicats o les institucions financeres. I la nostra esmena al ple així ho plantejava, en la mateixa línia anava la d’ICV-EuiA i la del PP, que CiU tampoc no ha acceptat. Com tampoc ha acceptat l’esmena que proposava la celebració d’un ple extraordinari després de la jornada per fer-ne la valoració i el debat oportuns.

Ara bé, a Sabadell, més enllà de la conjuntura, l’Alcalde i l'equip de govern des de fa temps treballem amb mesures estructurals -no conjunturals com les que sembla que apunta CIU, que només entenem com a propostes defensives i amb poc impacte econòmic real, que a més poden contribuir a generar més situació d'alarma -i com deia abans, el que cal és un missatge de tranquil·litat i de confiança- I no només ho creiem nosaltres, ho creuen els agents econòmics de la ciutat, ho diuen els experts en economia, per tant, el primer que demanaríem a CIU és un exercici de responsabilitat, de rigorositat i de no alarmisme davant la situació.

Deia que des de fa temps s'estan treballant a Sabadell mesures estructurals que incideixen i contribueixen de ple en el canvi de model productiu necessari i en la millora de la competitivitat de la ciutat. Mesures com l'aposta per aconseguir les inversions precises en infraestructures de comunicació i serveis que permetin que Sabadell i la comarca continuï essent competitiva. L’aposta per dotar la ciutat de sòl industrial i terciari, amb l'operació del Parc Empresarial de Sant Pau de Riu-sec com un dels projectes més destacats. Això vol dir noves empreses i nous llocs de treball. Infraestructures de suport a la indústria, amb el desenvolupament per una banda d'un espai físic des del qual poder contribuir al creixement de petites empreses industrials a la zona de Can Roqueta, i per l’altra, la posta en marxa de la Fàbrica Molins a les antigues cotxeres de la TUS, com a futur centre de capacitació i formació de caràcter tecnològic per complementar les activitats que ja es desenvolupen al Vapor Llonch. A banda de totes les mesures per garantir més i millor oferta de serveis: intermediació, formació, ocupació, que CiU coneix perfectament. Les previsions per al 2008 apunten destinar més de 6.200.000 d'euros a aquest àmbit i atendre prop de 16.000 usuaris.

Altres línies de treball també són el foment de la competitivitat i l'impuls de l'esperit emprenedor amb el Pla d’innovació, el suport als emprenedors, a la recerca de finançament o la consecució de microcrèdits per a persones amb pocs recursos que volen posar en marxa o consolidar el seu negoci.

Així mateix, cal subratllar la tasca que estem impulsant des del Consorci per l'Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental, liderat per Sabadell i Terrassa. L'ens ha engegat un pla estratègic fins al 2013 per fomentar el desenvolupament econòmic de la comarca. Sota el nom de Vallès Avança, el pla pretén consolidar el Vallès Occidental com a nucli de la indústria i la innovació. El conveni 2008-2009 amb la Generalitat de Catalunya aporta 6M€ dels quals Sabadell aspira a gestionar-ne 1,5M€ en tot el període que se sumen als 6,2 abans esmentats, per abordar actuacions d'empresa, formació, ocupació i qualitat del treball i igualtat d'oportunitats.

La creació de la futura Agencia Local de l'Energia, que treballarà per l'eficiència energètica, tant en l'àmbit domèstic com l'empresarial, és a dir per a la reducció del cost del rebut del consum energètic, també és un element important que el govern treballa, a més a més de la coneguda aposta per l’habitatge social i protegit, amb les ARE que al mateix ple vam aprovar.

No entenem per què CiU no vol debat, no vol valoracions, no vol tenir en compte la participació -tant que sovint se n'omple la boca -, només vol que l'equip de govern, com si fos el culpable de tots els problemes de la crisi i l'únic que els pogués solucionar, faci propostes. CiU vol forçar que es facin les coses unilateralment. Veiem a venir que el seu únic interès és carregar-s'ho tot seguit... només hi veiem un interès polític oportunista, no pas un interès i una preocupació real per abordar la situació de forma conjunta amb la resta de la ciutat, que en aquests moments és el que més cal.

Davant la crisi

Actitud davant la crisi

Repassant la premsa econòmica dels darrers dies, llegint experts en economia de totes les tendències, es veu clar que la situació de crisi actual és provocada per factors diversos, per diferents culpables, com diu Moisés Naïm amb l'article a El País; ¿Quién hundió la economía mundial?: el sector financer, els especuladors, el preu del petroli, el preu dels aliments, els països emergents. D'altres analistes plantegen la crisi com una oportunitat, com Anton Costas, La crisis como oportunidad. Recordo dues notes anteriors sobre el tema: La situació actual, amenaça o oportunitat i Recomanacions interessants.

Però també hi ha coincidències en la manera com es pot afrontar, la primera de totes és traslladar confiança. D'acord que cal ser realistes davant la situació, però tampoc cal transmetre pessimisme, altrament s'accentua la situació per l'estat d'ànim, i no hem d'oblidar que hi ha sectors emergents, i molt treballadors i treballadores d'aquests sectors que poden contribuir a dinamitzar el consum.

Per això també les administracions cal que col·laborin a ser un dels sectors que dinamitzi l'economia, des dels seus treballadors, fins a les compres i les inversions que aquestes han de fer. No seria una bona fórmula contenir la despesa més enllà del raonable, ja que hi ha moltes empreses poveïdores de l'administració que podrien patir més del compte.

Per això cal ser curosos a demanar a l'administració mesures conjunturals per pal·liar la crisi del tipus rebaixa d'impostos i contenció de despesa, perquè no està demostrat que tinguin impacte per resoldre la crisi -i més aquesta que té abast global- però a més a més minven la capacitat de l'administració per afrontar el necessari impuls de la inversió pública i la despesa imprescindible en la millora de les prestacions socials per a aquells col·lectius que més pateixen els efectes de la crisi, especialment els que es queden en atur.