Treball als Barris, la millor eina d'inclusió i cohesió

Recuperar els barris suposa recobrar la dimensió humana de la ciutat i, amb això, millorar la qualitat de vida de moltes persones i reafirmar la identitat dels que l'habiten. Per recuperar un barri és tan important plantejar actuacions estrictament urbanístiques com acompanyar-les d’accions de caire econòmic i social adreçades directament als veïns i veïnes. Dit d’una altra manera, ampliar un centre cívic o remodelar una plaça a una zona d’una ciutat marcada per la fragilitat econòmica dels seus habitants és més efectiu si s’ofereix alhora a les persones que han de trepitjar aquests equipaments o espais públics, recursos per millorar la seva situació individual. Només així es pot aconseguir la inclusió i cohesió desitjada.
Amb aquesta idea fa tres anys es va posar en marxa als barris de Torre Romeu i Can Puiggener de Sabadell el projecte “Treball als Barris” del Departament de Treball, mitjançant el Servei d’Ocupació de Catalunya i gestionat des de l’Ajuntament de Sabadell. Aquestes dues zones de Sabadell s’havien acollit al Pla de Barris per aconseguir millorar la seva situació, ja que són dos indrets de la ciutat on a partir dels anys 40 es van formar assentaments d’habitatges d’autoconstrucció amb unes condicions molt deficitàries. En paral·lel es tractava d’oferir als habitants amb més necessitats la possibilitat de participar en programes de formació i treball amb un doble objectiu.
El primer era dotar les persones participants d’una experiència laboral ja que s’havia detectat que gran part de la població tenia un nivell de qualificació i especialització professional tan baix que no s’adequava als requeriments actuals del mercat laboral. El segon suposava per aquestes persones treballar fent obres i serveis d’interès general i social per millorar les zones habitades. D’aquesta manera a més de proporcionar als participants experiència laboral per millorar el seu entorn més proper, s’ofereix els coneixements i les habilitats que els capaciten professionalment i possibiliten la seva inserció posterior en el mercat de treball, com ho demostren les xifres obtingudes.
Des de 2007, un total 231 persones van participar en el projecte Treball als Barris desenvolupat a Torre Romeu i Can Puiggener. Darrera d’aquesta xifra hi ha casos de dones que tot i haver estat allunyades del món laboral durant molts anys i tenir moltes càrregues familiars estan avui dia dins del mercat de treball. El seu pas pel programa els ha permès créixer personalment i trencar amb alguns prejudicis, ja que per qüestions culturals el paper d’aquestes dones a la família es limitava a tenir cura de la casa i dels fills o filles. Però també hi ha casos d’homes que han aconseguit una feina d’acord amb la nova experiència laboral adquirida. També s’han donat casos d’èxit entre la majoria de joves que han passat pel programa. Malgrat el seu baix nivell formatiu, han decidit no penjar els estudis o accedir a una feina i el grau d’inserció laboral i formativa en aquest col·lectiu s’ha situat a l’entorn del 50% en les accions de 2009-2010.
Un altre element de suport a aquestes persones per facilitar el seu accés al mercat de treball ha estat l’activació de serveis d’orientació laboral i de suport a la recerca de feina al qual també s'han pogut acollir la resta de veïns i veïnes del barri. En els mateixos centres cívics de Torre Romeu i Can Puiggener tècnics d’intermediació laboral de l’Ajuntament han ofert un assessorament individual a 446 persones en els dos anys que aquest dispositiu ha estat en marxa. Part d’aquestes persones han participat també en accions grupals vinculades a la recerca de feina. En aquest sentit, s’han desenvolupat formació en alfabetització digital, habilitats per la recerca d’un treball o màrqueting personal. Per crear mecanismes que generin ocupació a la zona, també s’ha dut a terme una anàlisi del teixit productiu d’aquesta part de la ciutat.

Tot plegat està permetent importants canvis en la forma i en fons de la vida dels barris. Com diu Joan Josep Berbel, director del Servei d’ocupació de Catalunya ”la coincidència en el temps i l’espai de diferents polítiques de dinamització socioeconòmica produeixen efectes multiplicadors sobre els territoris en els que s’intervé”. I així és.

De l’experiència viscuda a Sabadell a través del programa Treball als barris, podem afirmar amb rotunditat que és un dels millors programes que ha endegat el govern presidit per José Montilla, que ha permès tocar l’arrel dels problemes de cohesió i exclusió social que es viuen en molts barris de molts pobles i ciutats de Catalunya de forma integral i integrada, amb cooperació i visió compartida entre el govern de la Generalitat i l’Ajuntament. Un reconeixement també al paper fonamental que tenen els municipis en la cohesió social del nostre país.

Sobre el projecte Suma't adreçat a joves que no estudien ni treballen

 Fa alguns dies quan em plantejava sobre què escriure, em venia al cap parlar potser de la polèmica arrel dels reglaments lingüístics feta aparèixer en campanya pel PP i l’amenaça de C’s d’impugnar-los tots -com si no hi hagués problemes reals molt més importants que veritablement preocupen els ciutadans.

També em venia al cap parlar sobre l’ús inadequat que s’està fent de la immigració en campanya... Tot plegat vinga soroll que dilueix les propostes clares i concretes fins al punt que ens pot semblar que ja no sabem de què parlem. O bé parlem d’oïdes a base de titulars i tòpics.

Però m’he decidit a parlar del programa SUMA’T aprovat pel govern aquest dimarts i publicat al DOGC dimecres dia 3 de novembre, per aclarir de què estem parlant, més enllà del soroll.

La clara acció i voluntat del govern de continuar abordant els problemes reals amb responsabilitat i compromís fins a l’últim moment ha estat el que ha generat la polèmica a l’entorn de la posta en marxa del programa anomenat SUMA’T, d’Experiència Professional per a l’ocupació juvenil a Catalunya, tan criticat per la dreta! No entenc l’esverament, si realment és un col·lectiu que preocupa –això diuen-. O potser ho diuen per quedar bé?

Recordem que el programa no neix com un bolet, de forma aïllada, sinó que s’emmarca en l’Acord de Mesures per a l’Ocupació juvenil a Catalunya 2009-2012, aprovat pel Govern i signat amb els agents econòmics i socials en el mes de setembre de 2009. El 20 d’abril de 2010, el Govern de la Generalitat de Catalunya ja va aprovar un conjunt de mesures adreçades a millorar-ne l’ocupació, mitjançant actuacions que combinen la formació i el treball, amb l’objectiu de garantir la inserció laboral d’aquestes persones joves, o bé la seva tornada al món educatiu.

Aquest programa és un més dels endegats pel govern català per incrementar la formació i l’ocupabilitat de persones joves en atur, majors de 16 anys i menors de 25 anys, que no han acabat l’educació secundària obligatòria. El programa compta, a partir de la convocatòria, per a la seva execució, amb la col·laboració de l’Administració Local i de les empreses catalanes, com d’altres programes d’aquestes característiques (Programes de Qualificació Professional Inicial, cases d'oficis, etc.)

Així doncs estem davant d’un programa innovador de formació en alternança amb el treball, mitjançant la formalització de contractes per a la formació on es preveuen ajuts destinats tant a la formació com als costos laborals de les empreses.

Els objectius concrets són: fer possible l’adquisició d’experiència en un entorn d’empresa, potenciar i afavorir el procés d’aprenentatge professional amb la combinació d’experiències pràctiques i de formació i, posar en valor les actuacions de Responsabilitat Social de l’Empresa en un marc de col·laboració público-privat.

Per tant, reitero, a què ve tant rebombori? Per electoralista? De fet, tant si fa com si no fa, el govern és criticat per la dreta quan endega accions que ataquen d’arrel un dels greus problemes produïts per la crisi: l’atur juvenil, d’aquests joves que el mercat va manllevar de la formació reglada, pel propi fracàs escolar, o perquè la bonança i la bombolla de la construcció els permetien guanyar un sou molt digne de forma fàcil i ràpida.

Però ara volem que aquests joves tinguin una oportunitat per intentar assolir una formació que van deixar aparcada, amb formació per assolir competències claus, formació professionalitzadora i formació per a l’obtenció del títol de graduat en ESO. Perquè l’objectiu final és que aquests joves es puguin tornar a reenganxar a alguna formació professional reglada que els situï en millors condicions per trobar feina quan se’n generi. Mentrestant, té un valor cabdal per intentar evitar un potencial problema que pot produir-se al carrer, amb els riscos que això comporta cap a l’exclusió social.

Qui plantegi que aquest programa està fet en clau electoralista demostra que desconeix completament el perfil de qui va adreçat i també la realitat social més crua que es produeix als carrers dels pobles i ciutats de Catalunya.

Per continuar canviant Catalunya

El Palau de la Generalitat va veure el dilluns 4 d'octubre al President Montilla en un acte solemne i insòlit fins al moment –ni Maragall ni Pujol ho havien fet abans-, reivindicant l’acció del seu govern, tot just abans de signar el decret de convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya. José Montilla va afirmar aquell dia que el Govern d'Entesa ha estat el govern més transformador i proper que han tingut Catalunya i la seva ciutadania en molts anys, amb un projecte ple d’ambició social, econòmica, cultural i nacional.
Atès el “soroll” que hem sentit durant aquests anys, es podria pensar que el President és un il·lús o que nega les evidències. Però si ens atenem als fets, a les dades objectives, al compliment del Pla de govern 2007-2010, constatem que ha estat un govern que ha fet molta feina, tot i que segurament no s'ha fet prou per explicar-la. Tanmateix, d’altres ja s’han ocupat de cridar ben fort per tapar-la.

Aquesta no ha estat una legislatura fàcil, principalment pels efectes de la crisi econòmica global. Però s’han abordat temes de gran transcendència, que deixen pòsit, que marquen camins de futur, i que en molts sentits són irreversibles: des del mateix Estatut, fins a la Llei d’Educació, els pactes i els acords estratègics pel canvi de model productiu. I són temes sobre els que ens hauríem de preguntar per què no s’havien abordat mai abans.

Si miréssim de fer el balanç de la tasca desenvolupada pel principal partit de l’oposició i pel seu cap, Artur Mas, durant aquests quatre anys, caldria dir que els hem sentit fer molt de soroll i ben poca feina. Han mostrat una manca de responsabilitat insòlita en un partit que ha estat governant Catalunya durant 23 anys, perquè en moments de crisi tan profunda no han volgut donar el més mínim suport al govern. No han donat suport ni tant sols al finançament, ni a l’estratègia per salvar l’Estatut, ni a cap mesura realista per abordar la crisi. CiU no ha près cap compromís pel país.

Ara comença el temps de parlar clar, de mullar-se, de comprometre’s pel país, amb propostes clares i concretes. De moment, ja hi ha qui demana privatitzar infrastructures i serveis públics bàsics. Com també afirmen que hi ha massa hospitals. I ho diuen els qui des de l'any 1991 prometien ampliar l'Hospital Taulí.

Al final, ho han fet els governs liderats per presidents socialistes.

Al PSC tenim clares les nostres propostes. El president Montilla ha demostrat amb fets que les propostes esdevenen reals. El canvi real s'ha produit en aquests darrers anys, quan per fi les promeses s'han convertit en realitat. En set anys de govern hem dissenyat els fulls de ruta per governar el país els propers anys a partir de l’acord i el pacte: infraestructures, habitatge, immigració, recerca i innovació, acord estratègic per al canvi de model productiu, o el desplegament de l’Estatut al màxim, tot articulant fórmules per salvar els articles tombats pel TC.

Per contra, Artur Mas, continua movent-se en una ambigüitat fosca: no se sap si vol la independència o no la vol; tampoc explica com pensa assolir el concert econòmic que, per cert, Jordi Pujol va rebutjar el 1979. Artur Mas no ens explica com vol aprimar l’administració: a qui despatxarà? Tampoc sabem quina fórmula màgica pensa usar per reduir l’atur a la meitat. Perquè no quadra que abaixant els impostos es puguin crear llocs de treball. El que sí que hem pogut veure és que ja es va justificant per si de cas no pot fer gaire coses, amb excuses de mal pagador, donant la culpa als altres, seguint el fil argumental històric dels governs de CiU: victimisme i poca feina feta.

Per molt que un s'envolti de senyeres, per molt que un canviï de discurs segons parli davant d'empresaris madrilenys, de banquers o de militants propis, cal claredat, coherència i joc net. Sobren els insults i les desqualificacions barroeres, els anuncis apocalítics i les promeses impossibles de cumplir.

El PSC ja ha aprovat el programa, amb la participació de moltíssima gent, i amb el compromís socialista de mantenir el convenciment de guanyar. Confiar en el PSC és confiar en una Catalunya que continuï sent progressista, perquè Catalunya pugui continuar canviant.

Adhereix-te a la Xarxa de dones amb Montilla

Per continuar avançant amb fets per la igualtat, adhereix-te a la:

Contrast de propostes

Ja ha començat. Després que gairebé tots els partits han aprovat les seves candidatures i els seus programes electorals, ara comença la confrontació de propostes.

Ens podíem imaginar que la qüestió podia continuar amb els debats estèrils en el terreny de les identitats, però hem quedat gratament sorpresos de veure que en aquesta ocasió els principals partits apunten amb propostes sobre els problemes reals dels ciutadans. Els problemes de molts joves (pels volts d'un 40%) que es troben a l'atur o que abandonen massa aviat els estudis. Aquest ha estat el debat de la setmana.

Hem sentit Artur Mas amb la proposta de CiU de recuperar la figura de l'aprenent -segurament atenent les peticions de lobbies empresarials-, que no és el mateix que fomentar l'aprenentatge en el lloc de treball! La seva intenció és recuperar el model gremial de segles enrere on els joves treballaven i aprenien l'ofici dels oficials i mestres de l'empresa sense cobrar? No oblidem que som al segle XXI. La solució és fer que els joves treballin de franc i així deixin de comptabilitzar a les llistes de l'atur? La solució del fracàs escolar és que els joves aprenguin a partir del que s'està fent tenint en compte que majoritàriament estem d'acord que s'ha d'innovar?

Per altra banda hem sentit la proposta del 'Contracte pel futur' del President Montilla, que s'ofereix com un pacte perquè els joves que es vulguin esforçar per aconseguir una feina trobin el suport i les ajudes necessàries. Una proposta orientada a oferir una sortida a la situació de les gairebé 123.000 persones menors de 30 anys que avui volen i no poden treballar, de les quals 50.000 són menors de 25 anys i a més a més d'estar a l'atur, tenen una formació baixa o molt baixa.

Veiem clarament la diferència entre les dues propostes: una proposta personalitzada i innovadora contra una proposta "arcaica": Cal afegir que el contracte pel futur se suma a la tradicional oferta de formació, per tal que els joves millorin la seva capacitat d'ocupar-se, un crèdit salarial, mentre es formen, que han de retornar. Aquesta és precisament la novetat, és dóna peix, mentre s'aprèn a pescar, però s'ha de retornar a la societat el salari quan l'esforç formatiu doni fruit i s'aconsegueixi una feina.

Avui la formació professional dels joves, i gosaria dir de tothom, ha de consistir a assolir coneixements pràctics d'un ofici, però també noves habilitats per continuar evolucionant i aportant idees i innovació en el lloc de treball al mateix ritme que es van produint els canvis tecnològics. Aprendre a aprendre constantment. Això no s'aconsegueix amb els mètodes d'aprenentatge artesanal, perquè fent el que ja s'havia fet s'obtenen els mateixos resultats, i justament és el que no volem, tornar a estar al mateix lloc.

En aquest mercat de propostes que ens envaeix, o som capaços d'entendre que la formació és una inversió per al futur individual i col·lectiu, i canviem el xip deixant-ho de veure com una despesa o una pèrdua de temps (joves, empresaris, administració i societat en general) o no ens en sortirem. Aquí tenim el repte!

Un bon balanç i un bon programa! A guanyar!

Dilluns dia 4 d’octubre, al Palau de la Generalitat, el President Montilla, en un acte solemne i insòlit fins al moment –ni Maragall ni Pujol ho havien fet abans- reivindicava l’acció del seu govern abans de signar el decret de convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya per al proper 28 de novembre.

Poden semblar insòlites les seves declaracions quan va afirmar que el Govern d'Entesa és el govern "més transformador i proper que ha tingut Catalunya i els catalans en molts anys" amb un projecte ple "d’ambició social, econòmica, cultural i nacional”.

Dient això podríem pensar que el President és il•lús o que nega les evidències si ens atenem al soroll que durant aquests quatre anys hem sentit, i continuem sentint justament en la línia contrària. Però si ens atenem als fets, a les dades objectives, a aquestes 100 dades del canvi real, per exemple, o al compliment del Pla de govern 2007-2010, constatem que ha estat un govern que ha fet molta feina, i segurament ha fet poc soroll per explicar-la, d’altres ja s’han ocupat de cridar i gesticular prou per tapar-la.

És veritat que no ha estat una legislatura fàcil, principalment pels efectes de la crisi econòmica global, però s’han abordat temes de gran transcendència, que deixen pòsit, que marquen camins de futur, que en molts sentits són irreversibles: des del mateix Estatut, fins a la llei d’educació, els pactes i els acords estratègics pel canvi de model productiu. Tots ells temes pels quals ens hauríem de preguntar, per què no s’havien abordat abans?

Si miréssim de fer el balanç de la tasca desenvolupada pel principal partit de l’oposició, i pel seu cap, el senyor Mas, durant aquests quatre anys, caldria dir que els hem sentit fer molt de soroll i ben poca feina per donar suport al govern en un moment de crisi tan profunda com l’actual, exercint una manca de responsabilitat insòlita en un partit que ha estat governant Catalunya durant 23 anys. No han donat suport ni al finançament, ni a l’estratègia per salvar l’Estatut, ni a cap mesura realista per abordar la crisi, no els hem vist agafar cap compromís per al país.

Ara comença el temps de descompte, de fer campanya i de tenir l’oportunitat de parlar clar, de mullar-se, de comprometre’s pel país, amb propostes clares i concretes. Ens agradarà sentir quines són aquestes propostes.

Les del president Montilla les tenim clares, ens les ha demostrat amb fets que es poden tocar i amb fulls de ruta per governar el país els propers anys a partir de l’acord i el pacte: infraestructures, habitatge, immigració, recerca i innovació, acord estratègic per al canvi de model productiu, el desplegament de l’Estatut al màxim mirant d’articular fórmules per salvar els articles tombats pel TC.

Les de Mas, de moment, i per ara, encara no ens ha quedat gens clares: si vol la independència o no la vol. Com i de quina manera pensa aconseguir el concert econòmic. Com vol aprimar l’administració, prioritzant què i despatxant a qui? Com pensa reduir l’atur a la meitat, amb quina fórmula màgica, amb quines condicions per als treballadors? Perquè no ens quadra que baixant els impostos es puguin crear llocs de treball. El que sí que hem pogut veure és que ja es va justificant per si de cas no pot fer moltes coses, amb excuses de mal pagador, posant la culpa als altres, com tants i tants anys va ser el fil argumental dels governs de CiU.

Des d’aquí només demano que es mulli, amb tantes senyeres que l’envolten, que parli clar i català, sense ambigüitats, vaguetats i inconcrecions, sense contradiccions en funció del públic a qui s’adreça. Amb joc net, que quan el demani, els seus no facin exactament el contrari. Amb respecte, sense insults ni gesticulacions, sense dramatització catastrofista i apocalíptica, perquè Catalunya som tots.

Tanta pressa que tenien alguns, i ara el partit tot just acaba de començar! Alea jacta est?

Avui mateix, el President Montilla i candidat a la reelecció, després d'aprovar per aclaparadora unanimitat el programa electoral del PSC, ha fet una crida perquè estiguem convençuts que si ens ho proposem, podem guanyar. Aquí teniu la intervenció del President Montilla.

Com ens presentem a les eleccions?

El PSC es presenta a les eleccions amb molta feina feta. Podem afirmar amb total convicció, encara que alguns s'ocupin de negar-ho reiteradament, que avui tenim un país més ben preparat per afrontar els reptes de present i de futur que no pas el teníem l’any 2003. Això ha estat possible gràcies a:

• un gran esforç inversor
• prioritzant les polítiques socials
• buscant l’acord amb els sectors econòmics i social
• apostant per l’equilibri territorial

En aquest període cal destacar el desplegament estatutari a partir de l’acord de finançament i el traspàs de competències tan importants com la inspecció de treball o la gestió del servei de rodalies.

El President Montilla ha demostrat al llarg d’aquests quatre anys que és una persona digna de confiança, home de paraula que acompleix els seus compromisos, fidel a la seva divisa “Fets, no paraules”, treballador i tenaç, que fuig de la gesticulació i de la teatralitat de la política espectacle, posant sempre l’interès de Catalunya i de la Generalitat per sobre d’interessos personals i de partit. És un treballador de la política, que tot s’ho ha guanyat a pols, amb esforç i sense hipoteques de cap mena, i que posa la seva acció al servei dels ciutadans, amb un especial èmfasi en la defensa dels interessos dels treballadors, les classes populars i els sectors menys afavorits de la nostra societat. (aquí podeu consultar les 100 dades del canvi real)

A partir dels fets que ens avalen, el nostre programa polític té com a objectiu fer una Catalunya més forta i una societat més justa, un projecte catalanista i federalista de prosperitat econòmica i justícia social basat en el treball i l’esforç, capaç d’aprofitar al màxim les potencialitats del país, cercant la màxima unitat civil i la màxima cohesió social. Aquestes són les nostres principals prioritats:

• Defensar l’autogovern, defensar íntegrament l’Estatut
• Impulsar l’Espanya plural i l’Estat federal per la via del diàleg i de l’acord
• Fer un país modern i competitiu en:

Infraestructures
R + D + i
Educació
Universitats
Gestió òptima de l’aigua, l’energia i els residus
Administració eficaç i eficient al servei de la ciutadania

• Fer una societat més justa amb accés a la:

Salut
Dependència
Polítiques socials
Escoles bressol i suport a les famílies
Immigració regulada i integrada, amb igualtat de drets i deures
Cultura de qualitat a l'abast de tothom

Més informació a: President Montilla

Manifest de l'11 de setembre del PSC

Llavors que fan brots verds

Tan important com tenir una bona llavor per tenir un bon fruit és saber com plantar-la i tenir-ne cura fins a veure-la germinar. A Sabadell es donen tots aquests factors en el terreny empresarial que creix de manera significativa durant aquest primer semestre del 2010. Dos dels factors que han pogut contribuir a aquest increment són la inexorable matèria primera local com és el característic esperit emprenedor de la gent de Sabadell, però també el suport per a la posada en marxa d'un projecte empresarial que es pot sol·licitar a l'Ajuntament, a través del Vapor Llonch.

De fet, cada vegada més persones emprenedores, autònomes i empresaris confien en els serveis de creació i consolidació del Vapor Llonch. D'aquesta manera, durant el primer semestre de 2010 s'ha arribat a la xifra de 92 empreses creades, dada mai assolida abans en un període de sis mesos pels serveis de suport locals, i que gairebé quadruplica la xifra assolida en el mateix període de l'any passat. Per tant, es tracta d'un increment superior a la mitjana estatal situada en un 5,7%, segons dades de l' l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En definitiva, estem davant de la valentia d'un conjunt de persones que ens mostren amb la seva empenta que posar en marxa un negoci és una forma de crear ocupació i alhora riquesa per al conjunt de la ciutat.

Per això, des de l'Ajuntament tenim cura de les persones emprenedores. Des de fa uns anys actuant com assessors o facilitadors de formació o tramitació d'ajuts i subvencions per a la posada en marxa d'una empresa o bé la seva consolidació. Però en el darrers temps, amb nous projectes que permeten reforçar el suport de l'Ajuntament al creixement empresarial com són l'adequació d'una nova oferta de sòl industrial a zones com Sant Pau de Riu Sec o el Ripoll, Fira Sabadell i la projecció d'un espai annex per a empreses o especialment la creació de l'Oficina d'Atenció a l'Empresa i l'Autònom amb seu al mateix Vapor Llonch, entre d'altres.

Des del govern de Sabadell estem convençuts que perquè hi hagi noves oportunitats per a les persones que ara es troben en atur, cal potenciar i facilitar la creació, la implantació i/o el creixement d'empreses a la nostra ciutat i entorn. I així ho estem fent!

La força de l'onada

La força de l'onada

esclata contra la roca

i arriba tranquil.la a la platja

de plata lluent

del sol que ja s'amaga.

Allà hi sóc jo,

que tot ho voldria:

ser onada, ser roca,

ser platja,

ser el sol i el raig de plata...

i sortir volant

amb els meus somnis.

Una reforma del mercat de treball equilibrada

• Des del passat 16 de juny que el govern va aprovar el Reial Decret Llei 10/2010 de mesures urgents per a la forma del mercat de treball s'ha dit i s'ha escrit molt sobre el tema. Cada una de les parts que durant aquests dos anys ha protagonitzat el diàleg social en treu les seves conclusions i continua amb els seus posicionaments, legítims, és clar!
  
  Però més enllà de les posicions de cadascú, m'agradaria aportar alguns elements que potser no han quedat prou clars per poder-ne fer una valoració prou objectiva, donades aquestes lectures i interpretacions partidàries.
  
  Es diu, en genèric, que és una reforma imposada. Aquí cal reivindicar la voluntat de diàleg que el govern ha tingut durant aquests dos anys d'escoltar i dialogar amb els agents socials, sindicats i patronals, i incorporar molts dels elements que ells han aportat. Després ha pres les decisions que li tocaven i ha assumit la seva responsabilitat de governar i ha tirat endavant el Decret, que no podia demorar-se, donades les circumstàncies de la crisi. Tot i així, també cal dir que ara, un cop convalidat al Congrés, amb les abstencions de PP i CiU, també veurem en la seva tramitació parlamentària la voluntat del govern de mantenir el màxim consens i arribar al màxim acord, en la mesura que sigui possible i que totes les parts hi posin voluntat. Veurem aquí les millores que s’hi introdueixen, això sí, sense desequilibrar ni incrementar la tensió social.
  
  En segon terme, cal dir que aquesta reforma s'emmarca en un context d'altres mesures lligades a la sortida de la crisi: primer es van abordar les mesures adreçades al sistema financer, després a la cohesió social (prodi), tot seguit a abordar el dèficit (plans d'austeritat) i la darrera, la reforma del mercat de treball, i segur que continuaran...
  
  Aquesta reforma té com a principals objectius:
• Reduir al màxim la dualitat de contractació.
• Reforçar els instruments de flexibilitat interna que tenen les empreses per tal de poder mantenir l'ocupació (ERO de suspensió i reduccions horàries, sempre a partir de la negociació i les relacions laborals).
• Incrementar les oportunitats dels desocupats, especialment els joves, amb els contractes de formació o les bonificacions per a aquest col·lectiu, i els de llarga durada, també amb bonificacions.
• Ampliar el ventall de la intermediació laboral, a partir dels serveis públics d'ocupació.

Cal insistir que es tracta d'una proposta equilibrada, feta després d'escoltar tothom, malgrat no pot satisfer al 100% a ningú, però que en cap cas no es pot dir que sigui negativa, com alguns volen fer creure, per què? Doncs perquè:

• És negatiu que promogui l'ocupació indefinida? els treballadors que són temporals i passen a indefinits hi guanyen, l'empresa també (passa de pagar 45 dies a 33). Els actuals contractes indefinits (15 milions) no es modifiquen.
• És negatiu que s'encareixin els acomiadaments dels contractes temporals de 8 dies a 12?
• La persona desocupada que pot tenir millors expectatives d'un contracte indefinit en lloc d'un de temporal hi perd?
• Els joves i els aturats de llarga durada on es concentraran les bonificacions a les quotes empresarials hi guanyen o hi perden?
• Que s'incentivi la formació i els contractes per a desenvolupar-la, incorporant protecció per desocupació que ara no hi ha, és positiu o negatiu?
• Que les empreses tinguin -davant d'eventuals dificultats- altres opcions diferents a l'acomiadament parcial de treballadors o al tancament del seu negoci, és bo per a les empreses, i és bo per a l'ocupació.

Així doncs, que les empreses puguin desenvolupar la seva activitat i crear riquesa, amb més seguretat jurídica, que es generi ocupació més estable i es mantingui la xarxa de drets dels treballadors és bo per a tothom! Les xifres són prou clares: els 15 milions de contractes indefinits no perden cap dret, els 4 milions de treballadors temporals poden tenir millor expectativa que els seus contractes es transformin en indefinits, i els 4 milions d'aturats poden tenir l'expectativa d'un contracte, sigui temporal en millors condicions, sigui indefinit.

Recomano també la lectura de l'article de Valeriano Gómez, que diumenge passat a la Tribuna-Primer plano d'El País va publicar amb el títol: El equilibrio nunca decepciona

No ens deixem arrossegar!

Feia dies que no escrivia una nota en aquest bloc. Segurament m'he acostumant a dir el que faig, penso o sento a través d'una altra eina, el twitter, que de forma sintètica amb 140 caràcters em permet fer-ho amb més rapidesa. Però avui he trobat la necessitat d'escriure amb una mica més d'espai, per explicar què? El que sento en un moment on sembla que el caos ens envaeix, on sembla que tots els generadors d'opinió estan en una mena de tsunami impossible de salvar!

És una sensació condicionada. Condicionada per qui? pel que llegeixo als diaris, sento a les ràdios, veig a les televisions, i consegüentment... la gent reprodueix pels cafès, els espais de tertúlia, al carrer. He trobat imprescindible dir prou, no ens deixem arrossegar. Per què? perquè cal que siguem capaços de contextualitzar i mirar de no veure les coses des del simplisme i el titular. Tot és molt més complex i difícil del que se’ns vol fer creure per algunes parts molt interessades i oportunistes.

Ens està passant a nosaltres solets? No, li està passant al món. Li està passant, sobretot a Europa. I alguns ens volen fer creure que és tot culpa i responsabilitat només d’un que governa. Fals... Els que governen, a tot arreu, fan el que poden amb responsabilitat i rigor per intentar-ho canviar! Fins i tot des de les oposicions (ai, me n’oblidava, això sí que aquí no ens passa).

Començàvem el mes de maig amb alguns bons indicis, amb una mica de llum al final del túnel: el PIB, l'atur, el consum, l'índex de producció industrial, les exportacions, el clima industrial, semblava que començaven a recuperar el camí, en part fruit de les polítiques que els governs espanyol i català, els governs municipals, no han parat de fer.

Però malauradament, vam haver de veure com dimecres el president Zapatero segurament vivia un dels pitjors dies de la seva vida, com a president i com a president de torn de la UE.

Pressionat, segur, condicionat, segur, a contracor, segur, però amb la necessària i imprescindible responsabilitat. Qui té responsabilitats i decideix, és l'únic que es pot equivocar. I com deia ahir el Conseller Castells, les mesures anunciades per Zapatero són necessàries i d’esquerres. Ara bé, són difícils de decidir, d’aplicar i d’assumir, és clar!

No ens oblidem, però, quin és el veritable origen i causant de tot plegat: els insaciables que controlen els mercats, tan vulnerables, tan manipulables, tan interessats per aconseguir només beneficis onerosos. Aquests són els que han provocat el desgavell, els que no han parat de voler aconseguir beneficis, a qualsevol preu, els que mai volen perdre, ho han engegat tot en orris una altra vegada. Interessadament? Segur!

Però el dia abans de la mala notícia, sembla que ningú no recordi com hem avançat en aquest país en drets i en benestar els darrers sis anys: la llei de depedència, la llei d’igualtat, els drets dels autònoms, .... tants i tants avenços que ara, sí, certament, algú ens vol fer creure que estan en risc.

Tothom ho critica, però, és que abans existien aquests drets? No. Qui els va fer possibles? Doncs uns governs tant a Espanya com a Catalunya liderats per presidents socialistes, sí és clar. En aquest país ha estat amb governs socialistes quan s’ha avançat en la conquesta de drets! Que ningú no se n’oblidi.

I ara cal gestionar el moment amb la màxima responsabilitat, amb rigor, amb equilibri, amb mesures necessàries, aquestes i moltes d’altres que encara fan falta.

També amb absoluta comprensió cap als ciutadans que estan, estem, absolutament desconcertats, especialment als que els toca viure en primera persona l’impacte de la situació. Els entenem, de fet, són la nostra principal preocupació i s’hi dediquen tots els esforços per combatre-la.

Per tant, demano a tothom serenitat i responsabilitat, com la que estan exercint els sindicats, des del seu rol de defensa dels interessos dels treballadors, com la que estan exercint les oposicions a molts països europeus (aquí sembla que no) per exemple Portugal, per aconseguir sortir d’aquesta gran tempesta que ens mulla a tots i a totes.

Ara només cal que tots siguem capaços d’aportar-hi també el nostre gra de sorra, amb responsabilitat i amb serenor.

Sortirem de la crisi amb tots els drets

Amb motiu del 1er de maig, el PSC vol manifestar el seu compromís per sortir de la crisi sense retallades socials ni de drets als treballadors, malgrat les pressions de la dreta per suprimir drets laborals o d'aquells que diuen que mantenir la cohesió social i la justícia social és "massa car"

QUÈ HEM FET DES DELS GOVERNS DE PROGRÉS

1.La nostra principal prioritat és LA LLUITA CONTRA L'ATUR, GARANTINT LA PROTECCIÓ SOCIAL i intensificant alhora l' ÚS I ACCÉS ALS SERVEIS PÚBLICS D'OCUPACIÓ, per garantir que ningú es queda enrere.

La Renda Mínima d'Inserció ha passat de 64 M€ el 2006 a 101 M€ el 2009, i beneficia a
20.000 persones.

Els darrers 2 anys s'han atorgat més de 750 milions d'euros en prestacions socials.
Hem augmentat les beques menjador en més de 23 M€ i beneficien a 51.000 alumnes
Apostem per una xarxa pública d'ocupació a Catalunya: serveis públics d'ocupació més
sòlids, més eficaços i eficients, que garanteixin el control de la participació privada així com l'actuació en xarxa amb els agents socials i econòmics de Catalunya.

2. Hem promogut la CONCERTACIÓ SOCIAL i hem treballat per aconseguir el màxim consens polític i social per impulsar les mesures destinades a sortir de la crisi, com així ho demostra l'Acord Estratègic per a la Internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana i els 30 Compromisos per sortir de la crisi.
Hem arribat a un acord per destinar més de 7.000 M€ en mesures concretes per combatre la crisi.

3.Estem CANVIANT EL MODEL PRODUCTIU. Treballem perquè la creació de coneixement sigui un puntal de l'economia catalana i que això reverteixi en l'augment de la qualitat del nostre mercat de treball.

Dediquem més recursos a R+D+i empresarial: 188 M€. 21 vegades més que el 2003 (8,78 M€), i 94 més que el 2000 (1,99 M€).

El Dia Internacional de la Dansa a Sabadell

Avui, un any més, l'Esbart Sabadell Dansaire ha organitzat els actes per celebrar el Dia Internacional de la Dansa, i un any més ha estat un èxit de participació de grups de dansa i de públic assistent!

Un any més també vull escriure en aquest bloc el missatge que arreu del món es llegirà amb motiu de la celebració d'aquest dia. Com sabeu, m'hi identifico plenament, cada any, perquè és una manera d'expressar allò que sentim:

"La dansa és disciplina, és treball, és ensenyament, és comunicació. Amb ella ens estalviem paraules que potser altres persones no entendrien i, en canvi, establim un idioma universal que ens és familiar a tots i a totes.

Ens dóna plaer, ens fa lliures i ens consola de la impossibilitat que tenim els humans de volar com els ocells, apropant-hos una mica al cel, al sagrat, a l'infinit.

És un art sublim, diferent cada vegada, s'assembla tant a fer l'amor que en acabar cada representació ens deixa el cor que vatega molt fort i espera amb il·lusió la propera vegada"

Julio Bocca



Aquí podeu consultar el programa d'avui.

Garzon i "al toro"

Eines contra l'atur

El passat dimecres 3 de febrer, el President de la Generalitat, José Montilla, la Federació de Municipis de Catalunya, presidida per l'Alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i l'Associació Catalana de Municipis, dirigida per Salvador Esteve, Alcalde de Martorell, van signar un acord per impulsar els Plans d'Ocupació Local.

L'objectiu és únic: donar feina a 25.000 persones aturades, durant 6 mesos, millorant la seva formació i possibilitat una reincorporació al mercat de treball.

És una mesura destinada sobretot a les persones aturades que han quedat en pitjors condicions econòmiques i socials, que han exhaurit la prestació d'atur. La Generalitat aporta 100 milions d'euros per tal de tirar endavant aquesta iniciativa. Aquesta mesura neix de l'acord de desembre de 2009 proposat pel govern de la Generalitat, amb 30 compromisos per a l'ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya, i que compta amb el suport de sindicats i patronals.

El més interessant d'aquesta mesura és que l'actuació la duran a terme els ajuntaments, a través dels seus serveis de Promoció Econòmica. Així es reconeix el paper imprescindible que han jugat i estan jugant els ajuntaments en el suport a les persones aturades.

A Sabadell tenim l'exemple del Vapor Llonch, que és model arreu, precisament perquè treballem per a les persones que volen treballar, que necessiten treballar. Ara la Generalitat demostra que cal confiar en els ajuntaments, que són els qui millor coneixen la realitat de cada municipi. L'atur el vivim des dels pobles i les ciutats com a un veritable drama, com el problema central de la vida de moltes persones. Coneixem els noms i cognoms de les persones aturades. No són un número sinó que sabem qui són, quin és el seu entorn, la seva família, etc. És lògic, per tant, que els ajuntaments disposem d'aquestes eines en aquest combat contra l'atur.

Amb mesures com aquesta, que arriben a la ciutadania, a qui més ho necessita, es posa en valor el paper dels governs tant de Catalunya com dels municipis catalans. La ciutadania espera que la Generalitat i els Ajuntaments responguin davant d'aquesta situació de crisi. I nosaltres, representants de la ciutadania, estem fent allò pel que ens van votar: per ajudar a resoldre els seus problemes, sobretot dels qui pateixen pitjors problemes com és l'atur.

A Sabadell no hem deixat de fer esforços contra l'atur, des de sempre. I ara, acollim amb satisfacció el reconeixement de la Generalitat però sobretot el seu suport econòmic. Els ajuntaments estan mal finançats, per sota de les tasques que duen a terme. Ara, amb aquests 100 milions d'euros, podrem ajudar a 25.000 persones. Perquè la gent del PSC, a la Generalitat i a Sabadell, des del Parlament o des de l'Ajuntament, estem al costat de qui més ho necessita. I, a més, ho demostrem amb fets.

Tragèdia a Haití

Cal que la comunitat internacional, les institucions, les ONGs i la ciutadania ens bolquem en l’ajuda als afectats i en la reconstrucció d’aquest país.

En aquest document de la Federació catalana d’ONG per al desenvolupament hi trobareu els comptes corrents d’emergència humanitària per a Haití oberts per ONGs catalanes.

Per col·laborar amb l’ajut humanitari i la reconstrucció del país també us pot ser útil la pàgina web de l’ONG Solidaridad Internacional.

Manifest any Amades 2009

Avui a Sabadell, a les 12 del migdia, però també a molts pobles i ciutats de Catalunya, es llegirà el manifest amb motiu de la cloenda de l'Any Amades. Tot seguit el transcric:

"Manifest Any Amades 2009

L'any amades és la commemoració del 50è aniversari de la mort de Joan Amades, però també, una crida lliure a tot el país i en especial al món de la cultura popular per reflexionar sobre el moment actual. Ja no parlem de folklore, sinó de patrimoni, que és el llegat dels nostres avantpassats que volem transmetre als catalans del futur.

Vivim una època de modes i globalitzacions que disposen, a més de l'impuls de la novetat, de la força d'agents divulgadors d'altres cultures. Catalunya viu una pretesa època d'or de llibertats. Per això, que el que es considera normalitat és la tònica general, hi ha una tendència a la relaxació. En moments com aquest és quan hi ha el perill que es perdi la nostra identitat.

Joan Amades va ser un home que va treballar incansablement pel país i que, sense frases grandiloqüents, dedicà tota una vida a l'estudi i la divulgació de les tradicions. Avui, el seu exemple ens ha de remoure la consciència, ens ha dìmpulsar a lluitar sense vergonya per la cultura popular catalana, viva i permanentment renovada, que és la forma més genuïna de la nostra manera de ser."

Humor innocent

Pel ninotaire

Un impost de successions just

Fa molt pocs dies que al Parlament de Catalunya vam aprovar la reforma de l'impost de successions. Aquest ha estat un tema aparentment controvertit que, finalment, el govern de progrés configurat pel PSC, ERC i ICV-EUiA ha acabat consensuant. El primer que cal destacar de la reforma és que allibera de pagar-lo el 94% de la ciutadania. La majoria de persones a Catalunya pertanyen a classes mitjanes i populars, i seria injust que haguessin d'arribar a vendre un patrimoni heretat per pagar l'anterior taxa de l'impost de successions. En joc està el principi de la progressivitat fiscal, que consisteix en què més pagui qui més tingui. Val a dir, també, que aquesta reforma forma part també del programa de govern. Per tant, podem afirmar perfectament que el govern de progrés a Catalunya acompleix els seus compromisos.

L'impost de successions és un impost usual als països desenvolupats, llevat d'excepcions com Itàlia, on Berlusconi el va suprimir. En el cas català, la reforma ha permès situar-lo a un nivell molt semblant al de països com Alemanya, França, Holanda o el Regne Unit. I la raó de la seva existència és ben senzilla: l'Estat del Benestar (educació, sanitat, atenció social, etc.) es finança a base d'impostos, uns impostos on qui més té, més ha de pagar.

Després d'aquesta justa reforma, només el 6% de la ciutadania haurà de pagar l'impost de successions. I aquest 6% és precisament el sector de la població espanyola amb més recursos, de major nivell econòmic. Per tant, tots aquells que qualifiquen l'impost de successions com a “peatge de la mort”, tot defensant-ne la supressió total, són els qui defensen els més rics, deixant de banda el que signifiquen els conceptes de progressivitat fiscal i de redistribució de la riquesa a través de l'Estat del Benestar. CiU és qui no vol l'impost de successions. Potser no se n'adonen, però la seva contradicció és absoluta. Ja no poden afirmar que són partits adreçats a defensar els interessos de tota la ciutadania. Ara demostren que només defensen els interessos dels més rics, dels qui més tenen, i ho fan a costa dels qui menys tenen. I és CiU qui ha d'explicar a la ciutadania perquè algú que hereta 6 milions d'euros no ha de pagar impost de successions, tenint en compte que amb la reforma qui n'hereta 500.000 ja no l'haurà de pagar.

Cal explicar també, per evitar interpretacions diferents de la realitat, com quedarà l'impost de successions després d'aquesta progressiva reforma. En les herències entre esposos, les coses queden molt més fàcils, perquè així es defensen millor els interessos de les vídues, possiblement la baga més dèbil davant de la mort d'un pare de família. Per exemple, si una vídua rep en herència l'habitatge habitual (amb un valor cadastral inferior a 500.000 euros) i 500.000 euros més (en diners, comptes corrents, accions, etc.), abans havia de pagar uns 100.000 euros d'impost de successions. Ara no pagarà res. Si la mateixa situació és d'herència cap a un fill o filla, abans també havia de pagar uns 100.000 euros. Ara només n'haurà de pagar 10.000.

Amb aquesta reforma, vidus i vídues, filles i fills, de les classes mitjanes i populars ja no hauran de pagar l'impost de successions. Ara és un impost molt més just, més ben distribuït. I queda un detall no menys important: les comunitats autònomes que han suprimit l'impost de successions han de recaptar amb altres impostos, menys progressius. És a dir que tothom -tingui més o menys diners- ha de pagar els impostos que els rics s'estalvien de pagar allà on no hi ha impost de successions.